Antoni Muset i Ferrer (Igualada, Anoia, 1 de gener del 1892 – Valls, Alt Camp, 15 de juliol del 1968) va ser un escriptor i poeta. Visqué a Manresa i a Valls, on treballà de funcionari als jutjats, i presidí l'entitat esperantista Bela Espero i el Centre Excursionista de la Comarca de Bages (del 1934 al 1937). Publicà nombrosos llibres i col·laborà a capçaleres de la premsa local, com Propaganda. Esport i Cultura, Gaseta Comarcal i El Dia de Igualada. Així mateix, presentà poesies als Jocs Florals de Barcelona; el 1941 obtingué un premi als Jocs Florals de Manresa amb el sonet Dafnis i Cloe.
Aficionat a la música, la vocació del seus germans organistes i compositors Josep i Frederic Muset i Ferrer, va formar part com a violoncel·lista del Septemi del Cercle Mercantil, que dirigia Il·luminat Saperas.
Amb els seus béns va dotar la beca Antoni Muset per a subvencionar estudis de piano, violí i violoncel a nois de Manresa i Igualada. En recordança seva, la ciutat d'Igualada li dedicà un carrer.
Obres
Igualada, camí d'Europa (1954)
Recull poètic
Conte de ciència-ficció Basat en
()
Obres presentades als Jocs Florals de BarcelonaArxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques Pastoral (1921) Rosari d'amor (1931) El romiatge a Sant Medi (1933) El Nin és mort (1933) Esbós d'una dama (1933) La cançó que no mor mai (1934)
Referències
Categoria:Escriptors catalans del sud contemporanis en castellà Categoria:Escriptors anoiencs contemporanis en català Categoria:Escriptors igualadins Categoria:Morts a Valls Categoria:Esperantistes catalans del sud Categoria:Poetes catalans del sud del segle XX Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Poetes catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX