La trajectòria clínica o ruta assistencial és una de les principals eines de la gestió de la qualitat assistencial per a l'estandardització dels processos. S'ha demostrat que la seva implantació permet disminuir la variabilitat de la pràctica clínica. Les trajectòries clíniques tenen com a objectiu promoure l'atenció organitzada i eficient del pacient centrada en la medicina basada en l'evidència.
Definició La trajectòria clínica és una eina organitzativa multidisciplinària per a la gestió dels processos assistencials, que facilita una relació seqüencial òptima per a un determinat diagnòstic o procediment de les diferents activitats dels professionals que intervenen en l'atenció al pacient en el decurs de l'estada hospitalària. Es representa gràficament amb una matriu de Gantt.
Història El concepte de trajectòria clínica va aparèixer per primera vegada l'any 1985 de la mà de Karen Zander i Kathleen Bower al New England Medical Center de Boston. Apareix com a resultat de l'adaptació dels documents utilitzats en la gestió de la qualitat industrial, els "PNTs" (Procediments Normalitzats de Treball), els objectius dels quals són: Millorar l'eficiència en l'ús de recursos Finalitzar el treball en un temps establert
Criteris de selecció del Procediment Que es tracti d'un procediment o diagnòstic prevalent Patologia ben definida i que permeti una atenció homogènia Existència de recomanacions de bones pràctiques professionals o d'opinions d'experts Variabilitat no explicada de l'atenció Possibilitat d'obtenció de consens professional a l'hospital Implantació pluridisciplinària Motivació per part dels professionals de treballar en la patologia
Referències
Categoria:Salut i benestar social