Els drets del col·lectiu LGBT al món varien en funció de la legislació de cada país. En l'actualitat existeix una enorme varietat en la legislació sobre els drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals, trans, intersexuals i queer al món, però aquestes diferències han estat presents al llarg de la història de les civilitzacions humanes.
Història miniatura|Protestes a favor dels drets dels homosexuals a Nova York el 1976. Les dades arqueològiques més antigues on es pot interpretar connotacions homoeròtiques apunten cap al 12.000 aC. Civilitzacions antigues de l'Índia, Egipte, Grècia o Amèrica ens han deixat restes de períodes on l'homosexualitat es retratava a la ceràmica, l'escultura, la pintura… S'entén que en diversos períodes de la història l'homosexualitat va ser admesa en algunes civilitzacions. El primer codi penal que punia l'homosexualitat va ser editat a l'Imperi de Genguis Kan, i prohibia la sodomia amb la pena de mort. A Occident les primeres promulgacions de lleis que punien la sodomia daten de1533 a través de la publicació pel Rei Enric VIII d'Anglaterra del codi "Buggery Act" o a través dels canvis en el Codi Penal de Portugal, també el 1533, per influència de la Inquisició. Lleis que prohibien la sodomia, sobretot a les relacions homosexuals, s'aniran promulgant a molts països occidentals. Si tenim en compte que tant Anglaterra, Portugal com Castella eren grans potències colonials en aquella època, les lleis que prohibien les relacions homosexuals també es varen imposar a les seves colònies. En aquest mateix sentit a Alemanya s'edita el Paràgraf 175 el 1871; aquest paràgraf, tot i les temptatives de treure'l del codi penal el 1907 i 1929, va ser emprat pel nazisme per a castigar també els homosexuals. Després de la caiguda del règim de Hitler els homosexuals condemnats varen deixar els camps de concentració però varen haver de complir les penes previstes pel Paràgraf 175.
A poc a poc els moviments gais varen començar a desemmascarar els pressuposts erronis sobre la seva vida, els seus sentiments i les seves accions. Una de les protestes pioneres pels drets dels homosexuals es va celebrar a Nova York el 1976. El 15 de desembre de 1973 l'American Psychiatric Association ja havia retirat l'homosexualitat de la llista de malalties mentals. L'exclusió de l'homosexualitat com a malaltia mental fou revisada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el dia 17 de maig de 1990 i ratificada el 1992.
El canvi de considerar l'homosexualitat com una malaltia mental a considerar-la un comportament sexual possible entre éssers humans va ser fonamental perquè diversos països poguessin canviar les lleis que castigaven l'homosexualitat, garantint en qualcuns casos els mateixos drets oferts als heterosexuals.
Principals drets reivindicats
miniatura|300px|Legislació sobre la identitat i l'expressió de gènere al món Els drets reivindicats varien d'un país a l'altre i fins i tot entre segments de les comunitats LGBT. Als països que preveuen la pena de mort per a les relacions homosexuals és normal que els defensors dels drets LGBT hi demanin una revisió de la rigidesa de les penes aplicables. De la mateixa manera, homosexuals de qualcuns països poden ser més propensos a defensar drets civils com el dret al matrimoni o a l'herència de béns, mentre que les persones transgènere poden ser més propenses a defensar drets com la llibertat d'expressió de gènere, els tractaments quirúrgics de reassignació de sexe, hormonals i la modificació de nom i sexe legals als registres civils. Simplificant, aquestes reivindicacions podem resumir: El dret a la vida, independentment de l'orientació sexual, la identitat de gènere, la identitat sexual… El dret a la integritat social, refusant totes les formes de prejudicis entre homes, dones, gais, lesbianes, bisexuals, transgènere, etc. Els drets civils, inclòs el dret al matrimoni civil i a la parella de fet entre persones del mateix sexe, incloent els drets de pensió, herència, adopció, etc. que ordinàriament són garantits a les unions heterosexuals. El dret de tractament mèdic, amb què persones transgènere cerquen ser ateses pels organismes de salut públics per a realitzar els tractaments hormonals i/o quirúrgics que condicionin les seves identitats. El dret a revisar el nom i el sexe en els registres civils per el col·lectiu transgènere.
Lluita contra la discriminació Molts països occidentals han legalitzat l'homosexualitat, seguint recomanacions del Parlament Europeu i del Consell d'Europa.
Equiparació de drets amb els heterosexuals Unió civil
La unió civil és un dels diversos termes (en la Ciutat de Mèxic existeixen, des del 9 de novembre del 2006, les denominades societats de convivència, concepte que s'aplica no només a parelles home-home i dona-dona, sinó a qualsevol altre parell de persones que, per raons fins i tot no relacionades amb la seva preferència sexual, viuen juntes) usats per a un estat civil similar al matrimoni, creats sobretot per permetre l'accés de les parelles homosexuals als avantatges de les quals gaudeixen els matrimonis heterosexuals. En alguns llocs es disposa també d'unions civils per als heterosexuals que no desitgen formalitzar la seva relació en un matrimoni. Aquestes unions heterosexuals reben el nom legal d'unió lliure. Aquestes unions arriben a ser, en alguns estats, idèntiques al matrimoni, del que només es diferencien en el nom. Les unions civils són regulades en Israel, Hongria, França, Portugal, Croàcia, Luxemburg, Regne Unit, Andorra, Nova Zelanda, República Txeca, Xile, Colòmbia, en alguns estats dels Estats Units (estats de Hawaii, Califòrnia, Districte de Columbia, Maine, Nova Jersey, Washington, Maryland, Oregon, Colorado, Nevada i Illinois, així com en diversos comtats), Itàlia, San Marino, Suïssa (cantons de Ginebra, Zuric, Neuchâtel, Friburg), en part d'Austràlia (estat de Tasmània), en part de Mèxic (Ciutat de Mèxic i l'estat de Coahuila) i al Brasil.
Matrimoni homosexual
El matrimoni homosexual és el reconeixement social, cultural i jurídic que regula la relació i convivència de dues persones del mateix sexe, amb iguals requisits i efectes que els existents per als matrimonis entre persones de diferents sexes. Aquest és el pas més avançat per al total equiparamiento de drets i deures entre els ciutadans homosexuals i heterosexuals, i s'ha aprovat en els Països Baixos (2001), Bèlgica (2002), Espanya (2005), Canadà (2005), Sud-àfrica (2006), Noruega (2008), Suècia (2009), Portugal (2010), Islàndia (2010), Argentina (2010), Dinamarca (2012), Uruguai (2013) Estats Units (2015) i, com ja es va esmentar en la secció prèvia, a Mèxic existeix, també des de 2006, la trucada Llei de Societat de Convivència. En altres estats l'assumpte està en debat.
miniatura|Manifestant del Fòrum de la Família contra el matrimoni homosexual a Espanya. Aquest és un debat vigent en la resta dels països occidentals, com Estats Units. En aquests debats, habitualment solen estar a favor els sectors progressistes de la societat, és a dir, aquelles organitzacions que estan en pro dels drets de la comunitat LGBT (lèsbic-gai-bisexual-transgènere) i els partits polítics progressistes (la qual cosa no és sinònim d'esquerres, necessàriament), entre els quals es troben majoritàriament els socialdemòcrates, els ecologistes, els centristes i els liberals. En contra del plantejament de canvis en la legislació es troben els sectors conservadors de la societat (les esglésies catòlica com protestant i ortodoxa, principalment), així com dels partits polítics que defensen els seus ideals i/o les maneres de vida tradicionals (els d'ideologies conservadores, nacionalistes o d'extrema dreta) i organitzacions del mateix entorn.
Arguments a favor: principalment, els qui tenen una postura a favor de la reforma al·leguen que regularitzant el matrimoni homosexual es concedeixen nous drets a un grup de ciutadans (els homosexuals i bisexuals) que fins a aquest moment no tenen/tenien, incomplint d'aquesta manera en alguns casos la Constitució o la legislació vigent (en condemnar la desigualtat i la discriminació, mentre que alguns dels ciutadans no es poden casar amb la persona que volen, mentre una altra part sí que ho poden fer). Amb aquesta extensió de drets, argumenten, no es veuen afectades les llibertats d'altres ciutadans. Arguments en contra: solen afirmar que existeix únicament un tipus de família i no diversos tipus, i la seva definició de família diu que es tracta d'una unitat destinada a la procreació i, atès que una parella d'homes, el mateix que una parella de dones, no poden procrear a través dels mitjans "naturals" (els tradicionals), per tant la família queda restringida a la unió d'un home amb una dona. Un altre argument posat en la palestra durant aquests debats és l'arrel etimològica de la paraula matrimoni, que prové del llatí, matri-monium, i significa "unió d'home i dona concertada mitjançant determinats ritus o formalitats legals" Aquest segon argument està especialment orientat en no acceptar que aquestes unions siguin anomenades matrimoni sinó més aviat d'una altra manera, mantenint no obstant això la major part dels drets que això implica.
Adopció de fills per part de parelles homosexuals miniatura|Una parella homosexual cuidant un nadó. L'adopció de fills per part de parelles homosexuals està autoritzada per llei en un reduït nombre de territoris europeus, nord-americans, i països com Argentina. Dona l'oportunitat a les parelles d'homosexuals de tenir fills, reconeixent-los a tots dos com a pares o mares legals. Aquesta ampliació de drets no sol tenir tant suport popular com altres mesures d'ampliació de drets als membres d'aquest col·lectiu (tals com el matrimoni homosexual), malgrat la qual cosa més del 50 per cent (més de la meitat) de la població de Suècia i dels Països Baixos està d'acord amb aquesta mesura.
L'opinió mèdica està dividida sobre aquest tema: per exemple, alguns consideren que l'important per a un correcte creixement dels menors no és el sexe dels pares, sinó l'afecte donat als seus fills. Importants associacions d'especialistes, com l'Associació Nord-americana de Pediatria o el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Madrid, es mostren a favor, i diversos estudis científics sobre aquest tema no han trobat que hi hagi cap desavantatge ni deterioració en el desenvolupament psicològic (ni intel·lectual ni emocional) en els nens o nenes criats per una parella d'homes o per una parella de dones. No obstant això, persones com Dale O'Leary, escriptora i investigadora de l'Associació Mèdica Catòlica dels Estats Units, consideren que existeixen riscos per a un nen el ser adoptat per parelles homosexuals.Entrevista a investigadora Dale O'Leary sobre l'adopció per homosexuals
Visió general per continents Nota:La categorització per colors en els esquemes de més avall només s'ha de prendre com una guia ràpida, de cap manera com a fruit d'un estudi rigorós. Els criteris emprats són els següents: Vermell intens: Països que castiguen l'homosexualitat amb la pena de mort o la cadena perpètua. Vermell clar: Països que castiguen l'homosexualitat amb penes que no són ni la pena de mort ni la cadena perpètua. Verd clar: Països que compleixen almanco una de les tres dades analitzades considerades positives cap al col·lectiu LGBT (aprovació d'algun tipus d'unió homosexual, adopció o lleis contra l'homofòbia). Blau cel: Països que compleixen almanco dues de les tres dades analitzades considerades positives cap al col·lectiu LGBT (aprovació d'algun tipus d'unió homosexual, adopció o lleis contra l'homofòbia). Blau cel intens: Països que equiparen les unions homosexuals amb les heterosexuals, a més de tenir lleis contra l'homofòbia.