Els mecòpters (Mecoptera, gr. mecos, "llarg" i pteron, "ala") són un ordre d'insectes endopterigots, amb el cos tubuliforme i el cap summament allargat formant una mena de bec, i quatre ales membranoses. Els òrgans reproductors d'alguns mascles recorden el postabdomen dels escorpins, per la qual cosa també són coneguts amb la denominació de mosques escorpí. Malgrat això, els mecòpters són totalment inofensius.Blas, M. et al. 1987. Artròpodes (II). Història Natural dels Països Catalans, 10. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 547 pp. Inclou al voltant de 757 espècies.

Aquests insectes normalment es troben en les zones boscoses humides (sovint prop de cursos aquàtics) amb abundant vegetació, les femelles dipositen els seus ous en el sòl, i les larves s'alimenten en general de les fulles en descomposició i de les matèries que formen l'humus en general. Algunes espècies són capaces d'atacar a altres insectes als quals devoren, i amb freqüència se'ls veu penjant de les seves potes anteriors, agafades a les fulles o branques, prestes a agafar amb les posteriors petits insectes o aranyes. Algunes espècies de mecòpters s'alimenten de nèctar i també mengen pètals de flors; les seves larves, en canvi, es nodreixen d'una gran varietat de fulles de plantes comunes. No es troben actius durant la major part de l'any.

Característiques El cap dels mecòpters és molt allargat, en forma de bec o rostre dirigit cap avall, cònic, format pel clipi i el labre, cosa que és un tret característic d'aquest ordre; les antenes són moniliformes i multiarticulades; tenen dos ulls compostos grans i de vegades tres ocel·les; les peces bucals són mastegadores. El protòrax és petit i transvers, i el pterotòrax (meso + metatòrax) està ben desenvolupat. Les potes són llargues, raptores, o adaptades a la marxa o al salt. Tenen quatre ales similars entre si; són grosses, allargades i estretes, i poden ser transparents o presentar taques fosques; en repòs es disposen horitzontalment sobre l'abdomen o bé plegades a ambdós costats; en alguns casos poden ser reduïdes o absents.

Les larves són terrestres i eruciformes.

Biologia i ecologia Els mecòpters es troben normalment a les zones boscoses humides, les femelles dipositen els seus ous en el sòl, i les larves s'alimenten normalment de les fulles en descomposició i de les matèries que formen el mantell. Algunes espècies són capaces d'atacar altres insectes als quals devoren, i amb freqüència se les veu penjant de les seves potes anteriors, agafades a les fulles o branquillons, preparades per agafar amb les potes posteriors petits insectes o aranyes. Algunes espècies de mecòpters s'alimenten de nèctar i també mengen pètals de flors; les seves larves, en canvi, es nodreixen d'una gran varietat de fulles de plantes comunes.

Mecòpters ibèrics A la fauna ibèrica només es coneixen dos gèneres, Bittacus (família Bittacidae) i Panorpa (família Panorpidae).Barrientos, J. A., 2004. Curso practico de entomología. Asociación Española de Entomología.

Posició filogenètica Dins de Holometabola Mecoptera pertany al clade dels holometàbols. Es troben dins del grup monofilètic Mecopterida (Trichoptera+Lepidoptera+Diptera+Siphonaptera+Mecoptera) proposat per Song et. al., 2016 encara que, com es discuteix posteriorment, les relacions filogenètiques dins del grup Mecopterida són controvertits. no|miniaturadeimagen|600x600px|Posició filogenètica de Mecoptera dins de Holometabola segons anàlisi de gens nuclears. Song et. al., 2016.

Dins d'Antliophora La situació filogenètica de l'ordre Mecoptera és difícil de resoldre, ja que, segons quins tipus de molècules s'analitzen, els resultats quant a monofil·la o parafília difereixen.

Segons una sèrie d'anàlisi d'un nombre reduït de gens: 18S i 28S rRNA, cox2 i EF-1α, Mecoptera seria un grup parafilètic. D'altra banda, a través de l'anàlisi de nucleòtids, aminoàcids i un total de 1.478 gens codificants de proteïnes, es conclou que es tractaria d'un grup monofilètic. La controvèrsia de la parafília (Cladograma 1) es donaria sobretot en 2 de les 9 famílies existents de Mecoptera; Boreidae i Nannochoristidae Les restants 7 famílies, suposant que Mecoptera és un clade monofilètic, s'agrupen en un clade anomenat Pistillifera. Diversos estudis situen les mosques escorpí com a grup germà de Siphonaptera, dins del grup Antliophora, juntament amb Diptera (Cladograma 2).

Cladograma 1: Parafília de Mecoptera (Pistillifera, Boreidae i Nannochoristidae) en relació amb Hymenoptera i Amphiesmenoptera (Trichoptera i Lepidoptera).

Cladograma 2: Monofil·la de Mecoptera com a grup germà de Siphonaptera (dins d'Antliophora)

Diversitat Encara que Mecoptera conté al voltant de 600 espècies, les diferències morfològiques i ecològiques entre famílies són notables. La diversitat fòssil és molt més àmplia (87 gèneres llavors vs 34 gèneres actuals) des d'individus amb morfologia de mosquit, amb dos parells d'ales i parts bucals allargades fins a ectoparàsits no alats amb longituds de potes altament variables assemblant-se al grup germà Siphonaptera.

Famílies existents i característiques generals:

Apteropanoridae: 4 sp. Espècies àpteres adaptades a condicions climàtiques fredes, en zones d'alta elevació i precipitacions, amb distribució austral. Es creu que es tracta d'una família relicta que reflecteix els canvis climàtics i vegetacionals de les zones on habita (Austràlia) Gèneres: Apteropanorpa.

Bittacidae: 150 sp. Espècies d'aparença típica de mecòpter, semblant morfològicament a membres del grup Tipulidae (Diptera), encara que els membres de Bittacidae tenen dos parells d'ales en comptes d'un. Conté l'ordre Bittacus, amb aproximadament el 75% de les espècies del total de la família. La majoria de Bittacidae es troben mundialment dispersos, encara que alguns gèneres només es troben a Sud-amèrica o Austràlia. Gèneres: Anabittacus, Anomalobittacus, Apterobittacus, Austrobittacus, Bittacus, Endriobittacus, Harpobittacus, Hylobittacus, Issikiella, Kalobittacus, Nannobittacus, Neobittacus, Orobittacus, Pazius, Symbittacus, Tythobittacus.

Boreidae: espècies àpteres adaptades a condicions climàtiques fredes i en zones elevades. Se solen alimentar de molses i moure per la neu a tall de dispersió. Dins de la hipòtesi parafilètica de Mecoptera, es creu que Boreidae seria el grup germà de Siphonaptera, estant més emparentats amb els sifonàpters que amb uns altres mecòpters. Gèneres: Boreus, Caurinus, Hesperoboreus.

Choristidae: espècies amb larves eruciformes i terrestres. Presenten dos parells d'ales, amb la vena cubital anterior fusionada basalment amb la vena distal M. S'alimenten de molsa i són endèmiques d'Austràlia. Gèneres: Chorista, Meridiochorista, Taeniochorista.

Eomeropidae: 1 sp. Espècie amb distribució restringida al sud de Xile. Compta amb tan sols una espècie i moltes altres fòssils. Cos i ecologia molt semblant al de les paneroles. Se'l considera fòssil vivent a causa de la seva característica com a única espècie actual de la família en qüestió. Gèneres: Notiothauma.

Meropeidae: 3 sp. Espècies de cos “aixafat” semblant a Blattodea amb pterigopodis (estructures reproductores) allongades. Hi ha 3 espècies actuals, amb distribució a Amèrica del Nord, Sud-amèrica i Austràlia, respectivament. Es tracta d'una família d'interès ja que es presumeix que ocupen una posició basal en la filogènia de Mecoptera. Gèneres: Austromerope, Merope.

Nannochoristidae: 8sp. Espècies amb larves aquàtiques depredadores semblants a larves de dípter i de sifonàpter. Es creu que són els únics insectes holometàbols els quals tenen ulls composts en la seva etapa larval. Les espècies actuals viuen a Nova Zelanda, Austràlia, Tasmània i Xile, per la qual cosa és possible que s'originessin en l'antic supercontinent de Gondwana, fa al voltant de 270 milions d'anys. Gèneres: Microchorista, Nanochorista.

Panorpidae: 350 sp. Es troben àmpliament distribuïts en l'Hemisferi Nord. Posseeixen antenes filiformes i dos parells d'antenes. Tenen una estructura facial allargada característica de l'ordre Mecoptera, amb una alimentació carronyera i depredadora, entre altres. Els mascles tenen els genitals engrandits i elevats sobre el cos, la qual cosa els dona un aspecte similar a l'agulló dels escorpins, d'aquí el nom comú de mosques escorpí. Gèneres: Aulops, Cerapanorpa, Dicerapanorpa, Furcatopanorpa, Leptopanorpa, Neopanorpa, Panorpa, Sinopanorpa.

Panorpodidae: 13 sp. Distribució a Amèrica del Nord, el Japó i Corea. Presenten peces bucals molt curtes (a diferència de Panorpidae). Se presumeix que tots dos gèneres existents són fitòfags. Gèneres: Brachypanorpa, Panorpodes.

Importància ecològica, econòmica i social Algunes espècies de l'ordre Mecoptera poden usar-se com a control biològic de plagues importants, que danyen els cultius i boscos, com les que provoquen alguns lepidòpters com a erugues i arnes, ja que són un de les seves preses naturals. Usant-los amb prudència i estudi del seu possible impacte negatiu en l'ecosistema, poden reduir les poblacions de plagues i els danys per depredació i provocar així menors pèrdues econòmiques i ecològiques.

L'ordre Mecoptera té importància cultural i científica, ja que és un ordre molt important en la recerca paleontològica dels ecosistemes extints i en la construcció de relacions filogenètiques dels insectes. Existeixen gran nombre de fòssils d'aquest ordre, ja que van ser un grup molt abundant i divers en el passat; de fet, es parla que podria ser el grup d'insectes més antic. Que actualment continuïn existint exemplars d'un grup tan primitiu com és Mecoptera, permet estudiar l'evolució i filogènia dels insectes fàcilment; es pot obtenir informació genètica d'individus d'aquest ordre i comparar el seu genoma amb el d'altres insectes gràcies als innovadors mètodes genètics. centro|miniatura|195x195px|Fòssil de Mecoptera del cretàcic inferior (125 m.a). Formació Yixian, Chao Yang, província xinesa de Liaoning. Les mosques escorpí també tenen importància en l'àmbit de l'entomologia forense. Una de les metodologies per a saber quan ha mort una persona és estudiant la comunitat d'insectes que es troba en ella i, les mosques escorpí són un d'aquests insectes que proporcionen informació sobre el temps que porta un individu mort. Si apareixen mecòpters en un cos, indiquen que encara està fresc, que fa poc que ha mort.

Els mecòpters a vegades es descriuen com a "sinistres", particularment per la "cua" aixecada del mascle que s'assembla a la picada d'un escorpí. Una creença popular, però incorrecta és que poden picar amb la cua.

Referències