esquerra|L9
La línia 9 del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolitana soterrada que actualment té 24 estacions en funcionament repartides en dos trams: el tram nord (L9 Nord), de 7,9 km de longitud amb 9 estacions, que discorre entre Santa Coloma de Gramenet i el nord de Barcelona; i el tram sud (L9 Sud), de 19,6 km de longitud amb 15 estacions, que recorre els districtes meridionals de la Ciutat Comtal, a més de l'Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat. La part central del recorregut, entre les estacions de Can Tries Gornal i Bon Pastor, és compartida amb la línia 10. Quan serà acabada, tindrà una longitud de 47,8 km, dels quals 43,71 km seran soterrats, i serà una de les línies soterrades més llargues d'Europa; per darrere de la línia 11 del metro de Moscou (nova línia circular) i la futura línia 15 del metro de París però per endavant de la línia 9 del metro de Moscou (41,5 km), la línia 12 del metro de Madrid (41 km) i la Northern Line del metro de Londres.
A més de donar servei a barris que no disposen de metro (Bon Pastor, Llefià, la Salut, Singuerlín, Pedralbes i Zona Franca) les línies 9 i 10 uniran cinc municipis: Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat. També enllaçaran punts estratègics com centres logístics, zones d'equipaments i de serveis com l'Aeroport de Barcelona, la Zona Franca, la Fira, l'ampliació del Port, la Ciutat de la Justícia, el Parc Güell, el Camp Nou i la Ciutat del Bàsquet, entre d'altres.
El 13 de desembre del 2009 va entrar en servei el primer tram de la línia, entre Can Zam i Can Peixauet, mentre que el dia 18 d'abril del 2010 es va inaugurar el tram de la línia 10 entre Bon Pastor i Gorg a Badalona, conjuntament amb el perllongament de la línia 9 de Can Peixauet a Bon Pastor. Posteriorment, el 26 de juny del mateix any, es va ampliar amb dues estacions fins a la Sagrera. El 12 de febrer del 2016 es va posar en servei el tram entre l'Aeroport i la Zona Universitària sota la denominació L9 Sud, i el 7 de setembre de 2018 van entrar en servei dues estacions del ramal de la Zona Franca, Foneria i Foc, amb la posada en servei de la línia 10 sud, que comparteix túnel amb la línia 9 sud entre les estacions de Can Tries Gornal i Collblanc. El 2 de març de 2019 es va inaugurar l'estació de Provençana, i el 23 de novembre de 2019 Ciutat de la Justícia, enllaçant amb l'L8 i Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).
miniatura|Mapa del projecte de la línia 9 (L9, L10 i L2)|center|691x691px Després d’un període d’aturada, les obres del tram central de la Línia 9 es van reprendre el 2022, amb la previsió d’entrades en servei esglaonades a partir de la segona meitat de la dècada del 2020.
L'agost de 2024, la consellera de Territori Ester Capella va confirmar la previsió de que el tram entre La Sagrera i Guinardó Hospital de Sant Pau entrés en servei el 2027, amb l'objectiu d'enllestir el tram central de la línia l'any 2030.
La necessitat de canviar el capçal de la tuneladora per excavar el tram d'1,6 quilòmetres entre les estacions de Mandri i de Lesseps, amb una nova roda de tall que va arribar el juliol de 2025 va obligar la consellera de Territori Sílvia Paneque a anunciar el posposament fins el 2031 l'obertura del tram central tot i que algunes estacions s'inauguraran el 2032.
Característiques generals Les línies 9 i 10 actualment tenen en conjunt 30 quilòmetres amb 27 estacions en servei i 19 trens en hora punta. L'any 2010 s'hi van realitzar un total de 4,7 milions de viatges, i va ser de les darreres línies per volum de viatges juntament amb la línia 11. Un cop acabada, tindrà un total de 52 estacions, 20 de les quals enllaçaran amb algun altre mitjà de transport, i 47,8 quilòmetres de longitud.
Material rodant Els trens que circulen a l'L9 són els mateixos que els de l'L2, trens de la sèrie 9000 d'Alstom creats per a aquesta línia de funcionament automàtic. Els trens utilitzen el sistema ATC-S de conducció automàtica. Tot i que no necessiten conductors, a cada tren hi ha un Tècnic d'Operació de Línies Automàtiques (TOLA) que té dues funcions: atendre el client i recuperar la conducció del tren en cas de fallida.
Municipis coberts La línia cobreix els municipis següents: Badalona, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. A la ciutat de Barcelona hi transcorre per sis districtes: les Corts, Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Andreu, Sarrià - Sant Gervasi i la Zona Franca al districte de Sants-Montjuïc.
Construcció La construcció es fa amb tuneladora, excepte algun tram en pantalla i els viaductes. El túnel es construeix amb tuneladores que utilitzen el mitjà de l'escut EPB (Earth Pressure Balance) i a mesura que s'avança en la perforació es fa una dovella, que fa un túnel d'11,70 metres de diàmetre,Vicario 2004, pàg 26-27. que permet construir les estacions i les instal·lacions auxiliars dintre del mateix túnel.Vicario 2004, pàg 25. El traçat serà soterrat en la major part (43,71 km) i cada via fèrria i andana passarà per un mateix túnel però a nivells diferents, una sobre l'altra.
La majoria d'estacions es troben entre 25 i 50 metres de profunditat per evitar problemes d'afecció a la superfície. Les estacions que es troben en les parts profundes del túnel han estat construïdes mitjançant pous circulars, amb l'excepció de la Salut que és rectangular.Vicario 2004, pàg 29.
miniatura|esquerra|Secció túnel i secció estacions zona andana.
Constructivament el traçat està format per quatre trams i creuarà horitzontalment la ciutat de Barcelona. Els extrems del tram central (tram III) es divideixen en dos ramals: el de l'oest, que estarà format pel tram I, que té l'estació terminal a la Zona Franca; i el tram II, que passarà per l'Hospitalet i el Prat fins a l'aeroport del Prat. A l'est es troba la bifurcació del Besòs, on el tram IV té un ramal que va des de Can Zam fins a Santa Coloma i l'altre, des de Gorg a Badalona: Tram I: Aeroport T1 - Parc Logístic (L9) Tram II: Parc Logístic/Zona Franca Zal - Zona Universitària (L9 i L10) Tram III: Zona Universitària - la Sagrera (L9 i L10) Tram IV: la Sagrera - Can Zam/Gorg (L9 i L10)
Estacions Les estacions es troben en pous de 25 metres de diàmetre, pels quals circulen ascensors que permeten l'accés i la sortida dels passatgers, adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. El mètode permet situar les estacions en espais molt urbanitzats, fer les obres amb independència del túnel i avançar en zones on la galeria no està construïda.
Tot i que en el projecte de l'L9 ja es definia el nom de les estacions, durant el període de construcció i de renovació dels projectes, algunes estacions han canviat de nom i també s'hi ha afegit l'estació de Zona Franca Zal (també anomenada Polígon Pratenc en el projecte constructiu). N'és un exemple l'estació Campus Sud, que al principi s'havia de dir Avinguda de Xile com la de Trambaix i, arran d'una campanya d'un programa d'esports de Televisió de Catalunya anomenat Hat-trick Barça, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha accedit que sigui anomenada Camp Nou.
+ Enllaços amb altres líniesEstacióMetroAltresTram Sud Aeroport T1 Aeroport T2 El Prat Estació Europa Fira Can Tries Gornal (fins a Collblanc) Torrassa Collblanc Camp Nou Zona Universitària Tram Sud Sarrià El Putxet Lesseps Guinardó Hospital de Sant Pau Tram Nord La Sagrera 20px|Autobús llarg recorregut Bon Pastor (fins a La Sagrera) Fondo Tram Nord
Disseny de les estacions
El disseny d'una quarantena d'estacions (el tram central encara no ha estat adjudicat) és a càrrec de catorze dissenyadors prestigiosos per dotar les estacions «d'una personalitat i caràcter propis». Alguns dels professionals que han treballat en el disseny de les estacions són: Jordi Garcés, Sánchez-Piulachs, Alfons Soldevila, Toyo Ito i Oriol Bohigas, entre d'altres.
Servei comercial Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat) és la propietària de la infraestructura i el servei comercial és operat per Ferrocarril Metropolità de Barcelona sota la marca de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), amb dos serveis comercials: L9: 39 estacions (Aeroport T1 - Can Zam) L10: 33 estacions (Zona Franca / Zal - Gorg) Tram compartit: 20 estacions (Gornal - Bon Pastor)
L9 Nord esquerra|40x40px|Línia 9 Actualment l'L9 Nord circula entre Can Zam i La Sagrera. Quan l'obra estigui completa farà el recorregut entre Can Zam i l'Aeroport T1. miniatura|500x500px|Esquema de la L9 Nord|center
L9 Sud esquerra|40x40px Circula entre les estacions de Zona Universitària i Aeroport T1. Compartirà tram amb l'L2 des d'Aeroport T1 fins al Parc Logístic, i amb l'L10 al tronc comú des de Gornal fins a Bon Pastor. miniatura|500x500px|Esquema de la L9 Sud|center
Història Cronologia miniatura|Accés a les andanes a l'estació de Fondo. miniatura|Ascensors d'accés a les andanes des del vestíbul. miniatura|Estació d'Església Major. miniatura|240x450px|Vista panoràmica de les portes de seguretat. miniatura|Accés a l'estació de Can Tries - Gornal. miniatura|Vestíbul de l'estació de Fira. miniatura|Andanes de l'estació de Cèntric. miniatura|Vestíbul de l'estació d'Aeroport T1.
1992: La idea inicial de la L9 es va proposar en el «Pla d'Infraestructures Fixes de Transport Col·lectiu» del Pla Intermodal de Transport (PIT) de la Generalitat de Catalunya, pla mai aprovat. La proposta consistia d'una nova línia L6 orbital per la zona alta que uniria el Passeig de la Zona Franca amb Sagrera. 1997: El projecte de la L9 apareix per primer cop al Pla Director d'Infraestructures (PDI). 2002 - 25 d'abril: S'aprova el Pla Director d'Infraestructures que contempla la construcció de la L9. 2003 - Setembre: Inici de les obres a Badalona amb un cost inicial previst de 1.947 milions d'euros. Previsió d'inauguració parcialment (tram IV) el 2004 i totalment el 2007. 2004: El pressupost ascendeix a 3.000 milions. Previsió d'inauguració parcialment (tram IV) el 2006. 2005 - 24 de gener: Es fa públic l'estudi informatiu del perllongament de la Línia 2 des de Sant Antoni a Fira 2 - Pedrosa, un projecte que possibilitaria l'enllaç a dues estacions amb els dos ramals de la línia 9. 2005 - 27 de gener: Esfondrament del Carmel que esfondra un túnel en les obres d'ampliació de la Línia 5 del metro de Barcelona al seu pas pel barri del Carmel. Apareix un gran esvoranc a la superfície, de 35 metres de profunditat, que s'empassa un garatge sencer i s'han de desallotjar més de mil persones, sense cap víctima, i enderrocar un altre edifici. 2005 - abril: Joaquim Nadal, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques advertia que la revisió de tots els túnels en construcció del metro de Barcelona després de l'esfondrament del Carmel comportaria «un endarreriment encara no computable» al conjunt de la Línia 9. 2005 - abril: La Cambra de Comerç de Barcelona estimava que el primer tram s'estrenaria al final de 2007 (tram IV) i la resta entre el 2012 i 2013. 2005 - juliol: Comencen les obres a la Zona Franca. 2005 - agost: Comencen les obres a l'altura de l'Hospital de Sant Pau. 2005 - setembre: La Generalitat aprovava la connexió del tram final de la L9 amb la prolongació de la L2, que fa arribar la línia 2 des de l'estació de Fira 2 - Pedrosa fins a l'aeroport a través del túnel de la línia 9. 2005 - setembre: La tuneladora de Santa Coloma arribava al pou de bifuració del Besòs des d'on va ser desmuntada i extreta. 2005 - novembre: Aturada de les obres a Sant Andreu pel perill de topar amb els fonaments d'uns habitatges del barri i que van obligar a fer estudis per determinar la millor solució. A final de mes encara estava la tuneladora aturada.