La batalla de Creta (alemany: Luftlandeschlacht um Kreta; grec: Μάχη της Κρήτης; anglès: Battle of Crete) va ser una batalla esdevinguda durant la batalla de la Mediterrània de la Segona Guerra Mundial a l'illa grega de Creta. La batalla s'inicià al matí del 20 de maig de 1941, quan l'Alemanya nazi llançà una invasió paracaigudista a Creta, amb el nom clau d'Operació Mercuri (Unternehmen Merkur). Les forces aliades, que incloïen britànics, australians, neozelandesos, i grecs, van defensar l'illa, amb l'ajut de civils cretencs.
Després del primer dia de lluita, els alemanys havien patit baixes molt elevades i no havien aconseguit cap dels seus objectius. El segon dia, per les males comunicacions i la badada dels comandants aliats en copsar la situació, els alemanys van ocupar l'aeroport de Màleme a la costa nord-oest, i això els va permetre començar a rebre reforços i armament pesant, i superar les forces aliades.
La Batalla de Creta no tenia precedents en tres aspectes: va ser la primera invasió principalment paracaigudista de la història; va ser la primera vegada que els aliats van fer un ús significatiu de la informació del desxiframent del codi de la Màquina Enigma alemanya; i va ser la primera vegada que les tropes alemanyes invasores es trobaven una resistència en massa de la població civil. En veure l'alt nombre de baixes que havien tingut els paracaigudistes, Adolf Hitler va prohibir posteriors operacions paracaigudistes a gran escala; mentre que pel seu costat, els aliats van quedar molt impressionats pel potencial dels paracaigudistes, i van començar a bastir les seves pròpies divisions paracaigudistes.
Ocupació Aliada Les forces aliades van ocupar Creta quan els italians van envair Grècia el 28 d'octubre de 1940 des d'Albània. Tot i que els italians van ser inicialment rebutjats, la subseqüent intervenció alemanya va fer evacuar 57.000 tropes aliades del continent. La Royal Navy en va evacuar la majoria, i algunes van ser portades a Creta per a reforçar la seva guarnició.
Posteriorment, Winston Churchill escriuria en el seu llibre "La Segona Guerra Mundial", perdre Creta perquè no teníem prou homes hagués estat un crim. A l'inici de la batalla, els aliats tenien l'avantatge de la superioritat numèrica i de la supremacia naval. Els alemanys tenien superioritat aèria i una major mobilitat, i això els va permetre concentrar les seves forces amb major efectivitat.
Forces Aliades El 30 d'abril de 1941, un oficial neozelandès, posseïdor de la Creu Victòria, Bernard Freyberg, va ser nomenat comandant de les forces aliades a Creta.
Al maig, les tropes gregues consistien aproximadament en uns 9.000 soldats: 3 batallons de la 5a Divisió (Creta) de l'Exèrcit Hel·lènic, que s'havien deixat a l'illa quan la resta de la unitat va ser enviada al continent per oposar-se a la invasió alemanya; la Policia de Creta, que tenia la mida d'un batalló; el Batalló de Guarnició d'Iràklio, un batalló de defensa compost majoritàriament per personal logístic i de transport; i restes de la 12a i la 20a Divisions de l'Exèrcit Hel·lènic, que havien aconseguit fugir a Creta i es trobaven sota comandament britànic. També hi havia cadets de l'acadèmia de policia i reclutes dels centres d'instrucció del Peloponès, que havien estat enviats a Creta per reemplaçar els soldats entrenats que van ser enviats al continent per lluitar contra els alemanys. Aquestes tropes estaven organitzades en regiments d'entrenament, i es decidí aprofitar la mateixa configuració per organitzar les tropes gregues, amb el reforç dels homes experimentats que arribaven del continent.
El contingent de la Commonwealth consistia en la guarnició britànica original formada per 14.000 homes, juntament amb 25.000 tropes de la Commonwealth evacuades del continent. Els evacuats eren la barreja esperable després de qualsevol evacuació; bàsicament unitats intactes sota el seu propi comandament, unitats organitzades per líders de manera improvisada, desertors, etc. A molts els mancava equipament pesant. Les unitats clau van ser la 2a Divisió (Nova Zelanda), sense la 6a Brigada i el quarter general, la 19a Brigada australiana i la 14a Brigada britànica del general de brigada Chappel. En total, eren uns 15.000 homes d'infanteria de la Commonwealth preparats per al combat, juntament amb uns 5.000 més de personal no d'infanteria però equipats com a tal, i una bateria d'artilleria australiana. El 4 de maig, Freyberg envià un missatge al comandant britànic de l'Orient Mitjà, General Archibald Wavell, sol·licitant l'evacuació d'unes 10.000 persones que no tenien armes i que gairebé tota la seva feina consistia a buscar problemes amb la població civil. Tanmateix, pocs d'ells abandonaren l'illa quan la batalla va començar. miniatura|Creta amb relació a la Grècia continental
La possessió de l'illa oferia a la Royal Navy uns ports excel·lents a la Mediterrània oriental. Des de Creta, els camps petrolífers de Ploiesti (Romania) haurien estat a l'abast dels bombarders, per això, amb Creta en mans aliades, el flanc sud-est de l'Eix mai no estaria segur, una necessitat vital abans d'iniciar l'Operació Barbarroja. Els alemanys van començar les operacions amb freqüents atacs aeris contra l'illa. Això va forçar a la RAF a retirar els seus avions cap a Alexandria, deixant a la Luftwaffe la superioritat aèria. Amb tot, l'illa seguia sent una amenaça per a l'Eix i havia de ser conquerida.
Forces de l'Eix El 25 d'abril Hitler va signar la Directriu Nº.28, ordenant la invasió de Creta. Les forces de la Royal Navy amb seu a Alexandria mantenien el control de les aigües al voltant de Creta, per això es va desestimar l'assalt amfibi i es va decidir una invasió paracaigudista, considerant la superioritat aèria de la Luftwaffe.
Aquesta va ser realment la primera invasió paracaigudista a gran escala, si bé els alemanys ja havien fet servir paracaigudistes i planadors a la invasió de França i als Països Baixos, a Noruega i a Grècia. Al darrer moment, els paracaigudistes alemanys havien estat enviats a capturar el pont sobre el Canal de Corint que havia de ser destruït pels Enginyers Reials. Els enginyers alemanys van arribar amb planejadors, mentre que la infanteria paracaigudista atacava el perímetre defensiu. El pont va resultar danyat durant l'operació, la qual cosa va alentir l'avanç alemany i va donar temps als aliats per a evacuar 18.000 homes a Creta i 23.000 a Egipte, si bé van perdre la major part del seu equipament pesant.
La intenció era fer servir els Fallschirmjäger per capturar els punts clau de l'illa, incloent-hi els aeroports que es podrien fer servir per rebre subministraments i reforços. El XI Fliegerkorps havia de coordinar l'atac amb la 7a Divisió Flieger, que portaria els seus homes mitjançant paracaigudes i planadors, seguit per la 22a Divisió Aèria d'Aterratge un cop que s'haguessin assegurat els aeroports. La 7a Divisió de Flieger estava formada íntegrament per voluntaris. Molt motivats, ben entrenats i equipats, contaven a més amb una oficialitat excel·lent i amb molta iniciativa. Es tractava d'un cos d'élit. La majoria ja eren veterans de guerra de les campanyes de Noruega, Països Baixos, França i Grècia.
La 5a Divisió de Gebirgsjäger, manada pel Generalmajor Julius "Papa" Ringel, havia de reforçar l'acció dels paracaigudistes. La divisió contava amb 14.000 efectius aproximadament. Aquestes tropes de muntanya estaven formades majoritàriament per voluntaris de les regions alpines d'Àustria.
L'assalt va ser projectat en un inici per al 16 de maig, però es va posposar al 20, en tant que la 5a Divisió de Muntanya substituïa la 22a Divisió.
Estratègia, tàctica, intel·ligència, armament i equipament Intel·ligència La Intel·ligència britànica i les interceptacions dUltra miniatura|El Major General Freyberg, comandant aliat de la Batalla de Creta
En aquells moments, els comandants aliats esperaven la imminent invasió gràcies als missatges interceptats per Ultra. El General Freyberg sabia del pla de batalla alemany, i començà a preparar una defensa al voltant dels aeroports i per la costa nord, però tenia una gran mancança d'equipament modern, i veia que el foc lleuger dels paracaigudistes alemanys només podria ser repel·lit amb foc lleuger. A més, els missatges d'Ultra que Freyberg va rebre no eren gaire precisos, perquè havien estat desxifrats per lingüistes, no pas per tàctics. El resultat va ser una informació fora de context. Com a exemple, els missatges alemanys mencionaven operacions navals, que van fer que Freyberg enviés tropes per fer front a un esperat desembarcament amfibi, que conseqüentment retirà tropes del principal objectiu alemany, que era l'aeroport de Màleme. A més, estava molt collat pels seus superiors. Freyberg sol·licità la demolició dels aeroports grecs, perquè si eren capturats no podrien emprar-se per portar reforços significatius, però la sol·licitud va ser denegada pels seus superiors, que aparentment consideraven la batalla ja guanyada i pensaven a fer servir els aeroports contra els alemanys.
La Intel·ligència alemanya L'Almirall Wilhelm Canaris, cap del servei d'espionatge alemany, lAbwehr, informà en un inici que a Creta hi devia haver unes 5.000 tropes britàniques (no és clar que Canaris, qui tenia grans recursos d'intel·ligència a la seva disposició, si estava mal informat o intentava sabotejar els plans de Hitler; ja que no hem d'oblidar que Canaris seria executat per la seva participació en el complot del 20 de juliol). LAbwehr també va preveure que la població cretenca rebria als alemanys com alliberadors, donat el seu sentit republicanisme i els seus sentiments antimonàrquics, i voldrien unir-se als termes favorables als que s'havien arribat al continent. Però el cert és que el posteriorment primer ministre republicà, Elevthérios Venizelos, era cretenc i el suport a les seves idees era molt fort a l'illa, a més els alemanys van subestimar el profund sentiment patriòtic dels cretencs. De fet, el rei Jordi II de Grècia i el seu seguici van fugir de Grècia via Creta, amb l'ajut dels soldats grecs i de la Commonwealth, els civils cretencs i fins i tot un grup de presoners que havien estat alliberats pels alemanys.
La Intel·ligència del 12è Exèrcit oferia una visió menys optimista, però creia que les tropes de la Commonwealth serien molt més febles del que eren, i subestimà el nombre de soldats grecs evacuats des del continent. El General Alexander Löhr, el comandant del teatre d'operacions, estava convençut de què es podria conquerir l'illa amb dues divisions, però decidí mantenir a Atenes la 6a Divisió de Muntanya com a reserva. Els fets provarien que va ser una sàvia precaució.
Armament Alemany Els alemanys van disposar d'una nova arma a Creta: el canó lleuger Leicht Geschütz 40 de 7,5cm. De 145 kg, només feia una desena part del canó estàndard de 75mm i tenia dos terços del seu abast. Disparava un projectil de 6 kg a 5 km. A més, un de cada quatre dels paracaigudistes disposaven de la metralladora MP40, que portaven juntament amb el fusell Karabiner 98k de 7,92mm reglamentari. A més, gairebé tots els escamots anaven equipats amb una metralladora MG34. Cal sumar-hi les Bombes de mà i les pistoles Luger P-08 de 9mm.
Els alemanys van fer servir codis de colors pels paracaigudes per distingir els contenidors amb fusells, munició, i altres subministraments. L'equipament pesant com el Leichtgeschütz 40 va ser llençat amb un paracaigudes triple dissenyat per suportar aquell pes.
Les tropes també portaven teles de colors per senyalar als caces que volaven a baixa alçada per coordinar el suport aeri i el llançament de subministraments.