Les Agulles de Travessani, la més alta de 2.733,0ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Agulla Septentrional de Travessani. [Consulta: 21/09/2013] metres d'altura, són un conjunt de roques agudes, d'aquí el nom d'agulles, que es troben en el terme municipal de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
«Travessani deriva del basc "ata-be-atz-andi", la gran penya sota el port (referint-se al port de Colomers), o bé de "arte-baso-andi", entre grans precipicis».
Es tracta d'una successió de dents de granit: 2536'3,ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Agulla Meridional de Travessani. [Consulta: 21/09/2013] 2588'2,ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Agulla de Travessani. [Consulta: 21/09/2013] 2599'1,ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Agulla de Travessani. [Consulta: 21/09/2013] 2636'3,ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Agulla de Travessani. [Consulta: 21/09/2013] 2659'0,ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Agulla de Travessani. [Consulta: 21/09/2013] 2684'1ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Agulla de Travessani. [Consulta: 21/09/2013] i 2.733'0 metres, que s'aixequen sobtadament conformant la carena que, en direcció nord-nord-est, separa l'oriental Vall de Colieto de la Capçalera de Caldes. Estan situades sobre l'Estany de Travessani, al sud del Pic de Travessani (2754,7ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Pic de Travessani. [Consulta: 21/09/2013] m), que podria ser considerat com la darrera agulla i punt culminant. La proximitat del Refugi Joan Ventosa i Calvell fa que sigui un lloc molt visitat pels practicants de l'escalada.
«La primera ascensió a les crestes meridionals la realitzà en 1919 W.Illges del CEC; les agulles superiors foren superades per primera vegada per A.Oliveras, I.Folch i I.Bultó, del CEC, en 1926».
Referències
Bibliografia
Categoria:Muntanyes de la Vall de Colieto