, industrial i benefactor, Creu d'Isabel la Catòlica. miniatura|Sepulcre d'Andreu Guri i Sala al cementiri d'Arenys de Mar Es dedicà a la fabricació de taps de suro, amb la qual cosa aconseguí reunir una petita fortuna. El 1854 es declarà una epidèmia a Arenys i, substituint l'alcalde que era fora, Andreu Guri organitzà tots els serveis sanitaris per fer-hi front. La seva presència d'esperit i la gran activitat que desplegà li van valer la Creu d'Isabel la Catòlica.Lluis María de Vall; Oratori S,Felip Neri. Oda a Arenys. La Hormiga de oro, 1917, p66 (Consulta: 25 dic 2015)
En el seu testament va tenir un record pels pobres més desvalguts i desgraciats (que fossin naturals i residents a la vila), als quals donà una renda líquida (aleshores unes 5.000 pessetes) d'una casa situada al número 160 del carrer de Pau Claris, a Barcelona. I va deixar escrit que executés la seva última voluntat una Junta formada pel rector, l'alcalde i el major contribuent (aquest substituït actualment per un membre de la família Guri).
Referències
Categoria:Arenyencs Categoria:Empresaris catalans del sud contemporanis Categoria:Receptors de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Empresaris maresmencs