miniatura|Vista de l'Ermitage. LHermitageNom en català: Hermitage, a esadir.cat (Эрмитаж, mot rus provinent del francès ermitage, 'ermita') de Sant Petersburg, a Rússia, és una de les majors pinacoteques i museus d'antiguitats del món. La col·lecció del Museu Estatal de l'Hermitage (Государственный Эрмитаж, Gosudàrstvenni Ermitaj) ocupa un complex format per sis edificis a la riba del riu Nevà. El més important és el Palau d'Hivern, antiga residència oficial dels tsars. La resta del complex arquitectònic el formen cinc edificis, entre els quals hi ha el Palau Mènxikov, l'edifici de l'Estat Major i un recinte per a emmagatzematge obert.
El museu es va formar amb la col·lecció privada que van anar adquirint els tsars durant diversos segles, i no va ser fins a l'any 1917 quan va ser declarat museu estatal. La col·lecció, formada per més de tres milions de peces, abasta des d'antiguitats romanes i gregues fins a quadres i escultures de l'Europa Occidental, art rus, art oriental, peces arqueològiques, així com joies o armes. La pinacoteca és considerada, juntament amb la del Museu del Prado, com la més completa del món.
Història del museu La història del Museu de l'Hermitage va molt relacionada a la història del Palau d'Hivern. Quan l'emperadriu Caterina la Gran va arribar al poder mitjançant un cop d'estat a Rússia, una de les primeres coses que va fer fou establir la seva residència al tot just construït Palau d'Hivern. L'any 1764, Caterina va comprar una col·lecció de 225 quadres de pintura holandesa i flamenca a Berlín a Johann Ernest Gotzkowski. Va ser llavors quan va començar a decorar el palau amb tot tipus d'obres d'art que anava comprant provinents d'Europa occidental. Només el menjador estava adornat amb 92 quadres. Els diplomàtics russos a Europa eren els encarregats de comprar tot tipus d'objectes, quadres, joies, llibres, documents, per a dur-los al Palau d'Hivern.
Segle miniatura|María de nena, Zurbarán. Durant la segona meitat del , Caterina es va dedicar, a més de la construcció del complex arquitectònic que forma l'actual Hermitage, a augmentar la seva col·lecció de manera important. Va comprar totes les col·leccions en venda que va poder trobar. El 1769, va adquirir la col·lecció del comte Heinrich von Brülh, amb obres de Rubens i Rembrandt, i el 1772 va comprar la del baró Pierre Crozat, que incloïa obres de Rafael, Rubens i Van Dyck, entre d'altres. El 1779, va comprar la col·lecció de Robert Walpole, considerat com el primer Primer Ministre d'Anglaterra, que incloïa obres de Murillo, Rembrandt, Rubens i van Dyck. L'any 1781, adquireix la col·lecció del Comte Baudouin, que incloïa 119 obres d'artistes flamencs, holandesos i francesos, i el 1787, la col·lecció d'escultura de John Lyde-Brown, director del Banc d'Anglaterra, que contenia 300 escultures, entre les quals es trobaven diverses escultures romanes, una de grega i escultures renaixentistes. A més, Caterina es va interessar per les antiguitats, i va encarregar diverses obres perquè les hi portessin des de Roma. En una carta enviada per Caterina a Milchor Grimm, explicava que, a part de quadres d'autors com Rafael, la seva col·lecció contenia 38.000 llibres, més de 10.000 escultures i més de 10.000 dibuixos i gravats. Va ser en aquesta època quan es van comprar les majors col·leccions de la història del museu. Totes aquestes obres formaven la col·lecció privada de Caterina, però en cap cas es podia considerar un museu, ja que no estava oberta al públic. Va aconseguir la major col·lecció privada d'Europa.
Segle miniatura|100px|Madonna Litta, Leonardo. miniatura|100px|Jove amb barret, Tiziano. El tsar Alexandre I de Rússia, quan va entrar amb les seves tropes el 1815 a París, va fer una de les majors compres per a la col·lecció de l'Hermitage, quan va adquirir la col·lecció privada de pintures i escultures de l'Emperadriu Josefina. A la mort de Josefina, Alexandre va comprar als hereus 38 quadres més, alguns de Rubens i Rembrandt, i quatre escultures d'Antonio Canova.
El 1837, va haver-hi un gran incendi al Palau d'Hivern que en va destrossar gran part dels interiors. Per a evitar que el foc s'estengués al petit Hermitage, van desmuntar totes les connexions entre els dos palaus.
Durant aquest segle, es van comprar diverses col·leccions importants. El 1850, es va adquirir la col·lecció del Palau de Cristòfor Barbarigo, on havia mort el pintor Tiziano. Aquesta col·lecció incloïa cinc quadres de Tiziano. El 1865, es va comprar el famós quadre de Leonardo da Vinci Madonna Litta, comprat al comte Litta juntament amb altres tres quadres per 100.000 francs. El 1870, l'Hermitage va comprar per 310.000 francs l'obra mestra de Rafael La verge i el nen, que el govern italià va intentar comprar per a evitar que sortís del país, però no va poder licitar a causa de l'elevat preu del quadre.
L'emperador Nicolau I de Rússia l'any 1852 va decidir convertir l'Hermitage en un museu imperial, quan va veure que a Europa començava a afermar-se el sistema de museus estatals. Va manar construir-hi una entrada per al públic i adaptar la decoració del museu perquè pogués ser obert al públic. Això va implicar la construcció de noves estades per a dipositar els objectes i quadres. La decoració i els interiors es mantenen intactes fins a l'actualitat. La inauguració va ser el 5 de febrer de 1852, amb el que s'obria el palau per a, sobretot, les classes altes.
miniatura|Monet. Durant aquest segle, van augmentar els objectes arqueològics del museu. El 1861, l'Hermitage va comprar la col·lecció del marquès de Cavelli, Gianpietro Campana. Aquest arqueòleg afeccionat era el director del Banc Monte di Pietà de Roma, i va utilitzar fons del banc per a comprar antiguitats. Quan va ser sentenciat a vint anys de presó, l'estat va treure a subhasta tota la seva col·lecció, que es va repartir entre l'Hermitage i el Museu Napoleó III de París. La col·lecció incloïa més de 500 atuells grecs, 200 bronzes i escultures de marbre. El 1886, van adquirir la col·lecció d'Aleksandr Basilevski, que incloïa tota mena de peces medievals, d'ivori, esmalts, i tota mena d'objectes, que el museu va comprar per 6 milions de francs. A més, el 1885, es va traslladar la col·lecció Imperial d'armes al museu.
Segle XX miniatura|Van Gogh. El 1904, el Palau d'Hivern deixa de ser una residència imperial. Durant la Primera Guerra Mundial, el museu va passar a ser un hospital, i les col·leccions, per a la seva seguretat, van ser traslladades a Moscou. No van tornar-hi fins al 1924. L'administració del museu i el personal que hi treballava van canviar molt des de 1917, després de la Revolució Russa, i a partir de llavors es va permetre als no aristòcrates treballar-hi.
Després d'un temps tancat al públic, al cap de poc va tornar a obrir-se. El director del museu, en previsió del que podia ocórrer en l'Assalt al Palau d'Hivern, va protegir les obres, que no van resultar danyades la nit del 25 d'octubre de 1917, quan van arrestar el Govern Provisional. Cinc dies després, es va declarar el Museu Hermitage Museu Estatal, i va ser, durant els cinc primers anys, la seva entrada gratuïta. A més, s'hi va crear un centre cultural. Es van començar a portar exposicions temporals d'altres llocs.
Després de la revolució de 1917 miniatura|120px|Parau, parau, Gauguin. miniatura|120px|Nimfa, Bartolini.
Durant aquest segle, el museu va tenir importants pèrdues. Durant els anys 20, es van traslladar 500 obres al Museu Puixkin de Moscou, perquè l'art no estigués tan centralitzat a Sant Petersburg. En els anys 30, es van traslladar altres 70 obres. Entre els quadres que es van traslladar, hi havia obres de Rubens, Rembrandt o Tiziano; no obstant això, també va aconseguir importants béns. Durant aquestes mateixes dècades, es van començar a nacionalitzar tots els béns que es trobaven als palaus de l'aristocràcia russa, i la majoria d'aquests va anar a parar al museu, incloent-hi tot tipus d'obres d'art dels palaus imperials, restes de l'antic Egipte, documents, monedes, art de l'època romana d'Orient… Va ser en aquesta època quan, en augmentar-se considerablement el seu patrimoni, va passar de ser un museu d'art, a ser un museu d'art i cultura universal.
A mitjans dels anys 30, es van produir una sèrie de vendes de quadres a l'estranger, que van suposar una gran pèrdua per al museu. L'objectiu d'aquestes vendes, segons la postura oficial, era el finançament del mateix estat. Segons veus contràries, aquestes vendes no podien justificar-se des de cap punt de vista. Es van vendre més de 2.800 quadres, dels quals, hi havia 250 obres majors i 48 obres mestres. Moltes d'aquestes peces van anar a parar a la National Gallery de Washington.
Des de l'any 1932 fins al final de la Segona Guerra Mundial, van anar sortint obres menors del museu per a ser venudes o per a distribuir-se entre les diferents repúbliques soviètiques.
La Segona Guerra Mundial miniatura|Combat de tigre i búfal, Rousseau. Amb l'entrada de les tropes alemanyes a Rússia el 1941, van començar a evacuar les obres del museu. Va ser la major evacuació d'obres d'art des de la durant la Guerra Civil espanyola al Museu del Prado. Milers de voluntaris es van dedicar a embalar més d'un milió d'obres, per a traslladar-les amb tren fins a Iekaterinburg, als Urals. Dos trens van poder arribar a destinació, però quan en preparaven el tercer, els alemanys van començar el setge a la ciutat que va durar 900 dies. Hi van morir centenars de milers de persones.
Mentrestant, els conservadors que s'hi van quedar es van dedicar a salvar i dur al museu tots els béns que trobaven en altres palaus, i a protegir el mateix museu del fred, de la neu i dels atacs aeris. A més, va servir de refugi contra les incursions aèries alemanyes, i fins a dotze mil persones van viure al soterrani del museu fins a les primeres evacuacions, el 1942. Les obres traslladades a Sverdlovsk van arribar bé i es va crear una nova secció del museu per mantenir els objectes i quadres. No es va danyar ni es va perdre absolutament res. miniatura|Retrat de Dama en blau, Cézanne.
Després de la Segona Guerra Mundial, el museu va tornar a obrir les portes al públic, amb les obres evacuades que van tornar al lloc d'origen. A més, el museu va haver de ser restaurat a causa de tots els danys que havia sofert durant el setge nazi, una operació que va durar uns quants anys.
El 1948, el Museu d'Art Contemporani Occidental de Moscou va donar 320 obres d'art del i , entre les quals hi havia obres de Renoir, Matisse, Picasso, Monet, Van Gogh o Gauguin. Quan l'Exèrcit Vermell va tornar de Berlín hi van dur nombroses obres robades, sobretot impressionistes i postimpressionistes de col·leccions privades. Un dels robatoris més importants va ser el de l'Altar de Zeus de Pèrgam, considerat com a botí de guerra, i que va estar exposat al museu fins al 1959.
El museu i l'exèrcit rus van rebre moltes crítiques per aquest robatori d'obres, però el govern rus va al·legar que van ser com una mínima compensació per la destrucció per part de l'exèrcit nazi d'obres russes d'incalculable valor, com els palaus de Peterhof i Tsarskoe Selo. A més, el govern rus ha prohibit per llei la devolució de les obres en cas que es demostri que els amos van finançar econòmicament el règim nazi.
Actualitat miniatura|Somerset House, Londres. El Museu de l'Hermitage expandeix contínuament, i en l'actualitat col·labora en diversos projectes a l'estranger, com els complexos d'exposicions del Guggenheim Hermitage Museum a Las Vegas als Estats Units, la recent inauguració del museu Hermitage Amsterdam, a Amsterdam als Països Baixos, o les sales de l'Hermitage a la Somerset House de Londres.
En 2020 el govern municipal de Barcelona encapçalat per Ada Colau va rebutjar la construcció d'una seu del museu a la ciutat.