Umm-Kulthum (; també transcrit, en alfabet llatí, com Om Koultoum, Om Kalthoum, Oum Kalsoum, Oum Kalthum, Omm Kolsoum, Umm Kolthoum, Um Kalthoom, Omme Kolsoum o Umm Kultūm, entre altres) (Tamay Ez-Zahayra, 4 de maig de 1904 - el Caire, 3 de febrer de 1975) fou una cantant solista, compositora i actriu egípcia, coneguda com «l'Estrella de l'Orient». Més de quatre dècades després de la seva mort encara és considerada la cantant més famosa i distingida del món àrab del .Umm Kulthoum - profile by the Egypt State Information Service.Biographical Dictionary of Modern Egypt, p.218. Umm-Kulthum tenia una veu femenina de contralt i mezzosoprano.Funeral for a Nightingale
És coneguda per la seva veu poderosa i per interpretar cançons de temàtica religiosa, amorosa i nacionalista egípcia (com per exemple, poemes d'Àhmad Xawqí i d'Àhmad Ramí).Oum Kalsoum , Microsoft, Encyclopédie Microsoft Encarta en ligne 2008. També és coneguda sovint com la «cantant del poble» per participar al llarg de la seva vida en obres benèfiques. Esporàdicament, també treballà com a actriu de cinema.
A Egipte és considerada un símbol nacional. Ha estat anomenada «la veu d'Egipte» i «la quarta piràmide d'Egipte».
Biografia Joventut miniatura|esquerra|Umm-Kulthum de petita amb el seu pare, Ibrahim El Beltagi Umm-Kulthum va néixer a la localitat de Tamay ez-Zahayra, a El Senbellawein, governació d'Al-Daqahliyah, Egipte. La seva data de naixença és discutida; certes fonts la situen l'any 1898,Umm Kolthoum , biographie, Service égyptien de l'information. d'altres el 1902 o el 1908, mentre que el registre de la província de governació d'Al-Daqahliyah indica que fou el 4 de maig de 1904. Tanmateix, era habitual en aquella època, i sobretot en zones rurals, registrar els nens uns mesos o anys després del naixement. En conseqüència, és molt probable que Umm-Kulthum hagués nascut durant els primers anys del .
El seu pare, Ibrahim El Beltagi, era un imam, mentre que la seva mare es deia Fatmah al-Maliji. El seu pare li ensenyà a recitar l'Alcorà i es diu que se l'acabà aprenent de memòria. Quan tenia dotze anys, el seu pare veié la força amb què cantava i li demanà que s'unís al grup de cant familiar, cosa que feu com a segona veu. Al principi només repetia allò que cantaven els altres.
Carrera professional Dues coneixences van marcar la seva vida artística: d'una banda, la del poeta Ahmed Rami,Danielson, Virginia (10 novembre 2008), p.56 que li va escriure 137 cançons i que la va introduir en la literatura francesa, que havia estudiat a la Sorbona, i de l'altra, Mohamed El Qasabji, un compositor i virtuós del llaüt que li va obrir les portes del Palau de Teatre Àrab, on Umm-Kulthum va tenir el seu primer èxit públic. El 1932, la seva reputació havia augmentat de tal manera que va poder fer una primera gira per l'Orient Mitjà: Damasc, Bagdad, Beirut, Trípoli, etc. El 1948 la seva celebritat li va permetre de conèixer Gamal Abdel Nasser.
Durant els anys 1930, el seu repertori va iniciar la primera de les diverses direccions estilístiques específiques que prendria. Les seves cançons eren virtuoses, ja que la seva veu recentment entrenada i molt capaç estava en forma, i romàntica i moderna quant a l'estil musical, alimentant els corrents predominants en la cultura popular egípcia del moment. Va treballar intensament amb textos del poeta romàntic Ahmed Rami i del compositor Mohamed El-Qasabgi, les cançons del qual incorporaven instruments europeus com el violoncel i el contrabaix, així com l'harmonia. L'any 1936, Umm-Kulthum va fer el seu debut com a actriu en la pel·lícula Weddad de Fritz Kramp. Durant la seva carrera, actuaria en cinc pel·lícules més, quatre de les quals dirigides per Ahmed Badrakhan sent Sallama i Fatma les més populars. miniatura|Pòster que anuncia un concert d'Umm-Kulthum a Jerusalem durant el Mandat britànic de Palestina. 1 de gener de 1930
L'any 1934, Umm-Kulthum va cantar per l'emissió d'inauguració de Ràdio Cairo, una emissora estatal. De llavors ençà, actuaria en un concert a les 21:30 cada primer dijous de mes fins a l'any 1972. Els concerts mensuals d'Umm-Kulthum serien coneguts per tenir l'habilitat de buidar els carrers d'algunes de les ciutats més poblades del món, ja que la gent anava a casa a sintonitzar-lo. La seva influència va continuar creixent i es va expandir més enllà de l'escena artística: la família reial al poder li demanava concerts privats i fins i tot assistia a les seves actuacions públiques.
El rei Faruk I d'Egipte va concedir a Kulthum l'Ordre de les Virtuts (nishan el kamal) l'any 1944, una condecoració reservada exclusivament als membres de la família reial i als polítics. Malgrat aquest reconeixement, la família reial es va oposar fermament al seu matrimoni potencial amb el tiet del rei, un rebuig que va ferir profundament el seu orgull i que la va acabar distanciant de la família reial. En lloc d'això, va donar suport a diverses causes, com ara donar resposta a la petició de la legió egípcia atrapada a Al Faluja durant la guerra entre la Lliga Àrab i Israel de 1948 que cantés una cançó en concret. El grup d'homes atrapats incloïa figures que acabarien liderant la revolució pacífica del 23 de juliol de 1952, principalment Gamal Abdel Nasser.
Després de la revolució, els músics egipcis, gremi del qual passaria a formar part i que acabaria presidint, la van rebutjar perquè havia cantat per al rei Faruk I d'Egipte, llavors destituït. Quan Nasser va descobrir que estava prohibit emetre les seves cançons a la ràdio, va afirmar "Que s'han tornat bojos? Què volen, que Egipte es revolti contra nosaltres?"Umm Kulthum: A Voice Like Egypt. Dir. Michal Goldman. Narr. Omar Sharif. Arab Film Distribution, 1996. Posteriorment, Nasser es va assegurar de programar els seus discursos perquè fossin compatibles amb les actuacions de Kulthum a la ràdio.
Alguns afirmen que la popularitat d'Umm-Kulthum va ajudar en l'agenda política de Nasser. Per exemple, els discursos de Nasser i altres missatges governamentals eren sovint emesos immediatament després dels concerts mensuals radiofònics d'Umm-Kulthum. També va cantar moltes cançons en suport de Nasser, amb qui va conrear una amistat propera. Una d'aquestes cançons — "Wallāhi Zamān, Yā Silāḥī" ("Ha passat molt de temps, O arma meva")— va ser adaptada com l'himne nacional d'Egipte de 1960 a 1979, quan el president Sadat va revocar-lo en les negociacions per la pau amb Israel i el va substituir amb "Bilady, Bilady, Bilady", l'himne actual d'Egipte, menys militar. Umm-Kulthum va ser també coneguda per les constants contribucions en obres que donaven suport als esforços militars d'Egipte.
Edat d'or miniatura|Umm-Kulthum amb alguns dels noms més prominents de la música clàssica d'Egipte. D'esquerra a dreta: Riad Al Sunbati, Mohamed El Qasabgi, Farid al-Atrash, Zakariya Ahmad. Les direccions musicals d'Umm-Kulthum en els anys 1940 i a principis dels 1950 i el seu estil d'actuació madur van fer que aquest període seu es conegués popularment com l'"edat d'or" d'Umm-Kulthum. Continuava canviant el gust musical del públic així com les seves pròpies inclinacions artístiques a principis dels anys 1940 i demanava cançons al compositor Zakariya Ahmad i al poeta Mahmud Bayram el-Tunsi en estils que es consideraven autòctonament egipcis. Això representava un abandonament dramàtic de les cançons romàntiques modernistes dels anys 1930, moviment principalment liderat per Mohammad El-Qasabgi. Umm-Kulthum va començar a donar l'esquena a la música de Qasabgi a principis de 1940. La seva última col·laboració dalt de l'escenari va ser l'any 1941, la cançó "Raq el Habib" ("El cor de l'amant s'estova"), una de les seves cançons més popular. La raó per la qual es van separar no és clara. S'especula que podria ser en part pel fracàs popular de la pel·lícula Aida, en què Umm-Kulthum cantava principalment composicions de Qasabgi, inclosa la primera part de l'òpera. Qasabgi estava experimentant amb la música àrab, sota la influència de la música europea clàssica, i estava component per Asmahan, un cantant que va emigrar d'Egipte a Síria i va ser l'últim competidor seriós d'Umm-Kulthum abans de la mort d'Asmahan en un accident de cotxe l'any 1944.
Després d'aquest canvi, Umm-Kulthum va començar a confiar fortament en Riad Al Sunbati, un compositor més jove que s'havia unit al seu equip artístic uns anys abans. Com que Sonbati havia estat influenciat per Qasabgi durant els primers anys de la seva carrera, les línies melòdiques que componia eren més líriques i més acceptables pels oients d'Umm Kulthum. Les col·laboracions entre Rami/Sonbati i al-Tunisi/Ahmad van donar com a resultat un repertori popular i populista per l'audiència d'Egipte.
L'any 1946, Umm-Kulthum va sorprendre presentant un poema religiós en àrab clàssic. "Salou Qalbi" ("Pregunta-li al meu cor") va ser escrit per Ahmad Sawqi i va ser compost per Ryad Al Sunbati. El seu èxit va ser immediat i va recordar els primers anys artístics de Kulthum. La cantant interpretaria cançons similars: poemes de Shawqi musicats per Sonbati, com ara "Woulida el Houda" ("Ha nascut el profeta"; 1949), en què va sorprendre els monàrquics cantant un vers que descrivia el Profeta Mahoma com l'"Imam dels Socialistes". En el pic de la seva carrera, l'any 1950, Umm-Kulthum va cantar els arranjaments de Sonbati de la traducció de l'àrab clàssic d'Ahmed Rami dels quartets d'Omar Khayyam (Rubaiyat de Khayyam). Rami va considerar aquesta traducció com l'èxit més gran de la seva carrera. La cançó incloïa quartets que tractaven tant l'epicureisme com la redempció.
Al voltant del 1965, Umm-Kulthum va començar a col·laborar amb el compositor Mohammed Abdel Wahab. La seva primera cançó composta per Abdel Wahabva ser "Enta Omri" ("Ets la meva vida"). El poema d'Ibrahim Nagi "Al-Atlal" ("Les ruïnes"), estrenada per Umm-Kalthum l'any 1966 i en què s'utilitzava tant una improvisació com la melodia composta per Sonbati, va ser també considerada una de les seves cançons insígnia. Com que les habilitats musicals d'Umm-Kulthum havien empitjorat lleugerament en aquell moment, es pot veure aquesta cançó com l'últim exemple de música genuïnament àrab en uns temps en què fins i tot Umm-Kulthum havia començat a cantar peces influenciades per Occident i compostes pel seu antic rival Mohammed Abdel Wahab.