L'enterrament del comte d'Orgaz o L'enterrament del senyor d'Orgaz és un gran quadre a l'oli pintat per El Greco (Domenikos Theotokopoulos, 1541-1614), d'estil manierista, realitzat per la parròquia de Santo Tomé de Toledo entre els anys 1586 i 1588. La pintura es troba encara en aquest mateix lloc on és conservada i és una de les seves obres més aconseguides i admirades.Baltés 2007: p. 89
L'obra se situa en el punt mitjà del desenvolupament artístic del pintor i va ser encarregada pel capellà de Santo Tomé, Andrés Núñez. El tema es basa en una llegenda del , segons la qual sant Esteve i sant Agustí baixaren del cel per traslladar el cos de Gonzalo Ruiz de Toledo, el senyor de la vila d'Orgaz (província de Toledo), a la tomba feta per ell en una capella de l'esmentada parròquia. La pintura mostra la característica elongació de les figures que feia El Greco, així com lhorror vacui «por del buit», aspectes que es farien cada vegada més acusats a mesura que l'autor envellia. Aquests trets provenien del manierisme i de la seva època veneciana, encara que en la composició es va deixar endur pels seus orígens romans d'Orient cretencs, especialment a la part superior del quadre.Álvarez Lopera 2001: p. 35
També s'hi poden apreciar els colors àcids i els contrastos entre ells i clarobscurs, també característics del pintor.
Autor miniatura|esquerra|Detall de l'autoretrat de l'autor a L'enterrament del comte d'Orgaz
Domenikos Theotokopoulos va néixer el 1541 a Càndia. Conegut com El Greco, va ser un pintor de finals de l'alt renaixement i principis del manierisme que desenvolupà un estil molt personal en les seves obres de maduresa. Fins als 26 anys va viure a Creta, on va ser un reconegut mestre d'icones dins l'estil romà d'Orient vigent a l'illa.Alcolea 1988: p. 305
Després va residir deu anys a Itàlia, on es va transformar en un pintor renaixentista. Primer visqué a Venècia, cap al 1567, on assumí plenament l'estil de Tiziano i Tintoretto; i després a Roma, estudiant el manierisme a partir de les obres de Miquel Àngel.Salas 1992: p. 67-68 El 1577 es va establir a Toledo, on va viure i va treballar la resta de la seva vida.Tazartes 2004: p. 36 En aquella època, Toledo era la capital religiosa de la Corona de Castella i una de les ciutats més grans d'Europa. L'any 1571, la població de la ciutat era d'uns 62.000 habitants.Lambraki 1999: p. 43-44 El pintor aviat es va adaptar i es va identificar amb l'atmosfera religiosa i mística de la ciutat i en moltes de les seves obres, als fons de les seves composicions, apareixen diferents vistes de Toledo.
La seva obra la componen grans llenços per a retaules d'esglésies, nombrosos quadres de devoció per a institucions religioses com L'espoli per la catedral de Toledo o el retaule major de Santo Domingo el Antiguo —en els que sovint va participar el seu taller— i un grup de retrats considerats del màxim nivell. En les seves primeres obres mestres s'aprecia la influència dels mestres italians. Tanmateix, aviat va evolucionar cap a un estil personal caracteritzat per unes figures manieristes extraordinàriament allargades, amb una il·luminació pròpia, primes, fantasmals, molt expressives, ubicades en ambients indefinits i amb una gamma de colors amb els que cercava contrasts, amb els blaus freds i clars i els grocs estridents. Aquest estil es va identificar amb l'esperit de la Contrareforma i va anar adquirint un caràcter més extremat en els seus últims anys.
Actualment és considerat un dels artistes més grans de la civilització occidental. Aquesta alta consideració és recent i s'ha anat formant al llarg dels últims cent anys, en què ha canviat la valoració sobre la seva pintura formada els dos segles i mig posteriors a la seva mort; ja que havia arribat a ser considerat com un pintor excèntric i marginal dins la història de l'art.Brown 1982: p. 15
Trets del manierisme El manierisme va ser el moviment artístic produït durant el Cinquecento i la formació del qual es dona en les primeres dècades del i s'estén fins al començament del . Potser el canvi més dramàtic introduït pel manierisme en la pintura és la transformació de la noció de l'espai. El renaixement va ser capaç de construir la representació visual de l'espai, de forma molt homogènia, coherent i lògica, basada en la perspectiva clàssica i en la col·locació dels personatges contra un escenari uniforme i en correspondència amb una jerarquia de proporcions que simulava amb gran èxit la retirada gradual des del primer pla fins a l'horitzó del fons. El manierisme trenca aquesta unitat amb diferents punts de vista que coexisteixen en el mateix marc i amb l'absència d'una jerarquia lògica de les proporcions relatives de les figures entre si, on sovint l'escena principal és situada a distància i els elements secundaris. en primer pla. Per tant, les relacions naturalistes s'han suprimit i estan al marge de qualsevol convencionalisme.Alcolea 1988: p. 308
L'estil es manifesta també amb figures de proporcions allargades verticals i posicions dinàmiques o artificioses i en escorç, moltes vegades en grups de gran moviment i tensió, sovint en paral·lel amb la realitat impossible, l'inacabat d'algunes parts i els colors violents representats a Venècia principalment per Tintoretto i seguits per El Greco.Hernández 1988: p. 204 Hi ha una forta tendència a lhorror vacui, l'aversió al buit que fa envoltar l'escena principal amb una gran quantitat d'elements decoratius que adquireixen gran importància per si mateixos. Es troba un sentit d'experimentació al tractament de temes tradicionals, amb la intensificació del drama, utilitzant moltes referències literàries, amb una actitud d'antítesi i de punts de vista d'altres autors, com ara Leonardo o Miquel Àngel, entre molts altres, i que es va anomenar «a la maniera»,Hernández 1988: p. 168 d'on prové el nom del moviment. Quan el manierisme es va anar estenent per Europa des d'Itàlia va adquirir diferents estils regionals: així es podien trobar artistes que treballaven més en estils clàssics naturalistes o que creaven atmosferes de gran misticisme d'acord amb la imposició del concili de Trento, com va ser el cas de El Greco.Hernández 1988: p. 194
Història miniatura|Torre mudèjar de l'església de Santo Tomé de Toledo A la capella de la Concepció de l'església de Santo Tomé de Toledo es trobaven les despulles de Gonzalo Ruiz de Toledo, Senyor d'Orgaz, que havia mort al desembre de 1323. L'esmentat cavaller va ser alcalde de Toledo i notari major del Regne de Castella durant el regnat de Ferran IV.Fernández González 2003: p. 176 Després d'una vida molt generosa en donacions a institucions religioses de Toledo, entre les quals es trobava l'església de Santo Tomé, que va reconstruir i de què va acabar l'antiga torre mudèjar com a campanar, va demanar ser-hi enterrat. Segons una llegenda local, transcrita a nombrosos documents del , la caritat del Senyor d'Orgaz havia estat recompensada al moment del seu enterrament, apareixent-se miraculosament sant Esteve i sant Agustí que amb les seves mans van introduir el seu cadàver en la tomba, mentre s'escoltava una veu que deia: «Aquest guardó rep qui a Déu i als seus sants serveix».Fernández González 2003: p. 178
En el seu testament, aquest noble havia deixat ordenat que cada any per la festa de sant Tomàs la vila d'Orgaz enviés a l'església de Santo Tomé de Toledo «vuit parells de gallines i dos xais, i dos odres de vi, 800 morabatins en diners i dues càrregues de llenya.» A la meitat del el consell d'Orgaz va deixar de pagar aquesta càrrega, que sent reclamada pel rector Andrés Núñez va tenir un veredicte favorable de la cancelleria de Valladolid el 1569. Amb els diners rebuts i per celebrar aquest triomf, el rector va decidir restaurar la capella de la sepultura, va col·locar un epitafi al mur central descrivint el miracle que va tenir lloc durant l'enterrament del senyor d'Orgaz, va aconseguir el reconeixement del mencionat miracle per un decret reial del 24 de setembre de 1583 i va sol·licitar al cardenal arquebisbe de Toledo Gaspar de Quiroga el permís per fer l'encàrrec d'una pintura que representés el mencionat miracle segons el narrat a la placa de l'epitafi.Profeti 2007: p. 234
Contracte miniatura|esquerra|Retrat del rector i comitent Andrés Núñez a la pintura de L'enterrament del comte d'Orgaz Per realitzar aquest quadre es va escollir El Greco, artista establert a Toledo, on està documentat que tenia un taller des de 1585 i entre d'altres tenia com a ajudant al pintor italià Francisco Preboste. Una vegada finalitzada la reforma de la capella, es realitza el contracte del quadre per part d'Andrés Núñez i El Greco, signat el 18 de març de 1586, on s'incloïa una descripció dels elements que l'artista havia de representar: S'especifica, a més a més, que la pintura ha d'estar acabada per Nadal del mateix any i que s'ha de pintar des de dalt de l'arc fins a baix i tot s'ha de pintar en una tela fins a l'epitafi que és a la mencionada paret.San Román 1982: pàg. 156-160
Es va taxar l'obra a realitzar en 1200 ducats, però la parròquia va considerar que era un preu molt elevat, i es van anomenar dos nous taxadors que van apujar el preu a 1600 ducats. Finalment es va arribar a un acord tornant a la primera xifra malgrat les protestes del pintor:Hagen 2003: p. 199
Descripció miniatura|esquerra|Detall de Gonzalo Ruiz de Toledo, Senyor d'Orgaz a la pintura. miniatura|Línies de composició de L'enterrament del comte d'Orgaz miniatura|La Dormició de la Mare de Dèu El Greco 1565-1567- Període jove del pintor. L'enterrament del comte d'Orgaz, és una pintura a l'oli sobre un llenç que s'adapta a la forma que presenta d'arc de mig punt el mur de la capella de l'església de Santo Tomé de Toledo per al qual va ser realitzada el 1586. Està signada com «domenikos theotokopoulos, 1578» —la data correspon a la del naixement del fill de l'autor, Jorge Manuel Theotocópuli i no a la de la pintura.
Tema Representa el fet concebut com a miraculós de l'enterrament de Gonzalo Ruiz de Toledo, senyor de la vila d'Orgaz —el títol de comte li va ser atorgat als seus descendents l'any 1520 pel rei Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic. Atenint-se a les indicacions rebudes per part del comitent Andrés Núñez, la representació d'aquest fet local està dividida en dues parts: en la part inferior mostra l'escena terrenal de l'enterrament —tema principal de la pintura—, envoltat amb els personatges oficiants i els assistents així com les figures de sant Esteve i sant Agustí; a la part superior l'escena celestial amb Crist a la part central amb la verge Maria i sant Joan Baptista, a la dreta, els apòstols i benaurats i, com símbol d'unió entre ambdues, la figuració de l'ànima del comte ascendint als cels. Encara que el fet històric de l'enterrament va ser el 1323, l'autor mostra els seus personatges abillats amb vestidures pròpies de dos-cents cinquanta anys posteriors, o sigui de l'època del pintor, i també va incloure retrats entre els assistents de persones contemporànies a la pintura.Profeti 2007: p. 232
Composició