Veti Agori Pretextat (en , Roma c.320- Roma 384) va ser un senador romà, de gran habilitat i costums morals rígides que va viure al . Formava part de la gens Vètia, una gens romana d'origen plebeu, era per tant un ric aristòcrata pagà de família senatorial a l'Imperi Romà del , i summe sacerdot dels cultes a nombrosos déus. Va ser un dels darrers defensors importants de la religió romana, protegint-la de l'avenç del cristianisme. Estudiós de la literatura i la filosofia va arribar a ser prefecte del pretori d'Itàlia a la cort de l'emperador Valentinià II (r. 375-391) el 384 fins a la seva mort aquell mateix any.
Fonts La seva vida i carrera la coneixem a través de les obres de Quint Aureli Símmac i Ammià Marcel·lí, complementades per alguns registres epigràfics. Les cartes i els discursos de Símmac s'han conservat i testifiquen una amistat sincera entre Símmac i Pretextat. Segons Símmac, Pretextat era un bon magistrat i un home virtuós.Kahlos (2002), Introduction. Ammià, als seus escrits de principis dels 390's, en tres passatges de la seva Res GestaeAmmià Marcel·lí, 22.7.6; 27.9.8–10; 28.1.24. mostra la seva estima per les accions de Pretextat, mentre que el mateix autor sol criticar els membres del Senat. Per aquesta raó, alguns historiadors pensen que Ammià i Pretextat es coneixien.
S'han conservat diverses inscripcions que es refereixen a Pretextat, i entre elles la més important és la del monument funerari dedicat a Pretextat i la seva esposa Acònia Fabia Paulina.Corpus Inscriptionum Latinarum, 6, 1779. A més, hi ha algunes cartes dirigides a ell per l'emperador Valentinià II sobre una disputa religiosa, conservades al Collectio Avellana.
Jeroni (347–420), escriptor i teòleg cristià, va conèixer l'aristocràcia romana a través de les relacions amb les matrones romanes. Va escriure sobre Pretextat en dues cartesNúmeros, xxiii y xxxix. i en la seva polèmica Contra Ioannem Hierosolymitanum (397). El dolor causat per la mort de Pretextat va ser tan difós entre els seus coneguts que Jeroni va escriure una carta a una matrona en què deia que Pretextat estava a l'infern.Jeroni, carta xxiii.
El filòsof i escriptor Macrobi, va convertir Pretextat[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0003.001/524?page=root;rgn=pages;size=100;view=image;q1=Praetextatus] en el personatge principal de les seves Saturnaliorum Conviviorum, un llibre que descriu el renaixement pagà de finals del . No obstant això, les Saturnals es van escriure mig segle després de la mort de Pretextat, per la qual cosa la seva descripció està força idealitzada.Kahlos (2002), Capítulo 5.1. Finalment, dos historiadors posteriors van escriure sobre ell. El primer, Zòsim, un historiador pagà que va viure a la primera meitat del segle VI i autor d'una Història Nova, que va descriure Pretextat com un defensor dels cultes hel·lenístics a Grècia.Zòsim, Historia Nova, IV 3 3. El segon historiador, Joan de Lidda, que va viure a la segona meitat del , i que parla d'un hierofant anomenat Pretextat,Joan de Lidda, De mensibus, 4.2. encara que aquesta identificació és incerta.
Biografia La seva data de naixement és desconeguda, encara que les fonts mostren que va néixer abans que Quint Aureli Símmac i Viri Nicòmac Flavià. També afirmen que el 384, any de la seva mort, Pretextat havia complert 40 anys del seu matrimoni amb Acònia Fabia Paulina. Si Paulina era la seva primera esposa i si es van casar quan tenia vint-i-cinc anys, com era costum entre l'aristocràcia senatorial, el seu naixement podria estar entre 314 i 319. Segons Joan de Lidda i el filòsof neoplatònic Sopatre d'Apamea van participar en la cerimònia del polismós durant la fundació de Constantinoble, al voltant de 330. Com els aristòcrates prenien rols sacerdotals molt joves, és possible que aquest Pretextat fos Veti Vestae.Corpus Inscriptionum Latinarum, 6, 1779. En aquest cas, hauria nascut entre 310 i 324.Kahlos (2002), Capítulo 1.2.
Fill de Veti Rufí, cònsol el 323, era membre de la poderosa aristocràcia senatorial i, per tant, tenia una xarxa de relacions amb altres membres d'aquesta, una xarxa que s'utilitzava per obtenir favors i càrrecs. Entre els seus coneguts trobem a Quint Aureli Símmac, el seu pare Luci Aureli Aviani Símmac, Viri Nicòmac Flavià i probablement els senadors Volusi Venust i Minervi. Un exemple d'aquesta xarxa és el seu matrimoni amb Acònia Fabia Paulina, cap a l'any 344, filla d'Aconi Catul·lí Filomatí, prefecte de la ciutat del 342-44 i cònsol el 349.PLRE I, Catullinus 3, p. 187–188. Tingueren almenys un fill, recordat a l'elogi del seu funeral i autor de la inscripció en honor a son pare a la seva casa a l'Aventí,Corpus Inscriptionum Latinarum, 6, 1777. i una filla, citada per Jeroni.Jeroni, carta cvii, 5. És possible que Veti Agori Basili Mavorci, cònsol el 527 i amb un interès similar a la literatura, podría ser el seu besnet.
La seva tomba, conservada als Museus Capitolins, ens permet saber el seu cursus honorum.Corpus Inscriptionum Latinarum, 6, 31929.
Pretextat va ocupar diversos càrrecs religiosos: pontifex de Vesta i Sol Invictus i augur. Va participar en els cultes de la Magna Mater (tauroboliat), de Mitra (aconseguint el rang de pater sacrorum)Corpus Inscriptionum Latinarum, 6, 1778. i va exercir el paper de pater patrum, (autoritat principal del culte mitraic), i de hierofant. També va ser iniciat en els misteris de Dionís i els misteris d'eleusis de Demèter i Kore (sacratus Libero et Eleusiniis), i va participar en els misteris d'Isis i Serapis (en aquest últim com a Neòcor).Kahlos, Capítulo 2.3. Igualment, curialis d'Hèrcules i sacerdot de Liber.
També va ocupar diversos càrrecs civils. Fou qüestor, corrector Tusciae et Umbriae, consularis (governador) de Lusitània, procònsol d'Acaia,El sofista Himeri li va dedicar una oració quan va exercir aquest càrrec. praefectus urbi (367-368). El 384 fou nomenat prefecte del pretori d'Itàlia i d'Il·líriaEs citat en aquest càrrec entre el 21 de maig (Codi Teodosià VI.5.2) i el 9 de setembre (Codi Teodosià I.54.5). per l'emperador Valentinià II (r. 375-391) i cònsol per a l'any 385, càrrec que mai va ocupar ja que va morir el mateix 384.
El 370, el prefecte de la ciutat, Maximí va jutjar a diversos senadors per suposades pràctiques màgiques. Pretextat va liderar una delegació senatorial a l'emperador Valentinià I (r. 364-375), amb Volusi Venust i Minervi, per demanar-li a l'emperador que no s'apliqués la tortura dels senadors involucrats al judici. L'emperador va negar haver ordenat això i gràcies al qüestor Eupraxi, es va garantir que això no passaria.Ammià Marcel·lí, xxviii.1.24–25.
Exercint el càrrec de praefectus urbi, va retornar al Papa Damas I, la basílica d'SicininoCollectio Avellana, 6. És probablement una referència a la Basílica de Santa María la Major. Durant les lluites entre els partidaris de Damas i Ursici, els primers van matar a 137 partidaris d'aquest últim (Jeroni, Chronicon, citat a Edward Gibbon, The history of the decline and fall of the Roman Empire, Cap. 25. i va obligar al bisbe Ursici, que disputava a Damas la successió de l'anterior Papa, Liberi, mort el 366, a fugir de Roma,Amnià Marcel·lí, 27.9.9. restaurant la pau a la ciutatCollectio Avellana, 7; Sozomen, vi.23. i concedint una amnistia als seguidors del bisbe derrotat.Collectio Avellana, 5. La seva justícia fou cèlebre; va eliminar les construccions privades que s'havien constituit sobre els temples pagans (les maeniana) i va regular els pesos i les mesures verificades a tota la ciutat de Roma.Ammià Marcel·lí, 27.9.10. També va restaurar el Porticus Deorum Consentium al Fòrum Romà.Corpus Inscriptionum Latinarum, 6, 102
Després de la seva mort, l'emperador va sol·licitar al Senat una còpia de tots els seus discursos,Símmac, Relationes 24. i les verges vestals van demanar-li permís a l'emperador per a erigir estàtues en el seu honor.Símmac, Relationes 12.2.
Protector de la religió romana Pretextat va ser un dels últims partidaris polítics de la res divina, la religión romana. Va ser particularment devot a Vesta, al igual que la seva dona.Lanciani. Pretextat era amic d'una altra figura important de la aristòcracia pagana, Quint Aureli Símmac. Segons Jeroni, en referència al luxòs estil de vida del Papa Damas, li va dir: "Fes-me bisbe de Roma i hem convertiré en cristià".Jeroni, Contra Johannem Hierosolymitanum, 8.
Durant el seu mandat com a procònsol d'Acaia, va apel·lar contra un edicte de l'emperador Valentinià I emès el 364, que prohibía els sacrificis nocturns durant els misteris. Pretextat va argumentar que aquest edicte feia impossible que els pagans desenvolupessin la seva fe i l'emperador el va anul·lar.Zòsim, iv.3.2–3. La llei de Valentinià s'ha conservat al Codi Teodosià, ix.16.7.
El 367, durant els seu mandat com a praefectus urbi, va supervisar la restauración del Porticus Deorum Consentium al Fòrum, l'últim gran monument dedicat a un culte pagà a Roma. Fins i tot, si tan sols va ser una simple restauració d'estàtues malmesses i una renovació de l'adoració, es tracta d'una elecció simbòlica, ja que els Dii Consentes eren els protectors del Senat,Martianus Capella, De Nuptiis Philologiae et Mercurii, 1,42. i per tan solíen equilibrar el poder de l'emperador, a qui la inscripció no menciona.Kahlos (1995). També es creu que la restauració del culte als Dii Consentes era una propagació de la "seva ideología del numen multiplex" citada al seu poema funerari.
Pocs anys abans de la seva mort, essent Símmac praefectus urbi, Pretextat va realitzar una important cerimònia pagana al Capitoli, una processó ceremonial, registrada per Jeroni. Pretextat va ascendir precedit pels més importants magistrats, en un acte que, tot i no ser un triomf com a tal, s'hi assemblava molt.Jeroni, carta 23 2–3 ad Marcellam de exitu Leae.
Referències
Bibliografia Cameron, Alan. The Last Pagans of Rome. Oxford University Press, 2011, . Jones, Arnold Hugh Martin, John Robert Martindale, John Morris, Prosopography of the Later Roman Empire: A.D. 260–395, volumen 1 (PLRE I), Cambridge University Press, 1971, . Kahlos, Maijastina, "The Restoration Policy of Praetextatus", Arctos 29 (1995), p. 39–47. Kahlos, Maijastina, Vettius Agorius Praetextatus. A senatorial life in between, Institutum Romanum Finlandiae, Roma, 2002, (Acta Instituti Romani Finlandiae, 26). Lanciani, Rodolfo, Ancient Rome in the Light of Recent Discoveries, Houghton & Mifflin, Boston y Nueva York, 1898, p. 169–170. En línea en LacusCurtius Luis García Moreno, Fernando Gascó de la Calle, Jaime Alvar Ezquerra y Francisco Javier Lomas Salmonte (2014). Historia del mundo clásico a través de sus textos. Volumen 2 Roma. Madrid: Alianza. .
Pretextat, Veti Agori Categoria:Cònsols romans del segle IV Categoria:Governadors romans d'Acaia Categoria:Prefectes del pretori d'Il·líria Categoria:Morts a Roma Categoria:Militars de Roma Categoria:Polítics de Roma Categoria:Morts el 384 Categoria:Prefectes de la ciutat