Celi Seduli (en llatí Coelius Sedulius) va ser un poeta cristià del , denominat prevere per Isidor de Sevilla, el Decret Gelasianum i Honori d'Autun. Sovint es confon amb Seduli Escot (Sedulius Scotus, autor irlandès del ) i amb sant Seduli de Dublín, abat del .
És conegut també com a Antistes, nom que li dona l'anònim Mellicensis (un manuscrit de l'Abadia de Melk). Va viure durant el , després del 420, ja que menciona a Jeroni d'Estridó (mort en aquesta data) i més aviat cap al final, ja que parla del papa Gelasi I que va governar l'església del 492 al 496.
La seva obra va ser recopilada després de mort i publicada per Asteri. La inscripció d'aquest (Hoc opus Sedulius inter chartulas dispersum reliquit: quod recollectum adornatumque ad omnem elegantiam divulgatum est a Turcio Ruiio Asterio V. C. consule ordinario atque patricio) ajuda a determinar la seva data, ja que Turci Rufi Apronià Asteri va ser cònsol l'any 496 juntament amb Presidi o en llatí Praesidius (un altre Asteri era cònsol el 449 junt amb Protògenes).
Obres Alguns títols de les seves obres eren: I. Paschale Carmen s. Mirabilium Divinorum Libri V, en metres heroics. II. Veteris et Novi Testamenti Collatio, un himne amb una col·lecció de textos de l'Antic i el Nou Testament, ordenats de manera que el lector els pugui comparar III. Hymnus de Christo, un relat esquemàtic de la vida i miracles de Crist, des de l'Encarnació fins a l'Ascensió IV. De Verbi Incarnatione, un Cento Virgilianus V. Un epigrama amb el títol "De tabula orbis terrarum jussu Theodosii Junioris Imperatoris facta", d'autoria dubtosa.
No es considera un poeta de gaire mèrit.
Referències
Categoria:Cònsols romans del segle V Categoria:Poetes romans Categoria:Escriptors antics en llatí de tradició directa Categoria:Escriptors del segle V Categoria:Religiosos romans