miniatura|L'Ull de la Providència, o l'ull de Déu que tot ho veu, que es veu aquí en el bitllet d'un dòlar dels EUA, ha estat considerat per alguns com una prova d'una conspiració que implica els pares fundadors dels Estats Units i els Illuminati. Una teoria de la conspiració és una explicació d'un esdeveniment o situació que invoca una conspiració de grups sinistres i poderosos, sovint de motivació política, malgrat haver-hi altres explicacions que són més probables. El terme té una connotació negativa, la qual cosa implica que l'apel·lació a una conspiració es basa en prejudicis i sense prou proves. Una teoria de la conspiració no és el mateix que una conspiració; en canvi, es refereix a una hipòtesi de conspiració amb característiques específiques, com ara una oposició al consens dominant entre persones (com ara científics o historiadors) que estan qualificades per avaluar-ne l'exactitud.
Les teories de la conspiració resisteixen la falsificació i es reforcen amb el raonament circular: tant les proves contra la conspiració com l'absència de proves es reinterpreten com a prova de la seva veritat, per la qual cosa la conspiració esdevé una qüestió de fe més que una cosa que es pot demostrar o desmentir. Diversos estudis han relacionat la creença en les teories de la conspiració amb la desconfiança vers l'autoritat i el cinisme polític. Alguns investigadors suggereixen que la ideació conspiracionista —creença en les teories de la conspiració— pot ser psicològicament perjudicial o patològica, i que està correlacionada amb un pensament analític inferior, una intel·ligència baixa, una projecció psicològica, una paranoia i un maquiavel·lisme. Els psicòlegs solen atribuir la creença en les teories de la conspiració i la troballa d'una conspiració on no n'hi ha a una sèrie de condicions psicopatològiques com ara la paranoia, l'esquizotipia, el narcisisme i la inseguretat, o a una forma de biaix cognitiu anomenada «percepció de patró il·lusori». Tanmateix, el consens científic actual sosté que la majoria dels teòrics de la conspiració no són patològics, precisament perquè les seves creences es basen en última instància en tendències cognitives que són configurades neurològicament en l'espècie humana i probablement tenen orígens evolutius profunds, incloses les inclinacions naturals cap a l'ansietat i la detecció d'agents.
Històricament, les teories de la conspiració han estat estretament relacionades amb els prejudicis, la propaganda, la cacera de bruixes, les guerres i els genocidis. Sovint els autors d'atacs terroristes els creuen fermament, i van ser utilitzats com a justificació per Timothy McVeigh i Anders Breivik, així com per governs com l'Alemanya nazi, la Unió Soviètica i Turquia. La negació de la sida per part del govern de Sud-àfrica, motivada per teories de conspiració, va causar aproximadament 330.000 morts per sida, QAnon i la negació sobre els resultats de les eleccions presidencials dels Estats Units de 2020 van conduir a l'Assalt al Capitoli dels Estats Units de 2021, mentre que la creença en les teories de la conspiració sobre els aliments modificats genèticament va portar el govern de Zàmbia a rebutjar l'ajuda alimentària durant una fam, en un moment en què tres milions de persones al país patien gana. Les teories de la conspiració són un obstacle important per a les millores en la salut pública, fomentant l'oposició a la vacunació i la fluoració de l'aigua, entre d'altres, i s'han relacionat amb brots de malalties prevenibles amb vacunes. Altres efectes de les teories de la conspiració inclouen la reducció de la confiança en l'evidència científica, la radicalització i el reforç ideològic de grups extremistes, i les conseqüències negatives per a l'economia.
Les teories de la conspiració que a mitjan es consideraven limitades al públic marginal s'han convertit en un lloc habitual als mitjans de comunicació de masses, a Internet i a les xarxes socials, emergint com un fenomen cultural des de la fi del i al . Són molt estesos arreu del món i sovint se'ls creu, alguns fins i tot arriben a la majoria de la població. Entre les intervencions que s'han fet per reduir l'aparició de creences conspiratòries hi ha el manteniment d'una societat oberta i la millora de les habilitats de pensament analític del públic en general.
Característiques La conspiració està feta per un grup minoritari, elitista i sovint secret amb bones connexions amb el poder polític. Permet relacionar lògicament fets aparentment inconnexos. La societat sospita que té poca informació sobre un fenomen i busca una explicació racional o alternativa. Es recolza en fets reals acceptats per tothom i fa hipòtesis no comprovades però versemblants. Per als que no hi creuen, es basa en un procés mental de projecció errònia o en una tendència a la paranoia.
Les teories es poden agrupar segons l'agent involucrat en elles, és a dir, qui dissenya la trama i l'ocultament: pot ser algú extern a la comunitat, algú amb poder o una aliança dels grups marginals.Jesse Walker, The United States of Paranoia: A Conspiracy Theory (2014), Harper Collins
Història El concepte sorgeix a l'Anglaterra del , en què els electors veien una conspiració darrere determinats moviments parlamentaris per apujar els impostos i enriquir-se. Els llocs més fecunds en teories conspiratives durant els segles posteriors, però, van ser França i els Estats Units.
El terme com a tal sorgeix el 1909. Està lligat a la democràcia, ja que en sistemes totalitaris no cal una conspiració per imposar la voluntat; la conspiració sempre suposa manipular les masses o amagar-los la informació perquè no aturin els moviments dels dirigents amb els vots o protestes.
Els mitjans de comunicació, i especialment Internet, han actuat com a focus difusors de diverses teories conspiratives. Aquestes han guanyat pes en la ficció, amb nombroses obres de literatura o pel·lícules que giren al voltant de complots mundials.
Grups associats a les teories de la conspiració Tot i que existeix una enorme varietat de teories, hi ha certs grups o mètodes que, tradicionalment, han estat associats a la conspiració per assolir el poder. Solen estar lligats als prejudicis socials de les seves comunitats d'origen.
Societats religioses cristianes Hi hauria un seguit de societats religioses que han perdurat al llarg dels segles i que amaguen veritats sobre Jesús i l'església per no perdre l'hegemonia que aquesta té al món occidental. Els templers, els càtars, els illuminati o els jesuïtes han estat acusats de conspirar. Els best-sellers literaris basats en temàtica religiosa i intriga, en la línia dEl codi Da Vinci, exploten aquest tipus de teories.
Jueus L'antisemitisme ha estat un brou tradicional de teories conspiratòries. Els jueus han estat associats al desig d'espoliar les riqueses cristianes, destruir relíquies, prendre el control mundial o expandir el sionisme. Una obra cabdal n'és el suposat Protocol dels Savis de Sió, un document en què es detallen els plans de dominació mundial per part dels jueus. De vegades, els jueus es veuen com a aliats dels maçons (el franquisme va popularitzar aquesta equiparació, per exemple, amb l'expressió de "contubernio judeo-masónico" per a designar un suposat complot dirigit a enderrocar el règim).
Comunistes El comunisme es veia com una amenaça per al bloc capitalista, sobretot durant la guerra freda. La "caça de bruixes" nord-americana, l'espionatge i les depuracions europees són conseqüències històriques d'aquest tipus de teories. La revolució bolxevic, cubana i les antigues colònies van tenir els seus escàndols conspiratoris, amb detencions massives incloses.
Mèdiques Aquestes teories parlen de l'extensió voluntària de malalties per tal d'enriquir els laboratoris farmacèutics o eliminar determinats sectors de la població. La sida, com abans la lepra, el virus d'Ebola i altres virus haurien estat creats deliberadament per infectar col·lectius de persones, encara que després s'hagin escampat pel conjunt de la població.
Complot islàmic El terrorisme d'Al-Qaida seria l'hereu dels antics intents islàmics per a conquerir llocs estratègics (antigament, els venerats per la religió i ara els rics en petroli o altres recursos). Estaria aliat amb l'OPEP per enfonsar l'Occident en una crisi permanent.
La fi del món Altres teories prediuen la fi del món en una data amagada a l'opinió pública. Són hereves de l'escatologia tradicional religiosa, però hi afegeixen elements moderns, com la vigilància permanent per mitjà de satèl·lits, el monopoli de certes tecnologies i la preparació de noves armes.
Morts Determinades morts s'han vist com a fruit d'una conspiració per allunyar persones molestes per al poder. John Fitzgerald KennedyGary Langer, Legacy of Suspicion, ABC News, novembre 16, 2003. o Diana de Gal·les en serien exemples paradigmàtics.
Ocultació o manipulació de fets clau Els governs tindrien accés a informació clau que haurien amagat o manipulat, o s'haurien inventat determinats esdeveniments per motius de propaganda. Dins d'aquest grup, es troba la presumpta falsificació de l'arribada a la Lluna, l'ocultació d'assumptes com l'existència dels ovnis i de contactes amb extraterrestres, la catalanitat de Cristòfor Colom, l'autoria d'ETA dels atemptats de Madrid de l'11 de març de 2004 o documents classificats com a secrets per contenir veritats incòmodes en forma de dades o profecies.
Teories de la conspiració en la ficció El thriller literari i cinematogràfic es nodreix sovint de teories de la conspiració, usualment ambientades als Estats Units o relacionades amb aquests. Exemples populars en serien El codi Da Vinci, de Dan Brown, les històries de X-Files o les novel·les de John Grisham, entre d'altres.
En aquestes històries, apareix un protagonista que accidentalment es veu involucrat en la trama de grups de poder que conspiren per governar el país, aturar enemics amb mètodes il·legals o perpetuar negocis mafiosos. Els seus principis i la seva vida corren perill per la pressió d'aquests grups, ja que la conspiració és difícil de provar.
Formació de la imatge del món i de la història en les teories de la conspiració En general, les teories de la conspiració són basades en ignorància, en la deficiència de crítica dels receptors i en foscor dels fets i d'enllaços entre si i, llavors, les teories són basades en la seva impossibilitat de verificació. Els autors de la teoria completen aquestes foscors amb els arguments que causen impressió de ser precisos, encara que no es basin en fets ni en fonts segures. Especialment, hi ha tals fenòmens, com:
Ampliació temporal o espacial de l'activitat de les organitzacions secretes. En la teoria de la conspiració, creada per Robert Ludlum merament com a ficció en la novel·la El cercle Matarese (The Matarese Circle), una associació secreta de Còrsega, fundada al principi del , causa l'activitat de cada organització terrorista en el món. De la mateixa forma, en la pel·lícula Esoteric Agenda, es proposa la tesi que una secta de caràcter pagà i ocultista dirigeix el món ja des del temps d'antic Egipte. Interpretació lliure de les relacions entre els grups. Relacions miscel·lànies: hostilitat, indiferència, així com cada prova d'acord entre institucions poden ser interpretades en les maneres següents: una institució és subordinada a l'altra; l'una és infiltrada per l'altra; ambdues són la mateixa institució amb dues cares; ambdues cooperen. Les relacions conegudes de mitjans de comunicació de masses o d'història són interpretades com a preparades per la direcció de les institucions per a ús de les persones no iniciades. Teories de la conspiració sovint difereixen respecte a les relacions entre institucions.