La Internacional Socialista (IS) és una internacional política o organització mundial de partits polítics que pretenen instaurar el socialisme democràtic, formada principalment per partits polítics socialdemòcrates i organitzacions sindicals.
Encara que es va constituir el 1951 com a successora de la Internacional Obrera i Socialista, els seus antecedents es remunten a finals del segle XIX. Actualment, l'organització compta amb 132 partits i organitzacions membres de més de 100 països. Els seus membres han governat a molts països, inclosa la major part d'Europa. El 2013, un cisma a la IS va portar a la creació de l'Aliança Progressista.
L'actual secretària general de la IS és Benedicta Lasi, de Ghana, i l'actual president de la IS és el president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, tots dos elegits a l'últim Congrés de la IS celebrat a Madrid, al novembre de 2022.
Història La Internacional Socialista té les seves arrels en la Segona Internacional, que es va formar en 1889. Refundada l'any 1923 com a la Internacional Obrera i Socialista i tornada a reconstituir (en la seva actual forma) després de la Segona Guerra Mundial en 1951. miniatura|Països governats per partits membres, consultors o observadors de la Internacional Socialista (octubre de 2013) Els antecedents de creació de la IS estan en dissolució de fet, el 1940, de la Internacional Obrera i Socialista i el període posterior de la Segona Guerra Mundial. El març de 1944, i aprofitant la presència a Anglaterra de grups socialistes exiliats, el Partit Laborista britànic estudià la possibilitat de crear una futura associació internacional dels partits laboristes i socialistes democràtics. El maig de 1946, en Clacton-on-Sea (Anglaterra) es realitza la primera conferència informal després de la guerra per a intercanviar informació i treballar sobre polítiques comunes entorn de problemes d'interès comú. Van estar representats 19 partits.
Es creà una Oficina d'Enllaç i Informació Socialista adjunta al secretariat del Partit Laborista Britànic. El novembre de 1946 es realitza una segona conferència en Bournemouth que establix un Comitè Consultiu per a preparar futures reunions. Posteriorment en la tercera reunió a Zúric (juny 1947) es discuteixen els criteris d'admissió i una conferència posterior (Anvers, novembre 1947) es transforma el comitè consultiu en el COMISCO (Committee of the International Socialist Conference). En aquesta nova instància cada partit integrant té un delegat.
Es realitzen altres conferències (1948, 1948-1949, 1949 i 1950) que preparen la creació de la IS. En 1951 al crear-se la Internacional Socialista el COMISCO es transforma en el Consell de la IS. Durant el període posterior a la Segona Guerra Mundial, la IS va ajudar els partits socialdemòcrates a restablir-se en les transicions democràtiques d'Espanya i Portugal.
En la dècada de 1980, la majoria de partits de la IS va donar el seu suport al FSLN nicaragüenc, el govern del qual d'esquerres era enemic dels Estats Units. Des de llavors, la IS ha admès com membres no només al FSLN sinó a partits excomunistes com l'italià Partit Democràtic de l'Esquerra (Democratici di Sinistra, DS) i el Front d'Alliberament de Moçambic (FRELIMO). Cap destacar que és difícil concebre la seva història com un camí uniforme en termes ideològics, així com en termes d'acció política, que durien a alguns dels seus partits membres a aixecar opcions electorals juntament amb el partit comunista i altres forces d'esquerra (com en la candidatura de François Mitterrand).
Organització de la IS Segons els seus estatuts els organismes directius són: Congrés de la IS, autoritat suprema de la IS. Per majoria de dos terços defineix l'admissió i estatus dels partits i organitzacions de la IS. L'expulsió d'un partit o organització també la defineix el Congrés per majoria de dos terços. Reuneix als partits i organitzacions fraternals amb dret a veu i vot i els partits consultius i organitzacions associades només amb dret a veu. Es reuneix cada 3 anys, sent convocat pel consell. Consell de la IS. Aquesta compost pels partits membres, la Internacional Socialista de Dones, la Unió Internacional de Joventuts Socialistes, i el Moviment Internacional dels Falcons-Internacional Socialista per a l'Educació, tenint un vot cadascun. Pren totes les resolucions i polítiques necessàries entre cada Congrés. Convoca el Congrés i prepara les seves reunions, així com conferències especials, conferències d'experts, conferències regionals, així mateix que a grups d'estudi i comitès. Proposa al Congrés els càrrecs de President, Vicepresidents (2 a 30) i Secretari General, qui formen part del Presidium de la IS. Comitè d'Ètica Comitè d'Administració i Finances Secretariat
Presidents El seu president actual és Pedro Sánchez del Partit Socialista Obrer Espanyol, al càrrec des de novembre de 2022. Anteriorment foren presidentes de la IS:
Presidents #NomImatgePaísPartitPresidènciaTemps al càrrecData d'iniciData final1Morgan Phillips (1902–1963)Partit Laborista195119576 anys2Alsing Andersen (1893–1962)74x74pxPartit Socialdemòcrata de Dinamarca195719625 anys3Erich Ollenhauer (1901–1963)92x92pxPartit Socialdemòcrata d'Alemanya19634Bruno Pittermann (1905–1983)89x89pxPartit Socialdemòcrata d'Àustria1964197612 anys5Willy Brandt (1913–1992)91x91pxPartit Socialdemòcrata d'Alemanya1976199216 anys6Pierre Mauroy (1928–2013)88x88pxPartit Socialista de França17 setembre 199210 novembre 19997 anys, 54 dies7António Guterres (nascut 1949)97x97pxPartit Socialista de Portugal10 novembre 199915 juny 20055 anys, 217 dies8George Papandreou (nascut 1952)83x83pxPASOK / KIDISO30 gener 200625 novembre 202216 anys, 300 dies9Pedro Sánchez (nascut 1972)83x83pxPartit Socialista Obrer Espanyol25 novembre 2022Al càrrec
Secretaris Generals Julius Braunthal (1951-1956) Bjarne Braatoy (1956-1957) Albert Carthy (1957-1969) Hans Janitschek (1969-1976) Bernt Carlsson (1976-1983) Pentti Väänänen (1983-1989) Luis Ayala (1989-2022) Benedicta Lasi (2022 a la data)
Congressos de la Internacional Socialista I Frankfurt, 30 de juny al 3 de juliol 1951 II Milà, 17 al 21 d'octubre 1952 III Estocolm, 15 al 18 de juliol 1953 IV Londres, 12 al 16 de juliol 1955 V Viena, 2 al 6 de juliol 1957 VI Hamburg, 14 al 17 de juliol 1959 VII Roma, 23 al 27 d'octubre 1961 VIII Ámsterdam, 9 al 12 de setembre 1963 XIX Bruselas, 5 al 6 de setembre 1964 X Estocolm, 5 al 8 de maig 1966 XI Eastbourne, 16 al 20 de juny 1969 XII Viena, 26 al 29 de juny 1972 XIII Ginebra, 26 al 28 de novembre 1976 XIV Vancouver, 3 al 5 de novembre 1978 XV Madrid, 12 al 14 de novembre 1980 XVI Albufeira, 7 al 10 d'abril 1983 XVII Lima, 20 al 23 de juny 1986 XVIII Estocolm, al 20 al 22 de juny 1989 XIX Berlín, 15 al 17 de setembre 1992 XX Nova York, 9 al- 11 de setembre 1996 XXI París, 8 al 10 de novembre 1999 XXII São Paulo, 27 al 29 d'octubre 2003
Llista de partits membres plens Albània: Partit Socialdemòcrata d'Albània, PSS Albània: Partit Socialista d'Albània, PSS Alemanya: Partit Socialdemòcrata d'Alemanya, SPD Andorra: Partit Socialdemòcrata d'Andorra, PSA Angola: Moviment Popular d'Alliberament d'Angola, MPLA Algèria: Front de les Forces Socialistes, FFS Argentina: Partit Socialista, PS Argentina: Unió Cívica Radical, UCR Armènia: Partit Socialista Armeni FRA Aruba: Moviment Electoral del Poble, MEP Austràlia: Partit Laborista Australià, ALP Àustria: Partit Socialdemòcrata d'Àustria, SPÖ Barbados: Partit Laborista de Barbados Bèlgica: Partit Socialista, PS Bèlgica: Partit Socialista, SPA Benín: Partit Socialdemòcrata, PSD Belarús: Partit Socialdemòcrata de Belarús (Narodnaya Hramada) Bolívia: Moviment d'Esquerra Revolucionària (Bolívia), MIR-Nova Majoria Bòsnia i Hercegovina: Partit Socialdemòcrata de Bòsnia i Hercegovina, SDP BiH Brasil: Partit Democràtic Laborista, PDT Bulgària: Partit Socialista Búlgar, BSP Bulgària: Partit dels Socialdemòcrates Búlgars Burkina Faso: Congrés per la Democràcia i el Progrés Cap Verd: Partit Africà de la Independència de Cap Verd, PAICV Camerun: Front Socialdemòcrata, SDF Canadà: Nou Partit Democràtic, NDP/NPD Colòmbia: Partit Liberal Colombià, PLC Costa Rica: Partit Alliberament Nacional, PLN Costa d'Ivori: Front Popular de Côte d'Ivoire, FPI Croàcia: Partit Socialdemòcrata, SDP Curaçao: Moviment per a unes Noves Antilles, MAN Dinamarca: Partit Socialdemòcrata Equador: Esquerra Democràtica (Equador), ID Egipte: Partit Nacional Democràtic, NDP Eslovàquia: Partit de l'Esquerra Democràtica, SDL Eslovàquia: Partit Socialdemòcrata de la República Eslovaca, SDSS Eslovènia: Llista Unida dels Socialdemòcrates, ZLSD Espanya: Partit Socialista Obrer Espanyol, PSOE Estats Units: Socialistes Democràtics d'Amèrica, DSA Estats Units: Socialdemòcrates USA, SDUSA Estònia: Partit Socialdémocrata d'Estònia Finlàndia: Partit Socialdemòcrata Finlandès, SDP França: Partit Socialista, PS Gran Bretanya: Partit Laborista Grècia: Moviment Socialista Panhel·lènic, PASOK Guinea: Assemblea del Poble de Guinea, RPG Guinea Equatorial: Convergència per a la Democràcia Social, CPDS Haití: Partit Fusió dels Socialdemòcrates Haitians Haití Assemblea socialdemòcrata per al progrés d'Haití (RSD) Hongria: Partit Socialdemòcrata Hongarès, MSzDP Hongria: Partit Socialista d'Hongria, MSzP Índia: Congrés Nacional Indi, INC Irlanda: Partit Laborista Irlanda del Nord: Social Democratic and Labour Party, SDLP Islàndia: Partit Socialdemòcrata i després Aliança Socialdemòcrata Israel: Partit Laborista d'Israel Israel: Meretz-Yachad Itàlia: Demòcrates d'Esquerra, DS Itàlia: Socialistes Democràtics Italians, SDI Jamaica: Partit Nacional del Poble, PNP Japó: Partit Socialdemòcrata, SDP Letònia: Partit Obrer Socialdemòcrata Letonés, LSDSP Líban: Partit Socialista Progressista, PSP Lituània: Partit Socialdemòcrata Lituà, LSDP Luxemburg: Partit Obrer Socialista de Luxemburg, LSAP/POSL Macedònia del Nord: Unió Socialdemòcrata de Macedònia, SDUM Malàisia: Partit Acció Democràtica, DAP Mali: Partit Africà per a la Solidaritat i la Justícia, ADEMA-PASJ Malta: Partit Laborista de Malta Marroc: Unió Socialista de les Forces Populars, USFP Maurici: Moviment Militant de Maurici, MMM Maurici: Partit Laborista de Maurici Mèxic: Partit de la Revolució Democràtica, PRD Mèxic: Partit Revolucionari Institucional, PRI Mongòlia: Partit Revolucionari del Poble de Mongòlia, MPRP Montenegro: Partit Socialdemòcrata de Montenegro, SDPM Moçambic: Front d'Alliberament de Moçambic (FRELIMO) Nepal: Partit del Congrés de Nepal Nicaragua: Front Sandinista d'Alliberament Nacional, FSLN Níger: Partit Nigerià per a la Democràcia i el Socialisme, PNDS Noruega: Partit dels Treballadors Noruecs, DNA Nova Zelanda: Partit Laborista de Nova Zelanda, NZLP Països Baixos: Partit del Treball, PvdA Pakistan: Partit Popular del Pakistan, PPP Panamà: Partit Revolucionari Democràtic, PRD Paraguai: Partit Revolucionari Febrerista, PRF Perú: Partit Aprista Peruà (PAP) Polònia: Aliança de l'Esquerra Democràtica, SLD Polònia: Unió Laborista, UP Portugal: Partit Socialista, PS Puerto Rico: Partit Independentista Portorriqueny, PIP República Txeca: Partit Socialdemòcrata Txec, CSSD República Dominicana: Partit Revolucionari Dominicà, PRD Romania: Partit Democràtic, PD Romania: Partit Socialdemòcrata, PSD San Marino: Partit Socialista de San Marino, PSS Senegal: Partit Socialista, PS Sud-àfrica: Congrés Nacional Africà, ANC Suècia: Partit Socialdemòcrata Suec, SAP Suïssa: Partit Socialista Suís Tunísia: Assemblea Constitucional Democràtica, RCD Turquia: Partit Republicà del Poble, CHP Uruguai: Nou Espai, NE (pertanyent al Front Ampli) Uruguai: Partit Socialista de l'Uruguai, PSU (pertanyent al Front Ampli) Veneçuela: Acció Democràtica, AD Xile: Partit Per la Democràcia, PPD