En informàtica, un llenguatge d'especificació o llenguatge de descripció és un llenguatge formal o semi-formal la funció del qual és construir un model del sistema que es vol crear.
A diferència dels llenguatges de programació, que poden ser bé llenguatges interpretats o llenguatges traduïbles a una representació executable (llenguatges compilats), els llenguatges d'especificació no s'utilitzen per a implementar un sistema sinó per especificar-lo, conceptualitzar-lo o fins i tot validar-lo.
Com hem comentat, les especificacions fetes amb un llenguatge de descripció no solen ser interpretables o executables, però podem trobar aplicacions (p. ex. entorns de desenvolupament) que permeten generar el sistema a partir del seu model.
Els llenguatges d'especificació es poden dividir en formals i semi-formals.
Llenguatges d'especificació UML, notació semiformal per modelar programes orientats a objecte. Z.120, estàndard semiformal de la ITU-T per a diagrames de flux. B, llenguatge de descripció formal basat en la lògica de predicats. Z, llenguatge de descripció formal basat en la prova automàtica de teoremes utilitzant la lògica. SDL, llenguatge visual per al disseny de sistemes distribuïts basat en autòmats. Lotos, llenguatge formal basat en l'àlgebra de processos. CCS, llenguatge formal basat en l'àlgebra de processos. CSP, llenguatge formal basat en l'àlgebra de processos Càlcul Pi, llenguatge d'especificació per a sistemes distribuïts i paral·lels. Xarxes de Petri formalisme equivalent als autòmats, utilitzat per a l'especificació de sistemes discrets paral·lels i distribuïts. Autòmats formalisme utilitzat per a modelar sistemes discrets en general. Estelle, llenguatge formal basat en autòmats d'estat finit per a l'especificació de sistemes distribuïts. Promela, llenguatge formal basat en la lògica temporal lineal i els autòmats de Buchi. VHDL, llenguatge de descripció i sintetització de circuits electrònics. Verilog, llenguatge de descripció i sintetització de circuits electrònics.