Nisaba (sumeri: 𒀭𒉀 DNAGA; posteriorment 𒀭𒊺𒉀 DŠE.NAGA), també Nisabal, Ninhursag, Nanibgal o Nídaba (Dnídaba) va ser la deessa sumèria de les canyes i de la fertilitat. En temps d'Assíria, se la considera, a més, com la deessa de l'escriptura, del saber i de l'astrologia. Els seus santuaris eren a Eresh, a Uruk i a Umma.
En diversos mites es diu que formava part del cercle de divinitats que acompanyaven Enlil. Se li coneixen diversos epítets: «dama de la saviesa», «mestra de gran saviesa» i «supervisora insuperable» entre d'altres.
Se la considerava protectora de l'escriptura, de les cançons i de la literatura, i era l'escriba de la deessa Nanshe. En principi era una divinitat agrícola i es creu que amb l'aparició del llenguatge escrit va ser la protectora d'aquest art, ja que l'escriptura inicial estava força lligada als comptes comercials i de gestió de productes agrícoles. L'addició de l'esfera de l'astrologia venia per les tasques dels sacerdots (els qui més escrivien), molt lligades a l'estudi del cel per a decidir ritus i organitzar festivitats.
Referències
Bibliografia Uhlig, Helmut: Die Sumerer. Ein Volk am Anfang der Geschichte. (1992, 2002). Bastei Lübbe, . Mosterin, Jesús. El Pensamiento arcaico: Historia del pensamiento , Alianza editorial, 2006, .
Categoria:Déus de la mitologia sumèria