fou un metge, científic i polític valencià. Va ser rector de la Universitat de València. Fou afusellat pel règim franquista a causa de la seua fidelitat a la Segona República Espanyola.
Biografia Orígens familiars i anys de formació Joan Peset pertanyia a una família d'importants metges i intel·lectuals valencians, amb noms com els de Marià Peset de la Raga, Joan Baptista Peset i Vidal o Tomàs Peset i Aleixandre. Son pare, Vicent Peset i Cervera, va ser metge i catedràtic de Terapèutica, son germà Marià Peset Aleixandre fou arquitecte. A més, la família tenia una tradició de pensament liberal, des de Marià Peset de la Raga, qui fou perseguit a principis del , en els temps de l'absolutisme, per les seues idees liberals.Miquel Calvet, Joan Peset, afusellament de la raó, a «El Temps», 22 de maig de 2021
Va cursar diferents titulacions acadèmiques: perit químic i mecànic, doctor en Medicina (1907), en Ciències Químiques (1908) i en Dret (1909).José María Pagés Bosch, Una conferencia de Juan Bautista Peset Aleixandre en «Informació Psicològica», n. 80, Agost 2003, p. 69-77 - (en castellà) Les seues excel·lents qualificacions acadèmiques el feren mereixedor del diploma de cavaller de l'orde civil d'Alfons XII. El 1908 fou pensionat pel govern espanyol per tal que ampliés els seus estudis a l'estranger. Estudià anàlisi toxicològic al famós laboratori fundat per Carl Remigius Fresenius a Wiesbaden, així com toxicologia amb Jules Ogier a París i medicina forense amb Alphonse Bertillon.
Carrera mèdica i científica miniatura|Marià Peset de la Raga, avantpassat de Joan Baptista Peset i Aleixandre El 1910 obtingué la càtedra de Medicina Legal i Toxicologia a la Universitat de Sevilla i, l'any següent, la direcció del laboratori bacteriològic de la ciutat. Hi treballà en la lluita contra l'epidèmia de tifus que el 1912 atacà la capital andalusa.Felip Martínez Montsó: Personatges i espais de ciència: Joan Peset i Aleixandre en la Web de la «Unitat de Cultura Científica i de la Innovació» de la Universitat de València
El 1913 participà en el I Congrés de Metges de Llengua Catalana, del qual son pare era un dels presidents d'honor.Emili Balaguer Perigüell, «L'aportació valenciana als Congressos de Metges de Llengua Catalana», en: Els Congressos de metges i biòlegs de llengua catalana: gairebé un segle, p. 368 El 1916 tornà a València, on fou nomenat catedràtic de Medicina Legal.Persona - Juan Peset Aleixandre en «Portal de Archivos Españoles» del Ministerio de Cultura - (en castellà) Se li encarregà la creació de l'Institut Provincial d'Higiene, l'edifici del qual pagà amb diners propis.Laia Bernet, Ingrata pàtria, de Martí Domínguez en «La Vanguardia», 15 de març de 2026 Descobrí un tractament contra la meningitis purulenta, que resultà d'una efectivitat absoluta, i hi endegà una campanya antitífica. Fou membre de l'Institut Mèdic Valencià i presidí l'Assemblea Mèdica Regional Valenciana de 1918. Entre 1928 i 1939 dirigí la tercera època de la revista Crónica Médica.Lluís Pascual, Joan Baptista Peset Aleixandre, el forjador de vacunes que Franco va fer afusellar en «La Dirceta», 29 de novembre de 2021
Fou escollit rector de la Universitat de València, càrrec que ocupà entre maig de 1932 i juny de 1934.La UV rinde un emotivo homenaje al rector Peset Aleixandre, fusilado por el franquismo hace 70 años en «Europa Press», 24 de maig de 2011
Peset assolí un extraordinari prestigi dins de la seua especialitat. Alguns dels seus deixebles més destacats foren Pedro Laín Entralgo i Juan José López Ibor. El seu caràcter i la seua mestria com a metge el convertiren en una persona molt popular entre el poble de la ciutat de València.Biografía de Juan Peset Aleixandre en «Diccionario Biográfico de la Medicina Española» - (en castellà)
Activitat política Joan Peset fou un home d'idees republicanes i d'esquerra. Fou militant d'Acción Republicana i, més tard, d'Izquierda Republicana, del qual fou president a València, tots dos partits fundats per Manuel Azaña. Pel maig de 1935 presidí un famós míting d'Azaña a l'estadi de Mestalla.Peset Aleixandre, Juan al web de l'«Asociación Manuel Azaña», 12 de gener de 2016 - (en castellà)
La seua popularitat féu que fora triat per encapçalar la candidatura del Front Popular per València en les eleccions del 16 de febrer de 1936. Amb 84.106 vots, guanyà clarament els comicis en aquella circumscripció i aconseguí un escó a les Corts espanyoles.Francesc Arabí Se cumplen 90 años del triunfo electoral del auténtico Frente Popular, que incluía al PSOE en «Levante-EMV», 16 de febrer de 2026, - (en castellà)
Una volta hagué esclatat la Guerra civil del 1936, Peset fou nomenat inspector dels hospitals de guerra. Durant la contesa, va estudiar les repercussions psicològiques del conflicte bèl·lic en l'individu. A més, continuà amb la labor política i parlamentària. Assistí a la darrera sessió de les Corts republicanes a territori espanyol, que tingué lloc a Figueres l'1 de febrer de 1939. Com la resta de parlamentaris, isqué del país cap a França, però aviat, a Tolosa de Llenguadoc, decidí que el seu deure era tornar a l'Espanya republicana. Va haver de convèncer el cònsol espanyol a Tolosa, que li aconsellava que no tornés, i finalment hi regressà. Acompanyà el president del govern de la República, Juan Negrín, i Josep Puche, rector de la Universitat de València durant la guerra, a l'aeròdrom d'Elda des del qual van marxar a l'exili, però es negà a acompanyar-los, malgrat la insistència del president. Després de reunir-se amb els seus fills, que havien lluitat al bàndol republicà, intentà abandonar la península amb la seua família pel port d'Alacant, que havia esdevingut l'única possibilitat de fugida per als republicans. Tanmateix, els vaixells que haurien hagut de rescatar els milers de persones que s'hi reuniren no arribaren mai i tots van ser fets presoners pels soldats franquistes. Peset fou reclòs al camp d'ametlers de la carretera cap a València que va ser utilitzat com a camp de detenció i, després, al camp de concentració d'Albatera, on es feu càrrec de la infermeria. Posteriorment, fou traslladat a Portaceli i més tard a la Presó Model de València. Allà feia classes a companys de reclusió i intentà millorar les condicions higièniques dels presos.
Com molts altres professors universitaris republicans, Peset fou separat de la seua càtedra per mitjà d'una ordre ministerial «no només per les seues actuacions en les zones que han patit la dominació marxista, sinó també per la seua pertinaç política antinacional i antiespanyola en els temps precedents al Gloriós Moviment Nacional».Ordre ministerial recollida a María Carmen García-Nieto i Javier Donezar, La España de Franco, 1939-1975, Madrid, 1975, p. 72. A més, fou jutjat per «auxili a la rebel·lió» i condemnat a mort, per bé que amb una recomanació d'indult pel tribunal. Tanmateix, els elements més reaccionaris de la ciutat de València pressionaren perquè la sentència fos revisada i s'eliminés la recomanació d'indult. Immediatament, un gran nombre de persones, entre elles l'arquebisbe de València, Prudencio Melo, demanaren a les autoritats la commutació de la pena. Fins i tot es demanà clemència al mateix Francisco Franco, qui s'hi negà.Salvador Enguix, El enemigo de las pandemias que fue ejecutado por Franco hace 80 años en Paterna, en «La Vanguardia», 2 d'abril de 2020 Peset fou executat a Paterna el 24 de maig de 1941, de manera antireglamentària, ja que no s'avisà l'auditor. El matí del dia de l'execució, Peset havia operat un company pres d'una hèrnia.
Posteritat El primer acte de recuperació de la memòria de Joan Baptista Peset es féu en la presentació del Congrés de Cultura Catalana que tingué lloc a València l'abril de 1976, en què participaren Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i Vicent Andrés Estellés, entre d'altres.Sebastià Carratalà, Martí Domínguez publica una novel·la sobre la repressió franquista i la dignitat en «Diari La Veu del País Valencià», 21 d'octubre de 2025
Estellés publicà el 1979, el seu poema llarg Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941, a l'editorial Tres i Quatre.Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941 a la web de l'«Associació d'Escriptors en Llengua Catalana»
La ciutat de València recorda el doctor Peset i Aleixandre amb els següents topònims: l'avinguda Peset Aleixandre, una de les principals artèries del nord de la ciutat; l'Hospital Doctor Peset, i el Col·legi Major Rector Peset, de la Universitat de València, al barri del Carme.
L'acadèmic i escriptor valencià Martí Domínguez ha publicat una novel·la que recrea les darreres hores de Joan Baptista Peset: Ingrata pàtria (Barcelona: Proa, 2025).Julià Guillamon, La mort de Peset, en «La Vanguardia», 18 d'octubre de 2025
== Obra<ref>[https://historia-hispanica.rah.es/biografias/36693-juan-bautista-peset-aleixandre Juan Bautista Peset Aleixandre] a la Web «Historia Hispánica» de la Real Academia de la Historia</ref> == Algunes de les publicacions de Peset i Aleixandre són:
Nota experimental sobre varias sales nuevas de piridina (tesi doctoral en Medicina, València 1908) Nuevo método general para la determinación electrocuantitativa de los metales muy oxidables (tesi doctoral en Química, València 1909) Aplicación jurídica de las teorías modernas acerca de la responsabilidad criminal y su atenuación por causas psicológicas (tesi doctoral en Dret, València 1909) Las autopsias en la Morgue, 1908 Tres reacciones nuevas para la anilina, 1909 Bosqueig crític de l’hematoquímia legal, (junt amb Vicent Peset i Cervera, Barcelona 1913) Vacunación y revacunación antitíficas, 1916 Aplicaciones del laboratorio a la clínica. La vaccunation antityphique en Espagne, en «Révue d’Hygiene», 41 (1919) Las individualidades y la situación en las conductas actuales, en «Anales de la Universidad de Valencia», 2.ª época, 1 (1937), págs. 141-164 ¡Siempre por la República!, València 1938
Referències
Bibliografia Lluís Aguiló Lúcia, «Notes sobre l'actuació política d'En Joan Peset». Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre. Tomo I. Valencia: Universidad de Valencia, 1982, pp. LIII-LXI. ISBN 84-370-0218-4. Salvador Albiñana, «Historia de un proceso». En Vicente Olmos, ed. Proceso a Juan Peset Aleixandre. Edición facsímil. Valencia: Universidad de Valencia, 2001, pp. 47-64. ISBN 84-370-5144-4. Marc Baldó, «Juan Bautista Peset Aleixandre». Historia Hispánica/Biografías. Madrid: Real Academia de la Historia. Marc Baldó, María Fernarda Mancebo, «Vida y muerte de Juan Peset». En Vicente Olmos, ed. Proceso a Juan Peset Aleixandre. Edición facsímil. Valencia: Universidad de Valencia, 2001, pp. 11-43. ISBN 84-370-5144-4. Jaume Claret, «Cuando las cátedras eran trincheras. La depuración política e ideológica de la Universidad española durante el primer franquismo». Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea (6 Separata), 2006 Juan Antonio Gisbert Calabuig, «La obra científica del profesor Peset Aleixandre». Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre, Tomo I. Valencia: Universidad de Valencia, 1982, pp. XXIX-XLV. ISBN 84-370-0218-4. Eladi Mainar Cabanes, «El intento de salvar la vida de Joan Peset». En Ricard Camil Torres; Miguel Ors, eds. Exilio y represión franquista. La Guerra Civil en la Comunidad Valenciana, vol. 16, dirigida por Albert Girona y José Miguel Santacreu. Valencia: Prensa Valenciana, 2007, pp. 106-113. Francesc Pérez i Moragon, Joan Peset: Notícia biogràfica, inclòs com a introducció a Vicent Andrés Estellés, Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941, València: Edicions Tres i Quatre, 1979. Joan Puchalt, Joan Peset i Aleixandre. Un hombe bo, afusellat pels seus ideals pacífics. Prólogo de Ramón Trullenque Peris. Valencia: Diputació de València, 2023, ISBN 978-847795-062-2.