Catherine Élise Blanchett (Melbourne, 14 de maig de 1969), més coneguda com a Cate Blanchett, és una actriu de cinema i teatre australiana guanyadora de dos premis Oscar i tres Globus d'Or.
Blanchett va cridar l'atenció de la crítica internacional amb la pel·lícula Elisabet de 1998, dirigida per Shekhar Kapur, on va protagonitzar a Elisabet I d'Anglaterra. També hi ha les seves interpretacions de Galàdriel, la reina elfa de la Trilogia de El senyor dels anells. Tanmateix, no va ser fins al 2004 que va guanyar el seu primer Oscar com a millor actriu secundària interpretant Katharine Hepburn a L'aviador. El seu segon Oscar va seguir deu anys més tard gràcies a la pel·lícula de Woody Allen Blue Jasmine encara que aquesta vegada va ser en la categoria de millor actriu.
Biografia Infantesa i educació Cate Blanchett va néixer a Ivanhoe, un suburbi de Melbourne (Austràlia), com la filla d'un oficial naval estatunidenc i alt executiu de publicitat, Robert Blanchett, i d'una mestra d'escola i empresària australiana, June Blanchett. Quan tenia deu anys, Cate Blanchett i els seus dos germans, Bob i Genevieve, van viure la pèrdua del seu pare per un atac de cor a l'edat de quaranta anys. Per aquesta raó, Cate Blanchett es defineix de petita com «una nena extravertida, però alhora tancada». És una història que es resisteix a explicar, ja que la mort del pare la va afectar profundament. Així, els tres germans van ser educats per la mare.
Cate Blanchett va fer els estudis secundaris al Methodist Ladies College de Melbourne on va fer uns primers intents artístics participant en diverses obres de teatre. Després, va anar a la Universitat de Melbourne per a estudiar Econòmiques i Belles Arts. Però, insegura sobre el seu futur professional, la va abandonar per dedicar-se a viatjar i guanyar experiència abans de decidir-se per una carrera. Amb divuit anys, durant una visita a Anglaterra va ser forçada a deixar el país perquè el seu visat havia caducat. Aleshores se'n va anar a Egipte on un client de l'hotel del Caire on s'allotjava li va proposar de fer d'extra en una pel·lícula, i, com que li calien diners, va decidir participar-hi va descobrir que li agradava actuar. Per aquest motiu, quan va tornar a Austràlia, es va inscriure a l'Institut Nacional d'Art Dramàtic de Sydney en el qual es va graduar el 1992.
Inicis artístics Va debutar com a actriu professional als escenaris de teatre d'Austràlia el mateix any 1992 amb l'obra Electra de Sòfocles. A partir de llavors es va anar endinsant en el món escènic. Va treballar juntament amb Geoffrey Rush el 1993 representant l'obra de teatre Oleanna de David Mamet i el 1994 fent d'Ofèlia a Hamlet. El debut cinematogràfic va arribar l'any 1994 amb un paper a la pel·lícula australiana Police Rescue. De llavors ençà, Cate Blanchett va fer el seu propi espai en el món del setè art del seu país natal participant en diverses sèries de televisió com Heartland i Parklands, mentre continuava alhora al teatre.
L'any 1997, en la coproducció cinematogràfica australoestatunidenca Paradise Road, Cate Blanchett va fer el salt internacional. Malgrat tenir-hi només un paper secundari com a part d'un grup de dones que eren fetes presoneres pels japonesos a Sumatra durant la Segona Guerra Mundial, aquesta participació li va permetre compartir escenes amb actors tan veterans com Glenn Close i Frances McDormand. Amb aquesta experiència, el mateix any 97 va poder protagonitzar la seva primera pel·lícula Oscar and Lucinda on va treballar juntament amb l'actor britànic Ralph Fiennes i que li va valer una nominació com a millor actriu de l'Institut Australià de Cine. La seva excel·lent interpretació de Lucinda Leplastrier, però, no només li va comportar les millors crítiques del seu país natal sinó que també li va dur un dels millors papers de la seva carrera: la d'Elisabet I d'Anglaterra a la pel·lícula Elisabet. El caràcter dur i alhora sensible que Cate Blanchett va haver de representar en el paper de l'hereva feminista australiana Lucinda va impressionar al director de la pel·lícula, Shekhar Kapur. De fet, Kapur la va seleccionar pel paper de la reina anglesa immediatament després de veure un tràiler dOscar and Lucinda a l'oficina del seu director de càsting. Segons ell, des del primer moment no en va tenir cap dubte. Buscava fonamentalment tres coses: l'habilitat de ser de quatre-cents anys abans, l'habilitat de ser de l'actualitat i l'habilitat de no ser-hi més que en esperit; i Cate Blanchett complia les tres condicions a la perfecció. Aquest era l'efecte que la seva imatge transmetia.
Salt a la fama miniatura|esquerra|Cate Blanchett interpretant a Elisabet (1998) Amb Elisabet, Cate Blanchett va entrar directament a la llista de les millors actrius de l'escena internacional. Va obtenir la seva primera nominació als Oscars com a millor actriu i va enlluernar a la crítica internacional. Per primera vegada tots els crítics hi estaven d'acord: Cate Blanchett havia estat una Elisabet I superba representant, d'alguna manera, una dolça jove al principi de la pel·lícula i transformant-se en una monarca intimidadora i rígida al final. A partir de llavors els estudis cinematogràfics no li van proposar nous projectes perquè en fos la protagonista. Però Cate tenia altres plans. En va rebutjar la major part i es va dedicar a acceptar només aquells rols que li aportessin noves experiències artístiques, com per exemple, L'enginyós senyor Ripley o a An ideal husband. D'aquesta manera, Cate es preparava per a una llarga carrera professional com a actriu i no com una simple estrella cinematogràfica.
El seu següent succés va venir tres anys més tard quan Peter Jackson la va dirigir com la reina elfa de El senyor dels anells. La pàl·lida i sobrenatural imatge que va donar al personatge de Galàdriel li va valer l'aprovació de la major part dels fans dels llibres de J. R. R. Tolkien. D'aquesta manera, va participar en les tres pel·lícules de la Trilogia i va captar un gran nombre d'admiradors. Això, tanmateix, no li va impedir continuar treballant en altres films de caràcter més independent que li permetessin realitzar-se com a actriu. Així, l'any 2001 va interpretar Charlotte Gray, una jove escocesa que s'uneix a la resistència francesa, a la pel·lícula del mateix nom, i el 2003 se la va poder veure a la pel·lícula Veronica Guerin on va protagonitzar la vertadera història de Veronica Guerin, una periodista irlandesa que es va encarar amb els distribuïdors de droga de Dublín. Amb aquesta última interpretació, Cate Blanchett, una vegada més, va demostrar que era capaç de superar-se atorgant al seu personatge, no una simple imatge deïficada sinó, la imatge d'una dona real que lluita per un món millor però mostrant-se tossuda, egocèntrica i, fins i tot, afectada per la seva pròpia fama. Un dur treball artístic que va seguir un cop acabada l'última entrega de El senyor dels anells, l'any 2003, amb Coffee and Cigarettes, un film de baix pressupost sobre vides paral·leles, i l'any 2004 amb The Life Aquatic with Steve Zissou.
Consolidació professional Malgrat mantenir-se al marge dels grans estudis cinematogràfics, el seu talent no va passar desapercebut. L'any 2004 va treballar amb Martin Scorsese a L'aviador, una pel·lícula biogràfica del gran empresari estatunidenc Howard Hughes, interpretat per Leonardo DiCaprio. Amb aquest projecte Cate va haver d'enfrontar-se al repte de la seva vida en haver de donar forma a una de les grans actrius clàssiques de Hollywood, Katharine Hepburn. El resultat va ser excel·lent. No només va satisfer el públic sinó també els experts de l'Acadèmia. De manera que l'any 2005 va rebre una segona nominació als Oscars i, aquest cop, per guanyar-ne l'estatueta com a millor actriu secundària.
miniatura|Pòster de Babel. Tot i el reconeixement professional que va rebre el 2005, el 2006 va superar totes les expectatives de Cate. Aquell any va estrenar tres noves pel·lícules que totes tres van ser nominades de nou als Premis Oscar. La primera va ser Babel on el director, Alejandro González Iñárritu, va fer una anàlisi de les persones sotmeses a pressió a través de diverses històries que ens conduïen a fer una volta al món. Blanchett, juntament amb Brad Pitt, va encarnar una turista estatunidenca que gaudia d'unes vacances al Marroc i es trobava immersa en un tiroteig del qual en sortia greument ferida. La segona d'aquestes pel·lícules va ser The Good German de Steven Soderbergh, un intent de retornar a l'estil de les pel·lícules dels anys quaranta en blanc i negre sobre l'Alemanya de la postguerra i on va treballar amb els coneguts actors George Clooney i Tobey Maguire. I, finalment, la tercera va ser Notes on a Scandal on va compartir protagonisme amb la veterana actriu britànica Judi Dench i ambdues en van treure una nominació als Oscars.
Cate Blanchett vivia un dels moments més brillants de la seva carrera i l'any 2007 no va ser menys que els anteriors. Aquell any Cate va retornar al seu principal paper cinematogràfic, el d'Elisabet I d'Anglaterra. Amb el mateix Shekhar Kapur que la va dirigir a la primera pel·lícula, Cate representa de nou el personatge d'''Elisabet, però aquesta vegada trenta anys més tard, en el moment de més glòria de la reina, la que seria anomenada L'edat d'Or d'Anglaterra. A Elizabeth: l'edat d'or Cate es va haver d'enfrontar a una reina calculadora, intel·ligent, temperamental i alhora vulnerable. La nova interpretació que va fer de la «Bona Reina Bess» li va valer altre cop una nominació com a millor actriu als Oscars juntament amb la nominació com a millor actriu secundària que va obtenir per l'altra pel·lícula de l'any, I'm Not There. Amb aquestes, Cate Blanchett va passar a ser recordada en la història del cinema com l'onzè actor en ser nominat en un mateix any per l'Acadèmia de Hollywood en les dues categories i la primera actriu a rebre una segona nominació per un paper anterior. Malgrat que no en va sortir guanyadora, ambdues representacions van rebre un mereixedor reconeixement en els festivals internacionals. Cal destacar-ne, sobretot, el Globus d'Or i la Copa Volpi que va rebre a Venècia pel seu paper de Bob Dylan a I'm Not There.
Actualment El 2008, Cate Blanchett va participar en la quarta entrega d'Indiana Jones (Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall) i també en una nova pel·lícula amb un antic company de rodatge, Brad Pitt (El curiós cas de Benjamin Button). Aquest últim film va obtenir tretze nominacions als Oscars d'aquell any. El 2010 va estrenar la nova versió cinematogràfica de la llegenda de Robin Hood dirigida per Ridley Scott, on interpreta Lady Marian. A més, va rodar la seva primera col·laboració amb el director britànic Joe Wright, Hanna. Un thriller d'acció sobre una jove adolescent que és entrenada per matar. El film es va estrenar el 2011 i va reunir per primer cop Cate Blanchett amb el també australià Eric Bana i l'actriu d'ascendència irlandesa Saoirse Ronan. Després d'estar un temps dedicada al Teatre de Sydney, Cate Blanchett va tornar a Hollywood formant part de l'equip interpretatiu de El hòbbit: un viatge inesperat reprenent el seu personatge de Galàdriel. Aquesta pel·lícula és la primera d'una trilogia que segueix el 2013 amb The Hobbit: The Desolation of Smaug i conclou el 2014 amb The Hobbit: The Battle of the Five Armies. Paral·lelament, va col·laborar amb Woody Allen a Blue Jasmine gràcies al qual va guanyar el seu segon Oscar. I per als anys vinents té previst estrenar: Knight of Cups de Terrence Malick i Cinderella de Kenneth Branagh.
Vida personal Cate Blanchett es declara una persona familiar, ecologista i antibòtox. És contrària als escàndols i, fins i tot, a vegades, als avantatges que ofereix la fama.