Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU; ; ), actualment Tell al-Muqayyar (, ‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.
Ur apareix com una de les principals i més poderoses ciutats sumèries del mil·lenni aC, com il·lustren els sepulcres reials i el ric mobiliari funerari que s'hi va exhumar. Durant el aquesta ciutat va ser la capital d'un poderós imperi, dirigit pels reis de la tercera dinastia d'Ur. Aquest últim va construir monuments remarcables al santuari del gran déu de la ciutat, el Déu-Lluna, anomenat Nanna en sumeri i Sin en accadi. Continua sent una ciutat important a principis del mil·lenni aC els nombrosos descobriments de construccions i tauletes cuneïformes realitzades per a aquest període pels equips arqueològics liderats per Leonard Woolley, que va explorar les seves ruïnes entre 1922 i 1934. Ur continua sent una ciutat bastant rellevant tot i el declivi durant el mil·lenni aC, abans del seu abandonament cap al . La Bíblia, «Ur de Caldea» es presenta com la ciutat natal del patriarca Abraham.
Excavacions esquerra|miniatura|Fotografia aèria del barri sagrat del jaciment d'Ur en el període de les excavacions britàniques, 1927. miniatura|Ruïnes d'Ur l'any 1970 vistes des del cim del zigurat. Visitat pel viatger italià Pietro della Valle, que hi va recollir alguns maons i altres objectes inscrits,A. Invernizzi, « La découverte d'Ur par Pietro della Valle », dans C. Breniquet et C. Kepinski (dir.), Études mésopotamiennes, Recueil de textes offerts à Jean-Louis Huot, Paris, 2001, p. 243-248 Tell al-Muqayyar va ser examinat per primera vegada el 1854 pel cònsol britànic de Bàssora, John George Taylor, en nom del Museu Britànic. A partir de les inscripcions que Taylor hi havia trobat, Henry Rawlinson va identificar el lloc com l'antiga ciutat d'Ur, ràpidament relacionada amb «Ur de Caldea», lloc d'origen d'Abraham segons la Bíblia. Alguns arqueòlegs de la Universitat de Pennsilvània van fer-hi exploracions més tard. El lloc va ser examinat l'any 1918 per R. Campbell Thompson a petició del Museu Britànic. L'any següent, H. R. Hall va fer-hi excavacions al mateix temps que als jaciments propers d'Èridu i El Obeid. El 1922, una operació conjunta del Museu Britànic i la Universitat de Pennsilvània va planificar una nova excavació del jaciment, sota la direcció de l'arqueòleg britànic Leonard Woolley. Hi va fer dotze campanyes, fins que l'any 1934 va decidir interrompre les operacions per fer les tasques de publicació. Woolley va ser ajudat notablement pel seu compatriota Max Mallowan de 1925 a 1931. Els principals monuments del barri sagrat de la ciutat van ser descoberts durant períodes de més de 2000 anys. Aquí es va fer un dels descobriments més espectaculars del Pròxim Orient: el del cementiri reial i els objectes de luxe que s'hi van exhumar. Els resultats de les excavacions es van publicar gradualment al llarg de trenta anys, en la sèrie de treballs Ur Excavations (sobre excavacions arqueològiques) i Ur Excavations Texts (tauletes exhumades al jaciment), mentre que Woolley va escriure diverses obres de divulgació sobre els seus descobriments. El Museu Britànic i el Museu d'Arqueologia i Antropologia de la Universitat de Pennsilvània han creat un lloc web que finalment hauria de presentar tots els resultats de les excavacions: notes de camp, fotografies, mapes, cartes, etc.. UrCrowdsource
Molt després de la fi de les excavacions angloamericanes, les autoritats iraquianes van emprendre la restauració d'alguns edificis, entre ells el gran zigurat. Després de la invasió de l'Iraq el 2003, el lloc va ser ocupat temporalment per l'exèrcit estatunidenc, i retornat a les autoritats iraquianes el 2009.. El jaciment arqueològic, però, va patir danys a causa de l'estacionament proper de les tropes iraquianes i dels combats que hi van tenir lloc, inclosos els bombardejos. F. T. Schipper, « », dans American Journal of Archaeology 109/2, 2005, p. 253-255 Les ruïnes estan subjectes a més a l'erosió que amenaça la seva existència, fet que ha portat a l'establiment d'un programa de rescat.
Des del 2011 al 2012, les excavacions s'han reprès a la regió d'Ur, primer en petits jaciments als afores de l'antiga metròpoli (Tell Sakhariya, Tell Khaiber, Abu Tbeira), llavors des del 2015 al mateix lloc d'Ur, sota la direcció d'Elizabeth Stone.
Èpoques arcaiques El període protohistòric és molt poc conegut, igual que en la majoria dels grans jaciments arqueològics de l'antiga Baixa Mesopotàmia. No obstant això, les excavacions i els textos antics mostren que Ur va tenir un gran paper des dels primers temps en la història de Mesopotàmia. És un lloc de culte important, la ciutat del déu de la lluna Sin, un dels més importants del panteó mesopotàmic. També és un centre de poder polític, d'on han sorgit diversos sobirans importants. Ur és, doncs, així com les veïnes Èridu, Uruk, Lagaix o fins i tot Nippur, una de les principals ciutats de la civilització sumèria que es desenvolupa durant el mil·lenni i exerceix una influència considerable sobre tot l'Orient Mitjà. Els descobriments fets a Ur il·lustren bé les característiques d'aquesta civilització, ja sigui el seu art, l'arquitectura, l'organització política, econòmica i social, la cultura i la religió.
Els primers temps d'Ur miniatura|Situació d'Ur a la Baixa Mesopotàmia al mil·lenni aC. Diversos sondejos realitzats al jaciment de Tell al-Muqqayar han revelat que ha estat habitat des de l'període Obeid (ca. 5000–3750 aC, que pren el nom d'una ciutat situada a sis quilòmetres a ponent, que en temps històrics va ser un suburbi d'Ur).Obeïd està situat a segons . M. Sauvage, « Obeid (ville) », a L'estratigrafia d'alguns dels sondeigs va revelar un nivell particular de dipòsit, provocat per l'acció de l'aigua. Aquesta capa d'argila pura es troba entre dos nivells arqueològics, el seu gruix màxim arriba als . Aquesta observació va portar Woolley a associar el seu descobriment amb les històries del Diluvi presents en diversos textos mesopotàmics i a la Tanmateix, podria tractar-se d'un dipòsit aportat per una riuada ordinària, o fins i tot per l'acció del vent, o fins i tot per la pujada de les aigües del golf.. . S. Lloyd, « Ur-al 'Ubaid, 'Uqair and Eridu. An Interpretation of Some Evidence from the Flood-Pit », dans Iraq 22, Ur in Retrospect, In Memory of Sir C. Leonard Woolley, 1960, p. 23-31. C. E. Larsen, « The Mesopotamian Delta Region: A Reconsideration of Lees and Falcon », dans Journal of the American Oriental Society 95, 1975, p. 43-57. També s'han descobert algunes tombes del període Obeid. Malgrat això, la major part de la informació relativa a aquest període prové del jaciment proper d'Obeid.
Els nivells dels períodes següents, els d'Uruk (ca. 3900–3100) i Jemdet Nasr (ca. 3100–2900), es coneixen per sondejos que van donar restes de construccions i alguns objectes. Woolley ha datat un ric cementiri del període de Jemdet Nasr, però després de reexaminar les dades es va trobar que abastava un període més ampli des del període Uruk fins a les primeres dinasties arcaiques.. S. Kolbus, « Zur Chronologie des sog. Ǧamdat Naṣr-Friedhofs in Ur », dans Iraq 45/1, 1983, p. 7-17 També s'han trobat maons i cons d'argila característics dels períodes Uruk i Jemdet Nasr sota el zigurat posterior del santuari de Nanna, la qual cosa indica que aquest ja devia tenir un conjunt monumental. L'espai construït ocupava aleshores unes deu a quinze hectàrees, en una plana que es va anar poblant cada cop més amb l'ampliació de les zones de regadiu. esquerra|miniatura|Segell de la porta on s'han imprès els segells de les ciutats. DA I, ca. 2900–2750 aC. Museu Britànic. miniatura|Placa de pedra perforada que mostra dues escenes de libació davant una divinitat (probablement Nanna) i un temple. DA IIIA, ca. 2500 aC. Museu Britànic. El període següent, el de les dinasties arcaiques (DA, ca. 2900-2340) està més ben documentat. La ciutat va viure una forta expansió al començament del mil·lenni, passant a aproximadament 20 ha, tot romanent organitzada al voltant del seu nucli urbà. Els jaciments veïns també van experimentar una forta expansió, tal com van revelar les prospeccions arqueològiques que van permetre identificar diversos pobles. Un d'ells, situat a Sakheri Sughir, va ser breument excavat i representa un jaciment d'unes 1,5 ha, amb un recinte i situat a la vora d'un canal, a uns 8 km al nord d'Ur. S'hi van excavar diversos habitatges amb de planta tripartida ocupats llavors per una comunitat de pagesos (potser una quinzena de famílies).. Id., The Administration of Rural Production in an Early Mesopotamian Town, Ann Arbor, 1969. A prop del complex sagrat del centre de la ciutat, els arqueòlegs van excavar un abocador, anomenat Seals Impressions Strata (SIS) a causa de les nombroses impressions de segells cilíndrics que s'hi van trobar al costat de ceràmica i tauletes.Voir notamment R. Zettler, « Pottery profiles reconstructed from jar sealings in the lower seal impression strata (SIS 8–4) at Ur, New evidence for dating », dans A. Leonard Jr. et B. B. Williams (dir.), Essays in Ancient Civilizations Presented to Helene J. Kantor, Chicago, p. 369–387 Daten, doncs, de l'època dinàstica arcaica les primeres inscripcions descobertes al jaciment (finals de DA I o inicis de DA II, ca. 2800–2700). Aquestes impressions de segell permeten conèixer bé la glíptica de l'època i apropar-se a l'univers simbòlic dels sumeris d'aquesta època.P. Amiet, La glyptique mésopotamienne archaïque, Paris, 1980 Algunes impressions de segells porten els noms de ciutats de Sumer, i s'utilitzaven per segellar gerres o portes d'Ur, però també altres jaciments com Jemdet Nasr (per al període anterior). R. Matthews, Cities, Seals and Writing, Archaic Seals Impressions from Jemdet Nasr and Ur, Berlin, 1993 Aquests segells representen diverses ciutats de la Baixa Mesopotàmia, en un ordre de vegades predefinit, que a Jemdet Nasr situa Ur en primera posició (davant de Nippur, Larsa i Uruk), demostrant potser que exerceix una mena de preeminència. Això seria l'evidència d'una associació de ciutats, encara que se'n desconegui la finalitat exacta: seguint l'exemple del que succeeix sota la Tercera dinastia d'Ur amb el sistema bala, s'ha suposat que es tractava d'una mena d'amfictionia que agrupava les principals ciutats sumèries en la participació en el culte de determinades divinitats (Inanna d'Uruk n'era la millor candidata), oferint-hi sacrificis. P. Steinkeller, « Archaic City Seals and the Question of Early Babylonian Unity », dans T. Abusch (dir.), Riches Hidden in Secret Places, Ancient Near Eastern Studies in Memory of Thorkild Jacobsen, Winona Lake, 2002, p. 249-257