Gaietà Buïgas i Monravà (Barcelona, 21 de juliol de 1851 - 1919) fou un arquitecte català i cap de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.

És conegut per ser l'autor del monument a Colom de Barcelona i va ser pare de l'enginyer Carles Buïgas i Sans, que va dissenyar i construir la Font màgica de Montjuïc. El seu cosí, l'arquitecte modernista Joaquim Raspall, va decidir estudiar arquitectura influït per Buïgas.

Biografia Nasqué a Barcelona el 21 de juliol de 1851Bassegoda 1973, p. 7 i fou batejat a l'església de Santa Maria del Pi. El seu pare Josep Buhigas i Raspall era un advocat de cert prestigi que procurà en tot moment per la seva formació la seva mare Manuela Monrabá i Llopis. Així feu el batxillerat i el 1868, amb 17 anys, l'envià a l'escola superior d'arquitectura de Madrid on estudià fins als 22 anys. Interrompé la carrera per tal de participar en la Tercera Guerra Carlina entre el 1873 i el 1877 i va arribar a coronel d'enginyers de l'exèrcit carlí. Després d'una estada a França i Itàlia ingressà a l'escola d'arquitectura de Barcelona on acabà la carrera el 1879. El contacte amb els companys i professors de carrera, com Elies Rogent, Gaudí, Domènech o Puig i Cadafalch, influí en la seva obra.

Posteriorment, i durant vuit anys, seria diputat provincial pel districte de Vic - Berga. Fou arquitecte municipal o assessor als ajuntaments de: Sentmenat i La Pobla de Lillet (1879), Tortosa (1880), Masnou (1881 i 1888), Sitges (1882), Barberà del Vallès (1883), Alella (1884), Vilassar de Dalt (1889) i Cardona (1892). També fou arquitecte director de les obres del manicomi de Sant Boi de Llobregat (1882-1888), pèrit mesurador de béns nacionals (1882-1898) i pèrit de l'administració pública (1880-1884).

Pel seu monument a Colom, fet coincidint amb l'Exposició Universal de 1888, va obtenir la medalla d'or de l'esmentada exposició. El concurs per al monument fou convocat el 1882; hi obtingué el primer premi entre 47 concursants i en dirigí la construcció, que començà el 1883 i s'acabà el 1885. Aquest projecte també li representà ser nomenat "comanador" de la corona d'Itàlia per part del rei Humbert I, entre altres distincions. Entre el 1887 i el 1888 fou arquitecte cap de la secció marítima de l'Exposició Universal, on construí un viaducte que posava en comunicació el parc de la Ciutadella amb la platja.

Va tenir una àmplia activitat en la seva maduresa a l'Argentina i l'Uruguai. El 1903 s'instal·là a Buenos Aires i començà a presentar-se a concursos. A finals del mateix any començà a actuar a Montevideo on entre 1904 i 1907 construiria el "Banco Popular" entre altres edificis. Retornà d'Amèrica el 1913 i morí a Barcelona el 7 de novembre de 1919.La Veu de Catalunya 1919, 13 nov.

Pel que fa a la conservació de la documentació, el seu propi fill (Carles Buïgas i Sans) ens explicaBassegoda 1973, p. 6 que foren cremades gairebé una cinquantena de carpetes amb croquis, dibuixos, memòries, projectes... amb posterioritat a la Guerra Civil. I com de tot el material només en pogué recuperar tres carpetes, cosa que ha dificultat l'estudi de l'obra del personatge.

El 2011 se li va dedicar una exposició retrospectiva a la Biblioteca de Catalunya.Fitxa de l'exposició

Obres Església del Sagrat Cor a Manacor, 1881 A l'Exposició Universal de 1888: Pont de la Secció Marítima, Pavelló d'Indústries Navals (en col·laboració) Moll a la platja Palau Comella de Vic Convent de les filles de Maria a Gironella Projecte de l'Església i Convent dels Missioners del Sagrat Cor, a Buenos Aires, 1904 Edifici del Banco Popular, a Montevideo, 1904-1907 Edifici de la Misión Católica de Minas, a Uruguai, 1907 Projecte del Monument a Cervantes, Madrid, 1913

Barcelona AnyNomUbicacióDescripcióEstatFoto1883-1888Monument a Colom Passeig de Colom100px|Monument a Colom1890Casa Narcís Oms (actual Hotel Condal)Boqueria, 23Edifici eclèctic de planta baixa i cinc pisos, amb façana estructurada en dos cossos simètrics.Molt bo

Caldes de Malavella AnyNomUbicacióDescripcióEstatFoto1900-1901Balneari Vichy CatalánAv. Dr. Furest Roca, 32Ala principal del gran edifici destinat a balneari, realitzat en estil neomudèjar. L'edifici fou acabat per l'arquitecte Manuel Almeda i EstevaMolt bo100px|Vichy Catalán

Cerdanyola del Vallès AnyNomUbicacióDescripcióEstatFoto1872Can Llopisc/ Sant Ramon, 130Mansió d'estil eclèctic amb una torre acabada en un sostre cònic amb ceràmica blanca i blava.Correcte100px|Can Llopis1894Can Domènechc/ Sant Martí, 88Obra encarregada per Evaristo Lòpez perquè fos casino de la colònia d'estiuejants, va passar a ser residència dels López a partir del 1910, per la qual cosa va ser reformat per Eduard Maria Balcells, nebot de Buïgas. Destaquen els magnífiques vitralls que embellien la seva façana principal i lateral atribuïts al vitraller alsacià Ludwig Dietrich von Beärn.Modernisme a Cerdanyola. Can Domènech Actualment hi allotja el Museu d'Art de Cerdanyola.Correcte100px|Can Domènech1895Castell de Sant MarçalCtra. de Sant Cugat a Cerdanyola, s/nReforma radical d'un antic castell medieval respectant l'estructura quandrangular amb pati intern i la torre circular a la cantonada, tot recobrint-lo d'un repertori decoratiu que s'emmarca dins el més fantasiós historicisme eclèctic.Correcte100px|Castell de Sant MarçalFinal s.XIXVil·la Celinac/ Jaume Mimó i Llobet, 13Edifici neoclàssic de planta quadrada i de decoració austera. Compta amb uns grans jardins.Correcte100px|Vil·la Celina

El Masnou AnyNomUbicacióDescripcióEstatFoto1901-1902Casa Benèfica del MasnouC. del Rector Pineda, 12Asil de planta composta per un cos central de planta rectangular amb una torre de planta quadrada a la seva part frontal.Correcte100px|Casa Benèfica del Masnou

Sitges AnyNomUbicacióDescripcióEstatFoto1895Casa Severiano Virella CassanyesC. Jesús, 16Edifici de planta baixa, primer pis i golfes actualment ocupat per un hotel.Correcte100px|Can Severiano1899Mercat Vell de SitgesPl. Ajuntament, 11-12Edifici d'una sola nau amb coberta de ferro i marquesina, destinat a ús cultural.Correcte100px|Mercat Vell1900Casa Josep Ferrer i TorralbasC. Santiago Russiñol, 33Casa de tres cossos de planta baixa, pis i golfes.Correcte100px|Casa Josep Ferrer i Torralbas1900Capella de les Religioses de la Immaculada ConcepcióC. Parellades, 60-62Edifici neogòtic.Correcte100px|Capella d'Acció Catòlica1902Casa Bonaventura BlayC. Illa de Cuba, 33-37Casa amb jardí de planta baixa i dos pisos amb una torre-mirador. Actualment dedicada a hotel i restaurant.Correcte100px|Casa Bonaventura Blay

Vilassar de Mar AnyNomUbicacióDescripcióEstatFoto1895Panteó MirCementiri de Vilassar de MarLa tomba fou encarregada pel navilier Nicolau Mir i Julià. Les escultures són obra de Rafael Atché i Ferré.Serrano 2009, p. 209Correcte100px|Vichy Catalán

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Fons Gaietà Buïgas i Monravà de la Biblioteca de Catalunya.

Categoria:Arquitectes modernistes barcelonins Categoria:Arquitectes municipals Categoria:Militars carlins catalans Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Arquitectes del Vallès Occidental Categoria:Polítics cerdanyolencs Categoria:Artistes cerdanyolencs Categoria:Exposició Universal de 1888 Categoria:Militars barcelonins contemporanis Categoria:Polítics carlins barcelonins Categoria:Arquitectes nascuts al segle XIX Categoria:Arquitectes morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX