Mohtarma Benazir MessiPronunciació de Benazir Bhutto, Inogolo.com. (data d'accés: 22-01-09) (Karachi, 21 de juny de 1953 – Rawalpindi, 27 de desembre de 2007) fou una política pakistanesa, militant del Partit Popular del Pakistan. Fou escollida primera ministra del seu país el 1988, tot i que només ostentà el poder durant 20 mesos. Tornà a presidir el govern del Pakistan des del 1993 fins al 1996.
És considerada la primera dona a ser escollida presidenta d'un país de majoria musulmana i també la persona més jove a dirigir un estat musulmà, ja que va ser primera ministra per primera vegada amb només 35 anys. El 27 de desembre de 2007 fou assassinada mentre participava en un acte electoral.
Vida personal i educació Benazir Bhutto va néixer en el si d'una família xiïta originària de Larkana, a la ciutat de Karachi, el 21 de juny de 1953 del matrimoni format per Zulfikar Ali Bhutto i Begum Nusrat Ispahani. Va assistir al jardí d'infants Lady Jennings Nursery School i després al Convent de Jesús i Maria de Karachi. Biografia de Benazir Bhutto , StoryofPakistan.com, 1 de juny 2003. (data d'accés: 22-01-09) A continuació van vindre dos anys d'escolarització al Rawalpindi Presentation Convent després dels quals, se la va enviar al Convent de Jesús i Maria a Murree. Va superar els seus exàmens d'educació bàsica a l'edat de 15 anys, Bookrags Encyclopedia of World Biography entry, Bookrags.com. (data d'accés: 22-01-09) i va passar a completar el batxillerat a la Karachi Grammar School, una de les més prestigioses institucions educatives del país, mentre que el seu pare està empresonat per haver estat un dels líders de l'oposició al règim militar d'Ayub Khan.
Després de completar la seva educació secundària al Pakistan, va prosseguir els estudis superiors als Estats Units. Des de 1969 a 1973 va assistir a la Radcliffe College de la Universitat Harvard, on obtingué un grau de Llicenciatura en Lletres amb honors cum laude en política comparativa, on també va ser elegida com membre de la societat Phi Beta Kappa. Bhutto consideraria més tard la seva estada a Harvard «com els quatre anys més feliços de la meva vida» i deia que formava «la mateixa base de la seva creença en la democràcia». Ja com a primera ministra, va arranjar un regal del govern pakistanès a la Harvard Law School. Classmates at Harvard recall a shy girl, 'Pinkie', The Boston Globe, 28 de desembre 2007. (data d'accés: 22-01-09)
La propera fase de la seva educació va tindre lloc al Regne Unit. Entre 1973 i 1977 Bhutto estudiava Filosofia, Política, i Economia en el Lady Margaret Hall de la Universitat d'Oxford on va completar un curs en Dret Internacional i Diplomàcia. Biografia a la Women's International Center El desembre de 1976 fou elegida presidenta de l'Oxford Union, i es va convertir així en la primera dona asiàtica dirigent de la prestigiosa societat de debat.
El 18 de desembre de 1987 es va casar a Karachi amb Asif Ali Zardari en un matrimoni concertat per la seva mare, per tal de preservar la seva imatge en l'opinió pública i vincular els interessos comuns de les dues famílies. Tot i que el matrimoni és tradicional, la família Bhutto no paga cap dot i Benazir conserva el seu cognom de naixement. La parella va tenir tres nens: Bilawal, Bakhtwar i Aseefa.
Trajectòria política Bhutto, que havia retornat al Pakistan després de completar els seus estudis, es va trobar sota arrest domiciliari arran de l'empresonament del seu pare i subsegüent execució l'abril de 1979. Havent-li estat permès de retornar el 1984 al Regne Unit, es convertia en la líder a l'exili del PPP, el partit del seu pare, encara que fou incapaç de fer sentir la seva presència política al Pakistan fins després de la mort del general Muhammad Zia-ul-Haq, l'agost de 1988.
Primer mandat de Primera ministra El 16 de novembre de 1988, en les primeres eleccions lliures en més d'una dècada, el PPP de Bhutto va guanyar el bloc d'escons més gran de l'Assemblea Nacional. Bhutto va jurar com a primera ministra d'un govern de coalició el 2 de desembre, i es va convertir a l'edat de 35 anys en la persona més jove —i la primera dona— a encapçalar el govern democràtic d'un estat de majoria musulmana en temps moderns i la primera ministra dona més jove mai escollida.
miniatura|esquerra|Benazir Bhutto en visita a Washington DC, el juny de 1989. Malgrat la seva majoria a l'Assemblea Nacional, el president interí Ghulam Ishaq Khan no va demanar a Benazir Bhutto que formés un govern. Finalment, arriben a un compromís: Bhutto seria nomenada primer ministre, però el PPP donaria els seus vots a Ishaq Khan per a les eleccions presidencials. Va jurar com a primera ministra d'un govern de coalició el 2 de desembre de 1988, a l'edat de 35 anys i es va convertir en la persona més jove i la primera dona escollida democràticament a liderar un país de majoria musulmana. El 13 de desembre de 1988, Ghulam Ishaq Khan va ser elegit pel col·legi electoral per un mandat de 5 anys i es va beneficiar de la reforma constitucional votada pel general Zia que li va atorgar ascendència sobre el duo executiu.
De fet, el marge de maniobra de Benazir Bhutto era molt limitat contra el president, que gaudia del suport de l'exèrcit. Es troba imposada Yaqub Khan als Afers Exteriors i Mirza Aslam Beg com a cap de l'Estat Major de l'exèrcit, mentre que aquest últim va mantenir el control del seu pressupost així com dels afers nuclears, diplomàtics i militars. En aquest sentit, el seu mandat va marcar un període de transició a la regió, amb la retirada de les tropes soviètiques de l'Afganistan. Fins llavors, el poder havia rebut l'ajuda i el suport del govern dels EUA en la seva lluita contra l'URSS. El juny de 1989, Benazir Bhutto es va reunir amb el president nord-americà George H. W. Bush a Washington, qui estava preocupat pel desenvolupament nuclear del país. Aquell any, va rebre el Premi Internacional Liberal, ja que el seu mandat va suposar l'alliberament de molts presos polítics i una reducció de la censura. L'any 1989 també va marcar al retorn del Pakistan dins de la Commonwealth. El desembre de 1988, Rajiv Gandhi i Benazir Bhutto es van conèixer a Islamabad.
En l'àmbit econòmic, el govern de Bhutto va seguir una política de privatització de grans empreses nacionals, marcant una ruptura amb la política socialista del seu pare. La reforma va començar l'abril de 1989, però va resultar en un fracàs parcial; mancava inversió privada i els funcionaris es van oposar a la reforma. Així, els objectius de privatització, que afectaven en part a la indústria i als serveis públics, i en particular a Pakistan International Airlines, no es van poder assolir completament. Per als seus oponents, com l'economista Sartaj Aziz, aquest fracàs es va deure a l'absència de visió global, així com a la manca de voluntat de reformar profundament les empreses interessades per fer-les més atractives per als inversors internacionals.
Benazir Bhutto va intentar recuperar el control de l'exèrcit substituint Hamid Gul per un home de la seva elecció al capdavant dels serveis secrets. Les disputes entre el president i el primer ministre van arribar al seu punt culminant l'any 1990, particularment pel nomenament del cap militar i del president de la Cort Suprema. El 6 d'agost de 1990, després de vint mesos en el càrrec, el president Ishaq Khan va dissoldre l'Assemblea Nacional i va destituir Benazir Bhutto del càrrec, de manera que va provocar noves eleccions legislatives. Oficialment, va ser acomiadada per disturbis a Karachi, així com per càrrecs de corrupció i abús de poder l'agost de 1990. Va comparèixer davant tribunals especials de setembre de 1990 a maig de 1991 per abús de poder i malversació de fons públics, càrrecs dels quals va ser absolta el 1994. El seu marit, Asif Ali Zardari, va romandre detingut entre 1990 i 1993 per extorsió.
Líder de l'oposició El seu partit va perdre les eleccions d'octubre. Benazir Bhutto va exercir com a líder de l'oposició al govern de Nawaz Sharif a l'Assemblea Nacional, que considera que li ha robat la victòria a les eleccions de 1990. Critica la política econòmica de privatitzacions del nou govern així com l'estancament de la lluita contra la pobresa i la desigualtat i la seva gestió de la violència comunitària a Karachi que continua creixent. Molt present als mitjans de comunicació, va intentar organitzar una marxa de protesta el maig de 1992 entre Rawalpindi i Islamabad, però el govern la va posar sota arrest domiciliari durant un curt període.
Igual que havia passat amb Benazir Bhutto, el president Ishaq Khan va entrar en conflicte amb el seu primer ministre i el va destituir del càrrec el 18 d'abril de 1993. De tota manera, Nawaz Sharif va guanyar el seu cas davant la Cort Suprema del Pakistan i va ser reintegrat al govern. Benazir Bhutto va intentar aprofitar la crisi política demanant una llarga marxa cap a la capital per obtenir la dimissió del govern i noves eleccions. L'exèrcit va intervenir obertament en la crisi i va provocar la dimissió de la parella executiva el 18 de juliol i la celebració d'eleccions anticipades.
Segon mandat com a primera ministra L'octubre del 1993 es van convocar noves eleccions, la coalició del PPP va guanyar, i Bhutto va tornar al seu càrrec. Va actuar en una política més experimentada, va concloure aliances, fins i tot amb l'exèrcit, i va adoptar part de les seves directrius. D'aquesta manera, va donar suport a la política de l'exèrcit que donava suport als mujahidins afganesos així com als gihadistes que lluitaven contra l'Índia al Caixmir, i va confiar aquesta política al General Nasrullah Babar a qui va nomenar ministre de l'Interior. El 1994, es va aliar amb els islamistes del Jamiat Ulema-e-Islam liderats per Fazal-ur-Rehman, i a través d'aquest últim el seu govern es va apropar als talibans, ja àmpliament recolzat per l'exèrcit, amb l'objectiu d'augmentar la influència pakistanesa a l'Afganistan i l'Àsia central a través de projectes estratègics com el Gasaducte TAPI.Gilles Dorronsoro, Les Études du CERI, nº 84, març 2002 La Grande Illusion - Bilan de la politique afghane du Pakistan Les seves relacions amb els líders de l'exèrcit Abdul Waheed Kakar i després Jehangir Karamat es van calmar així, i el primer fins i tot la va ajudar a frustrar un complot militar per enderrocar-la el 1995
Durant el seu segon mandat, Benazir Bhutto també va intentar enfortir els llaços amb les potències occidentals que havien sancionat el programa nuclear del país, en particular els Estats Units. El març de 1995, va rebre Hillary Clinton, dona del president dels Estats Units Bill Clinton i la seva filla Chelsea Clinton a Islamabad. Aquesta visita, molt publicitada, va permetre mostrar a Occident una cara diferent del Pakistan. El novembre de 1994, estava de viatge oficial a França, acompanyada pels generals de l'exèrcit i el seu marit Zardari, on va conèixer el president François Mitterrand.
En l'àmbit econòmic, va intensificar la política de privatitzacions que havia iniciat el 1988, continuant així l'estratègia del seu predecessor Nawaz Sharif, venent empreses públiques dels sectors de telecomunicacions, finances i energia, especialment. També es va intentar fomentar la inversió estrangera i contenir el dèficit públic del país. En aquest sentit, va introduir reformes per ampliar la base imposable i millorar la recaptació, sobretot mitjançant la creació d'un impost agrícola, i va intentar limitar l'augment en la despesa militar. Durant els únics tres anys d'aquest segon mandat, no va aconseguir, però, assolir aquests objectius: el deute públic va continuar augmentant fins a arribar al 80% del PIB, el país va experimentar un període d'estagflació i la privatització va fomentar la corrupció.