esquerra|Línia 4

La línia 4 o línia groga del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a la ciutat de Barcelona. Tot i inaugurar-se el 1973 part del seu traçat es va posar en servei el 1926 com a ramal del Gran Metro (L3) entre Passeig de Gràcia i Jaume I. Els túnels, però, van ser construïts el 1908, sent els més antics de la xarxa de metro barcelonina, quan es va crear la Via Laietana.

El traçat de la línia, que uneix Trinitat Nova i la Sagrera, és de doble via soterrada, els tallers i les cotxeres es troben a Via Júlia i al Triangle Ferroviari. Té enllaços de servei amb la línia 1 a Urquinaona, línia 2 a la Pau, la línia 5 a Maragall, amb la línia 11 a Trinitat Nova, i la línia 3 a Passeig de Gràcia. Actualment té 17,3 quilòmetres de longitud i vint-i-dues estacions. miniatura|TERMOMETRE L4 ENLLAÇ VERDAGUER|691x691px

Característiques generals La línia 4 és una línia operada per Ferrocarril Metropolità de Barcelona sota la marca de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). El traçat de la línia és de doble via soterrada. Els tallers i les cotxeres es troben a Roquetes i al Triangle Ferroviari.

Actualment circulen trens de les sèries 2100 i 9000. El 28 de setembre del 2006 la línia 2 va incorporar les 7 primeres unitats de la sèrie 9000, fabricades per Alstom per a la L9/L10. Aquests són els primers trens del metro de Barcelona preparats per circular amb el sistema ATC-S de conducció automàtica sense conductor, tot i que circulant amb conductor a la L2 i L4. Els 15 trens de la sèrie 2100, fabricats el 1997, van ser traspassats progressivament a la L4 des de la L2 l'any 2007. Antigament hi havien circulat trens de les sèries 300 i 1100.

La línia 4 té una longitud de 17,3 quilòmetres, 22 estacions, 21 trens en hora punta i l'any 2010 s'hi van realitzar un total de 51,2 milions de viatges, sent la quarta línia per volum de viatges després de la L1, L3 i L5.

Municipis coberts L'únic municipi cobert per la línia és la ciutat de Barcelona. A la ciutat de Barcelona transcorre pels districtes de Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Martí.

Estacions Les estacions són majoritàriament amb andanes laterals, excepte Trinitat Nova que té andana central. Les estacions que han sofert un canvi de nom són les següents: Besòs Mar (Mina), Bogatell (Pedro IV), Ciutadella Vila Olímpica (Ribera), Passeig de Gràcia (Gran Vía), Verdaguer (General Mola), Guinardó Hospital de Sant Pau (Guinardó) i Via Júlia (Roquetes).

És de les línies amb menys estacions adaptades a persones amb mobilitat reduïda amb el 77,2% d'adaptades (17 de 22), no ho estan Maragall (les obres per fer l'adaptació de l'estació de la L4 van començar al setembre de 2020), Verdaguer, Urquinaona, i Ciutadella Vila Olímpica. Hi ha un total d'onze estacions amb correspondència amb altres línies de metro, tramvia i trens de rodalia i regionals:

+ Enllaços amb altres líniesEstacióMetroAltres Trinitat Nova Maragall Guinardó Hospital de Sant Pau Verdaguer Passeig de Gràcia Urquinaona Barceloneta Ciutadella Vila Olímpica Selva de Mar El Maresme Fòrum Besòs La Pau

Història miniatura|Construcció dels túnels a Via Laietana el 1912. miniatura|L'estació de Urquinaona, inaugurada el 1926, formà part del Gran Metro fins al 1972. L'actual línia 4 és fruit de diferents projectes ferroviaris que anaren variant al llarg dels anys. Inicialment va néixer de la mà de la companyia Gran Metropolità de Barcelona (GMB) com un ramal o línia II, una branca oberta l'any 1926 formant el Gran Metro una Y. Els túnels eren anteriors, es van construir el 1908 durant les obres de l'Ajuntament de Barcelona a Via Laietana durant el Pla de Reforma de la Ciutat. Posteriorment el Pla de Metros de 1966 va preveure fer una línia circular, similar al que actualment és, aprofitant el ramal del GMB i el 1973 es va reobrir al públic segregat amb la denominació línia IV.

Cronologia 1908: L'Ajuntament de Barcelona realitza obres a la Via Laietana, construint túnels per a una futura línia de ferrocarril metropolità. 1921: Es constitueix la societat Gran Metropolità de Barcelona S.A. (GMB). 1924: S'inaugura la línia I del Gran Metro (actual L3). 1926: S'inaugura la línia II del GMB, el ramal de Via Laietana entre Aragó (ara Passeig de Gràcia) i Jaume I. 1934: Es perllonga la línia II fins a Correus. 1952: L'Ajuntament de Barcelona aprova la municipalització de totes les empreses de transport públic de la ciutat. 1966: Al Pla de Metros de 1966 es proposa la creació d'una línia IV circular, segregant el ramal de Via Laietana de la línia III des de la bifurcació d'Aragó, a l'estació de Passeig de Gràcia, fins a l'estació de Correus, com inici d'aquesta. 1972: El 20 de març es tanca permanentment l'estació de Correus i el 4 d'abril per les obres d'adaptació el tram entre Urquinaona i Jaume I, deixant de pertànyer a la línia III. 1973: S'inaugura la línia IV entre Urquinaona i Joanic. 1974: Es perllonga la línia fins a Guinardó. 1976: S'inaugura l'estació de Barceloneta. 1977: Es perllonga la línia amb cinc estacions des de Barceloneta fins a Selva de Mar. També s'inicien les obres del tram la Pau i Pep Ventura per formar part de la línia V. 1982: S'inaugura el tram entre Maragall i Via Júlia (llavors Roquetes). 1982: Es deixa la numeració romana per l'aràbica: Línia 4. Per un extrem arriba a Roquetes i per l'altre a la Pau. 1985: El tram la Pau - Pep Ventura finalitzat s'obre integrat a la línia 4 de forma provisional perquè el tram que ha de connectar amb la resta de la L5 no ha estat construït i la L2 encara no està en funcionament. 1986: S'obre al públic tres estacions més fins a la Pau. 1992: Arran dels Jocs Olímpics de 1992 s'afegeix el cognom de Vila Olímpica a Ciutadella. 1999: Es perllonga amb una estació a Trinitat Nova. 2002: Es tanca el tram la Pau - Pep Ventura per realitzar-hi obres i incorporar-lo a la L2. 2003: S'inaugura l'estació el Maresme Fòrum, entre Selva de Mar i Besòs Mar, per donar cobertura als veïns del barri del Maresme de Barcelona i al Fòrum Universal de les Cultures 2004. 2010: L'estació de la Sagrera de la línia 4 s'obre al públic integrada a la línia 9 provisionalment. 2024: S'inicien les obres de connexió de l'L9/L10 Nord al tram central de la línia 9 i a la seva estació corresponent a la Sagrera, com a pas previ a la construcció de l'estació de Santander i el túnel de l'L4 entre La Pau i el Triangle Ferroviari

Antecedents miniatura|Ferrocarril Metropolità Nord-Sud de Barcelona. Durant el , la població de Barcelona es va quintuplicar arribant als 544.137 habitants l'any 1900 a causa de la industrialització. L'any 1863 es va inaugurar el Ferrocarril de Barcelona a Sarrià (actualment Línia Barcelona-Vallès) i el 1872 la primera línia de tramvies amb tracció animal, des del Pla de la Boqueria a la Vila de Gràcia. Mentrestant, l'any 1863 s'inaugurava la primera línia del metro de Londres que funcionava amb trens de vapor i a Lichterfeld (Alemanya) l'any 1881 apareixia el primer ferrocarril elèctric de servei públic.Salmerón 1992: pàg. 11.

El 1900 el tràfic rodat havia augmentat considerablement i les principals vies s'anaven embussant. Pau Muller i Gonçal Zaragoza van sol·licitar l'any 1907 la concessió d'un ferrocarril subterrani a Barcelona, anomenat Ferrocarril Metropolità Nord-Sud de Barcelona, per unir el Parc de la Ciutadella amb la Bonanova, passant subterràniament a través del passeig de Colom, la Rambla, plaça de Catalunya, passeig de Gràcia, carrer Gran de Gràcia, plaça de Lesseps, la muntanya del Putxet i el passeig de Sant Gervasi. Tot i l'interès, tant per tècnics i autoritats municipals, els autors del projecte no van trobar el finançament necessari per dur-lo a terme i van transferir tots els drets de la concessió al Banco de Vizcaya.Salmerón 1992: pàg. 12-15.

Gran Metro

El 1920 el Banco de Vizcaya va decidir reprendre el projecte pel progressiu augment del tràfic de la xarxa de tramvies, la inauguració del metro de Madrid i l'interès generat per la construcció del Metro Transerval. Per Reial Ordre de 12 de febrer de 1921 s'atorgava a aquest banc la concessió del ferrocarril elèctric subterrani per a 99 anys. Per coordinar la gestió de la línia i ampliar el finançament Banco de Vizcaya es va associar a altres empreses de transport públic de Barcelona i es va constituir una societat denominada Gran Metropolità de Barcelona S.A. (GMB).Salmerón 1992: pàg. 16.

Al cap de poc d'iniciar-se les obres al juliol de l'any 1921, la societat GMB va presentar un projecte de modificació del traçat modificant els dos extrems de la línia i que va ser aprovat per la Divisó de Ferrocarrils el 1922. Per un extrem se situava l'estació terminal a la plaça de Lesseps, en comptes del passeig de Sant Gervasi, ja que els darrers anys s'havien construït diverses línies de tramvies a la zona i GMB volia sol·licitar la concessió d'una nova línia que passaria per la zona. A l'altre extrem modificava el projecte inicial per la construcció d'una nova línia que s'iniciés a passeig de Gràcia fins al Portal de Mar, ja que la construcció dels túnels al llarg del passeig de Colom es veia complicada perquè el subsòl està format per blocs de pedra de l'antiga escullera i podria causar filtracions d'aigua. El traçat d'aquesta es preveia per la ronda de Sant Pere i Via Laietana. A Laietana aprofitaria els túnels ja existents que va construir l'Ajuntament de Barcelona el 1908 durant el Pla de Reforma de la Ciutat i que encara no s'havien utilitzat. GMB va adquirir els túnels per 800.000 pessetes, a més havia de pagar a l'Ajuntament un cànon anual de 45.000 pessetes i una participació de l'explotació de la línia.Salmerón 1992: pàg. 16-18.

Amb la modificació es passava de tenir una línia a dues en forma de Y i un tram comú, anomenades línia I de Lesseps a Liceu i línia II des d'Aragó (ara Psg. de Gràcia) a Correus. A més GMB també projectava la construcció de tres línies més:Salmerón 1992: pàg. 18-20. Línia III: Cap al nord, des de Lesseps a Sant Gervasi, Vallcarca i Horta amb una longitud de 4.917 metres. Línia IV: Línia de circumval·lació des de Lesseps a Sarrià, les Corts, Sants, Hostafrancs, el Poble-sec, la Rambla, per l'avinguda de la Catedral cap al Parc de la Ciutadella i l'Estació de França, on enllaçaria amb la línia II. Línia V: Des de l'Estació de França cap al passeig de Colom, la Porta de la Pau i la Rambla de Santa Mònica fins a Liceu, on enllaçaria amb la línia I i IV.

Les obres es feren de forma subterrània a l'Eixample i Gràcia per no afectar col·lectors i la rasa del carrer d'Aragó de la línia de Barcelona a Tarragona de MZA, mentre que a Ciutat Vella es van fer a cel obert a causa d'aigües subàlvies.Salmerón 1992: pàg. 20.

La inauguració del primer ferrocarril metropolità de la ciutat es va produir el 30 de desembre de 1924, presidida per l'infant Ferran de Baviera, en representació del rei Alfons XIII. Es va obrir el tram entre Catalunya i Lesseps de la línia I, ja que el tram de Liceu estava més endarrerit. Tenia una longitud de 2.741 metres amb quatre estacions: Lesseps, Diagonal, Aragó (ara Passeig de Gràcia) i Catalunya, amb ascensors a Lesseps i Fontana, aquesta última oberta posteriorment l'1 de maig de 1925 i l'ampliació fins a Liceu el 5 de juliol.Salmerón 1992: pàg. 23-26.

Línia II del GMB