miniatura|Mapa d'Hispània (vers 300 a.C.) miniatura|100px|Estela amb la inscripció de Nicer Clutosi. El galaic és una llengua cèltica extinta que es va parlar a Hispània abans i durant el procés de romanització de la península.Prósper, B.M. (2005). Estudios sobre la fonética y la morfología de la lengua celtibérica a Vascos, celtas e indoeuropeos. Genes y lenguas (amb Villar, Francisco). Ediciones Universidad de Salamanca, p. 333-350. Va ser la llengua ètnica dels galaics durant la primera meitat del mil·lenni I i el seu domini lingüístic era l'ocupat per aquest poble.Jordán Colera 2007: 750
Aspectes històrics, socials i culturals Fonts El corpus que documenta la llengua galaica està format únicament per paraules aïllades i petites expressions contingudes en inscripcions llatines o en glosses citades per autors clàssics, juntament amb uns pocs antropònims, etnònims, topònims i teònims. A més les llengües iberoromàniques occidentals modernes conserven algunes formes cèltiques que possiblement són atribuïbles a l'antic celta galaic.Paraules gallegues com crica ('vulva, cinta'), del proto-Celta *kīkwā ('solc'), laxe ('llosa de pedra') del proto-celta *φlagēnā ('ampla punta de llança'), leira ('camp') del protocelta *φlāryo- ('terra'), i alboio ('cobert') from proto-Celtic *φare-bowyo- ('al voltant de les vaques').
Distintivitat Tant Pomponi Mela com Plini el Vell van escriure sobre les poblacions cèltiques i no cèltiques de Gallaecia i Lusitània. Alguns autors moderns han especulat sobre la possibilitat que ambdues regions compartissin una mateixa llengua cèltica, mentre que altres autors apunten dificultats no resoltes dins d'aquesta hipòtesi, com les característiques fonètiques incompatibles d'ambdues regions, com la preservació de p- en lusità i el reflex inconsistent de les consonants líquides sil·làbiques.Entre ells els Praestamarci, Supertamarci, Nerii, Artabri, i en general tots els pobles que vivien vora el mar llevat els Grovi del sud de Galícia i nord de Portugal: Totam Celtici colunt, sed a Durio ad flexum Grovi, fluuntque per eos Avo, Celadus, Nebis, Minius et cui oblivionis cognomen est Limia. Flexus ipse Lambriacam urbem amplexus recipit fluvios Laeron et Ullam. Partem quae prominet Praesamarchi habitant, perque eos Tamaris et Sars flumina non longe orta decurrunt, Tamaris secundum Ebora portum, Sars iuxta turrem Augusti titulo memorabilem. Cetera super Tamarici Nerique incolunt in eo tractu ultimi. Hactenus enim ad occidentem versa litora pertinent. Deinde ad septentriones toto latere terra convertitur a Celtico promunturio ad Pyrenaeum usque. Perpetua eius ora, nisi ubi modici recessus ac parva promunturia sunt, ad Cantabros paene recta est. In ea primum Artabri sunt etiamnum Celticae gentis, deinde Astyres., Pomponi Mela, Chorographia, III.7-9.cf. Wodtko 2010: 361-362Prósper 2002: 422 i 430Prósper 2005: 336-338Prósper 2012: 53-55 L'evidència filogenètica mostra que l'idioma galaic, si bé comparteix algunes característiques amb el celtibèric mostra evolucions fonètiques que el diferencien del celtibèric, per la qual cosa clarament són dues llengües diferents.
"Revitalització" A principis del segle XXI diversos moviments culturals han mostrat interès a rescatar la tradició cultural galaica. Alguns han arribat a proposar reviure la llengua a través de la reconstrucció d'antic cèltic galaico mitjançant la reconstrucció lingüística, a partir de les evidències existents i llengües cèltiques com l'antic irlandès o el reconstruït protocelta. Una de les aspiracions d'aquests moviments culturals és la creació d'un diccionari atebivota format per paraules del galaic. Aquests treballs han estat recolzats per l'anomenada Lliga Céltiga Galaica, que a més promou l'intercanvi amb altres moviments pancèltics com la Lliga Cèltica, encara que aquesta última només reconeix moviments lligats a llengües cèltiques vives, no llengües cèltiques extintes.
Descripció lingüística Algunes de les característiques principals del celta galaic són o no compartides amb el celtíber i altres llengües cèltiques: Protoindoeuropeu *-eH-, *-ē- > -ē-. A diferència del cèltic on *-ē- > ī: La divinitat local REGONI (Lugo, CIL II 2574) < *h3rēg-on-o 'el que regeix' (BUA 2000: 126), davant del celta rīg 'rei' < *h3rēg, rīganī < *h3rēg-n̥-ih, 'reina', i en coincidència amb el llatí rēx 'rey' < *h3rēg-s, rēgina 'reina' < *h3rēg-n̥-a. pIE *-ps-, *-ks- > *-xs- > -s-: testimoniat en el topònim AVILIOBRIS derivat de *Awil-yo-brix-s < pre-Celta *Awil-yo-brig-s 'Oppidum ventós',Curchin 2008: 117Prósper 2002: 357-358 el topònim modern Osmo (Cenlle, Osamo 928 AD) derivat d' *Uχsamo- 'el més alt'.Prósper 2005: 282
Pèrdua de *p- > *φ- > ∅?:Prósper 2005: 336Prósper 2002: 422 testimoniat en topònims com C(ASTELLO) OLCA < *φolkā- 'bolcat', l'antropònim ARCELTIUS < *φari-kelt-y-os; el topònim C(ASTELLO) ERCORIOBRI < *φeri-kor-y-o-brig-s 'Overshooting hillfort'; el topònim C(ASTELLO) LETIOBRI,Curchin 2008: 123 < *φle-tyo-brig-s 'oppidum eixamplat', o *φlei-to-brig-s 'oppidum gris';Prósper 2005: 269 així com el topònim Iria Flavia < *φīweryā- (nominatiu *φīwerī) 'fèrtil' (forma femenina, cf. en sànscrit el femení pīvari- 'grossa');Delamarre 2012: 165 el topònim ONTONIA < *φont-on- 'camí';Delamarre 2012: 2011 l'antropònim LATRONIUSVallejo 2005: 326 de *φlā-tro- 'lloc; pantalons'; l'antropònim ROTAMUS < *φro-tamo- 'el que està més endavant';Koch 2011:34 topònims Bama (Touro, Vama 912) ambdós d' *uφamā-Cf. Koch 2011: 76 'la que està més dessota', Iñobre (Rianxo) < *φenyo-brix-sPrósper 2002: 377 'Oppidum d'aigua', Bendrade (Oza dos Ríos) < *Vindo-φrātem 'Oppidum blanc' i Baiordo (Coristanco) < *Bagyo-φritu-, on el segon element és la paraula protocelta per 'gual'.Carlos Búa (2007) O Thesaurus Paleocallaecus, p 38-39, a
Conservació de *p- > p-?: En primer lloc totes aquestes etimologies són perfectament explicables des d'arrels que no contenen /p-/, per exemple OLCA pot procedir fàcilment de l'arrel PIE *h₂olk-eh₂ 'recinte, fortí' (cfr. got. alhs 'temple', saxó ealgian 'protecció'). LETIOBRI sembla un senzill hidro-topònim format sobre un riu *letio, 'castro del riu letio', que es repeteix en el riu Leza < *letia afluent de l'Ebre (La Rioja) i el riu Leça (medieval Letia) < *letia (Oporto).MORALEJO, Juan J: «Hidronimia prerromana de Gallaecia». En Onomástica Gallega II, Verba- Anexo 64, (2009), p. 37-90.
En segon terme està l'evidència de constants exemples de la permanència de /p/: Parracuius, Paraliomego, Paramaeco, Poemanae, Copori i la localitat de Páramo i Pambre (medieval Paambre < *palambris) a Lugo, Proenetiaego, Proinetie, Pemaneieco, Palmueno, Pamudeno, Perurda, Mepluceeco, Tapila, Praenia a Ourense, Pestera i Colupa a Pontevedra, Apolta, Pelisto, Epeicus, Pinarea, Paugenda, Pelcius, Perifu i Pitilo a la Bracarense, Apana, Pusinca, Piusuna, Colupata, Lapatiaci i Pantiñobre a la Corunya que Bua justifica amb bon criteri des de < *palanti-nyo-brix-s, etc. La conservació de la /p/ sembla continuar pel territori astur Augo Propeddi, Progeneio, Provesica, Paedatura, Paesici, Paemeiobriga, Paelontium, etc.
Finalment, l'existència en el gallec actual de vocables preromans clarament patrimonials amb presència de /p/: lapa 'menhir, pedra xantada', pala 'cova', etc. semblen confirmar que el galaic mai va arribar a perdre la /p/ originària de l'indoeuropeu.
Vocalització de les sonorants interconsonàntiques: *n̥, *m̥ > an, am; *r̥, *l̥ > ri, li:Prósper 2005: 342. com en el topònim Brigantia < *brig-ant-yā < pre-celta *br̥g-n̥t-y-ā < protoindoeuropeu tardà *bʰr̥gʰ-n̥t-y-ā 'l'excels'; o en els topònims COELIOBRIGA, TALABRIGA el segon formant del qual *brigā < pre-celta *br̥g-ā < pIE *bʰr̥gʰ-ā 'emplaçament elevattttt',Luján 2006: 727-729 o els noms AVILIOBRIS, MIOBRI, AGUBRI el segon formant del qual *bris < *brix-s < pre-celta *brig-s < pIE *br̥g-s < *bʰr̥gʰ-s 'oppidum';Prósper 2002: 357-382 comparat amb el cognat germànic burg- o l'anglès borough < anglosaxó burg 'fortalesa' < protogermànic *burg-s < pIE *bʰr̥gʰ-s. Reducció del diftong *ei > ē: com en el teònim DEVORI < *dēwo-rīg-ē < pre-celta *deiwo-rēg-ei 'Al rei dels déus'.Prósper 2005: 338; Jordán Cólera 2007: 754. Lenició de *m el grup *-mnV- > -unV-:Prósper 2002: 425-426.Prósper 2005: 336. ARIOUNIS MINCOSEGAECIS, formes de datiu d' *ar-yo-uno- *menekko-seg-āk-yo- 'A les [deitats] dels camps de molts cultius' < pre-celta *ar-yo-mno-.Prósper 2002: 205-215. Assimilació *p.. kʷ > *kʷ.. kʷ: com en l'etnònim Querquerni derivat de *kʷerkʷ- < pIE *perkʷ- 'roure, alzina'.Luján 2006: 724 Encara que aquest nom també ha estat interpretat com a lusità per B. M. Prósper,Prósper 2002: 397 que proposa per a aquesta llengua l'evolució *p.. kʷ > *kʷ.. kʷ > *p.. p. Reducció de diftong *ew > ow > ō:Prósper 2002: 423. com en els antropònims TOUTONUS / TOTONUS 'del poble' derivat de *tout- 'poble, nació, tribu' < pIE *teut-; CLOUTIUS 'famós, notable', encara que es té VESUCLOTI 'que té bona fama, bon nom' < pre-celta *Kleut-y-os, *Wesu-kleut(-y)-os.Prósper 2002: 211 En celtibèric hi ha les formes toutinikum/totinikum que mostren el mateix procés.Carlos Benjamín Jordán Cólera 2007: 755 Comparatius en -iso: topònims: BERISO < *Berg-iso- 'més alt' (Birizo). Superlatius en -is(s)amo:Wodtko 2010: 356 topònims: BERISAMO < *Berg-isamo- 'El més alt',Prósper 2005: 266, 278 SESMACA < *Seg-isamā-kā 'El més fort, el més victoriós'.Prósper 2002: 423 S'ha proposat la mateixa etimologia per als actuals noms Sésamo (Culleredo) i Sísamo (Carballo), de *Segisamo-.Prósper 2005: 282.
Algunes característiques del cèltic galaic no compartides pel celtíber són: En contacte amb *e o *i la -*g- intervocàlica cau (*-g- > 0), exemples: el teònim DEVORI derivat de *dēworīgē 'al rei dels déus', el topònim SESMACAE derivat de *Seg-isamā-kā 'El més fort, el més victoriós'; els antropònims MEIDUENUS < *Medu-genos 'nascut de la carn', CATUENUS < *Katu-genos 'nascut de la lluita';Prósper 2005: 266 l'expressió NIMIDI FIDUENEARUM HIC < *widu-gen-yā. Comparem el canvi amb el celtibèric SEGISAMA i l'antropònim mezukenos que mostren conservació de /g/ intervocàlica.Jordán Cólera 2007: 763-764. Evolució de *-lw-, *-rw- > -lβ-, -rβ- (com en goidèlic): MARTI TARBUCELI < *tarwo-okel- 'A Mart del turó del brau', davant dal celtibèric TARVODURESCA. Preservació de *(-)φl- > (-)βl-, que només més tard evolucionà > (-)l-:Prósper 2002: 422, 427Prósper 2005: 345 topònims BLETISAM(AM), BLETIS(AMA) moderna Ledesma (Boqueixón) < *φlet-isamā 'la més ampla'; BLANIOBRENSIA vegades es pot llegir ELANIOBRENSI medieval Laniobre < *φlān-yo-brigs 'oppidum del pla'.Luján 2006: 727 Davant del celtibèric Letaisama.Jordán Cólera 2007: 757. *wl- es conserva:Prósper 2002: 426 VLANA < pIE *wl̥Hn-eh₂ 'llana', mentre que en celtibèric es te l-: launi < pIE *wl̥H-mn-ih₂ 'llanut' (?).
Datiu plural acabat en -bo < pIE *bʰo, davant del celtibèric que té -bos: LUGOUBU/LUCUBO 'A (els tres déus) Lug'.
El celta galaic sembla una llengua Q-cèltica, com suggereixen les següents grafies en inscripcions locals: ARQVI, ARCVIVS, ARQVIENOBO, ARQVIENI[S], ARQVIVS, totes probablement de l'IE paleohispànic *arkʷios 'arquer', mostrant retenció del protocelta *kʷ. Cal esmentar també els etnònims Equaesi (< pIE *ek̂wos 'caballo'), un poble del sud de Gallaecia,Cf. Vallejo 2005: 321, que s'assigna erròniament als Astures. i els Querquerni (< *perkʷ- 'roure'). No obstant això, dos topònims modenros han estat interpretats com a evidència que kw / kʷ > p:Prósper 2002: 422, 378-379 Pantiñobre (Arzúa, compost de *kʷantin-yo- '(de la) vall' i *brix-s 'oppidum') i Pezobre (Santiso, de *kweityo-bris).
Referències
Bibliografia Curchin, Leonard A. (2008) Estudios GallegosThe toponyms of the Roman Galicia: New Study. CUADERNOS DE ESTUDIOS GALLEGOS LV (121): 109-136.
Luján Martínez, Eugenio R. (2006) The Language(s) of the Callaeci . e-Keltoi 6: 715-748.