Christo (n. Gàbrovo, Bulgària, 13 de juny de 1935 - Nova York, 31 de maig de 2020BBC News 31-05-2020) i Jeanne-Claude (n. Casablanca, Marroc, 13 de juny de 1935 - 18 de novembre de 2009) foren un matrimoni d'artistes que realitzà instal·lacions artístiques ambientals (art natura).
Es caracteritzaren, principalment, per utilitzar tela per a embolicar gegantins edificis o cobrir extenses àrees públiques.
Van realitzar les seues instal·lacions en diferents països: l'any 1972 van folrar l'edifici del Reichstag d'Alemanya i el 1985 van cobrir el Pont Neuf de París. També van construir una cortina de 39 quilòmetres de llarg, anomenada Running Fence, en la comuna francesa de Marin el 1973. Els seus darrers projectes van ser The Gates (2005), que va consistir en instal·lar 7.503 marcs metàl·lics en el Central Park de Nova York, The flotating Piers (2016) i The London Mastaba (2018).
Christo miniatura|1972
Christo, l'artista primordial i dissenyador dels projectes del duo, va nàixer el 13 de juny de 1935 a Gàbrovo, Bulgària. Son pare, Vladimir Javacheff, era científic i sa mare, Tsveta Dimitrova, era secretària de l'Acadèmia de Belles Arts de Sofia. Els artistes de l'Acadèmia que visitaven la seua família van observar el talent artístic de Christo a una primerenca edat.
Per part de son pare, Christo era descendent d'un immigrant alemany a Bulgària. El besavi de Christo, l'alemany Friedrich Fischer, havia inventat un sistema modern per a la producció massiva de rodaments. Fischer va enviar el seu fill -l'avi de Christo, Vitus Fischer- a Bulgària per a inaugurar la primera fàbrica de rodaments d'Europa de l'Est. Després de col·lapsar el projecte (14 obrers búlgars van morir en un accident a la fàbrica) i en veure que la policia local el mirava amb recel, Vitus Fischer va canviar la seua identitat per la de Dmitri Javacheff, nom d'un dels treballadors que van morir en l'accident. Amb la seua nova identificació, Vitus es va reincorporar a la societat com un búlgar comú i corrent i va començar a treballar en un negoci de producció de llet. El fill de Dmitri, Vladimir Javacheff, va mostrar les aptituds tecnològiques del seu avi i es va convertir en un científic acadèmicament reeixit a Bulgària, tot i que encara era pobre.
Christo es va adonar dels seus orígens alemanys a la dècada dels 1970 i, després d'un breu juí en les corts de la llavors Alemanya Occidental, va ser indemnitzat amb el 49% del patrimoni de Friedrich Fischer. Encara que açò faria de Christo un milionari, ell va decidir viure modestament amb una part del que produïa la seua obra artística, donant la majoria dels seus ingressos i tota la seua herència a organitzacions de caritat.
En la seua joventut, Christo es va interessar en el teatre i en les obres de Shakespeare. El 1953, va ser admès en l'Acadèmia de Belles Arts, però es va desil·lusionar de l'estricte currículum imposat pel Partit Socialista de l'època. Va estudiar Art a l'acadèmia de Sofia des de 1952 fins a 1956 i un altre any més a Praga, Txecoslovàquia. El 1957, Christo va fugir de l'estat socialista amagant-se en un camió que transportava medicines a Àustria.
Christo es va instal·lar ràpidament a Viena i es va matricular a l'Acadèmia Vienesa de Belles Arts. Després de només un semestre allí, va viatjar a Ginebra i després es va mudar a París. A causa del viatge, va perdre la ciutadania i es va convertir en una persona apàtrida. La seua vida a París es va caracteritzar per la carència econòmica i l'aïllament social, que va ser incrementat per la seua dificultat per a aprendre el francès. Va guanyar diners pintant retrats, la qual cosa va comparar amb la prostitució. En visitar les galeries i museus de la ciutat, es va inspirar en l'obra de Joan Miró, Nicholas de Stael, Jackson Pollock, Jean Tinguely i principalment en la de Jean Dubuffet.
El gener de 1958, Christo va fabricar la seua primera peça "d'art embolicat": va cobrir un pot de pintura buit amb un llenç remullat en acrílic. Ho va amarrar i va pintar amb goma d'apegar, arena i pintura d'automòbil. Un empresari alemany, anomenat Dieter Rosenkranz, va comprar diverses obres xicotetes "embolicades" per Christo. Va ser a través de Rosenkranz que Christo va conèixer l'artista francès Yves Klein i l'historiador de l'art Pierre Restany.
Jeanne-Claude Jeanne-Claude va néixer el mateix dia que Christo (13 de juny de 1935) a Casablanca, el Marroc. Sa mare, Précilda, tenia 17 anys quan es va casar amb el pare de Jeanne-Claude, el Major Léon Denat. Précilda i Léon es van divorciar poc de temps després del naixement de Jeanne-Claude. Durant la Segona Guerra Mundial, Jeanne-Claude va viure amb la família de son pare mentre la seua mare combatia a la Resistència francesa. Després de finalitzar la guerra el 1945, Précilda va trobar a Jeanne-Claude emocionalment pertorbada i desnodrida.
El 1946, Précilda va contraure noces amb l'influent General Jacques de Guillebon. La família va viure a París des de 1945 fins a 1952, traslladant-se a Tunis el 1952 i tornant a París el 1957.
La parella Christo i Jeanne-Claude es van conèixer el 1958, quan ell va ser l'encarregat de pintar un retrat de sa mare, Précilda de Guillebon. Inicialment, Christo es va sentir atret per la germanastra de Jeanne-Claude, Joyce. Jeanne-Claude estava compromesa amb Philippe Plachon. Al cap de poc d'haver-se casat amb ell, va quedar embarassada de Christo. Encara que estava casada amb Plachon, Jeanne-Claude el va abandonar immediatament després del viatge de noces. El fill de Christo i Jeanne-Claude, Cyril, va nàixer l'11 de maig de 1960. Els pares de Jeanne-Claude estaven molestos amb la relació, particularment pels humils orígens de Christo. Malgrat l'adversitat, la parella va contraure matrimoni el 28 de novembre de 1962.
El 1959, Christo va canviar el seu enfocament als objectes embolicats. En lloc d'adornar el material envoltant-lo amb goma d'apegar i arena, el va mantenir intacte. L'any següent, va deixar de pintar per complet i va finalitzar la seua sèrie Inventory.
El 1961, Christo va embolicar barrils al port alemany de Colonia. Aquest projecte es va convertir en el primer on Christo cobria objectes de gran grandària. El 1962, la parella va enfrontar el seu primer projecte monumental, Rideau de Fer (Cortina d'Acer, en francés). Sense advertir a les autoritats i com una declaració en contra del Mur de Berlín, van bloquejar amb barrils de petroli la Rue Visconti, un xicotet carrer sobre el Riu Sena. Jeanne-Claude va persuadir als policies, aconseguint que l'obra artística romanguera al lloc durant algunes hores. Encara que Christo duia a terme simultàniament la seua primera exhibició en una galeria, va ser el projecte Visconti el que el va donar a conèixer a París.
El febrer de 1964, Christo i Jeanne-Claude arribaren a Nova York. Després d'una breu gira per Europa, es van establir als Estats Units el setembre d'aquell any. Encara que eren pobres i amb un deficient maneig de l'idioma anglès, Christo va exposar el seu treball en diverses galeries, incloent-hi la Galeria Leo Castelli a Nova York i la Galeria Schmela a Düsseldorf, Alemanya. Christo va començar a embolicar aparadors de botigues. La venda dels aparadors va ajudar a finançar deutes i altres projectes artístics de la parella. El següent treball, un paquet de 1.200 metres cúbics, va ser construït amb la col·laboració d'estudiants entusiastes. Al començament de 1968, Christo i Jeanne-Claude van abandonar la Galeria Leo Castelli per a mantenir la seua autonomia.
Treballs a gran escala Documenta 4 El 1968, Christo i Jeanne-Claude van tindre l'oportunitat de participar en Documenta 4 a Kassel, Alemanya. En aquesta ocasió, el projecte era visible a una distància de 25 quilòmetres. Els primers intents van fallar quan la superfície de polietilè es va malmetre mentre era hissada. Després de repetides reparacions i usant les dues grues més grans d'Europa, el projecte finalment es va fer realitat. El paquet tubular va romandre allí durant dos mesos i va tindre un valor de 70.000 dòlars, suma difícil de reunir per a Christo i Jeanne-Claude.
Wrapped Coast (Costa Embolicada) El 28 d'octubre de 1969, Jeanne-Claude i Christo van estrenar aquest projecte a la costa de Little Bay de Sydney (Austràlia), amb la col·laboració de cent trenta ajudants que van dedicar disset mil hores de treball per embolicar-la. El projecte va necessitar 9.300 metres quadrats de tela sintètica i 56 quilòmetres de soga. Malgrat la resistència inicial de les autoritats i el públic, les reaccions van ser majoritàriament positives.
Valley Curtain (Cortina de la Vall) miniatura|alt=An enormous volume of fabric hangs from a wire across a valley. I the foreground is a telephone pole and several people looking up.|Valley Curtain 1972 (US)
El 1970, Christo i Jeanne-Claude van començar a preparar-se per al projecte Valley Curtain. Un drap de 400 metres de llarg seria estirat a través del Rifle Gap, una vall de les Muntanyes Rocoses, prop de Rifle, Colorado. La realització de l'obra va ser complicada a causa dels $230.000 (dòlars nord-americans) que van haver de reunir i les protestes d'alguns grups ambientalistes. El projecte va requerir 14.000 metres quadrats de drap per a ser penjat en un cable d'acer, el qual estava subjecte a barres metàl·liques fixades en ciment en cada vessant. També van ser necessàries dues-centes tones de formigó, que van haver de ser transportades a mà, en poals, costa amunt.
El pressupost va augmentar a $400.000, cosa que va causar a Christo i a Jeanne-Claude problemes addicionals amb el finançament. Finalment, es van vendre suficients peces d'art per a reunir els diners. El 10 d'octubre de 1971, la cortina taronja estava preparada per a ser penjada, però estava esgarrada a causa del vent i les roques. Mentre es fabricava una segona cortina, Christo va rebre la resposta d'un arquitecte de Berlín per a poder embolicar l'edifici del Reichstag. El 10 d'agost de l'any següent, el segon intent de penjar la cortina va ser un èxit, encara que va haver de ser retirada 28 hores més tard a causa de l'aproximació d'una tempesta.
Running Fence (Tanca Corredissa) El 1973, després de 17 anys com apàtrida, Christo es va convertir en ciutadà nord-americà. Aqueix mateix any, va començar a planejar l'obra Running Fence: una tanca feta amb pals i cables d'acer coberta per un vel, que s'estenia pel paisatge fins al mar. La tanca mesurava 5,5 metres d'alt i 40 quilòmetres de llarg. Per al projecte, es va haver de convèncer els treballadors agrícoles de l'àrea afectada i obtenir el permís de les autoritats, per la qual cosa Christo i la seua esposa van contractar a nous advocats. A finals de 1974, Christo va traçar el trajecte de la tanca amb estaques de fusta. El 19 d'abril de 1976, el projecte finalment va començar després d'una extensa lluita contra la burocràcia. Van ser necessaris aproximadament, 200.000 metres quadrats de niló, 2.050 pals d'acer i 145 quilòmetres de cable d'acer. El 10 de setembre de 1976 l'obra estava acabada. No obstant això, Christo i Jeanne-Claude van haver de pagar una multa de $60.000 per no tenir el permís de les autoritats.
Wrapped Walk Ways (Passarel·les Embolicades) El 1977, Christo i Jeanne-Claude estaven tornant préstecs i tractaven d'estalviar el màxim de diners. No obstant això, van continuar planejant futurs projectes. El novembre d'aqueix any, Christo es va reunir amb els seus pares, i veié sa mare per primera vegada després de 20 anys.
Amb l'obra Wrapped Walk Ways, Christo i Jeanne-Claude van cobrir 4,5 quilòmetres de passarel·les en el Parc Lloe's, ubicat en Kansas City, Missouri. El projecte va requerir 12.500 metres quadrats d'un niló brillant de color groc safrà. L'octubre, els vianants fruïren de l'obra durant dues setmanes. El cost del projecte va ascendir a $130.000.
Surrounded Islands (Illes Rodejades)