Planudes (en llatí Planudes, en grec ) també anomenat Planudes Màxim, va ser un monjo i erudit constantinopolità de l'època romana d'Orient, que va viure entre el segle XIII i XIV. És especialment conegut pel seu recull de poemes i epigrames, anomenat sovint l’Antologia de Planudes, que forma la segona part de l’Antologia grega, el recull més important de la poesia grega de les èpoques clàssica i bizantina.

Es va distingir com a teòleg, gramàtic i retòric, però el seu paper més interessant va ser com a compilador de les col·leccions dels poetes menors grecs, conegudes com a antologies (literalment “recull de flors” o “garlandes”) o , ). Va viure a Constantinoble a la primera meitat del .

Andrònic II Paleòleg el va enviar com a ambaixador a Venècia l'any 1327. Altres fites de la seva vida publica o privada són desconegudes.

Les seves obres individuals no són de prou importància per ser enumerades d'una en una i cal agrupar-les temàticament: oracions i homilies, traduccions del llatí al grec del Somni d'Escipió, inclòs a la República de Ciceró, Les Metamorfosis d'Ovidi, les Disticha de Moribus de Dionisi Cató, la Consolació de la filosofia, de Boeci, Ars grammatica d'Eli Donat, la Guerra de les Gàl·lies, de Juli Cèsar, La ciutat de Déu d'Agustí d'Hipona, dues obres gramaticals, una col·lecció de Faules d'Isop, algunes obres aritmètiques entre les quals té importància uns comentaris sobre lAritmètica de Diofant, algunes obres d'història natural, comentaris sobre retòrics grecs, un poema en 47 versos hexàmetres i algun altre poema menor. La seva obra principal, lAntologia de Planudes, inicialment va ser considerada lAntologia grega per excel·lència fins que es va descobrir lAntologia de Constantí Cefalàs.

LAntologia de Planudes Es compon de set llibres, cadascun dels quals, excepte el cinquè i el setè, dividits en capítols i ordenats per ordre alfabètic. El primer llibre es titula Έπιδειτικά (pomposes, ostentoses) i recull epigrames d'aquesta temàtica. El segon σκωπτικά, parla de temes satírics. El tercer ἐπιτύμβια, és de tema sepulcral, inscripcions als sepulcres. El quart recull inscripcions sobre estàtues d'atletes i altres obres d'art. El cinquè recull l'Ἔκφρασις de Cristòdor i inscripcions i epigrames sobre estàtues de carruatges a l'hipòdrom de Constantinoble. El sisè ἀναθηματικά, reuneix malediccions. I el setè ἐρωτικά, parla sobre temes amorosos. Aquest repartiment és diferent del que fa Agàties en el seu recull, amb el que de vegades s'ha confós. Aquesta Antologia, recull i organitza la de Constantí Cefalàs, i afegeix alguns epigrames diferents.

Referències

Categoria:Gramàtics romans d'Orient Categoria:Teòlegs romans d'Orient Categoria:Monjos romans d'Orient Categoria:Morts a Constantinoble Categoria:Escriptors cristians Categoria:Bitinis de l'antiguitat Categoria:Gramàtics de l'antiga Grècia Categoria:Teòlegs del segle XIII Categoria:Teòlegs del segle XIV Categoria:Escriptors romans de temàtica religiosa Categoria:Escriptors grecs de l'antiga Àsia Menor Categoria:Escriptors del segle XIII Categoria:Lingüistes asiàtics Categoria:Religiosos de l'antiga Grècia Categoria:Nascuts al segle XIII Categoria:Religiosos de Nicomèdia Categoria:Escriptors morts al segle XIV