El Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present. Depèn de l'Ajuntament de Barcelona a través de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i té la seu central a la casa Padellàs, a la plaça del Rei. Va ser inaugurat el 14 d'abril del 1943 i el seu impulsor i primer director fou l'historiador Agustí Duran i Sanpere.
Història esquerra|258px|miniatura|Casa Clariana-Padellàs a la Plaça del Rei esquerra|258px|miniatura|Escales del pati de la Casa Clariana-Padellàs A partir de l'Exposició Universal de Barcelona (1888) es registraten diversos intents institucionals de configurar una exposició permanent i unes col·leccions específiques d'història de Barcelona. Els més rellevants foren la reunió de peces relacionades amb la història de Barcelona que tingué espai propi al Museu d'art i arqueologia ubicat a l'antic arsenal (actual Parlament) de la Ciutadella i l'exposició organitzada per Agustí Duran i Sanpere al Pavelló de Barcelona de l'Exposició Internacional de 1929, que ja no era una mera reunió de peces singulars si no que s'articulava en funció d'un discurs explicatiu sobre la ciutat. Així mateix, la capella de Santa Àgata era plenament destinada a usos museístics com a seu del Museu Provincial d'Antiguitats, que s'hi va mantenir fins al 1932.
El 1931, les obres de fonamentació de la casa Padellàs a la cantonada de la plaça del Rei amb el carrer del Veguer, traslladada des del carrer de Mercaders a conseqüència de l'obertura de la Via Laietana van permetre descobrir les restes d'una part important de l'antiga Bàrcino i van donar lloc a una ambiciosa intervenció arqueològica al subsòl de la plaçaque va continuar fins a la Guerra Civil de 1936-1939. Aquesta troballa, juntament amb la recuperació de la Capella Palau Reial Major arran del desmantellament del museu de Santa Àgata el 1932 i la rehabilitació del Saló del Tinell, (ocupat fins al 1936 per les monges del convent de Santa Clara de Barcelona) van confirmar la idoneïtat del conjunt monumental com a emplaçament del projectat Museu d'Història de Barcelona.
Aquest va ser inaugurat el 1943, amb Duran i Sanpere com a director, que en venia madurant la concepció des d'abans del conflicte. Inicialment, restà integrat en un ens municipal anomenat Institut Municipal d'Història de Barcelona al qual va estar vinculat fins al 1957, quan es va jubilar. Durant aquells anys va tenir lloc un programa radiofònic setmanal anomenat Barcelona, divulgación histórica (1944-1973), una iniciativa de l'Institut Municipal d'Història que va tenir un gran reesò ciutadà.
A part de les excavacions a la plaça del Rei i en altres indrets de la ciutat, les intervencions arqueològiques dutes a terme pel museu a la muralla romana van permetre trobar i aportar a les seves col·leccions testimonis significatius de la ciutat romana, com també l'excavació al subsòl de la catedral, que va comportar el descobriment del baptisteri paleocristià (1968). La construcció d'una coberta de formigó per a les restes arqueològiques de la plaça del Rei (1961) i la connexió entre aquestes i la casa Padellàs (1962) van significar la plena integració del subsòl arqueològic al discurs del museu.
El 1962 es va publicar la primera guia del museu (reeditada el 1969). El 1960 s'inicià la publicació de la revista Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad que reflectia l'activitat arqueològica i investigadora duta a terme pel Museu, aquesta darrera canalitzada pel seminari d'arqueologia i història de la ciutat. Dos anys més tard es començava a publicar la revista Miscellanea Barcinonensia (1962-1978), autodefinida com a revista d'investigació i alta cultura, formalment una publicació de l'Ajuntament però que també s'elaborava al Museu i que reflectia amb detall la vida cultural oficial d'aquells temps.
Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics (1979), enmig d'un debat molt ampli sobre la renovació dels museus de Barcelona i de tot Catalunya en el qual va tenir una participació molt activa l'aleshores director del Museu, Frederic-Pau Verrié, es feia evident la necessitat d'una posada al dia de les instal·lacions del vell Museu d'Història de la Ciutat i el seu replantejament conceptual. A aquests anhels van respondre diversos projectes i fets com la incorporació de l'edifici del costat de la casa Padellàs (amb entrada per la Baixada de la Llibreteria) destinat a serveis administratius i una nova adequació museogràfica del subsòl arqueològic culminada el 1998. Aquesta renovació de la museografia es recolzava en el nou coneixement generat arran de les últimes recerques sobre la Barcelona antiga i alt medieval, recollides al llibre De Barcino a Barcinona (2001). El 2006 es va obrir al públic l'exposició permanent dedicada a la Barcelona medieval, ubicada a la sala de les voltes, sota el Tinell.
A finals dels anys 1980, les sales d'exposició permanent de la casa Padellàs dedicades a la Barcelona medieval i moderna havien quedat completament obsoletes. Posteriorment van romandre tancades al públic i el 1996 es van reobrir, ja remodelades, amb motiu de l'exposició temporal Barcelona en temps dels Àustries, que mostrava una part significativa dels fons del museu d'època moderna. Després d'una nova reforma, que ha cobert el pati amb una claraboia, el museu va tornar va obrir el març del 2023.
miniatura|309x309px|Plaça del Rei des del Saló del Tinell. MUHBA
Centres Plaça del Rei. És el nucli fundacional del MUHBA des que es va crear el 1943. La visita al subsòl permet passejar pels carrers de la Barcelona romana, observar la muralla de l'època, entrar en una tintoreria del , veure els vestigis de la primera comunitat cristiana de la ciutat, etc. El conjunt es completa amb importants edificis medievals, com ara el Saló del Tinell, la Capella de Santa Àgata o el palau gòtic conegut com a Casa Padellàs. Temple d'August. Dedicat al culte imperial a August, era la part central del fòrum, al cim del mont Tàber. Va ser enderrocat pel pas del temps i a finals del se’n van trobar tres columnes a les obres de construcció de la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Una quarta columna es trobava exposada a la plaça del Rei de la Ciutat Comtal i va ser incorporada al conjunt que ara es pot visitar. Via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid. Va ser una zona funerària es va utilitzar entre els segles i de la nostra era. Al costat del jaciment hi ha el Centre d’Interpretació, on es poden veure els objectes trobats i on s'explica l'organització del territori de Barcino, la centuriació, les vies, els camins i també el complex món funerari romà. La Porta de Mar i les Termes Portuàries. Fora de la ciutat romana, a cada costat de la porta d'entrada, es van construir dos conjunts termals portuaris. Al costat hi havia segurament un magatzem soterrani de grans dimensions (horreum). El gran pòrtic que donava pas a aquest complex extramurs servia també per monumentalitzar l'entrada a Barcino per la Porta de Mar, la més important de les quatre que tenia la ciutat. Domus de Sant Honorat. En aquest espai es conserven les restes d'una gran domus romana i de diversos locals comercials del . Dels segles se'n conserven sis sitges per a emmagatzemar tota mena de productes. Domus Avinyó. Casa romana ubicada al costat de la muralla de Barcino, en l'antic suburbium de la ciutat, i datada entre els segles I i IV dC. Aquest espai, redescobert el 2004, destaca pel conjunt de pintures de sostre i paret, recentment recuperades i restaurades. El Call. Es tracta d'un edifici d'origen medieval on es conserven restes originals dels segles i i que en l'actualitat serveix com a Centre d'Interpretació que procura explicar la història de la ciutat de Barcelona des de la perspectiva de la comunitat jueva que hi habitava. Santa Caterina. Situat al subsòl del mercat de Santa Caterina, aplega algunes restes del convent del mateix nom. Vil·la Joana. És un memorial de la figura de Jacint Verdaguer, eix vertebrador a partir del qual es presenta la història de Barcelona com una ciutat estretament connectada amb l'escriptura. Casa del Guarda del Park Güell. En aquest petit espai, concebut inicialment com un habitatge modest, s'hi mostra l'exposició Güell, Gaudí i Barcelona, l'expressió d'un ideal urbà. En primer lloc, es presenten els aspectes tècnics i constructius de la casa i la relació amb altres habitatges de Gaudí; seguidament s'aborda la fructífera relació entre Eusebi Güell i Gaudí, així com les característiques del primitiu projecte d'urbanització residencial privada, reconvertit en parc municipal el 1926; finalment, estudia la inserció del Parc Güell a la Barcelona del modernisme, relacionant-los amb la voluntat de representació i d'ambició de capitalitat de les elits barcelonines de l'època. Turó de la Rovira. La seva rehabilitació el l'ha convertit en un nou espai que combina l'itinerari arqueològic i la museografia a l'aire lliure i en recinte tancat. Forma part de l'anomenada balconada de Barcelona, un punt estratègic des d'on es pot explicar l'evolució urbana de la ciutat, i s'endinsa en qüestions com la seva relació amb la Defensa Activa durant la Guerra Civil o els tipus de ciutat informal. Refugi 307. Construït durant la Guerra Civil a la muntanya de Montjuïc, és un dels millors exemplars conservats a la ciutat i ha esdevingut un memorial de la lluita per la supervivència i el desastre de les guerres. Casa de l'Aigua. Construïda per la companyia pública municipal Aigües de Montcada entre 1915 i 1919, és un conjunt patrimonial de la història del proveïment de la ciutat i dels projectes per intentar establir i consolidar un sistema públic d'abastiment d'aigua al segle xx. Actualment, el seu ús com a museu s'amalgama amb altres usos socials i culturals als dos extrems de la galeria que connecta l'estació elevadora de la Trinitat Vella amb el dipòsit de la Trinitat Nova. Oliva Artés. Aquesta antiga fàbrica taller, construïda el 1920 i que es dedicava a la producció i reparació de maquinària, és actualment un espai que ha estat concebut com a museu laboratori i participatiu sobre la història, el llegat i el patrimoni de la ciutat contemporània. Fabra i Coats. És un recinte que segueix el model dels conjunts industrials anglesos. La recuperació del complex ha permès preservar en gran manera el conjunt edificat, que ja comença a acollir entitats i projectes culturals i educatius. El projecte incorpora els arxius i els objectes de la col·lecció cedida per l'Associació d'Amics de la Fabra i Coats. Centre de Col·leccions. Ubicat a la Zona Franca, és un espai integrat per una reserva museogràfica i un arxiu arqueològic, i les sales de recepció, de treball i de dipòsit garanteixen el tractament, la preservació i l'accessibilitat a les peces.
Activitats Més enllà de les exposicions permanents i temporals que manté obertes al públic i de la conservació, recerca i difusió al voltant del seu patrimoni moble i immoble, el MUHBA desplega les seves activitats mitjançant molts altres formats.
El Centre de Recerca i Debat (CRED) manté una programació regular de diàlegs d'història urbana i organitza col·loquis, jornades, conferències, etc. sobre aspectes de la història de la ciutat. Així mateix, s'organitzen itineraris, visites i activitats sobre el terreny i s'ofereix a les escoles un ampli ventall d'activitats per als diversos nivells educatius.
A nivell d'ensenyament superior el MUHBA col·labora amb diversos màsters i postgraus de les universitats de Barcelona.
La recerca sobre nous patrimonis s'estén amb activitats relacionades amb l'àmbit musical, l'alimentari, el patrimoni oral i els patrimonis literaris.