El Cerví http://esadir.cat/toponims/altrestoponims/cervin/view?searchterm= ésAdir - El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)Ribera Llorens, E. Escalada al Mont Cerví (Matterhorn) altitud 4505 metres - Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya - Club Alpí Català - Any XLIII Setembre de 1933 Núm. 460 - Barcelona 1933 Xandri i Serrano, Andreu. Impressions d'una ascensió al Mont Cerví - Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya - Club Alpí Català - Any XLV Gener de 1935 Núm. 476 - Barcelona 1935 o també Cervino, Matterhorn o Cervin, segons que se li doni el nom italià, alemany o francès, és una muntanya dels Alps, a la regió dels Alps Penins, fronterera entre Suïssa i Itàlia. El seu cim és a 4.478 metres (14.690 peus) d'altitud, i per això és un dels sis pics més alts dels Alps. Els seus quatre escarpats vessants s'orienten, per damunt de les glaceres circumdants, als quatre punts cardinals. La muntanya domina el poble de Zermatt al cantó del Valais, al nord-est i Breuil-Cervinia a la Vall d'Aosta cap al sud.
El Cerví té dos cims diferenciats, situats ambdós en una aresta rocosa de 100 metres de llarg: el cim suís (4.477,5 m) a l'est i el cim italià (4.476,4 m) a l'oest. Els seus noms provenen dels primers ascensos, no per raons geogràfiques, ja que totes dues estan situades a la frontera. L'agost de 1792, el geòleg i explorador ginebrí Horace Bénédict de Saussure va fer el primer mesurament de l'alçada del Cerví, usant una cadena de 50 peus de llarg estesa a la glacera Theodul i un sextant. Va calcular una altura de 4.501,7 metres. El 1868, l'enginyer italià Felice Giordano va mesurar una alçada de 4505 metres, mitjançant un baròmetre de mercuri que va pujar fins al cim. El mapa Dufour, que va ser després seguit pels exploradors italians, va donar 4482 metres, o 14.704 peus, com l'altura del cim suís.Guido Rei, The Matterhorn , pàg. 317 Un mesurament recent (1999) amb tecnologia GPS, va donar l'altura del Cervino amb una exactitud d'un centímetre. El resultat va ser 4.477,54 m.
El Cerví va ser l'últim dels grans pics dels Alps a ser escalat, i el seu primer ascens va marcar la fi de l'era clàssica de l'alpinisme. Va ser conquerit el 14 de juliol de 1865 per un grup encapçalat per l'anglès Edward Whymper. L'ascensió va acabar desastrosament quan quatre dels seus membres varen morir estimbats en el descens.Whymper, Edward. Scrambles Amongst The Alps In The Years 1860-1869 Primera edició anglesa: 1871. Versió castellana: La conquista del Cervino (1860-1869) Ediciones Desnivel, Madrid 2002. p.79 La cara nord no va ser escalada fins a l'1 d'agost de 1931, pels germans alemanys Franz i Toni Schmid. És una de les sis grans cares nord dels Alps. El Cerví és un dels cims dels Alps amb pitjors estadístiques d'accidents, ja que des de 1865, quan va ser escalat per primera vegada, fins a 1995, 500 alpinistes hi han trobat la mort.Journal de Genève, 10-28-1995, p. 23
El Cerví és un emblema icònic dels Alps de Suïssa i també dels Alps en general. Des de finals del , amb la construcció dels ferrocarrils, cada cop va atreure més visitants i escaladors. Cada estiu, un gran nombre d'alpinistes intenten escalar el Cerví per l'aresta nord-est o aresta Hörnli, la ruta més popular fins al cim.
Toponímia La idea més comunament acceptada és que la forma italiana Cervino i la francesa Cervin, i de retruc l'exònim català Cerví, venen de Mont Servín, que fins a 1855, va designar el coll Teodul o coll de Sant Teodul. Mont Servin vindria del llatí Mons Silvanus o Mons Silvinus, on el terme mons fa referència als colls (no va adquirir el significat de "cim" fins més tard), i d'una corrupció de la paraula llatina silva o "bosc".Swissworld.org: Swiss Mountains - Names - Accés 11-12-2011. Es tracta d'un coll alpí situat als Alps Penins entre el Cerví i el Breithorn, que comunica la vall de Valtournenche a la Vall d'Aosta amb la vall de Zermatt al Valais.Camptocamp.org: Cervin - Toponymie El canvi de la 's' a 'c' s'atribueix a un error comès per Horace-Bénédict de Saussure,24 heures: Déguisé le Mont-Cervin, 17.10.2008 un dels primers cartògrafs del Regne de SardenyaRodolfo Soncini-Sessa et alii, Ayas e la scomparsa della Krämerthal, video Documenta, Milan, 1997. Documental basat en els estudis de l'equip de Rodolfo Soncini-Sessa (agost 1996). qui va pensar que la paraula feia referència a un cérvol (en francès: cerf i en italià:cervo). Aquest topònim va ser encunyat durant l'època romana, quan els passos alpins estaven oberts durant la major part de l'any per causa de la temperada climatologia. Aquest fet meteorològic va ser, entre d'altres, l'afavoridor de la conquesta romana de la Vall d'Aosta, de la fundació d'Augusta Praetoria Salassorum (actual Aosta), i de la importància d'aquesta regió durant segles, especialment pels passos del coll del Gran Sant Bernat (en llatí: Summus Poeninus) i del coll del Petit Sant Bernat (en llatí: Alpes Graiae).
Pel que fa als noms en francès i italià, hi ha diverses teories alternatives. Una d'elles diu que és el nom del gegant Cervin, qui acompanyava el també gegant Gargantua a través de Suïssa. Segons aquesta història, la muntanya es va formar quan Cervin s'hi va asseure al damunt i la va aixafar, deixant només la forma de la piràmide al terreny que va quedar atrapat entre les seves cames. Altres variants de la mateixa llegenda, ho atribueixen al mateix Gargantua.
En un plànol topogràfic de Sebastian Münster () aquest grup muntanyós està marcat amb els noms de Augstalberg ("muntanya d'Aosta") i Mons Silvius. Una hipòtesi de Josias Simla (De Alpibus Commentarius, 1574) sobre l'etimologia del nom Mons Silvius va ser adoptada per l'estudiós teòleg T. G. Farinetti:"Butlletí del Club Alpí Italià (vol. ii., 1867, p. 107) Silvi va ser probablement un líder romà que va viatjar amb les seves legions per la terra dels salasses i seduns, i potser va travessar el pas Teodul entre aquests dos llocs. Aquest Silvi podria haver estat el mateix Servi Galba a qui Juli Cèsar va encarregar obrir els passos alpins, que des d'aleshores els mercaders es van acostumar a travessar amb gran perill i greu dificultat.Juli Cèsar, De bello gallico, llibre III. Servi Galba, per complir amb les ordres de Cèsar, va passar amb les seves legions des de la terra dels al·lòbroges (Savoia) a Octodurus (Martigny) al Valais, i va alçar el seu campament allà. Els passos que li van ordenar obrir des d'allà no podien ser més que el coll del Gran Sant Bernat, el Simplon, el Teodul, i el Moro. Per tant, sembla probable que el nom de Servi, derivat en Silvi i més tard Servin, o Cervin, va ser donat en el seu honor a la famosa piràmide". No se sap exactament en quin període el nou nom de Servin, o Cervin, va reemplaçar al més antic, del qual sembla derivar.Rei, Guido, The Matterhorn, p. 289
En l'obra Cosmographia de Sebastian Münster, publicada el 1543, el nom de Matter és donat al coll de Sant Teodul, i aquest sembla l'origen de l'actual nom alemany de la muntanya. Matterhorn deriva de Matt ("prat" en alemany suís i en alemany walser o del Valais), i de Horn, ("banya" i per extensió "pic"). Horn està inclòs en el nom de la majoria dels cims dels Alps del Valais i els Alps de la Vall d'Aosta, en particular a la Vall del Lys i la Vall d'Ayas (traduïts al francès com a "tête"). Per tant, Matterhorn significa el "pic de Matt", és a dir el "pic del prat". Matt era l'antic nom de Zermatt, "ser Matt" que es transformà amb el temps en Zermatt. Ser Matt, en walser, significa "el prat", ja que ser és l'article definit masculí. La vall de Zermatt, en alemany Mattertal, és la "vall de les praderies".
A la vall de Valtournenche, el Cerví es diu en dialecte valldostà simplement Grand'Becca, és a dir "Gran Pic".
Geografia miniatura|El Cerví reflectit a l'estany de Riffel, al vessant suís. És als Alps Occidentals, a la secció dels Alps del Valais o Alps Penins amb el codi I/B-9.II-A.2.b segons la SOIUSA o Subdivisió Orogràfica Internacional Unificada del Sistema Alpí. El vessant nord és al cantó suís del Valais, a la vall de Mattertal on s'alça la població de Zermatt. El vessant sud domina la vall italiana de Valtournenche, on es troba el poble de Breuil-Cervinia que pertany al comú de Valtournenche (Vall d'Aosta). L'accés es pot fer tant pel vessant de Valtournenche com per la Vall de Zermatt. És veí del massís del Mont Rosa.
És una muntanya icònica, de forma piramidal molt característica i reconeixible, i per això s'usa molt sovint en publicitat tant de Suïssa com dels Alps. Té quatre cares que s'orienten segons els quatre punts cardinals: la cara nord mira a Zermatt, Suïssa i està inclosa entre les sis grans cares nord dels Alps; la cara est domina la glacera Gorner; la paret sud mira a Breuil-Cervinia, Itàlia; i la paret oest s'encara al Dent d'Hérens. Aquestes cares estan delimitades per quatre arestes: la sud-oest, coneguda com a "aresta del Lleó" (it: Leone / fr: Lion), la nord-oest anomenada "aresta de Zmutt", la nord-est o "aresta Hörnli", i la sud-est o "aresta Furggen.
El seu cim és una cresta d'uns dos metres d'amplada per uns 80 metres de llarga sempre coberta de neu, que separa dues puntes cimeres. L'una és anomenada "italiana" i l'altra "suïssa". El cim "suís", el més oriental, que s'eleva a 4.477,8 metres sobre el nivell del mar. El cim "italià" o occidental és lleugerament inferior, 4.476 metres. Els dos estan separats per una enforcadura on hi ha situada una creu col·locada el setembre de 1901. Tot i la denominació dels dos pics, la frontera segueix la carena (divisòria d'aigües) que coincideix amb aquest punt de l'aresta cimera i, per tant, tots dos cims són compartits entre els dos estats.Convenció del 24 de juliol de 1941 entre la Confederació Suïssa i el Regne d'Itàlia sobre la determinació de la frontera italo-suïssa entre el Run Do o Cima Garibaldi i el mont Dolent.
El coll Teodul o de Sant Teodul, situat a la base oriental de la muntanya, és el pas més baix entre els seus vessants nord i sud.
Geologia La part inferior està constituïda per gabre. La part central està composta principalment per ortogneis, una roca metamòrfica formada a partir de la col·lisió entre les plaques d'Europa i Àfrica. Aquest xoc, que va passar probablement al voltant de fa 100 milions d'anys, ha provocat l'elevació de la serralada dels Alps, formant-se diversos pics. La forma particular de la Matterhorn va ser posteriorment creada per l'erosió: es van formar quatre circs, deixant al mig un pic piramidal. Altres exemples d'això són l'evolució geològica de l'Ama Dablam a l'Himàlaia, o el Cimon della Palla a les Dolomites (anomenat el Cerví de les Dolomites''. La cresta està composta per esquistos cristal·lins. Tota la muntanya està coberta de roca molt trencada en superfície, cosa que la fa perillosa per la caiguda de pedres i blocs, tant per l'efecte tèrmic de glaç/desglaç com per la intensa circulació d'alpinistes per les seves vies d'escalada més assequibles.
miniatura|esquerra|Paret sud i aresta sud-oest (Cresta del Leone) vista des de Valtournenche.
Història Es tracta d'un cim molt característic, conegut des de sempre a Suïssa, encara que menys a Itàlia, ja que la vall de Cervinia era un lloc de difícil accés fins ben entrat el , i el mateix poble (ara turístic) de Breuil-Cervinia era un llogarret minúscul.
Al llarg dels anys, des del naixement de l'alpinisme va ser objecte de la curiositat de molts aficionats, però no va ser fins a l'èpica competició que es desfermà entre Jean-Antoine Carrel i Edward Whymper, per ser el primer a pujar al cim, que aquest fou conquistat.
miniatura|Edward Whymper, el primer a vèncer el Cervino.