Els portuguesos (en portuguès: portugueses) són un grup ètnic o humà o una nació nadiua de l'estat de Portugal, a l'oest de la península Ibèrica. La seva llengua és el portuguès i la seva religió predominant és la Catòlica Romana.
A causa de la gran extensió històrica de l'Imperi Portuguès i la colonització de territoris d'Àsia, Àfrica i Amèrica, així com a la recent emigració, es poden trobar comunitats portugueses en moltes regions diferents i hi ha una important diàspora portuguesa.
Trets generals Els portuguesos moderns són un grup humà ibèric. Els seus ancestres són molt similars a altres pobles de l'Europa Occidental i Meridional, sobretot de l'estat espanyol, amb els quals comparteixen ancestres i tenen proximitat cultural. Tenen clares connexions amb l'Europa Occidental i Atlàntica, així com amb altres parts del Mediterrani.
Ascendència Orígens històrics Els portuguesos són un poble del sud-oest d'Europa, els orígens del qual són predominants de l'Europa Atlàntica, l'Europa Occidental i el Mediterrani.
Es creu que els humans moderns que van habitar més antigament Portugal ho van fer al Paleolític. Foren pobladors que van arribar a la península Ibèrica entre 35.000 i 40.000 anys enrere. Les interpretacions actuals del cromosoma Y i de l'ADN mitocondrial suggereixen que, els portuguesos actuals, tenen moltes traces dels llinatges dels pobles paleolítics que van arribar al continent europeu entre l'última glaciació, fa uns 45.000 anys.
miniatura|esquerra|Distribució de R1a (porpra) i R1b (vermell). Vegeu també aquest mapa per la seva distribució a Europa.
La Ibèria Septentrional es creu que va ser un refugi major de l'època de les glaciacions a partir de la qual els humans paleolítics van colonitzar Europa. Les migracions des del que avui en dia és la Ibèria Septentrional durant el Paleolític i el Mesolític lliga els actuals pobladors de la península Ibèrica amb els pobladors de la majoria de l'Europa Occidental, sobretot de les illes Britàniques i l'Europa Atlàntica. Llibres actuals publicats pels genetistes Bryan Sykes, Stephen Oppenheimer i Spencer Wells han argumentat que hi ha una important influència dels paleolítics i mesolítics ibèrics en els actuals irlandesos, gal·lesos i escocesos, així com en els anglesos. A més a més, el cromosoma Y del haplogrup R1b (d'origen paleolític) és el haplogrup més important dels ibèrics i dels europeus occidentals. Dins el haplogrup R1b hi ha haplotips modals. Un dels que millor caracteritzen aquests haplotips és l'Haplotip modal atlàntic (AMH). Aquest haplotip arriba en altes freqüències a la península Ibèrica i a les Illes Britàniques. A portugal arriba entre el 33% i el 90% (al nord de l'estat).
La colonització neolítica d'Europa des de l'Àsia occidental i l'Orient Mitjà arribà a Ibèria fa uns 10.000 anys, segons el model de difusió dèmica, que va impactar la majoria de les regions meridionals i orientals del continent europeu.
Als inicis del Mil·lenni III aC, a l'edat del bronze, va començar a arribar a la península Ibèrica la primera onada de parladors de Llengües indoeuropees. Aquests, més tard (segles VII i V aC), van ser seguits per altres que es poden identificats com pobles celtes.
Eventualment, es van desenvolupar cultures urbanes a la Ibèria Meridional, com Tartessos, influïts per la colonització fenícia de la Ibèria mediterrània, que estava en pugna amb la colonització grega.
miniatura|Mapa etnogràfic i lingüístic de la península Ibèrica al voltant del 300 aC. http://www.arkeotavira.com/Mapas/Iberia/Populi.htm
Aquests dos processos van definir el paisatge cultural ibèric i portuguès: Mediterrani vers el sud-est i Continental vers el nord-oest, segons descriu l'historiador José Mattoso.Mattoso, José (dir.), História de Portugal. Primeiro Volume: Antes de Portugal, Lisboa, Círculo de Leitores, 1992. (en portuguès). Donat els orígens dels colonitzadors paleolítics i neolítics i a les migracions indoeuropees, es pot dir que l'origen ètnic dels portuguesos és sobretot una barreja entre indoeuropeus preromans, preindoeuropeus (com, a altres parts d'Ibèria, els íbers, els tartessians i els aquitans, preceltes, proto-celtes i pobles celtes), que van produir pobles com els lusitans de Lusitània, els galaics de Gal·lècia, els celtes i els conis d'Alentejo i l'Algarve.
Els romans van influir de manera important en la cultura portuguesa, fins al punt de considerar que el portuguès deriva del llatí.
Altres influències inclouen els fenicis/cartaginesos (que tenien petits establiments comercials costers al sud del país abans del 200 aC), els vàndals (Silinges i Hasdingis) i els alans sarmatians (migrats des del Nord d'Àfrica, on es van integrar parcialment amb els visigots i els sueus) i els visigots i sueus, seguits per, en el període de l'Àndalus, dels àrabs i amazics, saqalibes (eslaus) i jueus, que encara existeixen en el territori portuguès en l'actualitat.
L'ascendència dels portuguesos moderns ha estat influïda per molts pobles que han passat pel seu territori al llarg de la seva història. Entre aquests hi ha els Pobles ibèrics preromans (Lusitans, Gal·licians, Celtes, Conis i altres tribus locals minoritàries com els brácaros, coelernos, equesos, gróvios, interamicos, leunos, luancos, límicos, narbasos, nemetatos, pésures, quaquernos, seurbos, tamaganos, taporos, turduls, turduli veteres, turdulorum oppida, turods i zoelas), romans, vàndals, sueus i buris, visigots, alans, vikings, sazalibes (eslaus) i jueus (sefardites o Marrans).
La majoria dels àrabs, amazics i jueus foren expulsats de la península Ibèrica durant la Reconquesta per la repressió de la Inquisició i el repoblament per cristians.
Durant la Reconquesta, molts croats es van assentar a Portugal, alguns dels quals van arribar de la Borgonya i Flandes que es van assentar tant al Portugal continental com a les Açores i Madeira.
Pels llinatges dels portuguesos i altres pobles segons el cromosoma Y i el DNA mitocondrial, vegeu aquests mapes: i .
Altres influències històriques Impacte genètic dels Moros a Ibèria Hi ha un nombre d'estudis de genètica sobre l'impacte genètic dels vuit segles (menys de sis a Portugal) de la influència musulmana a la península Ibèrica (l'Àndalus) en la població ibèrica. Estudis recents mostren relacions menors entre algunes regions ibèriques i poblacions nord-africanes com a resultat d'aquest període de la història. Ibèria és la regió europea que té una presència més destacada de l'haplogrup E3b del cromosoma Y humà (E-M81) U6 and Haplotype Va, de l'haplogrup U (U6) i de l'Haplotip Va, i que això pot ser el resultat l'alguna base de la població mediterrània occidental comuna. A Portugal, els haplogrups de cromosomes Y nord-africans (sobretot els típicament Nord-oest Africans) estan en una freqüència del 7,1%. Alguns estudis de l'ADN mitocondrial també troben evidències del haplogrup nord-africà U6, sobretot al nord de Portugal. Tot i que la freqüència de l'U6 és baixa (4-6%), es va estimar que, aproximadament, el 27% de la població del nord de Portugal tenien ancestres Nord-africanes, ja que l'U6 tampoc és un llinatge comú a l'Àfrica Septentrional.
Segons alguns estudis, els elements nord-africans i àrabs en l'ascendència dels ibèrics actuals són més que trivials si es comparen amb les bases de l'ascendència preislàmica, i sembla que l'Estret de Gibraltar funciona més com un pont genètic que no pas com una barrera. De totes maneres, un estudi que ha utilitzat marcadors genètics diferents ha arribat a diferents conclusions. En un estudi autosomal de Spínola i altres (2005), que analitzà l'antigen leucocitari humà (gens HLA) (inherents en tots els ancestres en els llinatges paterns i materns directes) en centenars d'individus de Portugal, va mostrar que la població portuguesa ha estat influïda per altres europeus i nord-africans, via moltes migracions antigues. Segons els autors, el Nord i el Sud de Portugal mostra una major similitud envers els nord-africans en oposició a la gent del Centre del país, que semblen més propers a altres europeus, ja que el nord de Portugal sembla haver concentrat, segurament a causa de la pressió de l'expansió àrab, un antic pol genètic originat de molts africans septentrionals i altres europeus, influències a través de mil·lennis, mentre que el sud de Portugal mostra una influència genètica nord-africana, probablement resultat d'orígens recents dels amazics que van acompanyar l'expansió àrab.Spínola et al. 2005. HLA genes in Portugal inferred from sequence-based typing: in the crossroad between Europe and Africa
Marcadors genètics del Pròxim Orient a Ibèria Segons un estudi recent publicat a American Journal of Human Genetics el desembre del 2008 per Adams (i altres), un 30% dels portuguesos moderns (23,6 al nord i un 36,3% al sud) tenen ADN que mostra que provenen de poden tenir ascendència de Jueus sefardites masculins i un 14% (11,8 al nord i 16,1% al sud) tenen ascendència mora. Tot i les fonts alternatives possibles pels llinatges adscrits a un origen jueu sefardita, aquestes proporcions foren testimoni de la importància de la conversió religiosa (voluntària o forçada), mostrada per episodis històrics d'intolerància social i religiosa. D'acord amb el record històric, anàlisis de l'haplotip i la diversitat de haplogrups específics suggereix que el component jueu sefardita és més antic que el moro.
Marcadors genètics de subsaharians a Ibèria Portugal és la regió europea que té una freqüència més alta del grup femení haplogrup L d'origen subsaharià. El 2003, un estudi de Brehm (i altres) que va analitzar l'ADn de 525 individus portuguesos, va mostrar que un 11,8% dels portuguesos del sud, un 8,1% dels del centre i un 3,3% dels del nord tenien haplogrups L. La població de Madeira en tenia en un 13% i les de les Açores en un 3,4%. En un estudi del 2005 fet per Pereira (i altres), es va trobar que un 11,38 dels portuguesos del sud, un 5,02% dels del centre i un 3,21% dels del nord tenien haplotips L. Un estudi més recent de Beleza (i altres) (2005-06) va mostrar que només un 0,3% dels portuguesos tenia freqüències subsaharianes en el seu ADN.
Demografia Demografia de Portugal Hi ha uns 10,2 milions de portuguesos nadius a Portugal, d'una població total de 10,75 milions d'habitants.
Llengües minoritàries a Portugal Hi ha una petita població de 15.000 parlants de mirandès, llengua propera al lleonès als municipis de Miranda do Douro, Vimioso i Mogadouro. Són parlants bilingües de mirandès-portuguès. Hi ha una minoria de 2000 parlants del dialecte barranquenho, molt influït per l'extremeny, que es parla a la ciutat fronterera de Barrancos.
Minories ètniques a Portugal Persones de les antigues colònies han emigrat a Portugal a les últimes dues o tres dècades.Charis Dunn-Chan,Portugal sees integration progress, BBC Més recentment hi ha un gran nombre d'eslaus, sobretot ucraïnesos (actualment la tercera minoria ètnica més nombrosa) http://www.sef.pt/portal/v10/PT/aspx/estatisticas/index.aspx?id_linha=4224&menu_position=4142#0 que han emigrat a Portugal. També hi ha una petita minoria xinesa.
A més a més, hi ha petites minories de gitanos (Ciganos), d'unes 40.000 persones i minories més petites de jueus (uns 5000, sobretot sefardites, com els Jueus de Belmonte).
La diàspora portuguesa