Dolores González Katarain, àlies Yoyes (Ordizia, Guipúscoa, 14 de maig de 1954 - 10 de setembre de 1986) fou una dirigent d'ETA, famosa per haver estat la primera dona dirigent d'ETA i la primera morta per la banda sota acusació de traïció.

Va ingressar en ETA a principis dels anys 70. Després de l'assassinat el 1978 del dirigent de l'organització José Miguel Beñarán Ordeñana, Argala, a les mans del Batallón Vasco Español, va anar allunyant-se'n a poc a poc, disconforme amb l'anomenada "línia dura" que anava imposant-se. El 1980 surt d'ETA i s'exilia a Mèxic, on treballà per a les Nacions Unides. El 1985, com que no hi havia cap causa judicial oberta contra ella, decideix tornar al País Basc. El govern espanyol va presentar aquest fet com una acollida a les mesures de reinserció que llavors existien, encara que pròpiament no va ser així. Acusada de traïció, va ser assassinada a trets per Antonio López Ruiz, Kubati, mentre passejava per les festes de la seva localitat natal amb el seu fill Akaitz, de tres anys.

Qui va ordenar el seu assassinat va ser, pel que sembla, Francisco Mujika Garmendia, Pakito, originari com Yoyes de la localitat d'Ordizia. No ha estat aclarit per què va tornar Yoyes, conscient sens dubte del perill que corria. Pel que sembla, va pactar el seu retorn amb el dirigent etarra Txomin Iturbe, probablement amb la condició que es fes discretament perquè no pogués ser utilitzat amb fins propagandístics. No obstant això, la reinserció de qui durant anys havia estat la militant més buscada no podia deixar de ser utilitzada ni de tenir repercussió mediàtica. El setmanari Cambio 16 va publicar un ampli reportatge amb el títol "El retorn de l'etarra" i la fotografia de Yoyes en portada, considerat per molts analistes com detonant de la seva condemna a mort. Per altra banda, Txomin havia perdut bona part del seu poder en l'organització en ser deportat a Algèria per les autoritats franceses.

Incorporació a ETA Va ingressar a ETA a principis de la dècada de 1970 i va entaular una relació sentimental amb Joxe Etxeberría, Beltza, que va morir a Algorta quan va fer explosió la bomba que portava.

Yoyes s'encarregava de dirigir un comando de membres no fitxats format per dones i va planejar dinamitar un autobús en què viatjaven membres de la Guàrdia Civil.Hoy es complixen 20 anys de l'assassinat: "Yoyes havia intentat rebentar un autobús de la Guàrdia Civil en la carretera de Martutene a Donostia amb quasi 100 quilos de Goma-2" (article dEl Mundo, 2006). El 1978 formava part del Comitè Executiu de la branca militar. Un any més tard, la policia francesa la va detenir i va ser confinada en una presó del sud-est de França.L'assassinat que va marcar una inflexió (Diario de Noticias de Álava, 2006)

Exili a Mèxic i abandonament de l'organització Després de l'assassinat el 1978 del dirigent de l'organització José Miguel Beñarán Ordeñana, Argala, a les mans del Batalló Basc Espanyol, va anar allunyant-se'n gradualment, disconforme amb la "línia dura" que anava imposant-se. El 1980 va eixir d'ETA i es va exiliar en Mèxic, on va estudiar Sociologia i Filosofia, treballant per a les Nacions Unides. En 1984, va viatjar a París on va obtenir l'estatut de refugiada política.

L'agost de 1985, com que no hi havia cap causa judicial oberta contra ella i segons allò que s'ha disposat per la "Llei d'Amnistia" de 1977, gràcies a l'ajuda d'un amic en el Ministeri d'Economia, va entrar en contacte amb el dirigent socialista, i director de la Seguretat de l'Estat, Julián Sancristóbal Iguarán i va decidir tornar al País Basc pactant també el seu retorn amb el dirigent etarra Txomin Iturbe amb la condició que es fera discretament perquè no poguera ser utilitzat amb fins propagandístics.El 'mite Yoyes' sobreviu a ETA La seua insubmissió va estar a més adornada amb un goteig lent i discret, però ferm i sonor, de crítiques públiques a l'actuació i deriva de l'organització armada, així com a la postura seguidista i poc política d'HB. Les seues catilinàries contra els qui anys abans eren els seus correligionaris van prendre carta de naturalesa en el llibre "Des de la meua finestra", publicat a mitjan anys 80. (Deia, 2008)

No obstant això, la reinserció de qui durant anys havia estat la militant més buscada no podia deixar de ser utilitzada ni de tenir repercussió mediàtica; el govern espanyol va presentar este fet com una acollida a les mesures de reinserció que llavors existien i el setmanari Cambio 16 va publicar un ampli reportatge amb el títol "La tornada de l'etarra" i la fotografia de Yoyes en portada, considerat com a detonant de la seua condemna de mort.

El 17 d'octubre van acabar les negociacions per al seu retorn, i finalment, l'11 de novembre de 1985, va arribar a Espanya amb el seu marit i el seu fill, i es va instal·lar en Sant Sebastià. Al cap de poc, escriu en el seu diari:

No ha sigut aclarit per què va tornar Yoyes, conscient sens dubte del perill que corria, ella mateixa havia manifestat:

No obstant això, no va emetre declaracions públiques al seu retorn, intentant passar inadvertida.

Assassinat Quan va tornar a Espanya, la banda terrorista va celebrar una consulta urgent per a decidir què feien amb ella. El seu contacte en la banda, "Txomín", líder amb el qual Yoyes havia contactat per al seu retorn, havia sigut deportat per França a Algèria, no podent intercedir per ella, i la cúpula etarra es va reunir novament per a prendre mesures enfront de l'antiga dirigent, dolguts per les duríssimes crítiques que esta els continuava fent. En esta reunió, De Juana Chaos, llavors un dels qui posseïen més poder d'influència en la cúpula etara, va afirmar que ell no tenia cap dubte, i que si se la trobava, la matava.

Ja existien altres precedents, com l'assassinat de "Pertur" i el més pròxim de 1984, quan ETA va acabar amb un altre "penedit", Miguel Francisco Solaun, que en el seu dia fou considerat el cervell de la fuga de presos de l'organització de la presó de Basauri en 1968 i que posteriorment es va negar a perpetrar un atemptat contra unes cases de la Guàrdia Civil.Solaun, el precedent de l'assassinat de 'Yoyes' D'esta manera, Solaun va refer la seua vida treballant per a una empresa de construccions, que va ser l'encarregada de fer 105 habitatges en el barri Arene d'Algorta que, posteriorment, van ser comprades en la seua totalitat pel Ministeri d'Obres Públiques per a cedir-les a la Guàrdia Civil. ETA va aprofitar esta situació per a fer xantatge a l'exmembre i obligar-lo a col·laborar en un atemptat en eixe mateix edifici. Així, va col·locar una important càrrega explosiva que seria activada una vegada inaugurat el nou quarter i amb els membres de la Guàrdia Civil dins. No obstant això, eixa càrrega mai va ser explosionada perquè, segons pareix, Solaun no va connectar els explosius al transformador elèctric que havia de fer-los esclatar. El 18 de novembre de 1981 es va descobrir la dinamita en un sostre fals de l'edifici i, deu dies després, va ser detingut junt amb altres set persones acusades d'estar involucrades en el fallit atemptat... Va ingressar en la presó de Carabanchel, on els milis la van expulsar del seu entorn. Posteriorment, la van traslladar a Sòria i allí els presos d'ETA militar li van propinar una forta pallissa. El nom de Solaun va aparèixer publicat en diversos mitjans informatius després que ell enviara una carta al jutge mostrant-se contrari a la lluita armada i amb la intenció d'acollir-se a la via de la reinserció iniciada per Bandrés. Per això, després de la pallissa va ser traslladat a la presó de Nanclares d'Oca i va rebre amenaces d'ETA fins que al novembre de 1982 se li va concedir l'indult

Acusada Yoyes de traïció, Francisco Mujika Garmendia, "Pakito", originari com Yoyes de la localitat d'Ordizia, va ordenar la seua mort i va ser assassinada a trets per Antonio López Ruiz, "Kubati", mentre passejava durant les festes de la seua localitat natal amb el seu fill de tres anys.

El ple municipal de la ciutat va decidir suspendre les festes en senyal de repulsa a un atemptat "feixista i totalitari", sense que el germà de Yoyes, regidor d'este ajuntament per Herri Batasuna, condemnara l'assassinat de la seua pròpia germana.Fa 20 anys: ETA assassina YOYES en presència del seu fill (La Voz de Salamanca, 2006) Per la seua banda dirigents pròxims a l'entorn d'ETA van justificar el seu assassinat.Iñaki Aldekoa: "Un exèrcit no pot permetre's el luxe de la traïció dels seus militants i molt menys dels seus generals". Iñaki Esnaola: "Yoyes no era Santa Tereseta del Nen Jesús". Ambdós posteriorment abandonarien ETA.

Kubati va ser detingut el novembre de 1987, quan trucava des d'una cabina de Tolosa, dins d'una operació que la Guàrdia Civil va denominar amb el nom del fill de Yoyes. Hui en dia (2008) roman a la presó.'Kubati' no podrà eixir demà de presó, com estava previst, en aplicar-li l'Audiència Nacional la 'doctrina Parot' L'assassí de Yoyes, que compta amb més de 1.000 anys de condemnes, compliria els 30 anys de presó al novembre de 2017 ... López Ruiz va ser detingut l'11 de novembre de 1987 en l'interior d'una cabina telefònica, a Tolosa, acusat de ser el responsable del "comando Goyerri Costa". Ha sigut condemnat a 1.076 anys de presó, entre altres per l'assassinat de Dolores González Catarain "Yoyes" ... L'agost de 1994, va reconèixer que la por li impedia manifestar públicament la seua oposició a la "lluita armada", per temor que li "fiquen un tret". No obstant això, dies més tard va negar en una carta difosa a través dels mitjans de comunicació que ell haja qüestionat la lluita armada, ... "No desitge ni el vostre perdó, ni la vostra comprensió, ni els vostres graus penitenciaris, ni el segon, ni el tercer", va sentenciar en aquell moment.

Yoyes en l'actualitat