William Gilbert (Colchester, 24 de maig de 1544 - Londres, 10 de desembre de 1603) fou un metge anglès, filòsof natural, i físic investigador en els camps del magnetisme i l'electricitat."Gilbert, William (1544?–1603)", Stephen Pumfrey, Oxford Dictionary of National Biography, https://doi.org/10.1093/ref:odnb/10705 Va ser el metge dels reis anglesos Elisabet I i Jaume I. També conegut com a Gilberd,While today he is generally referred to as William Gilbert, he also went under the name of William Gilberd. The latter was used in both his and his father's epitaphs and in the records of the town of Colchester. va rebutjar apassionadament tant la filosofia aristotèlica imperant com el mètode escolàstic d'ensenyament universitari. Avui se'l recorda en gran part pel seu llibre De Magnete (1600).
Una unitat de força magnetomotriu, també coneguda com a potencial magnètic, va rebre el nom de gilbert en el seu honor; ara ha estat substituït per l'ampere espira.
Biografia Primers anys miniatura|Timperleys, la casa del de la família Gilbert a Colchester.
miniatura|300x300px| William Gilbert MD demostrant els seus experiments davant la reina Isabel I (pintura d'A. Auckland Hunt).
Gilbert va néixer a Colchester de Jerome Gilberd, un gravador de barri. Va estudiar al St John's College de Cambridge. Després d'obtenir el seu doctorat en medicina a Cambridge l'any 1569, i un breu període com a economista del St John's College, va marxar per practicar la medicina a Londres i va viatjar pel continent. El 1573, va ser elegit membre del Royal College of Physicians. L'any 1600 va ser elegit president del col·legi.Mottelay, P. Fleury (1893). "Biographical memoir". In Va ser el propi metge d'Isabel I des del 1601 fins a la seva mort el 1603, i Jaume VI i jo vam renovar el seu nomenament.
Treball científic El seu treball científic principal, molt inspirat en treballs anteriors de Robert Norman,Roller, Duane H D (1959) The De Magnete of William Gilbert, Amsterdam. va ser De Magnete, Magneticisque Corporibus, et de Magno Magnete Tellure (Sobre l'imant i els cossos magnètics, i sobre el gran imant la Terra) publicat a 1600. En aquest llibre descriu moltes de les seves experiències amb un model de terra anomenat terrella. D'aquestes experiències va concloure que la Terra és magnètica i que per això la brúixola indica el nord (fins aleshores es pensava que era degut a l'estrella polar o una gran illa magnètica en el pol Nord). Al seu llibre, va estudiar igualment l'electricitat estàtica utilitzant l'ambre, nom que a partir del grec elektron llatinitzat electricus va a passar a denominar l'electricitat (amb el significat «com l'ambre») gràcies a Gilbert.
Al llibre 6, capítol 3, argumenta a favor de la rotació diürna encara que no parla d'heliocentrisme, afirmant que és un absurd pensar que les immenses esferes celestes (dubtant fins i tot que existeixin) giren diàriament, en contraposició a les diürnes. rotació de la Terra molt més petita. També planteja que les estrelles fixes es troben a distàncies variables remotes en lloc de fixar-se en una esfera imaginària. Afirma que, situat «en l'èter més prim, o en la cinquena essència més subtil, o en el buit – Com es mantindran els estels el seu lloc en el poderós remolí d'aquestes enormes esferes compostes d'una substància de la qual ningú sap res?».
Electricitat La paraula electricitat va ser utilitzada per primera vegada l'any 1646 per Sir Thomas Browne, derivada del neolatí electricus de Gilbert de 1600, que significa com l'ambre. El terme s'utilitzava des del , però Gilbert va ser el primer a utilitzar-lo per significar com l'ambre en les seves propietats atractives. Va reconèixer que la fricció amb aquests objectes eliminava l'anomenat efluvi, que provocaria l'efecte d'atracció en tornar a l'objecte, encara que no es va adonar que aquesta substància (càrrega elèctrica) era universal per a tots els materials. L'existència de l'electricitat ja era coneguda a l'antiguitat, però se'n desconeixia la manera de produir-la. El 1600 Gilbert n'exposà la teoria moderna, tot i que la recerca restà reduïda a l'obtenció de màquines productores per fricció i la manera d'utilitzar aquesta energia.
En el seu llibre, també va estudiar l'electricitat estàtica utilitzant l'ambre; L'ambre s'anomena elektron en grec, així que Gilbert va decidir anomenar el seu efecte força elèctrica. Va inventar el primer instrument de mesura elèctric, l'electroscopi, en forma d'agulla pivotada que va anomenar versorium.
Com altres de la seva època, creia que el cristall (quars) era una forma d'aigua especialment dura, formada a partir de gel comprimit:
Magnetisme Gilbert va argumentar que l'electricitat i el magnetisme no eren el mateix. Com a evidència, va assenyalar (incorrectament) que, mentre que l'atracció elèctrica va desaparèixer amb la calor, l'atracció magnètica no (tot i que està demostrat que el magnetisme de fet es fa malbé i es debilita amb la calor). Hans Christian Ørsted i James Clerk Maxwell van demostrar que ambdós efectes eren aspectes d'una sola força: l'electromagnetisme. Maxwell ho va suposar al seu Tractat sobre l'electricitat i el magnetisme després de moltes anàlisis.
El magnetisme de Gilbert va ser la força invisible que molts altres filòsofs naturals van aprofitar, incorrectament, com a governant els moviments que observaven. Encara que no atribuïa el magnetisme a l'atracció entre les estrelles, Gilbert va assenyalar que el moviment dels cels es devia a la rotació de la Terra, i no a la rotació de les esferes, 20 anys abans de Galileu (però 57 anys després de Copèrnic, que ho va declarar obertament a la seva obra De revolutionibus orbium coelestium publicat el 1543) (vegeu la referència externa més avall). Gilbert va fer el primer intent de cartografiar les marques superficials de la Lluna a la dècada de 1590. La seva carta, feta sense l'ús d'un telescopi, mostrava contorns de taques fosques i clares a la cara de la Lluna. Contràriament a la majoria dels seus contemporanis, Gilbert creia que les taques clares de la Lluna eren aigua, i les taques fosques terrestres.Bochenski, Leslie (April 1996) "A Short History of Lunar Cartography" . University of Illinois Astronomical Society miniatura|Diagrama de l'univers que apareix a la p202 de De Mundo
A més de De Magnete de Gilbert, l'any 1651 va aparèixer a Amsterdam un volum quart de 316 pàgines titulat De Mundo Nostro Sublunari Philosophia Nova (Nova filosofia sobre el nostre món sublunar), editat –uns quants diuen pel seu germà William Gilbert Junior, i d'altres diuen, per l'eminent erudit i crític anglès John Gruter - de dos manuscrits trobats a la biblioteca de Sir William Boswell. Segons John Davy, «aquesta obra de Gilbert, tan poc coneguda, és molt remarcable tant per l'estil com per la matèria; i hi pertanyen un vigor i una energia d'expressió molt adequats a la seva originalitat, coneixements minuciosos i pràctics de la filosofia natural que Bacon, la seva oposició a la filosofia escolàstica va ser més minuciosa i particular, i al mateix temps probablement una mica menys eficient». Segons l'opinió del Prof. John Robison, De Mundo consisteix en un intent d'establir un nou sistema de filosofia natural sobre les ruïnes de la doctrina aristotèlica.
William Whewell diu a la seva Història de les Ciències Inductives (1859):Whewell, William (1859) History of the Inductive Sciences. D. Appleton. Vol. 1. p. 394Gilbert va morir el 30 de novembre de 1603 a Londres. Es creu que la causa de la mort va ser la pesta bubònica.William Gilbert . National High Magnetic Field LaboratoryWilliam Gilbert (1544–1603). BBC
Gilbert va ser enterrat a la seva ciutat natal, a l'església Holy Trinity, Colchester. Une el seu honor a la paret de marbre encara es pot veure en aquesta església saxona, ara desconsagrada i utilitzada com a cafè i mercat.
Comentari sobre Gilbert Francis Bacon mai va acceptar l'heliocentrisme copernicà i va ser crític amb el treball filosòfic de Gilbert en suport del moviment diürn de la Terra. La crítica de Bacon inclou les dues afirmacions següents. El primer es va repetir en tres de les seves obres: In the Advancement of Learning (1605), Novum Organum (1620) i De Augmentis (1623). La segona declaració més severa és de History of Heavy and Light Bodies publicada després de la mort de Bacon.Park Benjamin, A History of Electricity J. Wiley & Sons (1898) p.327-8 Thomas Thomson escriu a la seva Història de la Royal Society (1812):Thomson, Thomas (1812) History of the Royal Society: from its Institution to the End of the Eighteenth Century. R. Baldwin. p. 461 William Whewell escriu a la seva Història de les Ciències Inductives (1837/1859):Whewell, William (1859) History of the Inductive Sciences from the Earliest to the Present Time. D. Appleton, Vol. 2, p. 217
L'historiador Henry Hallam va escriure sobre Gilbert a la seva Introducció a la literatura d'Europa als segles XV, XVI i XVII (1848):Hallam, Henry (1854) Introduction to the Literature of Europe in the 15th, 16th, and 17th Centuries. Vol.2. Little, Brown, and Company. pàgines 232–3
Walter William Bryant, del Royal Observatory, Greenwich, va escriure al seu llibre Kepler (1920):
Obres alt=1893 copy of "William Gilbert of Colchester, physician of London, On the loadstone and magnetic bodies"|miniatura|Còpia de 1893 de Sobre la pedra de càrrega i els cossos magnètics
Referències
Bibliografia addicional
Stephen Pumfrey: Latitude & the Magnetic Earth: the True Story of Queen Elizabeth’s Most Distinguished Man of Science, Icon Books, 2002 Stephen Pumfrey: William Gilbert, Oxford Dictionary of National Biography 2004
Enllaços externs Pàgina sobre William Gilbert en anglès
Categoria:Físics anglesos Categoria:Metges anglesos Categoria:Persones de Colchester Categoria:Alumnes del St John's College (Cambridge) Categoria:Morts a Londres Categoria:Morts per Pesta Negra Categoria:Enginyers elèctrics Categoria:Escriptors anglesos del segle XVI Categoria:Enginyers anglesos Categoria:Escriptors nascuts al segle XVI Categoria:Escriptors anglesos morts al segle XVII