El castell de Castellnovo, a la comarca de l'Alt Palància, és una fortalesa situada al turó de Sant Cristòfol, dins del nucli urbà. El conjunt està declarat Bé d'Interès Cultural amb la categoria de monument.

Orígen La tradició historiogràfica i les fonts patrimonials han relacionat l'origen del castell amb una fortificació d'època romana, posteriorment reconstruïda durant el període andalusí. El 1233, en el context de la conquesta del territori valencià per Jaume I, Castellnovo va passar al domini cristià i fou lliurat a Berenguer d'Entença, qui en fou el propietari fins al 1291; fou llavors al quan fou venut a Guillem d'Esplugues. Aquest el reforma i hi aixeca l'actual edifici. Vora el passà a Beatriu de Borja, germana de Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI.

Durant la segona meitat del segle XV, Beatriu de Borja va impulsar una reforma important del castell, que en va transformar una part en una residència senyorial de caràcter palatí. Els treballs van introduir elements arquitectònics associats als nous gustos renaixentistes, com la remodelació de les cúpules i matacans, i van donar al conjunt bona part de la fesomia que avui el caracteritza.

La reforma també és significativa des del punt de vista arquitectònic perquè l'edifici combina estructures defensives preexistents amb espais residencials de nova concepció. L'estudi arquitectònic del conjunt ha identificat una diversitat de sistemes de cobriment i d'estructures de volta, relacionats amb la transformació del castell en palau.

Arquitectura L'accés principal al recinte es fa mitjançant un portal situat en recodo, protegit per una torre avançada a l'esquerra. La disposició de l'entrada respon al caràcter defensiu de la fortificació, però el conjunt interior mostra també les transformacions derivades de la seva conversió en residència senyorial.

El sector palatí s'organitza al voltant d'un pati aproximadament quadrat, amb diverses estances disposades al seu voltant. L'edifici combina fàbrica de maçoneria i carreu, i conserva una part considerable dels murs, tot i que s'han perdut les cobertes de diverses dependències i bona part dels elements de pedra de les portes i finestres.

Entre els elements defensius conservats hi ha restes de les muralles que envoltaven el conjunt. Alguns trams han quedat integrats en el teixit edificat posterior de la població, mentre que en altres sectors encara són visibles les estructures defensives i, almenys en un tram, les restes dels merlets.

La reforma promoguda per Beatriu de Borja constitueix un dels aspectes més singulars del castell. L'estudi arqueològic i documental del conjunt mostra que la construcció del palau va comportar la transformació i, en alguns casos, l'eliminació d'estructures andalusines anteriors, els materials de les quals van ser reutilitzats en part en les noves construccions. Està construït de maçoneria i carreus i s'hi conserven els murs a un nivell alt, però hi falta la totalitat de les voltes i els carreus de portes i finestres. S'hi distingeixen trams de muralles, encara que molt d'ells es troben entremixtat als habitatges existents. Un dels trams conserva els merlets.

A començament del segle XVI, la baronia de Castellnovo va continuar vinculada al llinatge dels Borja i als seus descendents. La documentació estudiada per Guerrero Carot i Selma permet seguir la transmissió de la baronia durant aquest període i mostra que el castell continuava funcionant com a residència senyorial i centre del domini territorial.

Estat de conservació i restauració El castell i les seves muralles tenen la consideració de Bé d'Interès Cultural amb categoria de monument. La protecció patrimonial inclou tant la fortalesa com els elements del recinte emmurallat i el seu entorn de protecció.

El conjunt va arribar al segle XX en un estat de conservació deficient. Les intervencions arqueològiques i de restauració posteriors han permès documentar millor l'organització de l'edifici i recuperar part de la configuració arquitectònica del palau.

L'any 2025 es va anunciar un programa d'inversió d'uns 700.000 euros per a la rehabilitació del castell-palau. El projecte incloïa una aportació del programa del 2 % Cultural del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana i altres aportacions públiques.

La resolució definitiva del programa estatal del 2 % Cultural va establir per al projecte una inversió de 600.137,67 euros, amb una aportació estatal de 450.103,25 euros en la resolució corresponent a la convocatòria, posteriorment concretada en 407.394,40 euros en la documentació definitiva. Les obres de consolidació i rehabilitació es trobaven en curs el 2026.

Referències

Categoria:Edificis de Castellnou Castellnou Categoria:Monuments d'interés cultural de l'Alt Palància