miniatura|La cúpula de la Mezquita Selimiye a Edirne. miniatura|La Gran Mesquita de Kairuan, el més antic santuari de l'Occident musulmà, és un exemple de l'arquitectura islàmica a Àfrica del Nord. La mesquita està situada a Kairuan, Tunísia. Larquitectura islàmica () és un terme ample que agrupa els estils religiosos propis de la cultura islàmica des dels temps de Muhàmmad fins avui en dia, influenciant en el disseny i construcció d'edificis i estructures arreu del món. Els tipus principals de construccions de l'arquitectura islàmica són: la mesquita, la tomba, el palau i el fort; encara que també van destacar edificacions de menor importància com els banys públics, les fonts i l'arquitectura domèstica. Es diu que la columna, l'arc i la cúpula són la «santíssima trinitat» de l'arquitectura islàmica, ja que les tres juntes són característiques que li donen bellesa i originalitat.
Història L'any 630 l'exèrcit de Mahoma va reconquerir la ciutat de La Meca per a la tribu Quraish. El santuari sant de Kaaba va ser reconstruït i dedicat a l'islam; la reconstrucció va ser duta a terme abans de la mort de Mahoma l'any 632 per un nàufrag fuster abissini en el seu estil natiu. Segons alguns documents el primer edifici islàmic va ser la casa de Mahoma a la ciutat de Medina. Aquest santuari va estar entre els primers treballs de gran envergadura de l'islam. Les parets van ser decorades amb pintures de Jesús, María, Abraham, profetes, àngels i arbres. Després les doctrines del islam a partir del , basats en el Hadiz, van prohibir l'ús d'aquest tipus d'imatges en la seva arquitectura, especialment humans i animals.
Els musulmans, que en el transcurs de mitja centúria van avançar del desert des del Hijaz a Aràbia fins a les columnes d'Hèrcules a Occident i a l'altre de l'Índia a l'Orient, van conquerir països ja civilitzats. Els seus dominis van aconseguir una àrea més gran que la de l'Imperi Romà en l'època de la seva màxima extensió i van abastar diverses nacions. L'arquitectura era diferent de la de Roma i en molts casos força més antiga.
Al les forces musulmanes van conquerir un extens territori. Una vegada que s'establien a la regió, primer buscaven un lloc on construir una Mesquita. El disseny simple, basat en la casa del profeta Mahoma, va proveir d'elements que van ser incorporats a les noves mesquites i altres construccions pels primers musulmans, o van adaptar edificis ja existents com esglésies per al seu propi ús.
Influències i estils tradicionals miniatura|Upright|La Cúpula de la Roca és un exemple clau de l'arquitectura islàmica miniatura|Upright|esquerra|Cal·ligrafia àrab al gran pishtaq o portal d'accés al Taj Mahal.
Poc després de la mort del profeta Mahoma, es va desenvolupar un estil arquitectònic islàmic fàcilment recognoscible, format a partir dels models romà, egipci, persa / sassànida i romà d'Orient. La rapidesa del seu ressorgiment va tenir com a fita l'any 691 amb la finalització de la Cúpula de la Roca (Qubbat al-Sakhrah) a Jerusalem. Aquest presenta trets com a espais de volta, una cúpula de planta circular, i l'ús d'estilitzats i repetitius patrons decoratius (arabescs).
La Gran mesquita de Samarra a l'Iraq, completada l'any 851, combina l'arquitectura de fileres de columnes que es troben suportant una base plana sobre la qual descansa un gran minaret espiral.
L'Església de Santa Sofia a Istanbul, també va influir en l'art islàmic a l'afegir elements de la arquitectura romana d'Orient en els seus propis treballs. Quan els otomans van capturar la ciutat de Constantinoble, la van convertir de basílica a mesquita, tot i que ara és un museu. Aquesta església també va servir de model per a moltes altres mesquites otomanes com la Mesquita Sehzade i la Mesquita de Solimà.
Arquitectura persa
miniatura|esquerra|La mesquita del Naghsh-i-Jahan (Imam Khomeini) a Esfahan, Iran Una de les primeres civilitzacions amb qui l'islam va entrar en contacte durant i després de la seva creació va ser amb Pèrsia. a causa de la seva proximitat als primers arquitectes islàmics no només van prendre temporalment, sinó que van adoptar definitivament les tradicions i mètodes del decadent Imperi Sassànida.
Moltes ciutats com Bagdad, per exemple, van ser fetes al costat de construccions precedents com Firuzabad a Pèrsia. De fet, és sabut que les dues persones contractades per Al-Mansur per dissenyar els plànols de la ciutat van ser Naubakht (نوبخت), un antic persa seguidor de Zoroastre, i Mashallah (ماشاءالله), un antic jueu de Khorasan, Iran.
Arquitectura andalusina
miniatura|Vista de l'interior de la Mesquita de Còrdova Coneguda també com a arquitectura hispanomusulmana. La construcció de la gran Mesquita de Còrdova, començada l'any 785, va marcar el començament de l'arquitectura islàmica a la península Ibèrica i en el nord d'Àfrica. La mesquita sobresurt pels seus arcs interiors amb forma de ferradura. L'arquitectura andalusí va arribar al seu cim amb la construcció de l'Alhambra, el magnífic palau-fortalesa de Granada, amb el seu espai obert i fresc adornat en vermell, blau i daurat; les parets estan decorades amb estilitzats motius de fullatges, inscripcions en àrab, i dissenys amb arabescs, amb parets cobertes de rajoles vidriades.
Just abans de conclosa la Reconquesta, la influència islàmica va tenir un impacte durador en l'arquitectura d'Espanya. En particular, els espanyols medievals van usar l'estil mudèjar, una barreja d'elements cristians i àrabs. Un dels millors exemples del durador impacte morisc són els Reales Alcázares de Sevilla. En aquest art va influint la situació fronterera, sempre mòbil. L'estil europeu anava penetrant la península i anava condicionant progressivament el mudèjar. La posterior conquesta d'Al-Àndalus donà un mudèjar més jove i amb influències directes de l'arquitectura tradicional.
Arquitectura timúrida miniatura|Plaça de l'Registán a Samarcanda, amb el conjunt de tres madrasses. L'arquitectura timúrida és el pinacle de l'art islàmic a l'Àsia central. Els espectaculars edificis erigits per Timur Lang (també anomenat Tamerlà) i els seus successors a Samarcanda i Herat van ajudar a escampar la influència de l'escola artística de l'Il-kanat a l'Índia; d'aquesta manera van ajudar a l'ascens de la celebrada arquitectura mogol. L'arquitectura Timúrida va començar amb el santuari d'Ahmed Yasawi, en l'actual Kazakhstan; i va culminar amb el mausoleu de Tamerlà, Gur-e Amir, a Samarcanda. L'estil és en gran part derivat de la arquitectura persa emprant en les seves construccions també les famoses cúpules bulboses de l'arquitectura russa. La simetria axial és una característica de totes les estructures timúrides importants, com s'aprecia a Shah-i Zendah, a Samarcanda, i la mesquita de Gowhar Shad a Mashad. Altres característiques són les cúpules dobles de diferents formes i colossals grandàries, i les façanes estan pintades amb brillants colors.
Arquitectura otomana
miniatura|Mesquita Blava (1609-1617) a Istanbul, Patrimoni de la Humanitat i exemple del període clàssic de l'arquitectura otomana, mostrant la influència romana d'Orient.
L'arquitectura otomana és l'arquitectura construïda per l'Imperi Otomà en tots els territoris sobre els quals va exercir el control, un estil que va sorgir en les seves primeres capitals Bursa i Edirne en els segles i . L'arquitectura de l'imperi es va desenvolupar a partir de l'anterior arquitectura seljúcida i va estar influenciada per les arquitectures romana d'Orient i iraniana,Seljuk architecture, Illustrated Dictionary of Historic Architecture, ed. Cyril M. Harris, (Dover Publications, 1977), 485.Architecture (Muhammadan), H. Saladin, Encyclopaedia of Religion and Ethics, Vol.1, Ed. James Hastings and John Alexander, (Charles Scribner 's són, 1908), 753. així com per la tradicions islàmiques mameluques després de la conquesta de Constantinoble. En general, l'arquitectura otomana s'ha descrit com una síntesi de l'arquitectura romana d'Orient amb les tradicions arquitectòniques de la Mediterrània i d'Orient Mitjà. Durant gairebé 400 anys, les edificacions otomanes més característiques van ser les grans mesquites, com els models desenvolupats per l'arquitecte més rellevant del període, Mimar Sinan -mesquites de Sehzade (1543-1548), de Süleymaniye (1550-1558) i de Rüstem Paşa (1561 -1563) - inspirades en l'antiga església de Santa Sofia.
Els otomans van aconseguir el més alt nivell de l'arquitectura construïda al seu territori, no superat ni abans ni després. Van dominar la tècnica de la construcció de grans espais interiors, confinats per cúpules, aparentment ingràvides tot i que encara massives, i van aconseguir una perfecta harmonia entre els espais interiors i exteriors mitjançant una sàvia articulació de llums i ombres. L'arquitectura religiosa islàmica, que fins llavors consistia en edificis simples profusament decorats, va ser transformada pels otomans mitjançant l'ús d'un ric i dinàmic vocabulari arquitectònic de voltes, cúpules, semi-cúpules i columnes. La mesquita va passar de ser una càmera petita i fosca amb parets cobertes de arabescs, a un santuari estètica i tècnicament equilibrat, de refinada elegància i amb un toc de transcendència divina.
Avui en dia, es troben romanents de l'arquitectura otomana en decadència en certes parts dels seus antics territoris.
Arquitectura fatimita
miniatura|Mesquita d'al-Azhar (969-973), el Caire miniatura|Mesquita d'Aqmar (acabada en 1125), el Caire miniatura|Pati de la mesquita Al-Hakim (996-1013), el Caire
Larquitectura fatimita és l'estil arquitectònic que es va desenvolupar al Califat Fatimita sota la dinastia homònima dels fatimites, que van regnar al Nord d'Àfrica, a Ifriqiya i després a Egipte, entre 909 i 1171. Va ser una de les poques dinasties xiïtes del món islàmic i l'única on els membres ostentaven el títol de califa. Enfrontats als abbàssides, que regnaven a l'Iraq, van donar lloc a una important producció artística afavorida per aquesta competència entre les dues dinasties, embarcant-se en la construcció de palaus luxosos, els seus principals èxits arquitectònics, que es coneixen només gràcies a descripcions escrites. Diversos dels edificis que es conserven -Tombes, mesquites i muralles que es troben principalment al Caire- tenen elements originals fatimites, tot i que van ser modificats i reconstruïts en èpoques posteriors.
Combinava elements de l'arquitectura oriental i de l'occidental, inspirant-se en les tradicions nord-africanes i en l'arquitectura abbàssida, romana d'Orient i copta. Fusionar els primers estils islàmics amb l'arquitectura medieval del Soldanat Mameluc, introduint importants innovacions, com l'arc en quilla i les petxines de les cúpules. Van usar generalment pòrtics, doms sobre mihrabs i qiblas i façanes ornamentades amb iconografies i decoracions d'estuc. El gravat en fusta de les portes i interiors va ser delicat i detallat. Les seves mesquites seguien un esquema de planta hipòstila, amb un pati central envoltat per arcades; també van construir mausoleus, sent el Mashad, un altar que commemora a un descendent del profeta Mahoma, un tipus característic de la seva arquitectura.