Jaume Simó i Bofarull (Reus, 3 de setembre de 1884 – Torreón (Mèxic), 1958) va ser un polític català, germà de l'arquitecte Josep Simó i Bofarull.
Biografia Era fill de Jaume Simó Martori, advocat i polític, de Porrera, i de Rosalia Bofarull Malegue, de Riudoms. Va estudiar a Reus i el batxillerat el va fer als jesuïtes de Sarrià. Es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona i de jove va ingressar al Centre Nacionalista Radical, que formava part del Partit Republicà Radical. Amb aquest partit va ser escollit L'any 1919 alcalde de Reus on va presidir i impulsar la «Diada de la Llengua Catalana» a la ciutat i va crear la junta municipal d'extinció de la mendicitat. Durant la seva presidència es va catalanitzar el Centre de Lectura de Reus (1911-1912) i es va convocar el Primer Congrés d'Ateneus. En l'àmbit periodístic col·laborava en publicacions com Semanario Católico de Reus (1903-1904), Pàtria Nova (1905), Germinal (1906), Foment (1908), La Columna de Foc (1918), Revista del Centre de Lectura, Diario de Reus (1902 i 1932), Estudis (1935) i als periòdics republicans El Poble i La República. Va dirigir Athenaeum: revista del Centro de Lectura (1910-1911). Va entrar a la lerrouxista Casa del Poble de la que en va ser l'indiscutible líder local.
Aconsellat per Lerroux, va anar a viure a Valladolid, ja que temia veure's implicat en l'assassinat de l'alcalde Manuel Sardà. Un sector de la població, propera a la FAI, el volia fer passar per culpable, però un ampli nucli de reusencs, incloses les revistes satíriques, el consideraven innocent. Un cop proclamada la Segona República Espanyola, es va afiliar al Foment Nacionalista Republicà, però després va ingressar al Partit Radical i va fundar el Partit Radical Autònom de les Comarques Tarragonines (PRAT), amb el qual va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya l'any 1932, de la mateixa manera que va ser elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931. Durant aquests anys també va ser nomenat governador civil de Girona. Per l'agost de 1936 va formar part del Jurat Popular de Tarragona, presidit pel president de l'Audiència Provincial. Aquesta institució es va formar a finals d'agost de 1936 quan un Decret de la Presidència del Consell de la Generalitat va crear els denominats «Jurats Populars per a la repressió del feixisme», uns jurats que actuaven dins de les Audiències Provincials i imposaven les penes d'acord amb el Codi de Justícia Militar.
En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mèxic, on va morir.
Referències
Bibliografia Pere Anguera. Siluetes vuitcentistes: 20 impulsors del Reus del segle XIX. Reus: La Creu Blanca, 1982. Pàg. 89-90
Enllaços externs Jaume Simó i Bofarull. memoriaesquerra.cat Fitxa del Congrés dels Diputats Biobibliografia dels diputats del Parlament de Catalunya (1932-1939)
Categoria:Diputats al Parlament de Catalunya Categoria:Exiliats del franquisme reusencs Categoria:Polítics de la Generalitat republicana a l'exili Categoria:Alcaldes de Reus Categoria:Governadors civils de Girona Categoria:Alumnes del Col·legi Sant Ignasi de Sarrià Categoria:Alumnes de la Universitat de Barcelona Categoria:Morts a l'estat de Coahuila de Zaragoza Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX