Ernest Maragall i Noble (Barcelona, 3 de novembre de 1903 - Caracas, 1991) va ser un escultor català establert a Caracas, on va realitzar la majoria de les seves obres.
Fill del poeta Joan Maragall, va començar els estudis d'Arquitectura passant a continuació a l'Escola de Bells Oficis, dirigida pel pintor Francesc d'Assís Galí, la seva estada en aquesta escola també va ser curta, ja que durant el mandat del general Primo de Rivera, la va manar clausurar.
El seu aprenentatge es va realitzar al taller de l'escultor Josep Llimona, fent llargs viatges d'estudi per Itàlia i una estada a París.
Després d'una primera exposició individual a la Sala Parés de Barcelona, s'instal·la a París entre els anys 1928 i 1933, on fa amistat amb Apel·lels Fenosa, Picasso, Joan Rebull i Aristides Maillol, entre d'altres.
Durant la guerra civil espanyola, es trasllada amb la seva família a Caracas d'on era originària la seva esposa, ocupa el càrrec de professor de l'Escola d'Arts Plàstiques, així com l'any 1938 el de delineant al ministeri d'Obres Públiques de Veneçuela.
Va tenir un gran èxit a la seva "segona pàtria" com ell la nomenava, on va realitzar grans encàrrecs públics i privats, sense perdre mai la seva relació amb Barcelona.
Família Ernest Maragall és fill del poeta Joan Maragall i de Clara Noble i pare del també escultor Julio Maragall. És germà de Joan-Anton Maragall i Noble, de Jordi Maragall i Noble i d'Helena Maragall.
També és oncle de Pasqual Maragall, 127è President de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall i Mira, Pau Malvido, Jordi Maragall i Mira i Joan-Anton Maragall i Garriga, així com besoncle de Cristina Maragall i cononcle de Diana Garrigosa.
Obres miniatura|Al·legoria a la sardana (1965). Jardins de Joan Maragall, Barcelona 1926 - Cap de gitano. Una de les seves primeres obres realitzada al taller de Josep Llimona 1928 - Retrat de Josep Togores. París 1937 - Retrat de Lluís Companys. Barcelona 1937 - Mestiza Museo de Bellas Artes. Caracas 1938 - Relleu en pedra a la escuela Experimental de Caracas 1942 - Auyucama Primer premi del Salón Anual de Bellas Artes de Caracas 1943 - Relleus de Agricultura, Población, Comercio e Industria al Banco Central de Venezuela a Caracas 1950 - Retrat de Josep Pijoan. Biblioteca de Catalunya de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona 1953 - Escultures representant les cinc regions veneçolanes per la Fuente Monumental de Venezuela a Caracas. 1955 - Monument a Bernardo O'Higgins. Caracas 1961 - L'Empordà. Al·legoria dOda Nova a Barcelona de Joan Maragall. Barcelona 1966 - Dona marinera Lloret de Mar. (Girona) 1970 - Al·legoria a la Sardana. Jardins de Joan Maragall, Barcelona.El País, Necrológicas:Ernest Maragall i Noble, escultor 1973 - Pere el Gran Castell de Vulpellac.La Bisbal d'Empordà (Girona) 1978 - Monument a los Caídos de la Generación del 28 Universidad Central de Caracas 1982 - Eugenio Mendoza Universidad Metropolitana de Caracas
Bibliografia Manent, Marià (1984), Ernest Maragall, Escultor, Barcelona, Editorial AEDOS. .
Referències
Categoria:Escultors barcelonins contemporanis Categoria:Delineants barcelonins Categoria:Morts a Caracas