Pàmfil de Beritos (; ) (Beirut, segona meitat del - Cesarea Marítima, 309) fou un prevere a Cesarea de Palestina, mort sota martiri. És venerat com a sant a tota la cristiandat.
Biografia Va néixer probablement a Beritos (Beirut) en una família honorable i rica i va estudiar a la seva ciutat natal, des d'on va anar a Alexandria on va rebre classes de Pieri d'Alexandria, cap de l'escola catequètica. Més endavant, però es desconeix quan, era prevere amb Agapi, bisbe de Cesarea de Palestina. Era amic d'Eusebi de Cesarea que en el seu honor va assumir el sobrenom .
Al cinquè any de la persecució de Dioclecià a finals de l'any 307, fou empresonat per Urbà, governador de Palestina, per haver refusat sacrificar als déus pagans. Va romandre empresonat, atès per Eusebi de Cesarea, fins al 16 de febrer del 309 quan va patir martiri per orde de Firmilià, el successor d'Urbà.
Va dedicar la seva vida a l'exegesi bíblica i la teologia i fou admirador i seguidor d'Orígenes. Va fundar a Cesarea una escola teològica on les Escriptures formaven la part principal de l'estudi. Va fer copiar o copià diversos cops les Sagrades Escriptures, fins a tal punt que va ser capaç no només de prestar-les sinó de regalar-les. Va crear també a Cesarea una biblioteca oberta al públic erudit, amb obres, sobretot, d'autors eclesiàstics, entre els quals Orígenes, del que en va transcriure alguns. La biblioteca estava formada principalment per còpies fetes a mà pel mateix Pàmfil. Les obres més valuoses eren la Tetrapla i la Hexapla d'Orígenes, amb les quals Pàmfil i Eusebi haurien fet una nova recensió de la Septuaginta, que haurien divulgat. Entre els diversos tresors de la biblioteca hi havia el text hebreu de lEvangeli de Sant Mateu tal com el feien servir els Natzarens. Aquesta biblioteca hauria estat destruïda quan els àrabs van ocupar Cesarea al .
Va escriure algunes obres, i Foci esmenta lApologia d'Orígenes iniciada a la presó on va escriure cinc llibres; un sisè llibre el va escriure Eusebi després de la seva mort el 309. D'aquest sis llibres només es conserva el primer en una versió llatina incorrecta. Sembla que el contingut tenia l'estil de correspondència adreçada als cristians condemnats a les mines de Palestina.
Hi ha un altre llibre que se li atribueix: Expositio capitum Actuum Apostolicorum, però també podria ser obra d'Eutali, bisbe de Sulce el 458.
Eusebi va escriure una vida de Pàmfil en tres llibres, obra que s'ha perdut excepte alguns fragments, que són dubtosos. Tot el que es coneix de Pàmfil se sap a través dels passatges dispersos a altres obres d'Eusebi i les cites que en fa Foci.7.Pamphilus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 103-104
Referències
Categoria:Persones de Beirut Categoria:Bibliotecaris de l'antiguitat Categoria:Pares de l'Església grecs Categoria:Sants de l'anglicanisme Categoria:Sants de l'Església Catòlica Categoria:Sants de l'Església Ortodoxa Categoria:Sants de les Esglésies ortodoxes orientals Categoria:Sants de Palestina Categoria:Sants libanesos Categoria:Sants màrtirs Categoria:Teòlegs del segle III Categoria:Morts a Israel Categoria:Sants romans d'Orient Categoria:Sants grecs Categoria:Religiosos romans d'Orient Categoria:Bibliotecaris europeus Categoria:Morts el 309 Categoria:Romans d'Orient del segle IV Categoria:Romans del segle III