La colobra de ferradura o serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis, abans Coluber hippocrepis) és uns espècie de serp de la família dels colúbrids.
Distribució i hàbitat esquerra|miniatura|Exemplar fotografiat a Córdova. Aquesta serp es troba als països del Magrib (Algèria, Marroc i Tunísia), així com al sud-oest d'Europa (França, Itàlia, Portugal i Espanya) en localitzacions puntuals.
Els hàbitats naturals de la colobra de ferradura són les zones de muntanya amb roques i els erms secs amb arboços i matolls.
Morfologia i costums esquerra|miniatura|Exemplar fotografiat al sud de la península Ibèrica. La serp de ferradura és un ofidi de cos prim i allargat d'entre 237 i 1,66 m de longitud i entre 6 i 675 g de pes. El cap és ovalat i lleugerament deprimit, ben diferenciat del cos, amb ulls grans separats de la boca per dues files d'escates. El color és verd oliva, groguenc o rosat. A nivell de les plaques parietals té una taca en forma de ferradura. El cos presenta taques dorsals subcirculars marró fosques, envoltades d'escates groguenques, decreixents cap a la cua. És espècie diürna, encara que s'ha detectat activitat crepuscular i fins i tot nocturna. És un ofidi actiu, que colonitza territoris amb rapidesa. El període anual d'activitat és de març a novembre. Freqüenta zones obertes i assolellades, cultius i zones antròpiques. És agressiva, encara que no verinosa per a l'home. La dieta de l'adult es compon gairebé exclusivament de micromamífers. Arriben a la maduresa sexual als tres anys, i realitzen una posta anual de fins a 14 ous. Al medi natural poden arribar a viure fins a 20 anys. A la seva àrea de distribució natural té diversos depredadors salvatges.
Ha estat introduïda de forma accidental a les illes Balears (exemplars trobats dins grans oliveres importades per a ús ornamental). Fou detectada per primera vegada el maig de 2003 a Eivissa i en l'actualitat hi ha indicis de presència en gairebé tota l'illa. A Mallorca també, amb major freqüència a Capdepera i Sineu, i menys a Petra, Artà, Sant Joan, Costitx, Llubí, Muro, Palma i Llucmajor. La detecció de juvenils a Mallorca i la posta en captivitat d'una femella capturada a Eivissa, indiquen la seva naturalització en ambdues illes. A les illes Balears només podria ser consumida per milans o alguna altra au en migració com l'aligot. L’impacte més preocupant es podria donar a Eivissa, on podria acabar amb el lacèrtid endèmic Podarcis pityusensis.
Referències
Vegeu també Llista d'amfibis i rèptils de Catalunya.
Bibliografia
Miras, J.A.M., Cheylan, M., Nouira, M.S., Joger, U., Sá-Sousa, P. &Pérez-Mellado, V. 2005. Hemorrhois hippocrepis. Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2006. Downloaded on 28 July 2007.
Categoria:Colubrins