Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia central) al sud. Políticament, comprèn la part asiàtica de la Federació Russa i administrativament comprèn el Districte Federal de Sibèria, amb capital a Novossibirsk i el Districte Federal Extrem Oriental, amb capital a Khabàrovsk. Es tracta d'una immensa regió de 13,1 milions de quilòmetres quadrats de superfície, amb una molt baixa densitat de població (39 milions d'habitants). Aquesta regió es caracteritza per un clima fred i extremadament continental, i un paisatge amb un relleu aplanat travessat per grans rius. Durant molt de temps estigué habitada per pobles que practicaven la ramaderia, i posteriorment fou progressivament conquerida per l'Imperi Rus. Al va gaudir d'un considerable desenvolupament gràcies a les polítiques d'industrialització de la Unió Soviètica, que buscava aprofitar i desenvolupar els immensos recursos miners i energètics de la regió.
Existeixen diverses teories sobre l'origen del terme "Sibèria": Algunes fonts diuen que prové d'un mot en llengua turquesa que significava "terra adormida". Una altra teoria diu que era el nom tribal dels Sibilla, uns antics pobladors nòmades turquesos assimilats posteriorment pels tàtars siberians. També s'ha proposat la relació del terme amb el poble Sabir. Finalment, el xaman Akkanat, un dels últims xamans de la Sibèria Occidental, proclamava que el nom provenia del nom del seu poble, els Sibirga. L'ús modern del terme apareix després de la conquesta russa del Kanat de Sibèria a les darreries del .
Geografia miniatura|esquerra|Territori de Sibèria, projecció ortogràfica. miniatura|Esdeveniment de Tunguska. miniatura|El llac Baikal miniatura|Taigà siberiana Amb una àrea de 13,1 milions de quilòmetres quadrats, Sibèria constitueix el 77% del territori rus. Abasta la totalitat de la Plana Occidental Siberiana i de l'Altiplà Central Siberià. Sibèria comprèn també el 10% de les terres emergides (14.894.000 km²).
La Plana Occidental Siberiana està formada majoritàriament per dipòsits al·luvials del Cenozoic que es troben fins i tot uns cinquanta metres sota el nivell de la mar, cosa que causa que l'extensió entre Novossibirsk i l'Oceà Àrtic s'inundi. Molts dels dipòsits provenen de les preses de gel provocades pel desbordament dels rius Ienissei i Obi, redirigint-se cap a la mar Càspia.
Generalment, Sibèria se sol subdividir en tres grans conjunts, geològicament diferents i separats pels rius Ienissei i Lena, que flueixen cap a la mar Càspia. Sibèria occidental (2.427.000 km²), a l'est dels Urals: planícies de 2.000 km d'amplada i baixa alçada, que en estar mal drenades són plenes de llacs i maresmes pantanoses. Sibèria central (4.122.000 km²), a l'est del riu Ienissei, amb una alçada que oscil·la entre els 300 i 1.200 metres d'altitud, retallada per congosts i amb llacs profunds com el Baikal. Al sud, s'eleva l'alt sistema muntanyós de l'Altai i mont Saian, amb cims de 3.000 a més de 4.000 metres. Sibèria oriental, ubicada a l'extrem orient rus (més de 6 milions de km²), a l'est del riu Lena, un territori constituït per massissos diversos i muntanyosos, que conclouen a l'est per la península de Kamtxatka els seus volcans actius.
Àmplies extensions siberianes tenen un sòl permanentment glaçat (permagel), situació que dificulta la construcció i la introducció de xarxes hidràuliques en els molt dispersos assentaments humans.
Clima Les tundres del nord de Sibèria es caracteritzen per un clima extremadament fred. La resta de Sibèria es compon de zones boscoses (taigàs) i pantanoses on predomina un clima continental molt extrem, amb estius curts i hiverns molt rigorosos.
Hidrografia El riu Ienissei és el principal riu de Sibèria i un dels més grans d'Àsia, amb uns 4.093 km de longitud; la seva conca és d'uns 2.580.000 km².
El riu Kolimà es troba al nord-est de Sibèria. Té 2.129 km de longitud i drena una conca de 679.934 km², cosa que el converteix en el sisè més gran de Rússia.
El llac Baikal, amb 636 km de llarg, 80 km d'ample i 1.637 m de profunditat, és el més gran dels llacs d'aigua dolça de l'Àsia, i el més profund de tot el món.
El llac Elguiguitguin es troba al nord-est de Sibèria. Té un diàmetre aproximat de 15 kilòmetres i una profunditat de 175 metres, i està ubicat en un cràter d'impacte de meteorit creat fa 3,6 milions d'anys en el Pliocè. El diàmetre del cràter és de 18 km.
Història
miniatura|Refugiats en el Ferrocarril Transsiberià, 1918 Sibèria fou ocupada per diferents grups de nòmades com els enets, els nenets, els huns, i els uigurs. L'àrea fou conquerida pels mongols al i eventualment va posseir independència política (kanat siberià). Durant el , els grups de mercaders i cosacs començaren a freqüentar l'àrea, i posteriorment l'exèrcit rus va començar a establir fortificacions a l'extrem est. Les ciutats com Mangazeia, Tara, Ienisseisk i Tobolsk van ser fundades, essent aquesta darrera nomenada capital de Sibèria. A mitjans del , les àrees controlades pels russos s'havien estès fins a l'oceà Pacífic.
Durant els segles i XVIII la població russa a Sibèria continuà essent escassa, a causa de les difícils condicions climàtiques i de comunicacions. Només algunes missions i comerciants van habitar Sibèria.
Durant la segona meitat del , es van experimentar les primeres onades d'immigrants russos, pagesos majoritàriament. Diversos esdeveniments es van combinar per a explicar tal fet: l'abolició de la servitud l'any 1861, l'excés de població a la Rússia Europea i, sobretot, el ferrocarril transsiberià, promogut pel tsar Nicolau II, i construït entre 1891 i 1903. Un altre factor que se sumà a aquesta onada va ser l'enviament de presoners de Rússia occidental o de territoris ocupats pels russos, com és el cas de Polònia.
Revolució Russa i Secessió Govern provisional de Sibèria (novembre del 1917) El moviment independentista de Sibèria fou fundat per Iadríntsev, Xapov i Potanin. Aquest darrer fou un dels fundadors de la "Duma" siberiana a l'agost de 1917 i més tard president del govern autònom.
El 2 d'agost de 1917 es va hissar a Tomsk, a l'inici de l'assemblea regional, una bandera blanca i verda amb la inscripció "Visca Sibèria autònoma" (Zazdràstvuiet avtonómnaia Sibir). Aquests colors siberians ja apareixien en un pamflet independentista datat el 21 de maig de 1865. El 5 d'agost de 1917 les organitzacions públiques reunides a l'assemblea regional de Tomsk van adoptar una bandera nacional de Sibèria amb els colors tradicionals: el blanc representant la neu i el verd els boscos (la taigà) dividida en diagonal des de la part superior de l'asta fins a la part inferior del vol, amb la part de dalt verda i la part de baix blanca. El 8 d'octubre de 1917 es va celebrar un congrés regional de tota Sibèria.
miniatura|Bandera nacional de Sibèria
El desembre de 1917 a Ucraïna es va formar un Comitè Militar revolucionari siberià que va aprovar la creació de regiments siberians separats dins el vuitè exèrcit rus estacionat al front romanès. Aquestes unitats van utilitzar cintes blanques i verdes per identificar-se. El 22 de desembre de 1917 la situació es va reproduir al 16è exèrcit estacionat al mateix front.
El desembre de 1917 el Congrés regional extraordinari de Sibèria va proclamar una autoritat regional autònoma. El gener de 1918 delegats de Sibèria van formar una Duma regional. El 28 de gener de 1918 es va obrir el primer parlament siberià a Tomsk i es va formar un govern de Sibèria dirigit per Piotr Derber que va començar a actuar el març de 1918, però va ser dissolt pels bolxevics el maig, quan van ocupar Tomsk(V.V. Zhuravliov. State symbols of "white" Sibèria/History of "white" Sibèria [Istoria "beloi" Sibiri]. Kemerovo, 1995.)
Comissariat de Sibèria Occidental (maig del 1918) Les notícies del Tractat de Brest-Litovsk, que suposaven la sortida de Rússia de la guerra, van alarmar als presoners txecs de Sibèria, partidaris del Consell Nacional txec que desitjaven retornar al seu país per combatre pel Consell nacional i aconseguir la independència. Els bolxevics els van negar el pas. Els txecs es van revoltar i van ocupar Samara on varen formar un govern conegut com a Komutx (Comitè de membres de l'assemblea Constituent) amb la pretensió de representar tota Rússia. Després de l'ocupació de Novonikolaevsk (avui Novossibirsk) per la Legió Txeca els delegats siberians van establir el Comissariat de Sibèria Occidental (26 de maig de 1918) dirigit per Piotr Derber, qui el juny de 1918 va establir la seva residència a Omsk.
Segon Govern Provisional Siberià (juny del 1918) Els blancs, gràcies a la rebel·lió dels presos txecs, van poder ocupar Tomsk el juny de 1918, on el dia 23 es va formar el segon govern provisional siberià, en el qual va tenir un paper destacat en Piotr Vologodosky. Poc després a Omsk es va proclamar la independència de Sibèria (4 de juliol de 1918). El setembre Piotr Vologodoski va trencar amb el govern de Tomsk i se'n va anar a Ufa, on va assumir el poder i es va declarar partidari d'una dictadura militar. A Ufa el govern provisional dels Urals va quedar substituït per un directori amb Vologodoski, Avksentiev, el General Boldirev, Vinogradov i Zenzinov (Directori d'Ufa). El govern siberià de Tomsk va fugir cap a Omsk, on l'octubre es va imposar el Directori. El 18 de novembre de 1918 el cop d'estat de l'almirall Kolchak establí la dictadura i va posar fi de facto al govern independent siberià.
Directori d'Ufa (setembre del 1918) Piotr Vologodoski abandonà el govern siberià de Tomsk i es traslladà a Ufa, on se li entregà el poder, i constituí un Directori que preconitzava la Dictadura per fer front als bolxevics (setembre de 1918). El Directori va assumir el poder a Omsk (9 d'octubre de 1918) i va subsistir formalment fins al 18 de novembre de 1918 quan el cop d'estat de Kolchak va entregar-li tot el poder. El Directori fou dissolt.
Govern Provisional de totes les Rússies a Omsk (novembre del 1918)