miniatura|L'afusellament de Torrijos i els seus companys en la platja de Màlaga, obra d'Antoni Gisbert Pérez Des de la seua fundació fa més de 750 anys fins avui en dia Alcoi ha passat de ser una Vila de no més de 150 habitants a 30000 habitants en 1877 i prop de 65000 en 1981 data des de la qual ha perdut habitants a causa de la crisi industrial. Segons dades de l'INE 60.590 habitants el 2006.
Des de molt prompte, , es van creant unes condicions que desemboquen a pesar de l'orografia alcoiana, que a finals del Alcoi siga la ciutat industrial puntera del País Valencià i de les principals d'Espanya, arribant a pugnar amb Alacant per la capitalitat de la província en els temps d'Isabel II. És així mateix un important focus de conflictes socials.
Per tot això es creen unes condicions en què les classes adinerades creen un entorn propici a l'activitat tant artística com política, amb la proliferació de periòdics de diverses tendències i una activitat sindical excepcional a l'altura de ciutats com Barcelona, a pesar de la seua escassa població.
Tota aquesta producció, artística, política i d'investigació, ha tingut la seua continuïtat al , malgrat la crisi industrial de 1985.
Per posar uns exemples els pintors Gisbert, Ferran Cabrera Cantó o Emili Sala Francés. A la seua altura el catedràtic de composició a Madrid Joan Cantó Francés.
El ministre republicà Joan Botella Asensi, el químic Pare Eduard Vitòria, els poetes Joan Valls o Juan Gil Albert, l'escriptora Isabel-Clara Simó, Sol Picó, Ovidi Montllor, el "Lobo" Carrasco i un llarg etc..
Vegeu la categoria Alcoians Vegeu l'article Alcoi
Segle XIV Joan Margarit i Matarredona (Alcoi, - València, ). Nomenat notari pel rei Alfons el Magnànim el 1426. batlle i cap de la governació d'Oriola (1440). Almirall del Regne de València. Nomenat lloctinent del batlle i governador de València el 1450. Joan d'Alcoi (Alcoi, ) Membre de l'ordre de predicadors company de Sant Vicent Ferrer.
Segle XVI Joan Lluís d'Alsamora (Alcoi, ? – Madrid 1583) Escrivà de Gonzalo Pérez, secretari d'Estat del rei Felip II. Posteriorment arriba a ser secretari de Joan d'Àustria. Pere Asensi i Vilaplana (Alcoi, ? – València 1590) Catedràtic de teologia a la universitat de València. Qualificador del Sant Ofici. Pasqual Berenguer i Pons (Alcoi, – Flandes ) Tinent de l'arxiduc Albert d'Àustria, governador dels Països Baixos, i comissari de la Cavalleria. Francesc Cabrera (Alcoi, ) religiós de Nostra Senyora de la Mercè a Barcelona. Doctor en teologia i qualificador del Sant Ofici Jeroni Cantó i Aznar (Alcoi, - València, ) Religiós agustinià doctor en teologia va defendre els privilegis del frares regulars davant de Roma. És autor de diversos llibres de temàtica religiosa. Jaume Jordà (Alcoi, - València, 1722) Doctor i mestre de sagrada teologia. Rector del col·legi de Sant Fulgenci de València. Prior. Cronista de la província agustiniana a la Corona d'Aragó.
Segle Antoni Bonaventura Guerau i Montllor mossèn (Alcoi, ? València 1666) doctor de teologia i mestre en arts. Va deixar escrits sobre temes teològics. Vicent Carbonell i Valor escriptor (Alcoi, ) exercix el càrrec d'assessor de justícia i de jurats. Andreu Irlés i Bonanat ambaixador (Alcoi - Gènova ) Mossèn. Ambaixador de Felip IV a Venècia i Gènova. Pere Mollà i Aiz (Alcoi, ? - 1698) Frare agustinià doctor en teologia. Prior del convent de Sant Agustí d'Alacant i d'Alcoi. Provincial. Candidat al bisbat de Sogorb. Joan Mollà i Guerau (Alcoi, - Salses Probablement el 1642) Capità d'infanteria, jurat de la ciutat de València. Sergent major d'un des terces valencians enviats a Catalunya durant la Guerra dels Segadors. Mort al setge de Salses.
Segle Vicent Albors i Gisbert (mossèn Albors), (Alcoi, 1719 – 1785) Fundador del primer molí de paper a la vora del riu Molinar el 1755. Subministrador oficial de paper de l'Estat. Juan Carbonell Satorre, arquitecte. (Alcoi, 1774 – 1854) Dels seus treballs cal destacar el tabernacle de l'església de Santa Maria. Els plànols de l'altar de la Mare de Déu del Pilar i Sant Jaume. El projecte del pont de Maria Cristina. El Teatre Principal i l'ajuntament també són obra seua. Tomàs Merita i Llàcer, mossèn. (València, ? – 1760)
Segle Camilo Mataix Pérez, fogoner (Alcoi, 1840 – València, 1880) Membre de la marina de guerra espanyola. Participa en l'atac a El Callao i en la primera volta al món feta per un vaixell de guerra. Santiago Payà Pérez, religiós (Alcoi, 1848 – Manila, 1916) rector de la Universitat de Manila. Miquel Santonja i Cantó (1859-1940) compositor de sarsueles.
Càrrecs públics Joaquín Carbonell Llàcer, (Alcoi, 1829 – Còrdova, 1894) Intendent General d'Hisenda a les Illes Filipines, secretari general de Cuba i president del Tribunal Suprem de Comptes de Cuba. Lope Gisbert García-Tornell, (Alcoi, 1823 – Manila, 1888) Subsecretari del Ministeri d'Hisenda en temps de la Unió Liberal. Director general de Duanes. José Vilaplana Gisbert, (Alcoi, 1824 – 1904) Mossèn i historiador.
Empresaris Rigoberto Albors Montllor, (Alcoi, 1829 – 1905) financer. Cofundador de la Unión Alcoyana de Seguros. La seua aportació possibilita la creació del Monte de Piedad a Alcoi. Instal·la el gas i l'enllumenat elèctric a Alcoi. Anselmo Aracil Jordà, (Alcoi, 1833 – 1900) Primer empresari del ram de teixits de l'època. Proveïdor de mantes i draps per a la vestimenta de la Guàrdia Civil, carrabiners i exèrcit. Amic personal de Canalejas. Distingit amb l'Encomienda d'Isabel la Catòlica. Antonio Carbonell Llàcer, (Alcoi, 1827 – Còrdova, 1878) fundador de l'empresa d'olis Carbonell Carlos Carbonell y Morand, (Alcoi, 1856 - Còrdova, 1917) empresari, fill d'Antonio Carbonell Llàcer Pedro Cort Perotín, (Alcoi, 1793 – 1871) fa front als invasors francesos a la ciutat de València. Es dedica a la construcció de motlles per a les fàbriques de paper. Importa les primeres màquines de filar llana des de Bèlgica. Crea una màquina per a la construcció de les cardes. També és el creador d'una màquina per a enrotllar cigarros. Francisco Moltó Valor, (Alcoi, 1835 – 1900) Paperer i polític. És un dels signants del Manifest Revolucionari de setembre de 1868. Cap del Partit Conservador local durant La Restauració. Diputat provincial i alcalde d'Alcoi. Segon president del Monte de Piedad d'Alcoi.
Enginyers i arquitectes Josep Carbonell Morand, (Alcoi, 1861 – Madrid, 1922) Fill d'Antoni Carbonell Llàcer. És autor del projecte de ferrocarril directe de Madrid a València, el de la Vila Joiosa a Dénia i el d'Alacant a la Vila Joiosa. Josep Moltó Valor, (Alcoi, 1848 – 1886) arquitecte municipal d'Alcoi. Gran part de les clavegueres de l'Alcoi antic son seues. Va dissenyar la reforma de la capella de Sant Miquel i de la Reial Fàbrica de Draps entre d'altres. Vicent Joan Pascual Pastor, arquitecte (Alcoi, 1865 – 1941) a cavall del i XX. Fa els seus estudis a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona i és el millor de la seua promoció. Arquitecte titular d'Alcoi. Reforma la caseta de la Sal. Director de l'Escola Industrial d'Alcoi. Alcalde d'Alcoi. És l'autor de la Casa del Pavo, la d'Escaló, etc. Reforma la Ca la Bolla, la Glorieta, els edificis de la Font Roja, Monte de Piedad, escorxador municipal, font del Molinar, Hidroelèctrica Espanyola, xalet de Carlos Pérez, escola de Cervantes i passeig de Cervantes. Enric Vilaplana Julià, (Alcoi, 1842 – 1916) regidor i conseller del Mont de Piedad. Director de l'Escola d'Arts i Indústries d'Alcoi. Inicia les excavacions de Les Llometes. Descobridor del poblat del Puig.
Músics Gonzalo Barrachina Sellés, compositor i oboista (Alcoi, 1869 – 1916) Alumne de Joan Cantó a Madrid. Aconsegueix per oposició una plaça en l'Orquestra de la Sociedad de Conciertos de Madrid que dirigia Tomás Bretón. Fundador de la Societat de Concerts d'Alcoi. Va dirigir la banda Nueva del Iris. Joan Cantó i Francès, compositor i pedagog. (Alcoi, 1856 – Madrid, 1903) Josep Espí Ulrich, compositor.(Alcoi, 26 de desembre del 1849 - València, 13 de juliol del 1905) Josep Jordà Valor, compositor (Alcoi, 13 de novembre del 1839 – 16 de juliol del 1918) Julio Laporta Hellín, compositor, violinista, guitarrista i clarinetista (Alcoi, 1870 – 1928) Camilo Pérez Laporta, compositor (Alcoi, 1852 – 1917) Miquel Santonja, compositor. José María Valls Satorres, Compositor, Intèrpret i Director.
Periodistes Julio Andrés Valor, investigador històric (Alcoi, 1862 – 1924) Col·labora en les publicacions locals de l'època de signe conservador. Cronista oficial d'Alcoi des de l'any 1915 fins a l'any 1918. Gonzalo Cantó Vilaplana, escriptor. (Alcoi, 1859 – Madrid, 1931) autor de nombrosos articles en la premsa local madrilenya. Va escriure diversos llibrets per a sarsuela. Fill predilecte d'Alcoi, el 1923 l'ajuntament d'Alcoi li dedica una plaça que encara porta el seu nom. Fill adoptiu de Toledo i Múrcia. Francisco Castell Miralles, catedràtic (Alcoi, 1842 – València, 1917) Catedràtic de la Universitat de Ciències de València. Escriu en la publicació progressista Los dos Reinos. Director de El Mercantil Valenciano, publicació republicana. Santiago Mataix Soler, polític (Alcoi, 1871 – València, 1918) Doctor en dret. Escriu als periòdics El Serpis, Heraldo de Madrid, director de Diario Universal i fundador de El Mundo. És passant en el despatx de José Canalejas. Va ser senador de les províncies d'Àvila i Zamora.Senador Santiago Mataix i Soler Eugenio Moltó Botella, advocat (Alcoi, 1862 – Bilbao, 1934) Llicenciat en dret a Madrid. Fiscal i jutge municipal. Escriu en El Eco de Alcoy i La Lucha. Director de El Observador a Cadis, La Gaceta del Norte a Bilbao i de El Debate a Madrid. Miguel Parera Cort, filòleg funda el col·legi de segon ensenyament San Rafael. Escriu articles per a El Globo de Madrid, El Alicantino d'Alacant i El Serpis i Revista de Alcoy. Tradueix a Ovidi, Marçal, Catul i Horaci. José Puig Pérez (Alcoi, 1843 – Ciempozuelos, 1897) Escriptor, poeta i periodista Julio Puig Pérez (Alcoi, 1850 – 1940) Enginyer, poeta i periodista. És diputat provincial, regidor de l'Ajuntament i cronista oficial d'Alcoi.
Pintors i escultors Durant el són molts els artistes d'Alcoi que aconsegueixen notorietat per la seua gran qualitat. L'il·lustrador i gravador Antonio Pascual Abad, Plácido Francés Pascual, Antonio Gisbert Pérez, Lorenzo Casanova Ruiz, Francisco Laporta Valor, Emilio Sala Francés, el granadí Manuel Cara y Espí (Granada, 1860 - Leganés, 1915), Fernando Cabrera Cantó i Milagros Gómez Vitoria entre d'altres.
Polítics Severino Albarracín Broseta, (Llíria, 1850- Barcelona, 1878 mestre i líder obrer. Cap visible del moviment obrer en la Revolució del Petroli Agustí Albors i Blanes, (Alcoi, 1822 – 1873) Alcalde d'Alcoi assassinat pels avalotats durant la Revolució del Petroli Eduardo Valor, va organitzar el moviment llibertari a Alcoi després de la Revolució del Petroli.
Segle XX Rigoberto Doménech Valls, doctor en teologia i dret canònic (Alcoi 1870 - Saragossa 1955) bisbe de Mallorca i arquebisbe de Saragossa. Signa la carta que atorga el caràcter de santa croada al colp d'estat feixista del general Franco. Francisco Jordà Cerdà historiador (Alcoi 1914 - Madrid 2004) gran especialista dedicat a l'estudi de la prehistòria. Roque Monllor Boronat (Alcoi, 1910 – 1994), arquitecte. Francisco Mora Carbonell (Alcoi, 1898 – 1977), fotògraf. Premi Mundial de la Societat Emerson de Londres per la foto Novembre. Destacat en The American Annual of Photography de 1939. Sol Picó, ballarina i coreògrafa. Eduard Vitòria i Miralles (Alcoi, 1864 – Barcelona 1958) Jesuïta fisicoquímic. Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Fill predilecte d'Alcoi, Medalla d'Or al Mèrit en el Treball, Gran Creu d'Alfons X el Savi, medalla de l'associació Chimics Lovainenses. Remigio Vicedo Sanfelipe (Alcoi, 1868 – Benillup 1937) Mossèn. Cronista oficial i arxiver d'Alcoi.