Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games;El francès i l'anglès són els idiomes oficials dels Jocs Olímpics. abreujat JJOOEn català no es doblen les sigles quan es refereixen a un substantiu en plural. Tanmateix, alguns autors consideren les sigles JJOO una excepció a la norma. Vegeu: ) són un esdeveniment internacional de gran importància en què participen milers d'atletes en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern. Són considerats la competició esportiva principal del món i hi prenen part més de dos-cents estats. Se celebren bianualment alternant els Jocs Olímpics d'Estiu i els d'Hivern, és a dir, cadascun d'aquests dos té lloc cada quatre anys: aquest període és conegut com a Olimpíada.
La creació dels jocs fou inspirada pels Jocs Olímpics de l'antiguitat clàssica, que se celebraren a Olímpia (Grècia) des del fins al . El baró Pierre de Coubertin fundà el Comitè Olímpic Internacional (COI) l'any 1894; des de llavors, aquest organisme ha estat qui ha governat el moviment olímpic, i la Carta Olímpica regula la seva estructura i autoritat.
L'evolució del moviment olímpic durant els segles XX i XXI ha resultat en diversos canvis dels Jocs. Alguns d'aquests ajustos han consistit en la creació dels Jocs d'hivern, que comprenen els esports de neu i d'hivern, els Jocs Paralímpics per atletes amb discapacitat i els Jocs Olímpics de la Joventut per atletes adolescents. El COI s'ha hagut d'adaptar a una varietat d'avenços i canvis econòmics, polítics i tecnològics, la qual cosa ha allunyat els Jocs del pur amateurisme –tal com els imaginava Coubertin–, permetent la participació d'atletes professionals. La importància creixent dels mitjans de comunicació de massa ha comportat la comercialització i patrocini empresarial de l'esdeveniment. Pel que fa a les traves polítiques, les guerres mundials causaren la cancel·lació dels Jocs del 1916, 1940 i 1944, es produïren grans boicots durant la Guerra Freda que afectaren els Jocs del 1980 i 1984, i els Jocs de 2020 s'hagueren d'aplaçar a causa de la pandèmia per coronavirus que començà a principis d'any.
El moviment olímpic comprèn federacions esportives internacionals, comitès olímpics nacionals i comitès organitzadors per cada Jocs Olímpics específics. El COI –l'organisme que pren les decisions– escull la ciutat organitzadora de cada celebració dels Jocs. La ciutat amfitriona és la responsable d'organitzar i finançar l'esdeveniment. El programa olímpic, que determina els esports que es practiquen als Jocs, també és determinat pel COI. Hi ha diversos rituals i símbols olímpics, tals com la bandera olímpica, la torxa olímpica i les cerimònies d'obertura i clausura dels Jocs. Més de 13.000 atletes competeixen en els Jocs Olímpics d'Estiu i d'Hivern en 33 esports diferents, en gairebé 400 competicions. Els atletes que finalitzen en primera, segona i tercera posició de cadascuna reben una medalla olímpica d'or, de plata i de bronze, respectivament.
Actualment, als Jocs Olímpics hi són representats gairebé tots els estats. El creixement dels Jocs ha propiciat nombrosos entrebancs tals com boicots, dopatge, suborns i actes de terrorisme. Cada dos anys, atletes desconeguts poden atènyer la fama nacional i, de vegades, internacional, gràcies als Jocs. A més, els Jocs també es converteixen en una oportunitat per la ciutat amfitriona i el seu país de presentar-se davant la resta del món.
Jocs Olímpics de l'antiguitat
miniatura|Estadi d'Olímpia, Grècia Els Jocs Olímpics de l'antiguitat eren festivals celebrats cada quatre anys al santuari de Zeus d'Olímpia, a Grècia. Hi competien representants de diverses ciutats estat i reialmes de l'antiga Grècia. S'hi duien a terme esdeveniments principalment atlètics però també combats i curses de carros. Durant els Jocs, qualsevol mena de conflicte entre les ciutats estat participants era ajornat fins a la seva finalització: aquest cessament d'hostilitats era conegut com a «pau olímpica» o «treva olímpica». L'origen dels Jocs Olímpics està envoltat de misteri i llegendes; un dels mites més populars identifica Hèracles i el seu pare Zeus com els progenitors dels Jocs. Segons la llegenda, fou Hèracles qui anomenà per primer cop els Jocs com «olímpics» i qui establí el costum de celebrar-los cada quatre anys. El mite segueix explicant que, després que Hèracles completés els seus dotze treballs, construí l'Estadi Olímpic en honor de Zeus. Un cop completat, caminà 200 passes en línia recta i batejà aquesta distància com un «estadi» (en grec στάδιον, en llatí stadium); aquesta mesura esdevingué posteriorment una unitat de distància. D'altra banda, un altre mite associa els primers Jocs amb el concepte de l'antiga Grècia de la treva olímpica (en grec ἐκεχειρία). La data d'implantació dels Jocs Olímpics de l'antiguitat més acceptada és l'any 776 aC; aquesta data es basa en inscripcions trobades a Olímpica en les quals es llisten els guanyadors d'una cursa a peu duta a terme cada quatre anys justament des del 776 aC. Els Jocs de l'antiguitat consistien en curses, esdeveniments eqüestres i un pentatló (que comprenia salt, disc, javelina, cursa a peu i lluita). La tradició diu que Coroebus, un cuiner de la ciutat d'Elis, fou el primer campió olímpic.
Els Jocs Olímpics eren d'una importància religiosa fonamental, ja que consistien en esdeveniments esportius en paral·lel amb sacrificis d'honor tant a Zeus (l'estàtua del qual, tallada per Fídies, s'erigia en el seu temple d'Olímpia) com Pèlops (heroi diví i rei mític d'Olímpia). Pèlops era famós gràcies a la seva cursa de carros amb el rei Enòmau de Pisa. Els guanyadors de les competicions eren admirats i immortalitzats en poemes i estàtues. El quadrienni entre cada Jocs –conegut com a Olimpíada– era utilitzat pels grecs com una de les seves unitats de mesura. Els Jocs eren part d'un cicle conegut com els Jocs Panhel·lènics, els quals incloïen els Jocs pitis, els Jocs nemeus i els Jocs Ístmics.
Els Jocs Olímpics assoliren el seu zenit en els segles VI i V aC, i posteriorment perderen importància a mesura que els romans guanyaven poder i influència a Grècia. No existeix un consens pel que fa a la finalització oficial dels Jocs, però la data que se sol citar és el 393 dC, quan l'emperador Teodosi I el Gran decretà que tots els cultes i pràctiques pagans havien de ser eliminats.Tanmateix, el decret de Teodosi no contenia cap referència específica a Olímpia. Una altra data acceptada és el 426 dC, quan el successor de Teodosi I, Teodosi II, ordenà la destrucció de tots els temples grecs.
Jocs Olímpics de l'era moderna Predecessors miniatura|Baró Pierre de Coubertin Des del s'han documentat diversos usos del terme «olímpic» per descriure esdeveniments atlètics de l'era moderna. El primer d'aquests foren els Cotswold Olimpick Games, una trobada anual celebrada prop de Chipping Campden (Anglaterra) en la qual es practicaven diversos esports. Foren organitzats per primer cop per l'advocat Robert Dover entre 1612 i 1642, i des de llavors s'han celebrat més vegades fins a l'actualitat. La British Olympic Association mencionà aquests jocs en la seva candidatura pels Jocs Olímpics de 2012 com «els primers indicis del començament de l'olimpisme britànic».
L'Olympiade de la République, un festival nacional olímpic celebrat anualment del 1796 al 1798 a la França revolucionària, també intentà emular els Jocs Olímpics de l'antiguitat. La competició incloïa moltes disciplines de l'antiga Grècia. Els Jocs de 1796 també significaren la introducció del sistema mètric a l'esport.
El 1850, el Dr. William Penny Brookes inicià una Classe Olímpica a Much Wenlock, Shropshire, Anglaterra. El 1859, Brookes li canvià el nom a Wenlock Olympian Games (Jocs Olímpics de Wenlock). Aquest festival esportiu anual encara se celebra avui en dia. La Wenlock Olympian Society fou fundada pel Dr. Brookes el 15 de novembre de 1860.
Entre el 1862 i el 1867, Liverpool acollí el Grand Olympic Festival (Gran Festival Olímpic), celebrat anualment. Concebuts per John Hulley i Charles Melly, aquests jocs foren els primers de naturalesa totalment amateur i també els primers de perspectiva internacional, encara que només hi podien competir «cavallers amateurs» (gentlemen amateurs). El programa de la primera Olimpíada moderna d'Atenes del 1896 fou gairebé idèntic que el d'aquest Olympic Festival de Liverpool. El 1865, Hulley, Dr. Brookes i E.G. Ravenstein fundaren la National Olympian Association a Liverpool, precursora de la British Olympic Association. Els seus postulats fundacionals proveïren el marc de treball de la Carta Olímpica Internacional. El 1866 s'organitzaren uns Jocs Olímpics nacionals a la Gran Bretanya, concretament al Crystal Palace de Londres.
Ressorgiment miniatura|upright|Segell postal de la primera emissió olímpica grega
L'interès dels grecs de recuperar els Jocs Olímpics s'inicià amb la Guerra d'independència de Grècia respecte de l'Imperi Otomà el 1821. La proposta fou feta per primer cop pel poeta i editor de diari Panagiotis Soutsos en el seu poema Diàleg dels morts, publicat el 1833. Evangelos Zappas, un ric filantrop grecoromanès, escrigué al rei Otó I de Grècia el 1856 per oferir-li finançar la recuperació permanent dels Jocs Olímpics. Zappas patrocinà els primers Jocs Olímpics el 1859 (coneguts com a «Jocs Olímpics de Zappas»), els quals foren celebrats a la plaça de la ciutat d'Atenes. Els atletes participants eren provinents de Grècia i de l'Imperi Otomà. Zappas també finançà la restauració de l'antic estadi Panathinaikó per tal que pogués acollir tots els futurs Jocs Olímpics.
L'estadi acollí els Jocs Olímpics el 1870 i el 1875. El 1870 hi assistiren 30.000 espectadors; pel que fa al 1875, no es disposa de les dades d'assistència. El 1890, després d'assistir als Jocs Olímpics de la Wenlock Olympian Society, el baró Pierre de Coubertin fundà el Comitè Olímpic Internacional (COI). Coubertin amplià les idees i treball de Brookes i Zappas amb l'objectiu d'establir uns Jocs Olímpics rotatius internacionals que tinguessin lloc cada quatre anys. Presentà aquestes idees durant el primer Congrés Olímpic del recentment fundat Comitè Olímpic Internacional. Aquesta trobada fou celebrada del 16 al 23 de juny de 1894 a la Universitat de París. El darrer dia del congrés es decidí que els primers Jocs Olímpics –sota els auspicis del COI– se celebrarien a Atenes el 1896. El COI elegí l'escriptor grec Dimítrios Vikelas com el seu primer president.
Els Jocs de 1896
miniatura|La cerimònia d'obertura a l'estadi Panathinaikó Els primers Jocs celebrats sota els auspicis del COI foren acollits per l'estadi Panathinaikó atenenc l'any 1896. Els Jocs reuniren 14 nacions i 241 atletes que competiren en 43 esdeveniments. Zappas i el seu cosí Konstandinos Zappas havien deixat al govern grec un fons per finançar els Jocs Olímpics futurs, el qual fou utilitzat per ajudar a finançar els Jocs de 1896. George Averoff contribuí de manera generosa a la restauració de l'estadi durant la preparació dels Jocs. El govern grec també aportà finançament, el qual esperaven recuperar gràcies a la venda d'entrades i a la venda del primer conjunt de segells commemoratius olímpics.
Els funcionaris grecs i el públic estaven entusiasmats davant l'experiència d'acollir uns Jocs Olímpics. Aquest sentiment era compartit per molts dels atletes, els quals fins i tot demanaren que Atenes fos la ciutat amfitriona permanent dels Jocs. El COI, però, tenia previst celebrar els següents Jocs en diferents ciutats del món: els segons Jocs Olímpics foren celebrats a París.
Canvis i adaptacions