Els ptínids (Ptinidae) són una família de coleòpters polífags amb 230 gèneres i 2200 espècies.Slipinski S.A., Leschen R.A.B., Lawrence J.F. 2011. Order Coleoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang Z.-Q. (ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Zootaxa 3148: 203–208, 2011 En moltes espècies, popularment coneguts com a corcs de la fusta, les larves s'alimenten de fusta on perforen galeries. En el moment de fer la pupa s'aproximen a la superfície i, en emergir l'adult, deixa un forat característic a la superfície de la fusta.
Nomenclatura Durant dècades, el nom d'aquesta família va ser Anobiidae Fleming, 1821 però, en aplicació del principi de prioritat del Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica, el nom Ptinidae Latreille, 1802 té prioritat, ja que va ser publicat 19 anys abans.
Morfologia general La mida dels anòbids oscil·la entre 1,5 i 9 mm de longitud i són predominantment marrons, bruns, rogencs o negres. El cos gairebé sempre és cilíndric, a voltes arrodonit i està recobert per una abundant pubescència, que a vegades forma dibuixos sobre els èlitres. El cap està més o menys retret i amagat sota el pronot; les antenes poden ser filiformes, asserrades o pectinades; els ulls són grans. Les potes són primes i en alguns casos poden plegar-se i amagar-se en solcs sota el cos; els tarsos són pentàmers (amb cinc artells a cada pota).
Biologia i ecologia miniatura|esquerra|Fusta perforada per Anobium punctatum
Les femelles de les espècies xilòfagues dipositen els ous en esquerdes de la fusta tant natural com treballada. Les larves s'hi desenvolupen, i, en alguns casos, poden produir greus destrosses en bigues, retaules, mobles, i fins i tot en llibres. Els adults perforen la superfície de la fusta després de l'última muda i l'abandonen. Xestobium rufovillosum és conegut popularment com l'escarabat del rellotge de la mort mentre excava les galeries a la fusta produeixen cops audibles pels humans.Zahradník, J., 1990. Guía de los Coleópteros de España y de Europa. Omega, Barcelona, 570 pp.
Algunes espècies es desenvolupen en fongs (Xyletinus), productes alimentaris (Stegobium) i fins i tot en tabac (Lasioderma).
Els adults són bons voladors, si es considera entre la resta d'escarabats, i es dispersen a la cerca de llocs favorables per a la posta;
Taxonomia El grup inclou els següents sub-grups taxonòmics : Anobiinae Kirby, 1837 Anobium Fabricius, 1775 (corc dels mobles) Gastrallus Jacquelin du Val, 1860 Hadrobregmus Thomson, 1859 Microbregma Seidlitz, 1889 Oligomerus Redtenbacher, 1849 Priobium Motxulski, 1845 Stegobium Motxulski, 1860 Dorcatominae Thomson, 1859 Anitys Thomson, 1863 Caenocara Thomson, 1859 Dorcatoma Herbst, 1792 Stagetus Wollaston, 1861 Dryophilinae LeConte, 1861 Dryophilus Chevrolat, 1832 Grynobius Thomson, 1859 Ernobiinae Pic, 1912 Episernus Thomson, 1863 Ernobius Thomson, 1859 Ochina Sturm, 1826 Xestobium Motxulski,1845 Eucradinae Le Conte, 1861 Hedobia Dejean, 1821 Ptilininae Shuckard, 1840 Pseudoptilinus Leiler, 1963 Ptilinus Müller, 1764 Ptininae Latreille, 1802 Eupauloecus Mulsant & Rey, 1868 Gibbium Scopoli, 1777 Mezium Curtis, 1828 Niptus Boieldieu, 1856 Pseudeurostus Heyden, 1906 Ptinus Linnaeus, 1767 Sphaericus Wollaston, 1854 Trigonogenius Solier, 1849 Xyletininae Gistel, 1856 Lasioderma Stephens, 1835 (corc del tabac) Xyletinus Latreille, 1809
Referències