va ser un polític galleguista gallec, afusellat pels revoltats al començament de la Guerra Civil. Va ser un dels intel·lectuals més rellevants de l'època essent l'impulsor del Partit Galleguista, segons paraules d'Alfonso Daniel Rodríguez Castelao.
Biografia Des de molt nen es va dedicar a l'estudi del francès i de la comptabilitat. Va estudiar peritatge mercantil a la Corunya per lliure al mateix temps que impartia classes als més joves en un col·legi d'Ourense. Assidu lector de la Revista Nós, aviat va començar a escriure a La Zarpa de Basilio Álvarez. És en les pàgines d'aquest periòdic on es dona a conèixer al món com un gran comunicador. Després participa en unes oposicions a Madrid a una de les deu places de cap d'hisenda de l'estat aconseguint el número u. A causa d'això, José Calvo Sotelo li oferix un lloc en el seu Comitè d'Intervenció de Canvis però rebutja l'oferta i retorna a Galícia per a treballar a la delegació d'hisenda d'Ourense. Després d'aprovar unes altres oposicions, marxa a Pontevedra per a ocupar el lloc de cap de comptabilitat amb tan sols 23 anys.
Aviat pren contacte amb la tertúlia que presidien Alfonso Castelao i Antón Losada Diéguez al Cafè Méndez Núñez i es veurà implicat en les activitats dels dos galleguistes. Ambdós l'introduïren en la política i en altres camps com la Coral Polifónica on coneix Amalia Álvarez Gallego, amb la qual casarà en 1930 al monestir de Poio i amb la qual tindria cinc fills.
El 1932 participa en l'assemblea pro-estatut que es va celebrar a Santiago de Compostel·la resultant triat membre de la comissió redactora. Tindrà un paper molt actiu en la redacció de l'estatut i en les assemblea de municipis que es crea per a debatre el mateix.
L'any 1933 és triat membre central del comitè de l'Autonomia presidida per Bibiano Fernández Osorio Tafall. El 20 d'octubre de 1934 es publica una ordre ministerial imposant-li la destinació administrativa forçosa a la delegació d'hisenda de Cadis regressant en 1935 a Galícia a l'obtenir una plaça en la delegació d'hisenda de Vigo.
En 1936 participa en la campanya electoral a la qual acudeix com candidat del Front Popular per la província d'Ourense mentre pren possessió d'un càrrec en la delegació d'hisenda de Pontevedra. miniatura|Monument a Alexandre Bóveda a A Caeira El 20 de juliol de 1936, és detingut després del cop d'estat acusat de traïció i va ser condemnat a mort en un judici celebrat el 13 d'agost d'aquest mateix any. La sentència va ser executada el 17 d'agost en la forest d'A Caeira, a Poio, a prop de Pontevedra. En aquest judici, va manifestar el seu desig de ser enterrat sota la bandera de Galícia amb aquestes paraules:La meva pàtria natural és Galícia. L'estimo fervorosament, mai no la trairia, encara que em concedissin segles de vida. L'adoro més enllà de la meva pròpia mort. Si el tribunal entén que per aquest amor entranyable m'ha de ser aplicada la pena de mort, la rebré com un sacrifici més per ella. Vaig fer tot el que vaig poder per Galícia i faria més si pogués. Si no puc fins i tot m'agradaria morir per la meva pàtria. Sota la seva bandera vull ser enterrat, si el tribunal jutja que ho he de ser.Xosé Sesto, després de la mort de Bóveda, es va afanyar a col·locar la bandera gallega sota la seva jaqueta. L'assassinat d'Alexandre Bóveda s'incorporà a la querella argentina contra els crims del franquisme. La Diputació de Pontevedra donà suport i promogué la reparació del dirigent del Partit Galleguista i també la del seu president el 1931 Amancio Caamaño i del responsable del comitè provincial del Front Popular Ramiro Paz. El 2024, el govern espanyol va considerar nul·la i il·legal la sentència franquista contra Alexandre Bóveda.
Referències
Categoria:Morts pel bàndol franquista durant la Guerra Civil espanyola Categoria:Polítics d'Ourense Categoria:Morts a Galícia Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX