Parteni de Nicea () fou un gramàtic de la Grècia romana famós per la seva obra Erotica Pathemata. També va escriure cants fúnebres, elegies i algun breu poema èpic.
Biografia Esteve de Bizanci i l'enciclopèdia Suides diuen que era nadiu de Nicea. Altres fonts el fan nadiu d'Apamea. Era fill d'Heraclides i Eudoranor (o Teta).
Fou fet presoner per Cinna a la guerra contra Mitridates VI Eupator i convertit en esclau, per bé que posteriorment va rebre la manumissió en reconeixement de la seva cultura literària. Va ser mestre de llengua grega a Nàpols, on va tenir d'alumne a Virgili.Macrobi, Saturnalia V. 18
Es creu que encara seria viu en època de Tiberi, ja que aquest emperador el posava de model a imitar,Suetoni, Tiberi, LXX, 2 la qual cosa sembla molt de temps: 77 anys entre la mort de Mitridates i la pujada al tron de Tiberi, és a dir que hauria d'haver estat fet presoner sent un infant, i hauria mort molt vell. Va florir en el regnat d'August al final del .
Obra La Suda el considera un poeta elegíac i autor de versos de diverses mesures. Només es conserva una obra seva, en prosa, Erotica Pathemata (Ἐρωτικὰ Παθήματα, «Dissorts d'amor»).
Erotica Pathemata Aquesta obra va ser escrita, segons diu l'autor en el prefaci, de a forma més breu possible. Està dedicada al poeta Gai Corneli Gal com un dipòsit, del qual es pot treure material. Es tracta d'una col·lecció de trenta-sis històries d'amor resumides, totes elles amb final tràgic, preses d'històries de vegades mitològiques, de vegades basades en personatge històrics, però ja narrades per altres poetes. Com que Parteni generalment diu el nom d'aquests autors, l'obra ha adquirit més valor per ser el mitjà per obtenir informació sobre poetes alexandrins els treballs dels quals s'han perdut. Juntament a l'argument amorós, toca de passada, altres temes menys propers com el canibalisme, l'incest, la pederàstia o la necrofília.
Els personatges sobre els que tracta lErotica Pathemata són:
Altres obres Els títols d'altres obres de Parteni són:
Manuscrit i edicions Es conserva un únic manuscrit de l'obra de Parteni, que s'anomena Palatinus Heidelbergensis graecus 398 i probablement fou escrit a mitjan . El manuscrit conté, a més, una combinació de textos sobre geografia, extractes de treballs d'Hesiqui d'Alexandria, un recull de paradoxes, epístoles i mitologia.
La primera impressió o edició prínceps es va fer el 1531, a Basilea per l'editor Janus Cornarius a la impremta de Johann Froben.
Notes
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Online text: Parthenius, Love Romances translated by S. Gaselee, 1916
Categoria:Gramàtics de la Grècia romana Categoria:Nicens de l'antiguitat Categoria:Lliberts romans Categoria:Morts a Roma Categoria:Esclaus a l'antiga Grècia Categoria:Lingüistes asiàtics Categoria:Escriptors grecs de l'antiga Àsia Menor Categoria:Escriptors en grec de l'antiguitat Categoria:Romans del segle I aC Categoria:Escriptors de la província de Bursa