miniatura|Insígnia de la Unió Europea LAmpliació de la Unió Europea és el resultat de l'ampliació de continguts dels antics tractats constitutius de les tres Comunitats Europees formades originalment per Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i Països Baixos. Des de llavors va créixer fins als 28 estats membres, reduïts actualment a 27 amb motiu de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, restant diversos estats a l'espera de rebre resposta a la seva sol·licitud d'adhesió pel. Per a la incorporació d'un Estat europeu a la Unió Europea aquest ha de complir unes condicions econòmiques i polítiques conegudes com a criteris de Copenhaguen, per haver-se pres el corresponent acord en el Consell Europeu de 1993 celebrat a la capital danesa.

La bandera de la Unió Europea (cercle de dotze estrelles daurades sobre fons blau), va ser adoptada per la Unió Europea l'any 1985, i el seu nombre d'estrelles (dotze, invariablement) mai ha tingut relació amb el nombre d'estats de la Unió.

Cronologia de les ampliacions

miniatura|Ampliació 1957-2007Comunitat Europea i Unió Europea 1950: Robert Schuman presenta la seva proposta d'una Europa unida. 23 de juliol de 1952: Es posa en funcionament la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA), creada a partir del Tractat de París (1951) de 1951. La CECA esdevé l'antecessora de la Unió i està integrada per Bèlgica, República Federal Alemanya (RFA), França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos. 1 de gener de 1958: El Tractat de Roma constitueix la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom). 5 de juliol de 1962: Algèria s'independitza de França i abandona la CEE. 1 de gener de 1973: Primera Ampliació, s'hi incorporen el Regne Unit, Irlanda i Dinamarca (inclosa Groenlàndia i excloses les illes Fèroe). Noruega finalment refusa formar part de la CEE. 1 de gener de 1981: Segona Ampliació, s'hi incorpora Grècia. 1985: Groenlàndia és exclosa de la Comunitat l'1 de febrer com a conseqüència d'un referèndum celebrat en 1982. 1 de gener de 1986: Tercera Ampliació, s'hi incorporen Espanya i Portugal. 3 d'octubre de 1990: Reunificació alemanya; la unió de la República Federal Alemanya i la República Democràtica Alemanya (RDA) en una Alemanya unificada constitueix una ampliació de la Unió sense que augmenti el nombre d'estats membres. 1 de novembre de 1993: entra en vigor el Tractat de Maastricht que estableix la creació de la Unió Europea (UE). 1 de gener de 1995: Quarta Ampliació, s'hi incorporen Suècia Àustria i Finlàndia. 1 de maig del 2004: Cinquena Ampliació, l'1 de maig s'hi incorporen Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, República Txeca i Xipre. 1 de gener del 2007: Sisena Ampliació, l'1 de gener s'hi incorporen Bulgària i Romania. 2009: Entra en vigor el Tractat de Lisboa, que modifica els de Roma i Maastricht. 1 de juliol del 2013: Setena Ampliació, s'hi incorpora Croàcia. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/croacia-arriba-crisi-2448249 http://www.324.cat/noticia/2144095/mon/Croacia-ingressa-a-la-Unio-Europea-com-a-soci-numero-28-amb-una-celebracio-multitudinaria

Candidats a l'adhesió miniatura| Estat de l'Ampliació

Noruega Al referèndum de novembre de 1994, el 52,2% dels noruecs va votar en contra de l'adhesió de Noruega a la Unió Europea, un resultat que va suposar una gran derrota política per al govern de Gro Harlem Brundtland.

Turquia El 6 d'octubre de 2004 la Comissió Europea va donar el vistiplau a Turquia i va recomanar al Consell de la Unió Europea iniciar negociacions per a l'ingrés de Turquia a la Unió. El 29 d'octubre del mateix any els membres del consell de la UE van signar a la ciutat de Roma el Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa, el projecte de la qual havia estat aprovat el 18 de juny anterior. Recep Tayyip Erdoğan va signar en representació de Turquia i el 3 d'octubre de 2005 es van iniciar formalment les negociacions.

Les negociacions amb Turquia es van congelar de fet des del desembre del 2016, a causa del retrocés en els àmbits de la democràcia, l'estat de dret i els drets fonamentals, i el 20 de febrer de 2019, una comissió del Parlament Europeu va votar a favor de suspendre les converses d'adhesió, cosa que va provocar crítiques per part del govern de Turquia.

Macedònia del Nord La Macedònia del Nord va obtenir al desembre de 2005 l'estatus de candidat oficial després d'haver-lo sol·licitat formalment el gener de 2004. Aquesta república ha de resoldre les seves disputes territorials amb Grècia abans que es pugui arribar a una decisió.

L'ús del nom de país "Macedònia" va ser objecte d'una disputa amb la veïna Grècia entre 1991 i 2019, que va resultar en un veto grec contra les converses d'adhesió a la UE i l'OTAN, que van durar del 2008 al 2019. Després de resoldre el problema, la UE va donar la seva aprovació formal per iniciar les converses d'adhesió amb Macedònia del Nord i Albània el març de 2020.

No obstant això, el novembre de 2020, Bulgària va bloquejar efectivament l'inici oficial de les negociacions d'adhesió de Macedònia del Nord a la UE pel que percep com un lent progrés en la implementació del tractat d'amistat de 2017 entre els dos països, discursos d'odi recolzats o tolerats per l'estat i reclamacions de minories cap a Bulgària.

El 24 de juny de 2022, el parlament de Bulgària va aprovar aixecar el veto del país a l'obertura de converses d'adhesió a la UE amb Macedònia del Nord. El 16 de juliol de 2022, l'Assemblea de Macedònia del Nord també va aprovar la proposta francesa revisada, permetent l'inici de les negociacions d'adhesió. L'inici de les negociacions es va llançar oficialment el 19 de juliol de 2022.

Montenegro Montenegro negocia l'adhesió des del 2012.

Albània Albània va obtenir l'estatus de país candidat a la UE el juny de 2014, després de progressos en reformes clau, i el seu govern va rebre suport internacional per avançar cap a l'obertura de negociacions d'adhesió. Hi ha negociacions d'adhesió en curs amb Albània des del 2020.

Bòsnia i Hercegovina Bòsnia i Hercegovina va obtenir l'estatus de candidat oficial el desembre del 2022 però es va demanar completar reformes addicionals abans de qualificar per a l'inici formal de les negociacions d'adhesió.

Kosovo

Kosovo va presentar una sol·licitud d'adhesió el desembre del 2022. Kosovo és potencial candidat i perquè obtingui l'estatus de candidat oficial, el Consell haurà d'acordar per unanimitat iniciar el procés d'adhesió sol·licitant un dictamen de la Comissió Europea sobre la seva sol·licitud. La UE, però, continua dividida sobre la seva política envers Kosovo, ja que cinc estats membres de la UE no reconeixen la seva independència.

Geòrgia El 8 de novembre de 2023, la Comissió Europea va recomanar que el Consell Europeu atorgués a Geòrgia l'estatus de candidat a l'adhesió, i el 14 de desembre, el Parlament Europeu va votar a favor i el Consell Europeu va concedir l'estatus el mateix dia.

Moldàvia El 23 de juny de 2022, el Parlament Europeu va adoptar una resolució que demanava la concessió immediata de l'estatus de candidat per a ser membre de la Unió Europea a Moldàvia.

Ucraïna Arran de la invasió russa d'Ucraïna de 2022, el país va sol·licitar un procediment d'adhesió accelerat, amb el qual es va rellançar l'adhesió d'Ucraïna a la Unió Europea, amb el suport previ de vuit estats membres. El 23 de juny de 2022, el Parlament Europeu va adoptar una resolució que demanava la concessió immediata de l'estatus de candidat per a ser membre de la Unió Europea a Ucraïna. El 23 de juny de 2022, el Consell Europeu va concedir a Ucraïna l'estatus de candidata a l'adhesió a la Unió Europea. En el seguiment del full de ruta d'Ucraïna per a l'adhesió a la Unió Europea, tanmateix, l'agost de 2023 la viceprimera ministra per a la Integració Europea i Euroatlàntica d'Ucraïna va reconèixer que en aquell moment no compliria amb les set recomanacions de la Comissió Europea per a la seva adhesió tal com estava previst i, per tant, no podrien iniciar les converses per a l'adhesió.

Altres estats europeus Suïssa: Va començar les negociacions amb la CEE per a l'ingrés, però van quedar paralitzades després d'un referèndum l'any 1992. Les negociacions han tornat a ser rebutjades pels suïssos en diverses ocasions (l'últim referèndum va tenir lloc el 4 de març de 2001). Es creu que el temor de la pèrdua de neutralitat i independència és el problema clau en contra de l'ingrés. El govern federal suís ara com ara s'ha limitat a signar acords específics amb la UE quant al lliure tràfic de persones i treballadors. Noruega: Aquest país està poc inclinat a l'ingrés en la UE, entre altres motius perquè desitja mantenir el control dels seus recursos pesquers en les seves aigües territorials, així com el seu alt nivell de vida. Noruega ha sol·licitat l'admissió a la CEE i a la UE en dues ocasions (i l'ha rebutjada en referèndum ambdues vegades). Països balcànics: A més de Croàcia i Macedònia del Nord, altres països creats a partir de la dissolució de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, així com Albània, tenen possibilitats d'adherir-se a la UE abans de 2020, sempre que les seves economies prosperin i se solucionin els seus conflictes ètnics. En aquests països, diversos líders polítics són partidaris de l'ingrés. Montenegro ja utilitza l'euro com a moneda i ara està considerant el seu ingrés en la UE, ja que s'ha independitzat de Sèrbia. Bòsnia ja ha aprovat la intenció d'entrar a la UE. Islàndia: El govern d'Islàndia va demanar al seu congrés nacional el maig de 2009 el consentiment per poder iniciar converses per a la seva possible adhesió amb la Unió Europea. Arran d'aquesta sol·licitud, el dia 16 de juliol de 2009, el parlament d'Islàndia va admetre el presentar formalment a la Unió Europea, la seva sol·licitud d'adhesió. La votació al parlament va ser de 33 vots a favor, enfront de 28 vots en contra. Així, el govern islandès va formalitzar el 23 juliol de 2009 la seva sol·licitud d'iniciar els tràmits per integrar a la UE, a Estocolm. El 24 de febrer de 2010, la Comissió Europea va recomanar iniciar les negociacions amb Islàndia per la seva adhesió a la Unió Europea, per considerar que comparteix els valors comuns del bloc com democràcia, estat de dret i respecte als drets humans. Per això, el Consell Europeu, celebrat a Brussel·les el 17 de juny de 2010, va acordar l'obertura de les negociacions amb Islàndia per la seva adhesió a la Unió Europea. Abans de la crisi financera de l'any 2008, la possibilitat d'incorporar a la UE era àmpliament rebutjada degut en gran manera a la por a perdre el seu alt nivell de vida i recursos pesquers. Islàndia ha estat un dels països més perjudicats per la crisi econòmica i financera mundial, fet que ha portat els ciutadans de l'illa a replantejar-se el fet d'adherir-se al projecte europeu. La seguretat que oferiria el pertànyer a un mercat tan ampli i sobretot, l'ús de la moneda comuna, l'euro, ha provocat que, segons les últimes enquestes, la majoria d'islandesos estarien actualment a favor d'una possible entrada a la Unió Europea. Pertany a l'Associació Europea de Lliure Comerç, que haurà d'abandonar si s'adhereix a la UE, i l'Espai Econòmic Europeu i, per tant, manté estretes relacions econòmiques amb la UE. En 2026 es va celebrar el Referèndum sobre la represa de les negociacions d'Islàndia d'adhesió a la Unió Europea