Rufí (en llatí Rufinus) va ser un alt funcionari romà. Era el primer ministre de Teodosi I el Gran i un home molt capacitat, però també traïdor i perillós. Suides el qualifica de βαθυγνώμος ἄνθρωπος καὶ κρύψινος ('home de pensaments profunds, però els dissimula'). Mentre que el poeta cortesà Claudià li va dedicar una invectiva en vers.The Oxford classical dictionary. Oxford University Press. 2012. p. 323. ISBN 978-0-19-173525-7.

Va néixer a Elusium, capital de la Novempopulània (moderna Eause a Gascunya). Era de baixa extracció però va pujar a l'ombra de Teodosi fins que se'n va convertir en favorit. Va utilitzar el seu ascendent sobre l'emperador per abusar de la seva confiança i Teodosi no va advertir o al menys no va castigar aquesta manera de procedir. Era germà de Sílvia d'Aquitània.Palladius of Galatia (1918). The Lausiac History Of Palladius. W. K. Lowther Clarke. The Macmillan Company.

Durant els disturbis de Tessalònica de l'any 390 Rufí era magister officiorum i tenia força influència en el gabinet imperial. Va ser ell qui va aconsellar les cruels mesures de Teodosi contra la ciutat. El 392 va ser nomenat cònsol i va arribar a la dignitat de prefecte del pretori d'OrientPh.D, James Francis LePree; Djukic, Ljudmila (9 September 2019). The Byzantine Empire: A Historical Encyclopedia [2 volumes]. ABC-CLIO. p. 230–231. ISBN 978-1-4408-5147-6. deposant a l'anterior prefecte Flavi Eutolmi Tacià al que va enviar a l'exili i va fer matar el seu fill Procle, que era prefecte de Constantinoble.Hall, Linda Jones (2004). Roman Berytus: Beirut in Late Antiquity (PDF). Oxon: Routledge. p. 158. ISBN 041528919X. Va mantenir les funcions de mestre dels oficis juntament amb les noves funcions com a pretor.Kelly, Christopher (2004). Ruling the Later Roman Empire. Cambridge, MA: The Belknap Press of Harvard University Press. p. 258. ISBN 0674015649. Per la seva rapacitat va arruïnar a les províncies orientals i va ser objecte d'odi general. L'any 392 va enfrontar-se amb Promot i Timasi, magister equitum i magister peditum respectivament. L'enfrontament va arribar al punt que insultat per Rufí, Promot va fotre-li una bufetada. En venjança, i aprofitant la seva influència sobre Teodosi, va aconseguir que Promot fos enviat a la Tràcia a supervisar l'entrenament de les tropes. De camí uns auxiliars gots, pagats per Rufí, el van assassinar.Zosimus, IV.51.

A la mort de Teodosi l'any 395 va seguir en el càrrec davant de la sorpresa de tothom, ja que va mantenir la influència sobre el seu fill i successor Arcadi.Thompson, Edward Arthur; Spawforth, Antony (7 March 2016), "Rufinus (1), Flavius", Oxford Research Encyclopedia of Classics, ISBN 978-0-19-938113-5 Per reafirmar la seva influencia sobre el jove, i dèbil, emperador va intentar casar-lo amb una filla seva,Coombe, Clare (2018). Claudian the Poet. Cambridge: Cambridge University Press. p. 33. ISBN 9781107058347. però l'eunuc Eutropi, li va esgerrar els plans al casar l'Emperador amb Eudòxia, filla d'un important general. Per distreure l'atenció dels seus rivals Estilicó i Eutropi, prou influents com per fer-lo destituir, va induir als huns i als gots a atacar l'Imperi. Els huns van arribar per mar a l'Àsia Menor des d'Escítia i van irrompre fins a Antioquia on van ser aturats. Els gots, dirigits per Alaric, es van trobar amb Estilicó que els va derrotar algunes vegades, però les maquinacions de Rufí van fer que no aconseguís una victòria rotunda. Obligat a retirar-se Estilicó es va aliar a Gaines, l'aliat got d'Arcadi, amb el que va organitzar un pla contra Rufí.Goldsworthy, Adrian Keith (2009). How Rome fell: death of a superpower. New Haven: Yale University Press. p. 292. ISBN 978-0-300-13719-4.

Gaines es va acostar a Constantinoble amb el pretext de fer passar revista a les seves tropes per l'emperador. Rufí havia demanat a Arcadi de fer-lo coemperador i va sortir de Constantinoble per rebre a les tropes godes que havien d'estar presents a la seva proclamació. Tant segur estava de què seria nomenat que va fer emetre moneda amb la seva imatge. Arcadi i Rufí van arribar al campament de Gaines el 27 de novembre de l'any 395 i allí, sobtadament, Gaines es va treure l'espasa la va enfonsar al pit de Rufí.The Romans: from village to empire. New York: Oxford University Press. 2012. p. 490–491. ISBN 978-0-19-973057-5. Altres soldats van seguir el seu exemple i li van clavar també les seves armes. Li van tallar el cap, que van passejar pel camp clavat en una llança. Arcadi va fugir atemorit però aviat va rebre garanties de seguretat. Llavors l'emperador va confiscar els béns i les propietats del favorit, de les que Eutropi, que estava al corrent de l'assassinat, se'n va emportar la major part. Els que havien patit les confiscacions de Rufí volien recuperar la seva part però Arcadi va emetre un edicte imperial que declarava la resta dels béns propietat de l'Imperi.

La seva dona i la seva filla van ser desterrades a Jerusalem on van morir en pau molts anys després.

Referències

Bibliografia Palladius of Galatia (1918). The Lausiac History Of Palladius. W. K. Lowther Clarke. The Macmillan Company. Claudià: In Rufinum. Zosimus, IV.51. Ph.D, James Francis LePree; Djukic, Ljudmila (9 September 2019). The Byzantine Empire: A Historical Encyclopedia [2 volumes]. ABC-CLIO. p. 230–231. ISBN 978-1-4408-5147-6. Kelly, Christopher (2004). Ruling the Later Roman Empire. Cambridge, MA: The Belknap Press of Harvard University Press. p. 258. ISBN 0674015649. Hall, Linda Jones (2004). Roman Berytus: Beirut in Late Antiquity (PDF). Oxon: Routledge. p. 158. ISBN 041528919X. Thompson, Edward Arthur; Spawforth, Antony (7 March 2016), "Rufinus (1), Flavius", Oxford Research Encyclopedia of Classics, ISBN 978-0-19-938113-5 Coombe, Clare (2018). Claudian the Poet. Cambridge: Cambridge University Press. p. 33. ISBN 9781107058347. Goldsworthy, Adrian Keith (2009). How Rome fell: death of a superpower. New Haven: Yale University Press. p. 292. ISBN 978-0-300-13719-4.

Categoria:Prefectes del pretori d'Orient Categoria:Romans d'Orient del segle IV Categoria:Morts a Constantinoble Categoria:Polítics europeus