Gai Sulpici Pètic (en ) va ser un distingit patrici romà del temps de les lleis Licínies, que va ocupar algunes magistratures. Formava part de la gens Sulpícia.
Va ser censor el any en què va ser elegit per primera vegada un cònsol plebeu, i el va ser cònsol amb Gai Licini Calb Estoló, que va proposar les famoses lleis Licínies. En aquest any hi va haver una epidèmia de pesta que va provocar l'establiment dels ludi sceni per primer cop.
L'any va servir com a llegat a l'exèrcit del cònsol plebeu Luci Genuci i quan aquest va morir en combat, va agafar el comandament i va rebutjar els hèrnics. El va ser elegit cònsol per segona vegada també amb Gai Licini Calb Estoló. Els dos cònsols van atacar els hèrnics i van ocupar Ferentínum i Pètic va obtenir els honors del triomf al seu retorn a Roma.
L'any el senat el va nomenar dictador quan els gals van entrar pel territori de Praeneste fins a Pèdum. Pètic es va fortificar però els soldats van començar a murmurar perquè volien combatre i finalment va lliurar la batalla i va obtenir la victòria no sense dificultats. Va dedicar al Capitoli una considerable quantitat d'or que formava part del botí.
El va ser un dels interrex per l'organització dels comicis i el mateix any va ser escollit cònsol per tercera vegada amb Marc Valeri Publícola, també patrici, violant així la llei Licínia.
Va ser cònsol per quarta vegada el amb el mateix col·lega que el 355 aC. L'any va ser interrex i el mateix any va obtenir el consolat per cinquena vegada amb Tit Quint Penne Capitolí Crispí.
Referències
Petic, Gai Sulpici Categoria:Cònsols romans de la dècada del 360 aC Categoria:Cònsols romans de la dècada del 350 aC Categoria:Interrex Categoria:Llegats republicans