El Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat —o simplement Terç de Montserrat— va ser una unitat militar composta per requetés carlistes, principalment catalans, que va participar en la guerra civil espanyola.
Va constituir una de les unitats militars del bàndol sollevat més famoses i condecorades de la contesa, i va destacar per la seva participació al Front d'Aragó i en la batalla de l'Ebre. El Terç és reconegut en la historiografia com la unitat franquista que durant la contesa va sofrir un major nom de baixes en percentatge. El nom total d'efectius que van lluitar en el Terç està estimat en almenys 1.600 (d'un total de com a mínim 60.000 requetés."El número de requetés encuadrados en los Tercios o en otras unidades menores y de segunda línea, pasó de los 70.000 en algunos momentos", Luis Redondo, Juan de Zavala, El requeté: la tradición no muere, Madrid 1957, p. 379;La propaganda carlina parlava de 100.000 ("cien mil requetés de la última cruzada") José María Codón: Tradición y monarquia, Sevilla 1961, p. 17. Aquesta xifra no és acceptada acadèmicament. Veure també Miguel Ayuso, El carlismo en la conspiración y guerra en España, [in:] Anales de la Fundación Francisco Elías de Tejada 12 (2006), p. 164
Orígens i formació Poc abans de l'esclat de la guerra, l'organització del Requeté a Catalunya tenia una força estimada de 3.000 voluntaris de primera línia i al voltant de 15.000 més en unitats auxiliars. Poc després de produir-se el cop d'estat del 18 de juliol de 1936, que va fracassar completament a Catalunya, aquests militants es van trobar en total desordre: alguns van morir, altres van ser capturats, molts es van amagar i els que van poder, van fugir de Catalunya.
En el moment de produir-se l’Alzamiento la consigna interna dels carlins era la de trobar-se a Pamplona, per la qual cosa molts van travessar la frontera francesa i van arribar a la zona sollevada. La intenció era formar un cos militar propi d'acord amb la tradició carlina, encara que a mesura que va avançar la contesa les diferents unitats carlins van ser integrades en l’Exèrcit franquista. Els antics líders carlistes catalans Maurici de Sivatte i Josep Maria Cunill van encunyar la idea de formar una unitat de combat pròpia a partir dels carlins catalans que havien aconseguit escapar de la zona republicana, separada de les altres forces del Bàndol sollevat.
El 3 de desembre de 1936 es va constituir la Comissió Carlista d'Afers per a Catalunya per decret de Manuel Fal Conde, qui va designar a Josep Maria Anglés i Civit per a presidir-la. Aquesta Comissió és la que va formar el Terç de Montserrat. Tenia per vocals a Maurici de Sivatte, Josep Maria Cunill, Josep Bru, Salvador Bonet i Salvador Framis. Més tard es van incorporar també A. García Díez, el Dr. Ramon Gassió, Josep Prat Piera, Ramon Solsona, Josep Maria Roger i Amat, Pere de Sobregrau, Antoni Riera, Joan Soler i Janer, Carles Masaguer, Antoni Cedó, Santiago Juliá, Lluís Bori, mossèn Rosell i els canonges de Vilasea i Balcells, entre molts altres.
Inicialment la unitat anava a ser denominada en honor a Sant Jordi, però setembre es va acabar triant a la Mare de Déu de Montserrat. El 3 de desembre de 1936 es va formar amb caràcter general el terç de requetés, anomenat Terç de la Mare de Déu de Montserrat, sota la direcció inicial de Josep Maria Cunill. Fins a començaments de 1937 la unitat no va estar plenament organitzada. D'acord amb el que es feia en altres unitats, van ser nomenats oficials de l'Exèrcit de predilecció carlina perquè formessin el nucli de comandament del terç.
Composició Era format per oficials de carrera i per una base sense experiència militar. Entre els seus membres hi havia eminentment carlins, però també catòlics de la Federació de Joves Cristians, de les Congregacions Marianes, Acció Catòlica, Conferències de Sant Vicent de Paül, i alguns membres de la Lliga que s'havien vist obligats a fugir de Catalunya en ser perseguits per les seves idees polítiques o religioses. Quan va intervenir en la seva primera acció militar, en la defensa de Codo (vora Saragossa), disposava de 130-140 homes. Aproximadament, un 90% eren estudiants, aprenents, obrers, oficinistes, petits tècnics i petits botiguers sense cap historial polític.Bloc carlista i tradicionalista En total, va tenir uns 1.985 efectius, dels quals 319 van morir en combat i 633 foren ferits. El primer comandant fou l'alferes de complement Pere Gallart i Folch. Tanmateix, no tots els carlins catalans es van integrar al Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat. Molts d'aquests catalans van ser enquadrats en altres terços carlins o van ingressar a les files de la Legió o de l'exèrcit regular. Entre altres, un dels motius per aquest enrolament dispar es trobava en el fet que l'alt comandament dels sollevats utilitzaven els terços de requetès en els combats més durs, com a unitats de xoc, causant moltes baixes entre els seus membres.
Organització Fins a gener de 1938 el Terç va formar part de la V Divisió Orgànica de Saragossa, primer, i després del V Cos d'Exèrcit que estava integrat en l’Exèrcit del Nord. Posteriorment va ser assignat a altres unitats —entre altres, a una divisió de cavalleria, una brigada de reserva i una divisió composta per regulars marroquines—. En 1938, el Terç va ser transportat per ferrocarril fins a la zona d'Extremadura i va quedar incorporat a la 74a Divisió, unitat a la qual va romandre assignat durant la resta de la contesa.
Al començament de la primavera de 1937 la unitat va augmentar la seva grandària fins a disposar de 200 soldats, dividits en dues companyies; aquesta estructura va continuar mantenint-se fins a la seva destrucció en Colze, a l'agost de 1937. En termes numèrics el Terç era equivalent a un batalló regular de l'Exèrcit, encara que en comparació, el Terç comptava amb menor entrenament i estava pitjor equipat. La majoria dels seus soldats no van ser sotmesos a l'entrenament regular de l'exèrcit, i la seva formació militar es veia reduïda a uns mesos —en alguns casos, unes poques setmanes— d'exercicis militars, ja fora en les casernes o en la rereguarda del front de combat. Durant la reconstitució del Terç, aquest va ser reconstruït i reestructurat en quatre companyies regulars d'infanteria i una companyia de metralladores, sumant uns 800 soldats —inclosos 20 oficials de l'Exèrcit—. En aquesta ocasió la peculiaritat va ser una Secció de xoc, formada al juny de 1938 i alguna cosa que fins llavors no tenia precedents en altres unitats carlines. La bandera de la secció de xoc era negra amb la tradicional calavera de les tropes carlistes, amb les aspes de borgonya substituint a les tíbies. Quant a les unitats de suport, aquestes es reduïen als serveis mèdics. Després de les fortes pèrdues sofertes durant la batalla de l'Ebre, el Terç va tornar a la seva força numèrica original. Al maig de 1939, poc abans de la seva dissolució, la unitat estava composta per al voltant de 900 efectius.
El poder de foc de la unitat descansava principalment en els rifles Mauser Model 1889, a més de granades de mà, metralladores i morters (de 50 mm i 81 mm). Exceptuant moments puntuals en què se li proporcionava suport extern, el Terç mai va disposar de seccions d'artilleria o transport pròpies. En contrast amb el que ocorria en les unitats de l'Exèrcit Franquista, el Terç es comunicaven sovint en l'idioma català encara que l'idioma comú era l'espanyol ja que durant l'estiu van anar arribant voluntaris de Bilbao i d'altres llocs on no es parlava català. i les ordres es transmetien en aquesta llengua.,
Historial d'operacions Front d'Aragó miniatura|Monument commemoratiu, Codo La nova unitat va ser enviada com a guarnició al secundari Front d'Aragó, i va ser destinada a la rodalia de Codo, al començament de gener de 1937.
Durant els següents mesos va tenir una estada tranquil·la, sense tot just incidències d'esment. El seu baptisme de foc va tenir lloc durant l'Ofensiva de Saragossa, a l'agost de 1937, quan l'Exèrcit republicà tracta de conquistar la capital aragonesa. En aquest moment els carlines catalans es troben destacats prop de les posicions dels terços carlins aragonesos, situats a Belchite i també Quinto el 24 d'agost del 1937, quan amb quaranta falangistes i deu guàrdies civils mantenen i defensen les seves posicions. Durant les batalles que es van desenvolupara hi van morir més de trenta-nou dels falangistes, i els requetés van sofrir un elevat nombre de morts, perdent 146 homes dels 182 que disposava la unitat i quedant pràcticament aniquilada. Tanmateix, la seva forta resistència va provocar un considerable retard de les unitats republicanes que avançaven cap a Saragossa, a pesar que Codo era un objectiu secundari. El 25 d'agost les restes del Terç, que havia desaparegut com a unitat operacional efectiva, van aconseguir evadir el cèrcol i es van retirar a Saragossa. Hi ha constància que van ser terribles per a ells les últimes dues setmanes de setembre del 37 a Fuentes de Ebro resistint els atacs mentre hi anaven morint mentre esperaven dels reforços que mai arribaven. Anys després de la contesa, en 1943, la unitat seria condecorada col·lectivament amb la Creu Llorejada de Sant Ferran per la seva actuació a Codo. Franco també permet i facilita la incorporació de catalans en aquesta unitat des de qualsevol altra unitat o nous reclutes.
Altres fronts Entre octubre de 1937 i gener de 1938 el Terç va ser reconstruït com un batalló en la rereguarda franquista, a Torres de Berrellén, prop de la capital aragonesa.
Posteriorment va ser desplegat en el front sud dels Monts Universals, a la regió del regió de l'Alt Tajo. La unitat va romandre en aquesta àrea fins a juny de 1938 —inicialment en el sector Mazarete —Huertahernando, després a Mirabueno—, prenent part en petites escaramusses amb poques baixes. Al juny el batalló va ser transferit a la Serra de Gredos (Ávila), per a ser traslladat de nou al juliol a la comarca de La Serena (Extremadura) . Allí va prendre part en alguns avanços menors al riu Zújar, trobat molt poca resistència per part de les unitats republicanes de la zona. De fet, la majoria de requetès que van acabar als hospitals ho van fer a causa de l'enorme calor. Quan el 25 de juliol comença la batalla de l'Ebre, el Terç és embarcat en un tren i enviat urgentment a Catalunya.
Batalla de l'Ebre Integrat en la 74a Divisió franquista, el 29 de juliol el Terç va arribar a Vilalba dels Arcs, entrant immediatament en combat en la zona de Quatre Camins. Durant les següents 70 hores la unitat va mantenir combats de manera constant. En aquestes operacions van morir un capità, quatre alferes, sis sergents i cinquanta homes, mentre que altres cent seixanta-tres efectius van resultar greument ferits. Els combats es van allargar per espai de deu dies, aconseguint mantenir Vilalba. El 9 d'agost els requetès catalans van ser rellevats per forces de la 13a Divisió.
Desfeta en l'assalt a la Punta Targa miniatura|esquerra|Vilalba dels Arcs, Cota 481 El dia 19 d'agost, el Terç protagonitzà l'assalt a la posició republicana de la Punta Targa (cota 481), situada a la cruïlla de les carreteres que menen a Vilalba dels Arcs, Corbera d'Ebre, la Fatarella i Gandesa i defensada aferrissadament per la 60a i un batalló de la 3a divisions republicanes.
Durant el matí, els defensors republicans foren sotmesos a un intens atac artiller i aeri. El migdia, el Terç atacava des de les seves posicions de Quatre Camins, a només 300 metres de Punta Targa. Com que no van rebre el suport esperat per part dels batallons de Ceuta i Bailén, els requetès es veieren sotmesos a un intens foc de fusells metralladors procedent dels defensors de la posició republicana, que havien resistit prou bé els atacs artillers i aeris protegits sota el petit turó.