(La) Blancaneu coneguda també com (La) Blancaneu i els set nans (títol original en alemany: Schneewittchen) és el títol d'un conte de fades o conte popular europeu del , que avui és conegut àmpliament arreu del món. La versió més coneguda del qual va ser recollida pels Germans Grimm en una primera edició el 1812. Fou publicada en el recull Kinder- und Hausmärchen (en català, Contes de fades per a infants i llars), evidentment inspirada en molts aspectes del folklore popular —del qual els dos germans eren profunds estudiosos. La ciutat de Lohr a la Baixa Francònia sosté que la Blancaneu va néixer allà. El títol original alemany era Sneewittchen, una forma en baix alemany, però la primera versió va donar la traducció a l'alt alemany Schneeweißchen, i el conte. S'ha donat a conèixer en alemany per la forma mixta Schneewittchen. Els Grimm van completar la seva darrera revisió de la història el 1854, que es pot trobar a la versió de 1957 dels Contes de fades de Grimm.
El conte de fades inclou elements com el mirall màgic, la poma enverinada, el taüt de vidre i els personatges de la Reina malvada i els set nans. Els set nans van rebre primer noms individuals a l'obra de Broadway Blancaneus i els set nans de 1912 i després se'ls va donar noms diferents a la pel·lícula de 1937 de Walt Disney La Blancaneu i els set nans. La història de Grimm, que s'anomena habitualment "Blancaneu", no s'ha de confondre amb la història de "Blancaneu i rosa vermella" (en alemany "Schneeweißchen und Rosenrot"), un altre conte de fades recollit pels germans Grimm.
A la classificació de contes d'Aarne-Thompson, els contes d'aquest tipus s'agrupen en el tipus 709, Blancaneu. En el recull de faules dels germans Grimm, Blancaneu es troba al núm. 5. Altres contes d'aquest tipus inclouen Bella Venezia, Myrsina, Nourie Hadig, Gold-Tree and Silver-Tree, The Young Slave i La petite Toute-Belle.
Faula Existeix una altra faula dels germans Grimm en què la protagonista es diu Blancaneu: La Blancaneu i Rosa-roja. No existeix cap correlació entre les dues protagonistes de les dues faules, que en l'original alemany tenen també dos noms lleugerament diversos: Schneewittchen (la Blancaneu de Blancaneu i els set nans) i Schneeweißchen und Rosenrot (la de Blancaneu i Rosa-roja). Tots dos noms tenen la mateixa significació; el primer és escrit segons els dialectes de la Baixa Alemanya (baix alemany), el segon segons aquells de l'Alta Alemanya (alt alemany). La primera Blancaneu és una princesa i té una madrastra malvada, i es casa amb un príncep que la desperta del seu somni de mort després d'haver-se menjat un tros de la poma enverinada per la seva madrastra, i la segona Blancaneu és la filla d'una camperola que viu en una caseta del bosc i té una germana bessona que es diu Rosa-roja i que les dues germanes bessones es casen també amb dos prínceps germans, un dels quals es transformat en un ós marró per un nan malvat.
El folklorista Joan Amades recull també a la seva obra Folklore de Catalunya dues versions autòctones del conte de Blancaneu, la protagonista del qual rep els noms de Tarongeta o Tarongineta. Amades afegeix que també rep a Catalunya els noms de Magraneta, Julivertina i Sang i Neu.
La pel·lícula homònima de Walt Disney va contribuir a mantenir la història oral en circulació.
La història esquerra|miniatura|L'antagonista de la faula, la Reina Malvada, la malvada madrastra de la Blancaneu, amb la protagonista Blancaneu, tal com es mostra a La Blancaneu adormida de Hans Makart (1872) Al principi de la història, una reina s'asseu cosint davant d'una finestra oberta durant una nevada d'hivern quan es punxa el dit amb l'agulla, provocant que tres gotes de sang vermella degotin sobre la neu blanca acabada de caure a l'ampit de la finestra negra. Aleshores es diu a si mateixa: "Com m'agradaria tenir una filla que tingués la pell blanca com la neu, els llavis vermells com la sang i els cabells negres com el banús". Temps després, la reina mor donant a llum una filla a qui anomena Blancaneu. (No obstant això, a la versió del conte de 1812, la reina no mor, sinó que més tard es comporta de la mateixa manera que ho fa la malvada madrastra de la Blancaneu, la reina malvada, en versions posteriors del conte, inclosa la iteració de 1854.) Un any més tard, el pare de Blancaneu, el rei, es torna a casar amb una altra dona. La seva nova i segonda esposa és molt bella, però és una dona vanitosa i malvada que practica la bruixeria. La nova reina posseeix un mirall màgic, que pregunta cada matí: "Mirall màgic a la paret, qui és la més bella de totes?" El mirall màgic sempre diu a la reina que és la més bella. La reina sempre està satisfeta amb aquesta resposta perquè el mirall màgic mai va mentir. Però quan Blancaneu té set anys, la seva justícia supera la de la seva madrastra. Quan la reina malvada, la malvada madrastra de la Blancaneu, torna a fer la mateixa pregunta al seu mirall màgic, li diu que Blancaneu és la més bella.
Això li dona una gran sorpresa a la reina malvada, la malvada madrastra de la Blancaneu. Es torna envejosa i, a partir d'aquest moment, el seu cor es gira contra la Blancaneu, a qui la reina odià cada cop més amb el temps. Finalment, ella ordena un caçador que porti a la Blancaneu al bosc i la que mati. Com a prova que Blancaneu ha mort, la reina malvada també vol que torni amb el seu cor, que consumirà per esdevenir immortal. El caçador porta la Blancaneu al bosc, però després d'aixecar la daga, es veu incapaç de matar-la. Quan la Blancaneu s'assabenta del malvat pla de la seva madrastra, entre llàgrimes suplica al caçador: "Espareix-me aquesta burla de la justícia! Fugiré al bosc i mai més tornaré a casa!" Després de veure les llàgrimes als ulls de la princesa Blancaneu, el caçador accepta, de mala gana, perdonar la Blancaneu i li porta a la reina un cor de senglar.
Després de passejar pel bosc durant hores, la Blancaneu descobreix una petita cabana que pertany a un grup de set nans. Com que no hi ha ningú a casa, menja alguns dels petits àpats, beu una mica del seu vi i després prova tots els llits. Finalment, l'últim llit és prou còmode per a ella, i s'adorm. Quan els nans tornen a casa, de seguida s'adonen que hi ha hagut un lladre a casa seva, perquè tot a casa seva està en desordre. Buscant frenèticament, pugen les escales i descobreixen la Blancaneu adormida. Es desperta i els explica l'intent de la seva madrastra, la reina malvada, de matar-la, i els set nans s'apiaden d'ella i la deixen quedar amb ells a canvi d'una feina com a una criada de casa seva. L'adverteixen que vagi amb compte quan estigui sola a casa i que no deixi entrar ningú a casa seva mentre treballen a la muntanya.
La Blancaneu es converteix en una donzella absolutament encantadora, justa i bonica. Mentrestant, la reina malvada, que creu que es va desfer de la seva fillastra Blancaneu una dècada abans, li pregunta una vegada més al seu mirall màgic: "Mirall màgic a la paret, qui és ara la més bella de totes?" El mirall li diu que no només Blancaneu encara és la més bella de la terra, sinó que actualment s'amaga amb els nans. La reina malvada, la malvada madrastra de la Blancaneu, està furiosa i decideix matar la princesa Blancaneu, la seva pròpia fillastra, ella mateixa. En primer lloc, apareix a la cabana dels set nans, disfressada d'un vell venedor ambulant, i ofereix a la Blancaneu uns cossos de cordons sedosos i de colors com a regal. La seva madrastra, la reina malvada, la corda tan fortament que Blancaneu es desmaia; els set nans tornen just a temps per fer reviure a la Blancaneu afluixant els cordons. A continuació, la reina malvada es disfressa de venedora de pentinats i convenç a la Blancaneu perquè porti una pinta preciosa com a regal; acaricia els cabells de la Blancaneu amb la pinta enverinada. La noia és superada pel verí de la pinta, però els set nans torna a reviure quan li treuen la pinta dels cabells. Finalment, la reina malvada es disfressa d'esposa d'un granger i ofereix a la Blancaneu una poma enverinada. La Blancaneu dubta a acceptar-ho, així que la reina talla la poma per la meitat, menjant-se la meitat blanca (inofensiva) i donant la meitat vermella i enverinada a la Blancaneu; la noia fa una mossegada amb ganes i després cau en coma, fent que la seva malvada madrastra, la reina malvada, pensi que finalment ha triomfat. Aquesta vegada, els set nans són incapaços de despertar la Blancaneu i, assumint que finalment la reina l'ha assassinat, la posen a un taüt de vire com a funeral per ella.
L'endemà, un príncep es troba amb una Blancaneu aparentment morta estirada al seu taüt de vidre durant una excursió de caça. Després d'escoltar la seva història dels set nans, el príncep pot portar a la Blancaneu al seu lloc de descans adequat al castell del seu pare. Tot d'una, mentre la Blancaneu és transportada, un dels criats del príncep s'ensopega i perd l'equilibri. Això desallotja el tros de la poma enverinada de la gola de la Blancaneu, ressuscitant-la màgicament., I p. 184-85. El Príncep està encantat d'aquest miracle, i declara el seu amor a la Blancaneu, ara viva i sana, que, sorprès de trobar-se amb ell cara a cara, accepta humilment la seva proposta de matrimoni. El príncep convida a tots els de la terra al seu casament, inclòs la malvada madrastra de la Blancaneu, la reina malvada.
La reina malvada, la malvada madrastra de la Blancaneu, creient que per fi es va desfer de la seva fillastra Blancaneu, torna a preguntar al seu mirall màgic qui és la dona més bella del país. El mirall màgic diu que hi ha una núvia d'un príncep, que encara és més bella que ella. La reina malvada decideix visitar el casament i investigar. Un cop arriba, la reina malvada es congela per la ràbia i la por quan descobreix que la núvia del príncep és la seva fillastra, la mateixa princesa Blancaneu. La reina malvada furiosa intenta sembrar el caos i intenta matar-la de nou, però el príncep la reconeix com una amenaça per a la princesa Blancaneu quan s'assabenta de la veritat de la seva núvia, la princesa Blancaneu. Com a càstig per l'intent d'assassinat de la princesa Blancaneu, el príncep ordena a la reina que porti un parell de sabatilles de ferro incandescent i que balli amb elles a la malvada madrastra de la Blancaneu, la reina malvada, fins que es mori. Amb la reina malvada finalment derrotada i morta pel cansament de ballar amb les sabates escalfades al foc de ferr incandescent, el casament de Blancaneu amb el príncep continua pacíficament.
Inspiració miniatura|Il·lustració d'Otto Kubel Els estudiosos han teoritzat sobre els possibles orígens del conte, i folkloristes com Sigrid Schmidt, Joseph Jacobs i Christine Goldberg van assenyalar que combina múltiples motius que també es troben en altres contes populars.Jacobs, Joseph. Europa's Fairy Book. London: G. Putnam and Sons. 1916. p. 260–261. L'estudiós Graham Anderson compara el conte de fades amb la llegenda romana de Chione, o "Neu", registrada a Les Metamorfosis d'Ovidi.Ovid, Metamorphoses, Book XI, 289