Lindsay Davenport (Palos Verdes, Califòrnia, Estats Units, 8 de juny de 1976) és una tennista dels Estats Units d'Amèrica que fou número 1 tant del rànquing individual com del de dobles. Fou guanyadora de tres torneigs de Grand Slam en categoria individual i tres en dobles, a més d'aconseguir la medalla d'or individual a les Olimpíades d'Atlanta de l'any 1996. És una de les quatre dones (amb Steffi Graf, Martina Navrátilová i Chris Evert) que ha aconseguit acabar l'any amb el número u del món com a mínim en quatre ocasions (1998, 2001, 2004 i 2005).
Va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), on aconseguí guanyar la medalla d'or en la prova individual. En els Jocs Olímpics d'Estiu del 2000 realitzats a Sydney (Austràlia) finalitzà dissetena en la competició individual. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 realitzats a Pequín (Xina) finalitzà cinquena en la competició de dobles al costat de Liezel Horn-Huber.
Biografia Davenport és filla de Wink Davenport, membre de l'equip estatunidenc de voleibol als Jocs Olímpics d'Estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mèxic, i d'Ann Davenport. Va estudiar a l'escola Chadwick School de Palos Verdes i a l'institut Murrieta Valley High School de Murrieta, Califòrnia.
Es va casar amb l'extennista i banquer Jonathan Leach l'any 2003. Entre 2006 i 2007 va retirar-se momentàniament per materniat, el 10 de juny de 2007 va néixer el seu fill Jagger Jonathan a Newport Beach. El 27 de juny de 2009 va néixer la segona filla anomenada Lauren Andrus i el 16 de gener de 2012 la tercera criatura, Kaya Emory.
Torneigs de Grand Slam Individual: 7 (3−4) Resultat Any Campionat Oponent Marcador 1998 US Open Martina Hingis 6−3, 7−5 1999 Wimbledon Steffi Graf 6−4, 7−5 2000 Open d'Austràlia Martina Hingis 6−1, 7−5 2000 Wimbledon Venus Williams 6−3, 7−6(3) 2000 US Open Venus Williams 6−4, 7−5 2005 Open d'Austràlia Serena Williams 2−6, 6−3, 6−0 2005 Wimbledon Venus Williams 4−6, 7−6(4), 9−7
Dobles femenins: 13 (3−10) Resultat Any Campionat Parella Oponents Marcador 1994 Roland Garros Lisa Raymond Gigi Fernandez22x20px|Belarús Nataixa Zvéreva 6−2, 6−2 1996 Open d'Austràlia Mary Joe Fernandez Chanda Rubin Arantxa Sánchez Vicario 7−5, 2−6, 6−4 1996 Roland Garros Mary Joe Fernandez Gigi Fernandez Nataixa Zvéreva 6−2, 6−1 1997 Open d'Austràlia Lisa Raymond Martina Hingis Nataixa Zvéreva 6−2, 6−2 1997 US Open Jana Novotná Gigi Fernandez Nataixa Zvéreva 6−3, 6−4 1998 Open d'Austràlia Nataixa Zvéreva Martina Hingis Mirjana Lučić 6−4, 2−6, 6−3 1998 Roland Garros Nataixa Zvéreva Martina Hingis Jana Novotná 6−1, 7−6(4) 1998 Wimbledon Nataixa Zvéreva Martina Hingis Jana Novotná 6−3, 3−6, 8−6 1998 US Open Nataixa Zvéreva Martina Hingis Jana Novotná 6−3, 6−3 1999 Open d'Austràlia Nataixa Zvéreva Martina Hingis Anna Kúrnikova 7−5, 6−3 1999 Wimbledon Corina Morariu Mariaan de Swardt Ielena Tatarkova 6−4, 6−4 2001 Open d'Austràlia Corina Morariu Serena Williams Venus Williams 6−2, 4−6, 6−4 2005 Open d'Austràlia Corina Morariu Svetlana Kuznetsova Alicia Molik 6−3, 6−4
Jocs Olímpics Individual Any Campionat Oponent Resultat 1996 Jocs Olímpics, Atlanta, Estats Units Arantxa Sánchez Vicario 7−6(8), 6−2
Carrera esportiva 1993−1996 miniatura|Davenport retornant una bola al Wimbledon de 2004. Va esdevenir professional l'any 1993 i ràpidament va destacar en categoria de dobles entrant en el Top 100. En l'Open d'Austràlia va arribar a tercera ronda fent parella amb Chanda Rubin i també en individuals fins a caure amb Mary Pierce. A final d'any va guanyar el seu primer torneig inferior a Lucerna vencent a Nicole Bradtke.
Només començar el 1994 es va imposar en el torneig de Brisbane, i va arribar a quarts de final de l'Open d'Austràlia superada per Steffi Graf. Posteriorment va arribar a semifinals d'Indian Wells i Miami, i va defensar el títol aconseguit a Lucerna. A Wimbledon, Davenport va arribar a quarts de final fins a perdre davant Conchita Martínez, que en fou la campiona. Ja dins el Top 10 només el segon any dins el circuit professional, va aconseguir disputar la final la Copa Masters però va caure davant Gabriela Sabatini. Fent parella amb Lisa Raymond es va imposar a Indian Wells i foren finalistes a Roland Garros després de perdre contra Gigi Fernández i Natasha Zvereva. També va guanyar el torneig d'Oakland junt amb Arantxa Sánchez Vicario.
En l'any 1995 fou finalista als torneigs de Sydney i Tòquio en perdre contra Sabatini i Kimiko Date respectivament. Després de repetir els quarts de final de l'Open d'Austràlia, va guanyar el seu primer torneig sobre terra batuda guanyant a Estrasburg derrotant a Date. A quarta ronda de Roland Garros, Date es va venjar superant-la a quarts de final. A Wimbledon també va caure a quarta ronda superada per Mary Joe Fernandez i al US Open a segona contra Zina Garrison Jackson. En categoria de dobles, junt a Jana Novotná van guanyar a Sydney, amb Raymond es van imposar a Indian Wells i amb Mary Joe Fernandez a Toòquio i Estrasburg. En els Grand Slams, amb Raymond foren semifinalistes a Austràlia, amb Nicole Arendt van arribar a semifinals del Roland Garros, amb Raymond foren sorpreses a primera ronda de Wimbledon i a tercera ronda del US Open.
A principis del 1996 fou finalista a Sydney, quartfinalista a l'Open d'Austràlia i semifinalista a Indian Wells. En dobles, junt a Mary Joe Fernandez es va imposar a Sydney i foren finalistes a l'Open d'Austràlia contra Rubin i Sánchez Vicario. En arribar la terra batuda va guanyar el primer torneig de la temporada a Estrasburg derrotant a Barbara Paulus en la final, però en el Roland Garros no va passar de quarts de final en caure davant Martínez. En canvi, en dobles si van poder guanyar el Grand Slam contra Gigi Fernandez i Zvereva. A l'estiu va aconseguir un dels èxits més importants de la seva carrera en guanyar la medalla d'or als Jocs Olímpics celebrats a Atlanta, vencent a Sánchez Vicario en la final. Posteriorment va fer doblet al torneig de Los Angeles superant a Anke Huber en individuals i junt a Zvereva en dobles. Junt a Mary Joe Fernandez van guanyar també a Oakland i en la Copa Masters.
1997−2001 En començar la temporada 1997 va caure a quarta ronda de l'Open d'Austràlia davant Kimberly Po però després es va imposar a Oklahoma City i Indian Wells superant a Raymond i Irina Spîrlea respectivament. Després de guanyar el torneig d'Amelia Island davant Pierce, va caure a quarta ronda de Roland Garros contra Iva Majoli, que en fou la campiona. A Wimbledon va caure ràpidament a segona ronda contra Denisa Chládková i fou finalista a Los Angeles en perdre contra Monica Seles en la final. Posteriorment va derrotar a Sandrine Testud en al final d'Atlanta i va arribar a semifinals del US Open en ser derrotada per Martina Hingis. A final de temporada va guanyar els torneigs de Zuric i Chicago, ambdós contra Nathalie Tauziat en la final, i fou finalista a Filadèlfia vençuda per Hingis. Pel que fa als dobles, fou finalista a Sydney amb Zvereva i a l'Open d'Austràlia amb Raymond. Posteriorment va guanyar els torneig de Tòquio, Indian Wells, Amelia Island i Berlín, i el gran èxit de la temporada fou el US Open amb Jana Novotná com a parella. A l'octubre va poder accedir al número 1 del rànquing de dobles per primera vegada.
miniatura|esquerra|Davenport al Open d'Austràlia (2005). En el 1998 va arribar a semifinals de l'Open d'Austràlia i després es va imposar en la final del torneig de Tòquio derrotant a la número 1 Hingis. No ho va poder repetir en la final d'Indian Wells, ja que Hingis es va venjar, i a Miami va perdre a quarts de final contra Anna Kúrnikova. En el Roland Garros va vèncer a l'anterior campiona, Majoli, però a semifinals va caure contra Sánchez Vicario. A l'estiu va demostrar un estat de forma extraordinari enllaçant quatre títols consecutius: Stanford, San Diego, San Diego, superant a Venus Williams, Pierce i Hingis respectivament, i finalment el US Open. Aquest fou el seu primer títol de Grand Slam superant també a Hingis en la final. Ja a la tardor fou finalista a Stuttgart derrotada per Testud, i després s'imposà a Zuric superant a Venus Williams. Amb tots aquests resultats va aconseguir finalment accedir al capdamunt del rànquing individual femení. Això no obstant, abans de finalitzar l'any només va poder ser finalista a Filadèlfia en caure contra Graf, i també finalista al WTA Tour Championships, però aquest cop contra Hingis. En categoria de dobles fou finalista a l'Open d'Austràlia amb Zvereva i van perdre contra Hingis and Mirjana Lučić. A Tòquio també foren finalistes contra la mateixa parella, però a Indian Wells i Berlín es van imposar superant a Alexandra Fusai i Tauziat en ambdues. També van arribar a les altres tres finals de Grand Slam, però en totes van perdre contra Hingis i Novotná. A Stanford i San Diego va poder fer doblet, i també van imposar-se a Stuttgart i en el WTA Tour Championships. Junt a Zvereva van disputar les quatre finals de Grand Slam però en totes van perdre i no van poder evitar que Hingis aconseguís el Grand Slam pur en dobles femenins.
Davenport va començar l'any 1999 amb la victòria a Sydney i arribant a semifinals de l'Open d'Austràlia, on fou superada per Amélie Mauresmo. Junt a Zvereva foren finalistes però foren derrotades per Hingis i Kúrnikova. A Tòquio van poder imposar-se en la final contra Hingis i Novotná, contra les quals havien perdut en nombroses ocasions la temporada anterior. El segon títol de l'any va arribar a Madrid vencent a Paola Suárez en la final. En el torneig de Roland Garros només va poder arribar a quarts de final en perdre contra Graf, però a Wimbledon es va poder venjar en la final en el que fou el seu darrer partit de Grand Slam abans de retirar-se. Paral·lelament va aconseguir el doblet amb Corina Morariu. Posteriorment també va fer doblet al torneig de Stanford i va guanyar els dobles a San Diego. Al US Open fou semifinalista en caure davant Serena Williams. Per acabar l'any, va superar a Hingis en les finals dels torneigs de Filadèlfia i del WTA Tour Championships, que va guanyar per primera i única vegada.
A principis de 2000 fou finalista a Sydney derrotada per Mauresmo. Seguidament, en l'Open d'Austràlia es va coronar per primera vegada, vencent a Hingis en la final i sense perdre cap set en tot el torneig. A Indian Wells va fer doblet imposant-se novament a Hingis i en dobles, junt a Morariu van superar a Kúrnikova i Zvereva. Hingis es va revenjar en la final de Miami. Fou sorpresa per Dominique Van Roost a primera ronda del Roland Garros, i també la va guanyar a Eastbourne. A Wimbledon arribà a la final per segon any consecutiu però no aconseguí defensar el títol en caure contra Venus Williams. Posteriorment també arribà a les finals de Stanford, Los Angeles i US Open, però en tots fou derrotada per les germanes Williams. Després també fou finalista a Zuric en ser vençuda per Hingis, però aconseguí imposar-se en els torneigs de Linz i Filadèlfia superant a Venus Williams i Hingis respectivament. A final d'any va ajudar al seu país a guanyar la Fed Cup. Durant la temporada va disputar onze finals però només en va poder guanyar quatre.