El rorqual boreal, rorqual del nord, balena del nord, rorqual de Rudolphi o rorqual de RudolfNoms comuns enumerats per al (Balaenoptera borealis) és un rorqual de silueta estilizada i grandària mitjana.

A l'hemisferi nord, els mascles fan fins a 16,5 m i les femelles fins a 17,2 m. El pes dels adults oscil·la entre 18 i 25 tones.

Distribució, hàbitat i situació de l'espècie El rorqual boreal està amplament distribuït per tots els oceans, encara que no s'endinsa tant en les regions polars com ho fan les altres espècies de rorqual. A l'Atlàntic Nord, l'espècie ocupa les aigües del nord de les illes Britàniques, Noruega i Islàndia a l'estiu, i a l'hivern es dispersa per una ampla franja que s'estén des de les costes d'Anglaterra fins a Mauritània. Les factories baleneres de la costa atlàntica ibèrica i l'estret de Gibraltar cada any capturaven alguns exemplars d'aquesta espècie.Aguilar, A. i Sanpera, C. (1982): Reanalysis of Spanish esperm, fin and sei whale catch data (1957-1980). Rep. Int. Whal. Commn., 32: 465-470.

A la Mediterrània, la presència del rorqual boreal és excepcional i l'única cita fiable d'aquesta espècie fou feta l'any 1973, quan una femella jove (7,3 m de llargada) va aparèixer avarada a la Punta del Fangar, al delta de l'Ebre.Filella, S. (1974): Esquema comparativo para la identificación de las cuatro especies de Balenopteridos citados en las costas de la Península Ibérica y datos biométricos de la Balaenoptera borealis Lesson 1828 hallada en el Delta del Ebro el día 25 de septiembre de 1973 (Cetacea, Balenopteridae). Miscel. Zool., 3(4): 1-6.

Biologia, ecologia i comportament miniatura|esquerra|Exemplars de krill, un dels principals aliments del rorqual boreal El rorqual boreal realitza moviments estacionals nord-sud semblants als descrits per al rorqual comú. La seva dieta es fonamenta en petits crustacis copèpodes (Calanus spp.), eufausiacis i amfípodes, tot i que sovint pot alimentar-se també de petits peixos de banc, com anxoves o sorells (Trachurus trachurus).

La reproducció té lloc a l'hivern. La gestació dura uns 10 mesos i mig, al cap dels quals neix un cadell d'uns 4,5 m de llargada corporal. El període de lactància s'estén al llarg de 6 mesos i els cadells són deslletats quan fan uns 9 m.

A l'hemisferi nord, la talla de maduresa sexual és d'uns 13 m.

Els rorquals boreals s'acostumen a trobar formant petits grups de fins a uns 5-7 individus, encara que en les àrees d'alimentació poden veure's agrupacions transitòries molt més grans si l'aliment està concentrat.Gambell, R. (1985): Sei whale, Balaenoptera borealis Lesson, 1828. En: S. H. Ridgway i R. J. Harrison (eds), Handbook of Marine Mammals, vol. 3. Academic Press, Londres, p. 155-170.

Gestió i conservació miniatura|Segell de les illes Fèroe emès el 17 de setembre del 2001 amb el dibuix d'un rorqual boreal El rorqual boreal està protegit pel conveni de Berna (annex III) i es troba catalogat dintre de l'apèndix I del CITES. A la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) 2008, aquesta espècie està catalogada com en perill.

La seva excepcionalitat a la Mediterrània l'exclou de patir problemes d'interacció amb les activitats pesqueres o amb els desenvolupaments del litoral.

Referències

National Audubon Society Guide to Marine Mammals of the World, Reeves, Stewart, Clapham and Powell, 2002, . Whales & Dolphins Guide to the Biology and Behaviour of Cetaceans, Maurizio Wurtz i Nadia Repetto. . Encyclopedia of Marine Mammals, editors Perrin, Wursig i Thewissen, . Whales, Dolphins and Porpoises, Carwardine (1995 i 2000), . Ruiz-Olmo, Jordi i Aguilar, Àlex: Els Grans Mamífers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona, desembre de 1995. , planes 209-210.

Boreal Categoria:Mamífers de l'Antàrtida